És del tot legítim parlar de “desprivatització” (???)
“Cal posar la Salut al bell mig del debat públic” (n’està segur conseller?)
(...Continua de l’entrada anterior)
El conseller Comin va voler
finalitzar la seva intervenció, comentant segons ell en forma de decàleg, les
lliçons extretes de tot el que s’ha fet des del departament de Salut en aquests
quatre mesos i mig. De fet es tracta de 12 comentaris (no deu), alguns dels
quals més que lliçons extretes de l’experiència acumulada des que va ser
nomenat conseller, semblen excuses al voltant dels molts erros comesos, intents
de justificar la manca de rigor en algunes de les decisions preses, o justificacions
per dissimular la frivolitat amb la que el conseller Comin ha tractat alguns
dels temes que han aparegut sobre la
seva taula i de la seva nul·la capacitat
d’autocrítica.
Veiem doncs les 12 suposades
“lliçons”
1.- La diversitat no és un problema i
per tant no hi hem de lluitar en contra
2.- Les empreses públiques no són un
problema. L’ICS és el vaixell insígnia al bell mig de la flota. En tot cas hem
de convertir l’ICS en una gran empresa del segle XXI. Cal desterrar els
prejudicis dels que afirmen que lo privat és millor, i dels que afirmen lo
contrari: que lo públic és millor.
3.- S’ha dit que la titularitat de
les organitzacions no importa, doncs sí que importa, afirma el conseller Comin
4.- Reforçar el caràcter públic del
nostre sistema sanitari no equival a contravenir la LOSC, sinó restaurar el seu
esperit, que s’ha vist desfigurat per algunes de les circumstàncies que s’han
produït
5.-Un principi de preferència no és
un principi d’exclusió. Quan una entitat és necessària se la fa servir, però
quan la necessitat desapareix, no fer-la servir no vol dir que se la exclou
6.- Un principi de preferència
tampoc és un principi d’homogeneïtzació, en el sentit de fer que tot el sector
dels proveïdors responguin a la mateix a titularitat
7.- El debat sobre els nom no és
correcte. A partir de la col·laboració
públic-privat, les entitats privades entren a fer un servei públic. Per tant,
quan surten és del tot legítim parlar de “desprivatització”.
8.- El conseller Comin ha llegit
aquests últims temps moltes reflexions parcials al voltant d’algun d’aquests
valors bàsics que formen el triangle que defineix el sistema sanitari. En la
seva opinió, aquestes reflexions cometen l’error de no considerar els tres valors
en el seu conjunt, de manera que les valoracions que en resulten estan
esbiaixades al no contemplar els efectes sobre els valors que no han estat
considerats.
9.- D’afany de lucre n’hi ha de
moltes maneres: hi ha els fons de capital risc, hi ha les multinacionals, les societats anònimes i hi
ha també empreses d’economia social amb afany de lucre. No totes les formes
d’afany de lucre mereixen la mateixa consideració
10.- La Innovació i el dret
administratiu no es porten massa bé entre ells. L’autonomia de gestió, la
transparència i el retiment de comptes han d’anar de la ma
11.- El nostre sistema sanitari no és un mercat públic. Dir-ho és una manera de confondre les coses.
12.- Tenim un sistema sanitari
públic de provisió diversa, virtuós, i amb bons resultats de salut. Tot això
només funciona si hi ha un bon lideratge públic i un gran compromís vocacional
dels professionals del nostre país com afortunadament així és. Contràriament al
que alguns manifesten, cal posar la Salut al bell mig del debat públic. I tant
que cal fer-ho, va reblar.
Fins aquí el resum ampli del discurs
del conseller. Després hi ha haver espai per a preguntes i respostes, però més
enllà del rebuig del conseller a respondre algunes de les preguntes que se li havien formulat, el més important
de la jornada ja s’havia dit.
En la propera entrada al blog,
inclouré una valoració del discurs del conseller, posant negre sobre blanc algunes de les seves
contradiccions, així com interpretacions “sui generis” que el conseller fa, al
voltant de la realitat de la sanitat catalana i la seva politització.
(Continuará...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada