Les revelacions de les converses entre el ministre Jorge Fernández Diaz
i Daniel de Alfonso director de l’Oficina Antifrau de la Generalitat de
Catalunya, mostren com el seu objectiu era promoure de forma continuada acusacions
per destruir el prestigi ben guanyat del nostre sistema sanitari, una de les
millors targetes de presentació de Catalunya, a Espanya i al món.
La sanitat catalana ha de reaccionar amb contundència i mostrar la seva voluntat de ser i continuar sent una de les millors d’Europa. El conseller Comin ja està tardant massa a fer un comunicat en defensa del sector sanitari públic
Perplexitat absoluta davant les confessions del Sr. Daniel de Alfonso director
de l’Oficina Antifrau de la Generalitat de Catalunya, fetes al despatx del
ministre de l’Interior del govern espanyol Jorge Fernández Diaz, i donades a
conèixer pel Diario Público en les que el Sr. de Alfonso reconeix entre moltes
altes altres barbaritats que “les hemos destrozado el sistema sanitario” en
referència a les denúncies que l’Oficina Antifrau havia formulat, acusant
d’actuacions corruptes als responsables del Consorci Sanitari del Maresme i La
Selva, al Consorci de Salut i Social de Catalunya, al Sr. Ramon Bagó president
del Grup Serhs, i a tants d’altres,
acusacions que per altre banda la Justícia s’ha encarregat de deixar clar que no
hi havia cap mena de responsabilitat de les persones i entitats acusades, però
el mal ja estava fet. Qui repara ara el dany? El que resulta evident és que
malgrat les seves execrables intencions no han pogut destrossar el nostre
sistema sanitari, tot i que alguns els fessin el caldo gros.
Les actuacions de l’Oficina Antifrau van arribar a fer tan mal al prestigi de la sanitat pública catalana, que van ser l’origen d’una comissió
d’investigació al Parlament de Catalunya, múltiples interpel·lacions al govern
de la Generalitat i posteriorment d’un debat
monogràfic al Parlament al voltant de la corrupció i privatització del sistema
sanitari català. Totes aquestes actuacions es van dur a terme cercant el
desprestigi del Departament de Salut a qui els populismes en feien responsable
de tot el que deien que “estava succeint”, i que ara els fets demostren que en
realitat “no succeïen sinó que s’inventaven” atès que tot corresponia a una
manipulació de situacions utilitzades convenientment per carregar les culpes,
en últim terme, al govern de la
Generalitat.
És curiós ressaltar com aquells que exigien la comissió d’investigació
o el Ple monogràfic al Parlament, intentant cercar un rèdit polític, ara
exigeixen la dimissió de de Alfonso. El que seria coherent és que aquells que
en el seu moment van donar crèdit, i en alguns cassos utilitzar les actuacions
de de Alfonso, ara a més d’exigir-ne la dimissió per haver-los enredat, presentessin
ells mateixos la seva dimissió per haver-se deixat enredar, i pel mal tan
injust, tan immerescut, tan mesquí que van causar a institucions i a persones o
que com a mínim demanessin perdó per tot el mal que voluntàriament o
involuntària hagin pogut causar. M’estic referint a ICV-EUiA (ara diluïts dins
de la candidatura de Catalunya Sí Que Es Pot) , la CUP, el PSC, Ciutadans, ERC,
PPC i Podem.
No va ser només el Sr. de Alfonso tot sol qui va voler destrossar la
sanitat catalana fent servei a la causa del Sr. Fernández Diaz. Aquest Sr., en
el seu intent, va comptar amb la col·laboració necessària d’altres actors de la immensa tragicomèdia que es va
organitzar. D’una banda alguna premsa nacional sensacionalista, i algun diari
que tot i ser estatal fa una edició per Catalunya, i de l’altre d’alguns
activistes socials disposats a promocionar-se en la política per assegurar-se
un futur per a ells mateixos.
De fet, quan es donen aquestes situacions cal preguntar-se sempre qui
en surt beneficiat i/o perjudicat. I ara, passat el temps, queda clar que el
més beneficiat de tot aquest espectacle lamentable és el govern central que ha
vist com desprestigiant amb mentides el sistema sanitari català, a més de perjudicar
al propi sistema de salut també s’ha causat un perjudici al procés d’independència on sembla que les recurrents
investigacions i imputacions per una presumpte corrupció haurien decantat a algunes persones
a abandonar l’opció independentista. Però també hi ha perdut l’estat jacobí. El
prestigi de la sanitat catalana a nivell de l’Estat i a nivell internacional no
únicament s’ha mantingut sinó que ha millorat per com ha resistit a la crisi econòmica, al
finançament injust de l'Estat i als interessos obscurs dels que cercaven rèdits polítics.
Recordem en aquest sentit que es va renunciar a un pacte polític amb el sector (el Pacte Nacional per la Salut) que deixés la sanitat fora del mercat de
confrontació, desprès de mesos de
treball i reunions conduïdes amb
paciència infinita per el Prof. Pere
Ibern.
(Continuarà...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada