Xavier Trias: no es pot parlar de “desprivatització” de la sanitat pública catalana
Una de les característiques del model impulsat pel conseller Trias passava per potenciar la “gestió empresarial” de les entitats de titularitat pública i en particular de l’ICS.
El conseller Comin continua amb la seva campanya de sobreactuació.
Aquesta vegada ha estat a ESADE on ha volgut explicar el model sanitari català
tal com ell l’entén. Cal reconèixer que el conseller sap “actuar” perfectament
en aquestes situacions. Partint de la seva experiència com a professor d’ESADE,
funció en la qual ara està en excedència, Comin parla bé, té un discurs fluid,
es mostra tranquil i convençut del que diu, però no toca de peus a terra. En
ocasions teoritza excessivament, quan la
realitat va per altres camins. Però avui l’objectiu és exclusivament fer un
relat del contingut de l’acte “acadèmic” a ESADE, i per tant deixo per posteriors entrades al blog, les consideracions al voltant del que el conseller va voler explicar a l’auditori.
El títol de l’acte era “El Model Sanitari Català: un camí de millora per
enfortir-ne els resultats”. Va obrir la sessió Manel Peiró professor titular
d’ESADE del departament de Direcció de Persones i Organitzacions i director del
programa “Direcció de Servies Integrats de Salut” i coordinador de les
activitats d’ESADE en el sector sanitari. En la seva intervenció va agrair a
tots el assistents la seva presència i va recordar que tots els consellers de
Salut havien passat per aquell auditori a presentar el seu programa sanitari
(llevat de Xavier Trias), i només per això ja es justificava la presència
d’Antoni Comin.
Tot seguit va intervenir Xavier Trias, el tercer conseller de Salut de la Generalitat moderna, que era l’encarregat de “presentar” al conseller Comin.
Trias va explicar que fa aproximadament un mes el propi Comin li va demanar que
el presentés, i ell ho va acceptar tot i els risc que podria comportar fer-ho.
Difícil papereta la de Trias, perquè tampoc podia avalar a un conseller que
sovint ha posat en risc el model sanitari públic que ell va impulsar amb moltes
iniciatives, i especialment amb la creació de la LOSC. Segurament per això,
Xavier Trias va passar de puntetes sobre el personatge, i es va limitar a
parlar de la seva simpatia personal. Trias va recordar que estem vivint un
moment molt complex, va denunciar la politització de la sanitat com a pilar
fonamental de l’estat del benestar acompanyada d’una elevada dosi de populisme.
Xavier Trias va recordar que a l’any 81 quan ell va arribar al
Departament de Sanitat, el sistema hospitalari públic estava integrat només
pels hospitals de l’ICS. Tot el demés eres entitats municipals i entitats
privades. També va recordar que una de les apostes importants que es va fer
passava per la “gestió empresarial” de la sanitat pública i en especial de
l’ICS (segurament ho va dir en
contraposició a la situació actual en la que a l’ICS la gestió ha passat a ser quelcom del tot secundari).
Xavier Trias també va parlar en torn al consens polític que sempre hi
va haver en qüestions relatives a la sanitat, i en aquest sentit va destacar
les aportacions d’Antoni Farrés, Muntanya, Clos i molts d’altres, basades en el
pacte i els acords, “manés qui manés”, i que aquesta manera de fer és el que ha
propiciat un model de salut excel·lent i sostenible. Va fer èmfasi en els
perills de la politització populista de la sanitat, posant en risc el model,
que pot comportar que el sistema de salut català s’acabi fent malbé.
En la part final de la seva intervenció, Xavier Trias li va deixar
caure al conseller Comin una pulla de difícil pair. Li va dir, molt
educadament, que no es pot parlar de “desprivatització” de la sanitat pública a
Catalunya atès que determinades entitats que ara es veuen afectades per
l’expulsió del SISCAT, mai havien format part de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (la antiga XHUP).
Des del meu punt de vista Xavier Trias va posar damunt de la taula, tres qüestions fins avui molt mal resoltes per
l’actual equip que governa el departament de Salut: la despolitització de la
sanitat, la gestió empresarial de les entitats públiques, i que la xarxa hospitalària pública de
Catalunya no es pot “desprivatitzar”, atès que mai ha estat privatitzada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada