Pla de Xoc del COMB per combatre la precarietat laboral i millorar les expectatives de feina dels metges joves

Les retribucions dels professionals (assalariats o per acte mèdic, en la sanitat pública o en la privada) són molt baixes comparades amb el context europeu, i les de l’assegurança lliure són un  menyspreu a la professió.

El Pla de Xoc del COMB més que un “Pla de Xoc” sembla un plec de peticions a l’administració sanitària.

  

El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, ha donat a conèixer un estudi que d’una banda posa l’accent en la precarietat laboral del conjunt dels metges, i de l’altre  vol millorar les expectatives de feina dels metges joves. En aquest informe el COMB denuncia que un de cada tres metges treballa en condicions laborals d’inestabilitat, i que aquesta inestabilitat afecta, en el col·lectiu de menys de 45 anys, a la meitat dels metges que estan en aquesta franja d’edats. Per altre banda un 25% dels metges joves, quan acaben la seva especialització MIR no troben feina. Del 75% que poden treballar, quasi un 90% ho fa mitjançant un contracte laboral. 

Aquest estudi ha estat realitzat pel Gabinet d’Estudis Col·legials, i analitza les condicions laborals dels metges tant de la sanitat pública com de la privada, amb una atenció especial als metges joves. És un estudi ampli amb moltes dades. Entre elles, les de de l’atur que només afecta a un 1,2% dels metges col·legiats, o les tipologies dels contractes entre els que destaca la manca d’estabilitat laboral atès que entre els col·legiats menors de 65 anys, només el 63,3% gaudeix d’un contracte indefinit, i la dels ingressos on destaca que el 41% dels metges joves que han acabat el MIR tenen un sou inferior als 2.000€. etc.

Davant d’aquesta situació el COMB ha dut a terme una sèrie d’accions, algunes d’elles d’eficàcia discutible però, si més no, sembla que el Col·legi està reaccionant intentant trobar sortides a una situació complexa, en la que el COMB no pot resoldre per si sol la situació. Destaca el Pla de Xoc proposat pel COMB que conté 10 punts. Són els següents:

1. Des del COMB es reclama suficiència pressupostària.
2. Més pressupost hauria de permetre disposar de la plantilla adequada a les necessitats assistencials.
3. El COMB demana a l’administració més esforços per reduir estructures burocràtiques, simplificar el quadre de comandaments i apostar per més autonomia de gestió dels professionals i dels centres.
4. El COMB elaborarà una guia amb criteris de contractació que promoguin l’estabilitat per tal de posar fi a les males pràctiques contractuals i d’oferir estabilitat.
5. El COMB convocarà les patronals (ICS, La Unió, CSC, ACES) per fer-los arribar les conclusions d’aquest treball sobre la situació de precarietat dels metges i per acordar mesures de millora concretes.
6. El COMB també establirà aliances amb els agents socials, professionals i sindicals, (especialment, amb Metges de Catalunya) per avançar en la millora de les condicions laborals dels metges
7. El COMB buscarà la col·laboració de patronals i sindicats per promoure el desenvolupament professional i els mecanismes de promoció dels metges, tan devastats en aquests anys de crisi.
8. Cal un conveni mèdic per regular les condicions laborals i professionals del metge en un marc negociador propi, diferenciat de la resta de treballadors de la sanitat. Calen reformes legislatives per fer-ho possible.
9. El COMB mantindrà les reclamacions a les empreses del sector de l’assegurança lliure perquè garanteixin unes retribucions dignes als metges col·laboradors.
10. El COMB crearà l’Observatori de la precarietat, per tal de monitorar amb eficàcia la situació dels professionals mèdics, detectar problemes i buscar-hi solucions

Respecte a aquests 10 punts, els tres primers em semblen del tot lògics i els comparteixo.  El cinquè em sembla més aviat protocol·lari, i no es correspon massa amb l’actitud que el COMB ha mantingut quan des de les patronals se’ls ha demanat col·laboració per altres qüestions. El punt sisè, relacionat amb el vuitè, es pot interpretar com un picar l’ullet a Metges de Catalunya, amb qui la sintonia no ha estat sempre bona, però sembla que finalment estan disposats a la defensa de la problemàtica mèdica que puguin compartir: el “conveni franja” malgrat que no ens agradi per discriminatori i elitista tard o d’hora acabarà sent una realitat.  El punt novè em sona a un “dejà vu” que mai s’acaba materialitzant i els metges que treballen per les mútues i companyies d’assegurança lliures són els que pitjor veuen defensats els seus interessos; les seves retribucions són un insult a la professió i al valor del coneixement. Finalment em queda comentar els punts 4, 7 i 10 que em semblen poc transcendents.

www.rbaestudisiprojectes.cat