Alguns comentaris a la conferència del conseller Comin (I)

Massa temps emprat per donar explicacions que no convencen sobre el 2,6% de la l’activitat hospitalària...

...I molt poc temps per parlar dels problemes reals del dia a dia, que són els que preocupen als professionals; tot plegat evidencia que no hi ha projecte.

(...Continua de l’entrada anterior)

El primer que voldria fer és justificar el títol d’aquesta sèrie d’entrades al blog en les que he pretès explicar el contingut del discurs del conseller Comin. He parlat d’avorriment, perquè en realitat, res del que va dir el conseller es pot considerar novetat. D’una banda les característiques del model sanitari públic català les coneixem de fa temps. I de l’altre perquè la majoria de coses que ens va explicar ja les havíem sentit.  Bé al Parlament, bé en alguna de les moltes compareixences als mitjans que tan ha prodigat aquests últims cinc mesos i mig. De fet crec que una majoria dels assistents a la conferència coneixien el model sanitari públic català tant o més  que el propi conseller atès que fa molts anys que hi treballen. Per tant res de nou en el seu parlament, avorriment total agreujat pels intents del conseller de voler donar un cert to acadèmic al seu discurs. I per aquets to acadèmic, per aquest intent de teoritzar al voltant del model sanitari, i per l’escenari escollit (ESADE) el “cum laude” hi esqueia d’una manera molt evident.

Vull afegir també que quan algú vol fer una conferència com aquesta és que té alguna cosa interessant a dir. El que va fer el conseller en  la seva conferència és donar explicaciones d'alguns dels errors comesos des que va accedir al càrrec, intentant trobar justificacions i obviant molts dels problemes que la sanitat pública catalana té plantejats: la Innovació, la despesa creixent i insostenible de la farmàcia hospitalària de dispensació ambulatòria que en poc més de 10 anys s’ha incrementat quasi 450 milions d’€ arribant l’any passat fins als 700 milions d’€, la retribució dels professionals, les llistes d’espera, la politització i el populisme instal·lat a la sanitat catalana, el pacte nacional per la Salut o l’obsolescència de molts equipaments tècnics, entre molts altres problemes. Què pensa fer el conseller per resoldre totes aquestes situacions? I què dir de l’envelliment de la població, o de l’estat de la salut mental, i la integració sociosanitària?. En lloc d’avançar pel camí de donar respostes als problemes, ens vàrem trobar a un conseller disposat a crear més problemes si seguim el camí que ell ens proposa. El conseller Comin va perdre una magnífica ocasió per parlar dels problemes reals que afecten al sistema sanitari públic del nostre país.   

El conseller va centrar bona part de la seva conferència a intentar donar explicacions al voltant de la decisió presa d’expulsar del SISCAT a dos centres del Vallès Occidental. És a dir, una part important del discurs va estar dedicada a intentar donar explicacions sobre el 2,6% del total d’activitat hospitalària pública, i va deixar d’aportar solucions a tot allò que concentra l’altre 97,4% de l’activitat hospitalària. No sembla que hi hagi cap proporcionalitat, ni sembla raonable, a no ser que tinguis molt mala  consciència i sentis necessitat de justificar les decisions preses.

Sobre els principis de priorització de la distribució dels recursos públics que el conseller va explicar, ell basa el seu punt de vista en unainterpretació de l’article 5 de la LOSC. Perquè no dona un cop d’ull a l’article 2.1 del decret de creació del SISCAT? Hi trobarà alguna petita diferència atès que el decret del SISCAT no fa cap diferència entre les empreses amb o sense afany de lucre. És dirà que la LOSC és una llei, i el SISCAT va veure la llum mitjançant un decret, i és cert, però també és cert que la LOSC es va elaborar a l’any 90, que molta gent en reclama la seva actualització, i el seu contingut s’adaptava molt bé a la realitat d’aquell moment, mentre que el decret del SISCAT és de l’any 2010 i s’adaptava també molt bé a la realitat del moment que per cert és molt més proper a nosaltres en el temps que no pas la LOSC.

Això és el que diu l’article 2 del decret de creació del SISCAT:

Article 2

Configuració del SISCAT

2.1 Configuren el SISCAT els centres, serveis i establiments sanitaris següents:

a) Els gestionats per l'Institut Català de la Salut.

b) Els gestionats per les entitats de naturalesa o titularitat pública que, de conformitat amb els requisits que estableix l'article 24.6 de la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de contractes del sector públic, tinguin la consideració de mitjans propis de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i ens que en depenen.

c) Els gestionats per entitats de naturalesa o titularitat pública diferents de les incloses en la lletra b).

d) Els de titularitat privada els serveis dels quals siguin necessaris per implementar les previsions del Pla de salut de Catalunya i així ho sol·licitin.

(Continuarà...)

www.rbaestudisiprojectes.cat