(...Continua de l’entrada anterior)
La Jornada va continuar per la tarda amb una conferència a càrrec del Dr. Carles Hervàs, Patró de la Fundació–Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, que va parlar de la “Cirurgia i Guerra Civil a través dels arxius personals”, i on va explicar que reconstruir el passat és molt difícil. Per fer-ho utilitzen els fons documentals que en aquest cas provenen de diferents famílies de metges que varen actuar de cirurgians durant la guerra civil. En la seva exposició va parlar de tres metges, “un d’ells el Dr. Rafael Pulido que havia fet un curs de cirurgia d’urgències l’Hospital Clínic. La cirurgia de guerra no té res que veure amb la cirurgia civil. Hauria sigut molt complicat enfrontar-se amb els grans ferits de la guerra sense tenir una preparació adequada”. Va ser destinat des dels anys 36 al 39, entre altres llocs, al tren hospital número 20 com a capità mèdic i cap de l’equip quirúrgic del tren. Els trens hospitals es destinaven al transport de ferits amb lliteres i evacuaven els ferits del front als hospitals de rereguarda. Molt aviat es varen començar a preparar els trens quiròfans, que incorporen un vagó preparat amb tot l’equipament que requereix un quiròfan. Hi ha haver diferents trens hospital pel trasllat dels ferits però sembla que trens quiròfan només n’hi havia un, el tren número 20 que durant molts mesos va ser a l’estació de Pradell de la Teixeta durant la batalla de l’Ebre. El Dr. Pulido va atendre en aquell tren 1006 ferits segons consta en una carpeta plena de fitxes que va guardar en un calaix i que no va ensenyar mai a ningú. El Dr. Hervàs va repassar la complexitat dels malalts atesos pel Dr. Pulido i els resultats en salut obtinguts, i els va considerar molt correctes. 
El Dr. Hervàs va continuar parlant de la informació procedent de la família del Dr. Miquel Gras que també havia passat per un servei de cirurgia del Clínic. El Dr. Gras actuava amb un altre sistema d’hospital mòbil, un equip quirúrgic mòbil integrat per dos camions que s’anaven movent per allà on els hi deien; un dels camions per muntar el quiròfan i l’altre per transportar als metges i infermeres, i demés membres de l’equip. L’equip del Dr. Gras va treballar entre altres llocs a la cova de Santa Llúcia molt a prop de la Bisbal de Falset, on atenien ferits procedents de la batalla de l’Ebre. El Dr. Gras va deixar set o vuit llibretes escrites a ma, amb la descripció de l’atenció feta a cada malalt. A diferència del Dr. Pulido, el Dr. Gras s’havia de quedar als malalts operats atès que no disposava d’un tren per la seva evacuació i per tant només podia evacuar malalts mitjançant ambulàncies.
L´últim exemple que va posar el Dr. Hervàs va ser el del Dr. Antoni Porta que havia treballat també al servei de cirurgia del Clínic, i que va estar destinat entre altres llocs al Soleràs, on va rebre ferits de la batalla de l’Ebre. En aquest cas el quiròfan es va instal·lar en una casa del mateix poble. El Dr. Hervàs va acabar la seva intervenció dient que “tenint en compte la manca d’informació que tenim els documents d’aquests metges ens ajuden a entendre com funcionava la cirurgia en el camp de batalla i quins resultats en salut s’obtenien i poder posar en valor la feina d’aquestes persones que abans que tot van ser metges”.
Tot seguit es va desenvolupar la última Taula de la Jornada, dedicada al “Canvi Climàtic i Salut Global” que va ser moderada per la Dra. Mònica Botta, vocal de la Junta del CoMB, i que va comptar amb la participació de la Sra. Míriam Santamaria geògrafa i meteoròloga, el Dr. Josep Antó director científic d’ISGlobal i el Dr. Antoni Trilla vocal de la Junta del CoMB.
Veiem un resum de les intervencions:
Míriam Santamaria va iniciar la seva intervenció recordant que fa uns anys poca gent donava importància al canvi climàtic. El mateix Mariano Rajoy va dir que el canvi climàtic era una invenció d’alguns. “Es deia que el clima històricament havia anat experimentant uns determinats cicles, i per tant el que passava era normal vist des de l’òptica d’aquests cicles; doncs no és de normal” va dir la Sra. Santamria. Va comentar els desglaç generalitzat que s’està produint, o la reducció de la producció de vi al Penedès, relacionant-ho tot amb l’increment de la temperatura que s’ha produït des dels anys 80. L’increment de CO2 i altres gasos en l’atmosfera estan produint l’efecte hivernacle relacionat directament amb el canvi climàtic. Tot seguit la Sra. Santamaria va explicar el procés d’acidificació dels oceans; aquests ocupen les 2/3 parts de la superfície terrestre, i per tant absorbeixen una quantitat proporcional del CO2 produït i rebaixa el pH de l’aigua de mar. Això ajuda a la calcificació de l’aigua i modifica la forma d’algunes especies marines com els cargols de mar entre d’altres. També va analitzar les causes que originen el canvi climàtic, i entre elles, el trànsit (74%), els efectes de la contaminació produïda per l’expulsió a l’atmosfera de gasos lliures de les industries (9,7%)la ramaderia (9,7%), o les deixalles (6%). Va acabar la seva intervenció recordant alguns hàbits socials que incrementen l’emissió de CO2 a l’atmosfera com el viatjar en transport privat en lloc d’utilitzar el transport públic entre altres.
Per la seva banda el Dr. Josep Maria Antó va incidir en l’evolució de la salut global al món, analitzant que ha passat en els últims deu anys, en el que la malaltia ha disminuït un 10% en totes les seves causes; en canvi ha empitjorat el nombre de persones amb malalties cròniques. “Toca ocupar-se de les malalties cròniques amb una periodicitat que no hem fet fins ara” va dir. La contaminació atmosfèrica és un dels factors que ha influït en aquests canvis. “Cal actuar atès que la factura de salut que pagarem degut als factors mediambientals serà molt important”. Va insistir en la importància del compromís assumit per molts països, per evitar que en els propers anys la temperatura s’incrementi més de 2 graus. A partir dels 2 graus hi podrien haver punts de no retorn. El mecanisme ambiental que influeix en la salut i que coneixem bé és la temperatura (onades de calor). Com el canvi climàtic afecta a la biodiversitat i com la biodiversitat afecta a la nostra salut? Encara no sabem com influeix una cosa en l’altre, va continuar explicant. “Hi ha estudis que ens diuen que entre el 2030 i el 2050 el canvi climàtic produirà unes 250.000 morts addicionals cada any i la contaminació en produeix 8 milions; aquesta diferència tan important de xifres explica perquè l’impacte del canvi climàtic en la salut ens continua quedant lluny” Estem en una era nova i es produeix una paradoxa, va comentar en Dr. Antó: “Si la salut de la gent millora i el medi ambient empitjora, estem davant d’una contradicció, i l’explicació és que la salut ha millorat en les poblacions més riques o amb creixement econòmic però la salut global del planeta ha empitjorat. Millorem la salut humana a expenses de la salut del planeta”. Va exposar algunes situacions bones per la salut però dolentes per el planeta: els antibiòtics, que tenen un impacte ambiental indirecte molt important, i la tecnologia sanitària que també incideix negativament en el medi ambient per l’alt consum d’energia. Va acabar la seva intervenció explicant que un estudi d’impacte ambiental demostra que el “bicing” de Barcelona salva 12 vides a l’any a causa de l’activitat física i estalvia 9 milions de Kg. de CO2 a l’any. Va proposar canviar la manera de pensar la salut i el nou lema que hauria de sorgir d’una propera conferència internacional hauria de ser “salut per a tothom i salut per el planeta” 
Finalment el Dr. Antoni Trilla va centrar la seva intervenció explicant com l’epidemiologia es veu afectada pel canvi climàtic i com aquest afecta als canvis de patrons de moltes malalties infeccioses. Va parlar del brot d’Ebola al Congo i la seva relació amb el canvi climàtic, que de no produir-se cap cas més podria donar-se per tancat. “El canvi de comportament de les èpoques de pluges tant si són més extenses o hi ha sequera també influeixen en els patrons de les malalties infeccioses”. Va continuar la seva intervenció assegurant que “sovint als epidemiòlegs se’ns demana què passarà en el futur amb les malalties infeccioses. No tenim boles de vidre i a vegades hem de prendre decisions basant-nos amb unes informacions no gaire perfectes..” Tot seguit va fer un repàs de les malalties que es poden veure afectades per el canvi climàtic. Va explicar com el mosquit tigre (que és un dels grans agents transmissors del “chikungunya”), i que és una espècie molt invasora, va arribar a Europa a través de camions que transportaven neumàtics reciclats. D’Àsia va saltar a la Índia i d’aquest país a Itàlia. A Catalunya es va introduir al llarg de l’AP-7, i ha arribat ja fins a Andalusia. El Dr. Trilla també va explicar la paradoxa del cigne negre: “A Europa tothom creia que els cignes eren blancs, fins que uns mariners holandesos varen viatjar a Austràlia i allà varen poder veure que també hi havia cignes negres” Aquesta paradoxa la va explicar fent referència a una paparra que produeix una greu malaltia anomenada febre del Congo-Crimea. Va ser a l’any 2016 quan un home caminant per els Montes de Toledo el va picar una paparra i es va començar a trobar malament. Va anar a l’hospital, presentava una fallada hepàtica gravíssima, amb hemorràgies per tot arreu, i al cap de poc es va morir. Com que a l’hospital on el malalt va ser atès, ni a Espanya, mai hi havia hagut un diagnòstic de febre Congo-Crimea no es va donar més transcendència a la situació fins que uns dies més tard una infermera va dir que tenia febre i es trobava malament. Això va alarmar als metges, que varen revisar la serologia de tots dos i van acabar diagnosticant la febre Congo-Crimea. Afortunadament, la infermera després d’uns dies a la UCI es va poder curar. Perquè una paparra d’aquestes característiques va arribar al Montes de Toledo? Doncs segurament per un fenomen relacionat amb els processos migratoris de les aus influït per els canvis climàtics que està patint el món. Mai abans s’havia donat un cas com aquest: la paradoxa del cigne negre. Segurament per això, encara avui, als serveis d’urgències del hospitals de Madrid, davant de determinada simptomatologia et pregunten si has estat recentment per els Montes de Toledo... (Continuarà...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada