dimarts, 10 de juliol de 2018

Apareixen dubtes al voltant del model sanitari català


Un seguit de fets que aparentment s’han produït aïlladament els uns dels altres, si s’analitzen conjuntament, mostren un fil conductor que porta a un model sanitari català diferent al que coneixem des de la dècada dels 80. 



Si un sistema nacional de salut s’interpreta com un sistema sanitari finançat públicament, amb la provisió dels serveis exclusivament en mans d’institucions de titularitat pública, sense separació entre provisió de serveis i finançament, hem d’interpretar forçosament que el sistema sanitari català està sent modificat. 


Bona part de les mesures comentades es deuen a
l'anterior director del CatsSalut
Al llarg d’aquests últims mesos s’han anat succeint una sèrie de fets que contemplats aïlladament no significaven una amenaça per el sistema sanitari públic català. Tanmateix, analitzats en el seu conjunt, representen un canvi de model sanitari que no s’ha consensuat amb el sector, i sense haver estat explicat ni tan sols al Parlament de Catalunya. Quins són aquests fets als que he fet al·lusió més amunt? Vegem-los un  per un:

Des del CatSalut, s’ha dit en més d’una ocasió que es volia un Servei Català de la Salut enfocat molt més com un “servei nacional de salut” que no pas  com una asseguradora sanitària pública. Molts no érem conscients del que aquesta afirmació comportava, però una lectura de l’article 36 de la Llei General de Sanitat ho deixa molt clar: 

“Son características fundamentales del Sistema Nacional de Salud:
a) La extensión de sus servicios a toda la población.
b) La organización adecuada para prestar una atención integral a la salud, comprensiva tanto de la promoción de la salud y prevención de la enfermedad como de la curación y rehabilitación.
c) La coordinación y, en su caso, la integración de todos los recursos sanitarios públicos en un dispositivo único.
d) La financiación de las obligaciones derivadas de esta Ley se realizará mediante recursos de las Administraciones Públicas, cotizaciones y tasas por la prestación de determinados servicios.
e) La prestación de una atención integral de la salud procurando altos niveles de calidad debidamente evaluados y controlados.”

En particular el punt c és clau: un servei nacional de salut té com a una de les seves característiques la integració del tots els recursos sanitaris públics en un dispositiu únic.

Antic organigrama del CatSalut: Les EPiC estaven
"al fons i a la dreta"
Seguim amb altres fets: el Servei Català de la Salut ha dit que vol disposar, com a mínim, d’una empresa pública en cada regió sanitària, i no només ho ha dit, sinó que ho ha començat a fer. Ha anunciat ja la creació d’empreses públiques a les Terres de l’Ebre, i la Catalunya Central, i en l’àmbit de Barcelona està potenciant al Parc Pere Virgili com la seva gran empresa pública de la Regió Sanitària de Barcelona, a la que fins i tot encarrega la rehabilitació domiciliària de Sant Cugat. Algunes veus apunten que el nou organisme públic que s’ha de fer càrrec de l’Hospital de Reus podria ser també una empresa pública i no un consorci com s’havia apuntat inicialment.  

Un tercer fet: mica en mica totes les empreses públiques del CatSalut i tots els seus consorcis s’estan convertint en “mitjà propi” del departament de Salut, fet que implica entre moltes altres coses, que totes aquestes institucions afectades perdin la seva autonomia de gestió, es trenqui la separació entre la provisió de serveis sanitaris i el finançador del sistema de salut, i es constitueix un grup poderós en el territori que complementa a l’ICS.  Val a dir que a dia d’avui aquells consorcis que encara no han estat considerats “mitjà propi” és perquè dins del consorci hi ha alguna entitat privada (sense afany de lucre), que impedeix que el consorci pugui ser declarat com a mitjà propi. Però de ben segur que el CatSalut buscarà la manera de poder excloure a aquestes entitats com ara fundacions, i amb el temps tots el consorcis sanitaris acabaran sent integrats com a mitjà propi. És interessant recordar ara aquell apartat c de l’article 36 de la Llei General de Sanitat comentat abans. 

Anem encara a un quart fet. L’anterior director del CatSalut va establir per primera vegada que la presidència de l’ICS fos assumida pel propi director del Servei. Semblava que el motiu més important es basava en la necessitat de coordinar els interessos del CatSalut amb els de l’ICS, evitant els enfrontaments que en algunes ocasiones s’havien produït en el passat. No sabem encara si el nou director del CatSalut farà seu l’argument, però decideixi el que decideixi, no es pot dubtar de la forta dependència que existeix realment de l’ICS respecte del CatSalut. 

Nou organigrama del CatSalut, les EPiC
passen a estar "a dalt de tot"
I l’últim fet que voldria destacar és el subtil canvi que s’ha produït en l’organigrama del CatSalut, en allò referent a la “Gerència d’Entitats Participades”. Aquesta funció en l’organigrama anterior depenia de l’Àrea d’Entitats Públiques, Patrimoni i Inversions. Ara en el que serà el nou organigrama del CatSalut, aquesta gerència ha rebut una consideració major i ha vist elevar el seu rang passant a dependre directament del director del CatSalut, adquirint un estatus de primer nivell en l’organigrama del Servei Català de la Salut.

Vistes una a una, aquestes cinc mesures explicades no semblen conflictives o preocupants per al sector; alguna més que altre, però en general  no donen la impressió de generar distorsions. Tanmateix val la pena fer una lectura global de les conseqüències de l’aplicació de les cinc mesures comentades:
A dalt de tot de l'organigrama hi tenim al director del Servei Català de la Salut, que d’una banda o bé presidirà l’ICS o bé tindrà una influència molt significada sobre ell, i de l’altre serà el màxim responsable del conjunt d’entitats participades, és a dir, empreses públiques i consorcis. Aquesta integració de tots els recursos sanitaris públics en un dispositiu únic (CatSalut) respon a les previsions de l’apartat c de l’article 36 de la Llei General de Sanitat). Les empreses públiques i consorcis seran cada vegada més grans, tindran una implantació territorial molt àmplia, i juntament amb l’ICS, com a mitjans propis del CatSalut asseguraran la provisió pràcticament total dels serveis de salut públics als ciutadans sense necessitat de comprar serveis, de fer concursos, d’establir tarifes, etc.

Si el model sanitari català queda configurat d’aquesta manera, estem o no davant d’un canvi de model? Si s’ha de fer, no caldria abans intentar cercar el consens dins del sector? 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada