Els mitjans propis del CatSalut: una solució, o un problema?

De fet, analitzant la pràctica del dia a dia, els consorcis ja fa força temps que funcionen com a mitjà propi del CatSalut, encara que formalment no ho fossin, i els seus gerents estan molt més a prop d’actuar com administradors que no pas com a gerents.

Fa temps que parlar d’autonomia de gestió en un Consorci Sanitari no té raó de ser. Qui ha acabat amb l’autonomia de gestió de les EPiC no és el fet de ser considerats mitjans propis de l’administració, sinó la progressiva intervenció del departament d’Economia collant els pressupostos, les finances, la presa de decisions i el funcionament general d’aquestes institucions.

     

Com a efecte col·lateral derivat de convertir-se en mitjà propi, les organitzacions patronals si que haurien d’estar preocupades atès que podrien perdre la representació de les EPiC, que en matèria laboral sortirien del conveni col·lectiu del sector, i els seus treballadors podrien rebre el mateix tracte salarial i de condicions de treball que el personal de l’ICS.         

L'empresa pública Banc de Sang i Teixits ha passat recentment
 a ser considerada mitjà propi del CatSalut

Aquests dies ha tornat a estar sobre la taula la problemàtica de les empreses públiques i consorcis que són obligats a declarar-se mitjans propis per part del departament de Salut. Ben mirat, aquesta situació no fa més que oficialitzar una realitat que ja fa temps que forma part del dia a dia del sector sanitari català. Per ser declarat mitjà propi (o servei tècnic) de l’Administració calen un seguit de condicions que per conegudes no cal reproduir aquí. L’efecte més immediat de ser considerat mitjà propi de l’Administració consisteix en la substitució dels contractes per “encàrrecs de gestió” i aquests encàrrecs de gestió tenen com a característica la seva obligatorietat. Aquells que reben un encàrrec de gestió, en aquest cas per part del CatSalut, venen obligats a fer allò que els hi ha estat encomanat en les condicions imposades per aquell que fa la l’encomana, sense que l’ens de govern de la institució tingui possibilitat de dir-hi la seva. Es fa allò que decideix el CatSalut en les condicions, en el moment, en la quantitat i al preu que el CatSalut decideix. 

Més enllà de la substitució de la normativa de contractació pública aplicable, per encàrrecs de gestió, la declaració de mitjà propi no comporta en la pràctica res de nou si ho comparem amb la situació immediatament anterior a la seva declaració. Des del moment en que Economia va decidir que els comptes de les EPiC computaven amb els de la Generalitat, va anar estrenyent mica en mica la capacitat decisòria d’aquestes organitzacions, reduint progressivament l’autonomia de gestió fins al punt de convertir als gerents en mers administradors, i als seus òrgans de govern en meres comparses de les decisions preses des de l’Administració. Polítics del món local i persones rellevants de la societat civil integrats  en els òrgans de govern de les EPiC  han vist com la seva opinió compta molt poc a l’hora d’aplicar el rodet implacable del CatSalut. Però això, insisteixo, no ve d’ara una vegada han passat a ser mitjà propi, sinó que ja era així des de molt abans de que aquest fet purament administratiu es produís. Ens diguin el que ens diguin, fa molts anys que a les EPiC l’autonomia de gestió va passar a ser una absoluta entelèquia. 

El Consorci Sanitari del Parc Taulí de Sabadell és un
mitjà propi del CatSalut

El cert és que davant de la declaració de mitjà propi de les EPiC, “el sector” s’ha començat a posar nerviós constatant que la voluntat del CatSalut passa per fer més gran aquest grup atès que vol disposar d’una empresa pública en cada regió sanitària, i ja ha anunciat la creació de dues noves empreses a la Catalunya Central i a les Terres de l’Ebre a banda de la creació del nou Consorci Sanitari de Reus. Això suposa que juntament amb l’ICS,  les EPiC suportaran la major part de la provisió de serveis mitjançant encàrrecs de gestió mentre que la resta del SISCAT restarà sotmesa a la normativa de contractació pública. Es configuraran per tant dos grups “propis” del CatSalut, amb presa de decisions centralitzades i controlats per el Servei Català de la Salut. El que quedi serà per a la resta d’institucions del SISCAT non profit. Les que tenen ànim de lucre... ho tindran molt complicat, si tota aquesta estratègia tira endavant. Tanmateix tornem a estar com en el cas de l’autonomia de gestió: és que abans de ser declarats mitjans propis, aquests dos grans holdings “propietat” del CatSalut no estaven ja constituïts i la seva contractació era preferent per part del CatSalut?. A què venen doncs de repent aquests temors?. Fa temps que la realitat del model sanitari s’està orientant en aquesta direcció, i en canvi els autoanomenats “defensors” del model fins avui no havien dit res al respecte. 

Hi ha però un punt, que el CatSalut, amb la boca petita, ja fa temps que ve anunciant i que fa referència a temes laborals. Si es constitueixen dos gran grups “propietat” de l’administració pública (CatSalut) com són  l’ICS i les EPiC, en els que el CatSalut ho decideix tot, la pregunta seria perquè les retribucions dels treballadors d’un gran holding com acabaran sent les EPiC les han de decidir tercers? El més probable és que una vegada les EPiC siguin en la seva totalitat mitjans propis del CatSalut, aquests centres hagin de sortir del conveni col·lectiu del sector, per passar a formar part del col·lectiu funcionarial de les administracions públiques, les retribucions dels quals no es regeixen per les previsions del conveni col·lectiu del sector. Els treballadors de les EPiC, a nivell salarial tindrien la mateixa consideració que el personal de l’ICS, amb unes retribucions determinades pel pressupost de la Generalitat. Una vegada fet això, el pas següent és evident. Quina necessitat tindria el CatSalut de que els diferents centres integrats a les EPiC estiguin enrolats en organitzacions patronals, si serà la Generalitat qui decidirà les retribucions d’aquest personal? 

El Consorci Mar Parc de Salut, és un mitjà propi
del CatSalut

L’impacte econòmic que aquesta decisió  suposaria per les organitzacions patronals és significatiu i podria afectar directament a la seva viabilitat, repercutint també a tots aquells consultors, assessors, i altres professionals varis que treballen al voltant de les diferents institucions que configuren les EPiC. Per tant, aquesta “revisió” del model, a més d’alguna institució, pot acabar afectant també a la butxaca de més d’un.   

 Per mirar de ser objectiu en la presentació del problema he volgut saber la mirada del propi CatSalut sobre aquesta problemàtica dels mitjans propis. Segons m’expliquen, la intervenció de la Generalitat veu a les EPiC com ens propis de l’administració pura i dura, i per tant les voldria finançar a través del Capitol IV (transferències corrents) del pressupost mitjançant contractes-programa tal com fa amb l’ICS i no pel Capítol II (despeses en bens corrents i serveis) que és com es retribueix als centres del SISCAT. Això seria nefast per al sistema atès que la retribució de les EPiC seria idèntica a l’iCS, independent de l’activitat duta a terme, traspassant les ineficiències pròpies de l’ICS a les EPiC. Convertir-se en mitjà propi permet que per la via de l’encàrrec de gestió puguin continuar sent retribuïts com si se’ls pagués per el Capitol II del pressupost de la Generalitat (via tarifes), a banda de que també tranquil·litza a algunes EPiC al apartar-les de la via del concurs per assegurar-se un paper en la provisió de serveis.

Tanmateix el tema és controvertit i cal una lectura assossegada analitzant pros i contres, i deixant de banda els interessos particulars dels uns i dels altres (que lamentablement hi són).