Carmen Montón, nova ministra de Sanitat del govern espanyol

La catalana Dolors Montserrat marxa del “ministerio” sense haver pogut aprovar la reforma del Real decreto de prescripció infermera.

La nova ministra no és gens partidària de la col·laboració públic-privat, i des de la conselleria de Salut Universal del País Valencià no ha parat fins revertir, per motius estrictament polítics, la concessió administrativa per a la gestió de l’Hospital d’Alzira.       

Després que la corrupció generalitzada en el sí del PP acabés amb el govern de M. Rajoy, el nou govern del Sr. Pedro Sánchez ha propiciat un canvi en el ministeri espanyol de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat de forma que la catalana Dolors Montserrat ha cedit la seva cartera ministerial a la valenciana Carmen Montón Giménez. Amb un govern espanyol del PP “en-li-qui-da-ció” després de la moció de censura presentada per el PSOE, el ministeri espanyol de Sanitat canvia de mans.

Dolors Montserrat i Montserrat, advocada de professió, haurà estat en el càrrec un any i mig mal comptat, i el seu pas per el ministeri no ha significat precisament cap avanç positiu per a la sanitat espanyola i encara menys per a la sanitat catalana, en la que des de final d’octubre de l’any passat ha estat consellera de Salut en funcions per efectes de l’article 155. En aquest període no ha trepitjat el despatx del conseller de Salut del pavelló Ave Maria ni una sola vegada. Montserrat ha estat una ministra amb el nomenament com a tal, però sense un verdader exercici del seu ministeri. És cert que a Madrid no l’han ajudat gens, però també és cert que la seva capacitat d’influir en la sanitat espanyola ha estat nul. Com a conseqüència d’aquesta poca incidència com a ministra, la seva gestió integral al capdavant del ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat va ser reprovada pel Congrés dels Diputats pocs dies abans de ser destituïda com a ministra. 

Una de les poques coses que Dolors Montserrat va abordar en la seva etapa al “ministerio”, és la reforma del Real Decreto de prescripció infermera. Tot i tenir, segons ella, el text pactat amb el “Consejo General de Enfermeria” i la “Organización Médica Colegial”, el text mai ha estat publicat en el BOE. En relació a Catalunya, la ministra Montserrat va intervenir juntament amb el conseller Comin i l’Ajuntament de Barcelona en la presentació i defensa de la candidatura de la capital catalana per acollir la seu de l’EMA (Agència Europea del Medicament) a partir del moment en que el “Brexit” fos efectiu, amb el resultat que malauradament tothom coneix...  

La substitueix en el càrrec la metgessa valenciana Carmen Montón Giménez. Socialista precoç que amb només 23 anys ja va ser regidora de cultura a l’ajuntament de Burjassot, el seu poble de naixement. Ha tingut una carrera brillant dins del partit socialista i amb 42 anys ha arribat a ministra del govern de Pedro Sánchez. Milita en el partit socialista des dels 16 anys.  Des de l’any 2015, és consellera de Sanitat Universal i Salut Pública de la Generalitat Valenciana.    

Cal preguntar-se si el nomenament de la Dra. Montón afectarà o no, el normal funcionament del nostre departament de Salut. A priori semblaria que no, atès que les competències en sanitat estan transferides a Catalunya des de l’any 1981, i l’aplicació de l’article 155 s’ha aixecat a Catalunya des del moment en que s’ha constituït el govern català del president Quim Torra. Tanmateix hi ha qüestions com per exemple el recurs que el govern espanyol va presentar contra la llei catalana d’accés universal a la sanitat, en les que el parer del “ministerio”, i per tant el posicionament de la ministre de sanitat del govern espanyol davant d’aquest tema és important.

Veiem doncs què és el que coneixem fins ara de la nova ministra que ens permeti imaginar una mica com pot actuar davant de determinats temes que afectin directament al sistema sanitari català.

Hi ha un element molt definitori de que pensa aquesta senyora del sistema sanitari públic. Des de la conselleria de Salut de la Generalitat Valenciana, la Dra. Montón ha estat implacable actuant contra el model sanitari que representava “Ribera Salud” en el conjunt de la xarxa de proveïdors del sistema sanitari valencià. Ribera Salud és un grup empresarial que gestiona a través de concessions administratives, diversos dispositius sanitaris al País Valencià, però també a Madrid i a l’Amèrica llatina. Entre aquests diferents dispositius sanitaris hi ha l’emblemàtic Hospital d’Alzira, que “Ribera Salud” ha gestionat fins fa dos mesos i escaig, quan va perdre la concessió administrativa. Aquesta pèrdua de la gestió de l’Hospital d’Alzira no està basada en uns mals resultats en salut de la població atesa, ni en un servei deficient,  ni en una pèrdua de confiança entre l’òrgan contractant i l’entitat proveïdora sinó que respon exclusivament a un criteri polític. El president valencià Ximo Puig, va decidir que s’havia de publificar l’hospital d’Alzira per motius estrictament polítics i la consellera de Salut de la Generalitat Valenciana no va parar fins aconseguir revertir determinades concessions a "Ribera Salud", tot i que els informes de la pròpia conselleria mostraven l’eficiència dels resultats obtinguts. 

Aquest és doncs el tarannà de la nova ministra de Sanitat del govern espanyol: dòcil davant de qui mana, i que prioritza els objectius ideològics a l’eficiència en la utilització de recursos econòmics.

Ho comento per aquells que avui en dia a Catalunya encara s’esforcen a parlar de la col·laboració públic-privat, dels seus beneficis, de la seva eficiència i dels seues bons resultats. Avis a navegants: pinten bastos...