UCH posa en valor el discurs del president de la Generalitat, pel que fa al sector sanitari, i es compromet a treballar per fer possible la sostenibilitat del sistema sanitari públic
De les tres esmenes que l’entitat va presentar conjuntament amb el CSC als pressupostos generals de l’Estat, cap d’elles ha estat tinguda en consideració, i el rodet PP, PSOE, C’s , PNV les van desestimar.
Roser Fernández acaba de prendre possessió del seu càrrec de directora general d’UCH en substitució d’Helena Ris que ha decidit jubilar-se després d’una vida laboral àmplia i exitosa. De fet Roser Fernández “torna a casa” atès que des de començaments de l’any 2008 fins desembre del 2010 ja havia ocupat aquesta posició. Roser Fernández té també una trajectòria professional molt extensa i aglutina en la seva persona la triple visió de l’administració sanitària, la de gestió pura i dura, i la visió de la patronal.
Tenia interès per parlar amb ella i conèixer de primera ma la seva visió del sector, una vegada reubicada en la nova responsabilitat professional. També estava interessat en conèixer el resultats final de tres esmenes als pressupostos generals de l’Estat que la Unió Catalana d’Hospitals (UCH), juntament amb el Consorci de Salut i Social (CSC), havien presentat al congrés dels diputats. Començaré per aquests últims temes
La primera de les esmenes presentades feia referència a l’acord d’increment retributiu pactat entre el ministre Montoro i els sindicats, per tal que afecti a tot el personal del Sistema Nacional de Salut. Aplicat a Catalunya vol dir que aquest increment retributiu afectés a tot el SISCAT, és a dir als 30.000 treballadors de l’ICS però també als 60.000 treballadors del sector concertat. La segona esmena demanava que la despesa que es deriva d’aquest acord “Montoro” no computés a efectes del càlcul de la regla del límit de despesa establert per a les comunitats autònomes en el sí de la política d’estabilitat pressupostària. Si no fos així, els pressupostos no permetrien fer front a recurrències i altres accions de millora dels serveis sanitaris com ara les llistes d’espera. La tercera esmena pretenia revertir les conseqüències del recurs contra la universalització de l’assistència. El departament de Salut tenia ple coneixement de la presentació de les esmenes.
Les tres esmenes van ser rebutjades, però tal com es varen produir les votacions queda algun esperança de poder aconseguir algun resultat satisfactori, quan es discuteixi el pressupost en l’àmbit estricte de Catalunya, atès que alguna d’aquestes esmenes va ser votada favorablement per ERC.
Vist doncs el resultat de les esmenes als pressupostos generals de l’Estat, Roser Fernández va parlar de la necessitat que formar govern a Catalunya. D’entrada va valorar molt positivament el discurs del president de la Generalitat Quim Torra, que en el discurs d’investidura, i pel que fa a Salut va destacar els punts següent:
Universalització de l’assistència
Millorar la situació dels professionals, tant pel que fa a les seves retribucions com per intentar retenir el talent
Esforç en les inversions de reposició i per nous equipaments tecnològics
Reducció de les llistes d’espera.
Nova Llei de Sanitat
Les quatre primeres mesures, en paraules de Roser Fernández, UCH les aplaudeix, i “en aquest camí segur que ens trobaran per sumar”. Pel que fa a la llei de Sanitat, en aquests moments no existeix la sensació generalitzada de que es donin les condicions per aconseguir una llei de màxim consens, i en canvi sí que es veu un perill clar de fer fins i tot algun pas enrere en alguna qüestió fonamental per a UCH com és la defensa de la col·laboració públic-privat, que ha servit de base per consolidar un model sanitari d’èxit a Catalunya. Per tant, semblaria que aquesta proposta d’una nova llei de sanitat seria millor deixar-la per a més endavant quan el país pugui centrar-se en l’anàlisi serè de la sanitat catalana i es deixin de banda alguns posicionaments populistes que alguns han adoptat aquests últims anys i que han enterbolit la discussió en lloc de clarificar-la.
Roser Fernández apunta que en el curt termini cal centrar-se en la transformació de les polítiques de salut que s’han endegat aquests dos últims anys, com la reforma de l’assistència primària dibuixada per l’ENAPISC, o donar continuïtat al PLANUC, potenciar encara més la Salut Mental o afrontar la reconversió sociosanitària que és també una necessitat urgent. Tot això hauria d’anar acompanyat d’una revisió dels sistemes de pagament que incentivin aquestes mesures.
En aquests sentit, convé recordar de tant en tant, que el sistema de pagament dels serveis sanitaris, acaba configurant la prestació dels serveis de salut, atès que les organitzacions tendeixen sempre a intentar maximitzar la seva facturació. Per tant, la fórmula de pagament és la millor eina de que disposa el CatSalut per aconseguir millorar la qualitat assistencial a Catalunya. Cal enfocar un nou sistema de pagament enfocat molt més a la qualitat, i que serveixi per donar resposta adequada a les prioritats que el CatSalut tingui plantejades.
(Continuarà...)
(Continuarà...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada