dimarts, 26 de juny de 2018

Balanç de la legislatura del conseller Comin al front del departament de Salut (I)


Disposicions legals, millores organitzatives, propostes per millorar la qualitat de l’assistència, i una visió amb una elevada sensibilitat territorial són algunes de les característiques de la legislatura passada.


La legislatura s’ha distingit entre altres característiques per una esforç per clarificar primer i combatre després, el problema de les llistes d’espera, tot i que no es va poder disposar dels pressupostos necessaris. Els resultats obtinguts milloren clarament la situació existent a l’inici de la legislatura. 



L’Any 2016 va començar amb un petit terratrèmol al sector sanitari. Antoni Comin acabava d’aterrar al departament de Salut, i ho feia sense tenir un coneixement profund del sistema sanitari català. Aquest fet junt amb algunes declaracions d’intencions explicitades per el propi conseller varen posar en alerta al sector sanitari que es veia desemparat davant dels canvis radicals que s’anunciaven. 

Mica en mica, uns i altres van anar modulant els seus discursos, de manera que l’embranzida inicial del conseller es va anar amortint, mentre que per l’altre banda els temors també varen anar disminuint. El temps va demostrar que més enllà de la polèmica amb la Clínica del Vallès, les amenaces de publificació de la xarxa sanitària pública de Catalunya no varen prosperar.

A nivell legislatiu, el conseller Comin va anunciar algunes iniciatives interessants: la Llei d’universalització de l’Assistència Sanitària que va ser molt ben rebut per tot el sector, el decret català de prescripció infermera, que el conseller Comin va abordar amb valentia tot i tractar-se d’un tema espinós, i la Llei de fórmules de gestió de l’assistència sanitària que va ser rebuda amb certa polèmica per part del sector. La primera iniciativa va ser aprovada al Parlament de Catalunya tot i que després el govern espanyol la va recórrer al TC. El decret de prescripció infermera es va encallar en el tràmit parlamentari i la preparació del referèndum de l’1-O va impedir que pogués ser votat al Parlament. La tercera Llei, la de fórmules de gestió de l’assistència sanitària, controvertida per bona part del seu contingut, tampoc va poder ser aprovada finalment pel Parlament.  

De totes aquestes iniciatives legislatives destaca per sobre de les demés la Llei d’universalització de l’assistència que va ser aplaudida per tot el sector sanitari i en particular per els professionals, el Col·legi de Metges i el sindicat Metges de Catalunya. Va ser una iniciativa que ara, el nou govern espanyol sorgit després de la moció de censura al Sr. M. Rajoy, vol recuperar també a nivell estatal.

Els dos anys del conseller Comin al front del departament de Salut, han servit també per promoure millores organitzatives del nostre sistema sanitari. L’element més exitós en aquest àmbit ha estat el PLANUC (Pla Nacional d‘Urgències de Catalunya) que aquest hivern passat ha mostrat ja l’encert de la seva posada en marxa. Altres iniciatives com l’ENAPISC (Estratègia nacional d’atenció primària i salut comunitària), no han estat per ara tan encertades com el Pla d’Urgències, i caldrà veure com acaba evolucionant. El Pla de Salut, eina bàsica de planificació sanitària sembla que ha perdut pes respecte a etapes anteriors; avui el Pla de Salut de Catalunya sembla com si hagi passat a un segon pla pel que fa a les prioritzacions del departament de Salut. 

El conseller Comin, i la consellera Vergés en una sessió de
la comissió de Salut al Parlament de Catalunya 
A nivell de qualitat assistencial, cal destacar l’esforç dut a terme per departament de Salut per reduir les llistes d’espera. Un pla de xoc que preveia destinar-hi una quantitat de diners que finalment no si ha pogut abocar del tot, però que tot i això ha permès assolir uns resultats destacables tan en la reducció dels temps d’espera per una intervenció quirúrgica, com per accedir a la consulta de l’especialista, o per ser sotmès a proves diagnòstiques. Bon balanç per tant en aquest àmbit.

La salut mental ha estat també un dels àmbits d’actuació prioritària del departament de Salut en aquesta passada legislatura, i les actuacions no s’han limitat només a posar-hi més diners, sinó que els esforços s’han dirigit al desplegament d’un model d’atenció comunitària d’acord a les estratègies derivades del Pla director de salut mental i addiccions, que s’adoptaran els propers anys a Catalunya, en coherència amb les polítiques europees sobre el tema. El salt qualitatiu de la salut mental en aquest darrer any a casa nostra ha estat molt important. Segurament el més important pel que fa a la salut mental a Catalunya.  

(Continuarà...)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada