Osona concentra tota l’atenció urgent nocturna de la comarca al servei d’urgències de l’Hospital de Vic. Dels 11 punts d’atenció nocturna existents abans del programa ACUT, avui només en queda 1, situat a les dependències de l’Hospital de Vic.
La valoració del “projecte estratègic” ACUT és força positiva, tant per part dels professionals, com per els habitants de la comarca, i pel conjunt d’organitzacions sanitàries que en formen part, i que any a any van renovant el seu acord. Els ajuntaments implicats també estan satisfets del funcionament global del sistema d’Urgències a Osona.
El Dr. Rafael Toribio, director assistencial de l'Hospital Universitari de Vic |
Fa poques setmanes el programa ACUT d’urgències a la comarca d’Osona ha complert 10 anys. La seva estratègia de base consisteix a concentrar totes les urgències nocturnes de la comarca a l’Hospital de Vic. Dit així, semblaria que el model es contradiu amb les directrius implantades des del departament de Salut quan es recomana als ciutadans que abans d’acudir als serveis d’urgències hospitalaris utilitzin altres dispositius de l’assistència primària com ara el 061 CatSalut Respon, els serveis d’urgències del CAP, o els el CUAP, que poden resoldre el seu problema de salut, sense saturar els serveis d’urgències dels hospitals. Per això, davant d’aquesta contradicció si més no aparent, he volgut conèixer de prop les característiques del projecte ACUT, i ho he fet acompanyat de la visió experimentada del Dr. Rafael Toribio, director assistencial de l’Hospital de Vic, perfectament coneixedor del model, atès que ha participat en la seva configuració pràcticament des del disseny del mateix.
L’idea del programa ACUT va sorgir a partir de l’assignació de recursos del sistema de pagament per capitació, que estimulava a les organitzacions d’un mateix territori a prendre iniciatives conjuntes innovadores que aportessin valor i milloressin els serveis de salut en aquell territori. Així a l’any 2008, 4 proveïdors de la comarca (l’Hospital de Vic, l’EBA Vic 1, l’EBA Centelles i 8 ABS de l’ICS) varen constituir l’embrió d’aquest programa, signant un conveni amb el vist i plau del CatSalut, per reorganitzar de forma conjunta els serveis d’urgències del territori. Val a dir que aquests últims anys s’ha unit un altre ABS al conveni una nova ABS de l’ICS conseqüència d’haver-se escindit l’ABS de Roda de la de Manlleu.
Fins aquell moment, en el territori hi havia fins a 11 punts d’atenció urgent oberts a la comarca, alguns d’ells amb una activitat molt baixa a les nits. Aquesta realitat comportava també una dificultat afegida a l’hora de trobar suficients professionals per fer front a les guàrdies nocturnes en tots aquests punts d’atenció. Davant d’aquesta realitat les entitats signants del document, varen elaborar una proposta que consistia en centralitzar totes les urgències nocturnes en un sol punt, ubicat a l’Hospital de Vic, però atès per personal de l’assistència primària. Totes les ABS de la comarca contribuïen a la cobertura del servei segons el calendari de guàrdies establert. L’acord implicava que l’assistència primària ampliava el seu horari fins les 9 de la nit, de dilluns a divendres, per atendre la demanda d’atenció espontània, mentre que l’Hospital de Vic, per la seva banda, intentava derivar les urgències dels nivells 4 i 5 a l’assistència primària, i aquesta acceptava rebre aquests malalts derivats des de l’Hospital. La dotació de personal que es va establir per fer front a aquesta mena de CUAP nocturn ubicat dins de l’Hospital era de tres metges i tres infermeres. Un del metges i una infermera eren els encarregats de cobrir els domicilis. El 061, atenia la trucada dels malalts i la derivava a l’ACUT que eren en últim terme els que prenien la decisió sobre el més convenient per al malalt.
Quan es va posar en funcionament el programa, alguns alcaldes de la zona varen posar el crit al cel, i ho varen viure com una pèrdua de serveis: “Això no anirà bé” deien, però ara, 10 anys després, aquells temors del principi han desaparegut del tot. El temps màxim de desplaçament des de l’Hospital a qualsevol domicili és de 20 minuts. De fet, el desplaçament al domicili del malalt en cap cas ha estat un problema. El model ACUT tampoc ha generat cap increment de les urgències, i la seva activitat es manté al voltant de les 30 i poc urgències diàries i entre 2 i tres domicilis cada dia per tot el territori d’actuació de l’ACUT. El servei d’urgències propi de l’Hospital tampoc s’ha vist afectat per el programa ACUT. Les dades demostren per si mateixes que ha estat un model eficient, i els habitants de la comarca també valoren positivament el servei, que ja està del tot integrat en el dia a dia i no rep queixes dels usuaris. Cal destacar també la intervenció del 061 i el SEM en el bon funcionament del programa; el seu paper ha estat fonamental en l’èxit aconseguit.
Pel que fa als caps de setmana, de 8 del matí a 9 de la nit, hi ha 5 punts d’atenció en tot el territori osonenc, seguint l’eix de la C-17: Torelló, Manlleu, Hospital de Vic, Tona i Centelles, mentre que a partir de les 9 de la nit, els punts d’assistència es redueixen a un de sol, ubicat també a l’Hospital de Vic. De fet, el recinte hospitalari de Vic té dos equips de professionals atenent les urgències; els nivells 4 i 5 són atesos per els professionals de l’atenció primària i els nivells 1, i 2 són atesos pels professionals de l’Hospital. Pel que fa al nivell 3 (que representa un 50% del volum total d’urgències), és des del triatge, i depenent del problema de salut concret, on es determina quin dels dos punts d’urgències acaba atenent al malalt.
(Continuarà...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada