dijous, 28 de juny del 2018

Balanç de la legislatura del conseller Comin al front del departament de Salut (i II)


A nivell estratègicament, cal destacar la sensibilitat pel territori mostrada pel departament de Salut, volent estructurar el CatSalut amb una empresa pública ubicada en cada regió sanitària. Aquest fet pot ser un element clau per l’organització territorial del sistema sanitari públic a Catalunya dels propers anys.  

  

Tanmateix, l’èxit més important del conseller Comin, en la meva opinió, ha estat el fet de treure la sanitat pública del debat de baix nivell pseudo-polític, evitant que es continuessin produint atacs populistes infundats al sistema sanitari, i falses acusacions de corrupció contra els seus directius. 
  

(... Continua de l’entrada anterior)

En l’àmbit territorial l’acció de govern del departament de Salut també s’ha vist reflectida amb diverses actuacions remarcables. Davant de la greu crisi derivada d’haver construït un hospital desmesurat a Reus, el departament de Salut ha hagut de sortir a salvar l’Hospital Sant Joan de Reus, i ha decidit entrar a formar part de la governabilitat del centre mitjançant la constitució d’un consorci que haurà de possibilitar la sostenibilitat de la institució sanitària reusenca. Val a dir però, que això hauriA de passar forçosament per una adequació de la cartera de serveis d’aquest hospital al que realment sigui necessari per atendre les necessitats de la població de referència. No intervenir en aquesta qüestió, voldria dir posar el cap sota l’ala i no afrontar el problema de l’Hospital de Reus a través d’una solució real del problema econòmic existent.  

La crisi de l’Hospital de Reus va tenir altes conseqüències col·laterals com per exemple a l’Hospital Comarcal de Mora d’Ebre, que era gestionat per una entitat jurídica del grup SAGESSA. La crisi de SAGESSA va deixar orfe a l’Hospital de Mora, i el departament de Salut va decidir la creació d’una empresa pública “Salut Terres de l’Ebre” que es dedicaria a gestionar entre altres dispositius sanitaris, aquest Hospital. 

La idea que el CatSalut disposés d’una empresa pública en cada regió sanitària va continuar desenvolupant-se i seguint aquesta línia estratègica  es va decidir la constitució de l’empresa pública “Salut Catalunya Central” que va néixer amb l’objectiu de gestionar l’Hospital Sant Bernabé de Berga. Aquest Hospital jurídicament era un organisme autònom de l’Ajuntament de Berga i d’acord a la legislació, el seu pressupost i per tant els seus resultats econòmics computaven amb els comptes de l’Ajuntament, fet que posava en dificultats a l’Ajuntament però també a l’Hospital que veia perillar la seva viabilitat econòmica. Per tot plegat, es va decidir la creació d’aquesta empresa pública a la Catalunya central, que hauria de servir per resoldre els problemes endèmics de l’Hospital Comarcal de Sant Bernabé.

Afavorir la recerca també ha estat una prioritat en aquesta legislatura passada, i aquesta priorització no s’ha manifestat només per situar l’àmbit de la recerca en un  lloc destacat en l’organigrama del departament de Salut sinó que la recerca en ciències de la salut és un objectiu i una estratègia clau per millorar la qualitat dels serveis sanitaris i la salut de la població de Catalunya. Per això si han dedicat fons econòmics per a estimular-la amb la posada en marxa del PERIS (Pla estratègic de recerca i innovació en salut) que ha estat tot un encert.  
    
Encara hi ha un camp en el que l’actuació del departament dirigit pel conseller Comin ha estat en la meva opinió més remarcable. Es tracta en el camp “polític”. Abans de l’arribada d’Antoni Comin al departament de Salut, aquest estava sotmès a tota mena de crítiques infundades, però que feien mal al sistema. Ni el propi departament de Salut, ni les organitzacions sanitàries, ni les associacions patronals, ni els directius dels centres havien estat encertats a l’hora de respondre a aquestes acusacions de corrupció, de privatització, de mercantilització de l’assistència, de propiciar negocis obscurs, de portes giratòries, etc. Una gran mentida que estava però instal·lada en l’ideari d’alguns partits de caire populista, que utilitzaven perillosament la sanitat com a arma llancívola per captar vots. Una actuació sens dubte mesquina que hauria d’avergonyir als que varen dissenyar aquesta estratègia de descrèdit contra un sistema tan delicat com el sistema sanitari públic, que és molt sensible per la ciutadania. 

Quan el conseller Comin es va fer càrrec del departament de Salut, va explicar que accedia al càrrec amb l’objectiu de rebaixar la tensió política i populista existent sobre el sistema sanitari, i que per assumir aquest compromís calia fer-ho des de la política, i per això en aquelles circumstàncies el millor era que hi hagués un conseller polític. Aquesta mena de “presentació” del conseller va ser molt criticada pel sector, i entre aquestes crítiques no hi va faltar la meva. Passat el temps, he de reconèixer el meu error, demanar disculpes, i posar en valor que la legislatura d’Antoni Comin al front del departament de Salut ha estat sens dubte controvertida, amb decisions a vegades equivocades, però una de les més fructíferes per a la sanitat catalana, si comparem l’activitat desenvolupada pel departament, en relació al temps efectiu que ha durat la legislatura d’encara no dos anys.

Al Cèsar el que és del Cèsar...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada