dilluns, 30 de juliol de 2018

Conversa amb la consellera Alba Vergés (i II)


Consellera Vergés:





“Hi ha especificitats del col·lectiu mèdic que haurien de ser recollides per el conveni col·lectiu; caldrà veure com això es pot fer”

“El decret de prescripció infermera pretén donar cobertura i garantir la seguretat jurídica d’aquells actes que formen part de la feina del dia a dia de les infermeres”

“Continuarem donant prioritat a la reducció del nombre de persones en llista d’espera, així com del temps que han d’esperar per a ser intervingudes”

“La solució per aconseguir destinar més recursos a la sanitat pública catalana passa per aconseguir la República catalana”  



(...Continua de l’entrada anterior)

En l’entrada anterior en certa mesura havíem iniciat el tema de la negociació col·lectiva.  Parlant d’això, he volgut conèixer el parer de la consellera sobre la petició d’un conveni franja, específic per als metges, que el sindicat Metges de Catalunya, i una bona part del col·lectiu mèdic així com organitzacions professionals mèdiques reivindiquen des de fa temps. Aquesta legislatura passada sembla que hi va haver alguna aproximació entre el departament de Salut i el col·lectiu mèdic, no tant al voltant d’un conveni franja “stricto sensu”, sinó cercant alguna solució que permetés que els acords aconseguits en una mesa mèdica de negociació s’incorporessin directament al conveni col·lectiu sense passar per cap altre filtre. En opinió de la consellera, “hi ha especificitats del col·lectiu mèdic, i aquestes especificats haurien de quedar recollides en el conveni, però caldrà veure com es pot fer. Caldrà parlar amb la resta de sindicats per tal que ho assumeixin dins de  la negociació col·lectiva. Si això és així anirem perfecte. Per tant, hauríem d’aconseguir que els acords amb els metges, assolits en aquesta taula mèdica, siguin inclosos en el conveni, independentment de les majories que es pugin formar en el sí de la mesa de negociació pel que fa a l’aprovació final del conveni”.  

Un altre tema que deriva de la legislatura anterior i que encara no està definitivament resolt és la materialització del decret català de la prescripció infermera. També en aquest punt és important la visió de la consellera Vergés: “En la qüestió de la prescripció infermera nosaltres sempre hem dit que volem donar cobertura i garantir la seguretat jurídica de les pràctiques que les infermeres realitzen de forma habitual, cada dia, en els nostre hospitals i centres de primària. Estàvem a l’expectativa de veure quin escenari ens quedava a nivell jurídic, però ja ho tenim acordat amb el col·legi d’infermeria i amb el sindicat. Amb altres col·lectius afectats per el projecte haurem de parlar perquè no podem acceptar que el tema quedi bloquejat”.

Un del principals problemes de la nostra sanitat pública avui, tot i la millora experimentada aquest últim any, continuen sent les llistes d’espera. Per això és important conèixer l’opinió de la consellera Vergés al respecte. Les llistes d’espera continuaran sent una prioritat del departament de Salut? “Hem fet molts avenços amb les llistes d’espera. El Pla de Xoc que es va endegar ha aconseguit molts bons resultats més enllà de posar més recursos per fer més activitat. Quan vaig començar al Parlament com a diputada era molt complicat tenir dades sobre les llistes d’espera; feia preguntes al Parlament i al cap d’un temps te les donaven però era difícil interpretar-les. En canvi ara hi ha molta més informació, més transparència i un ciutadà normal pot seguir mes a mes la situació de les llistes d’espera hospital per hospital. Ara estem davant d’una llista d’espera informada en la que la gent sap quan entra en llista d’espera, quan temps podrà esperar com a màxim i té molta informació. Tanmateix per aquelles persones que esperen ser intervingudes, el fet que la informació hagi millorat i sigui molt més transparent no els soluciona el problema, de manera que seguirem tenint com a prioritat reduir el nombre de persones que s’estan esperant per ser operades i reduir també el temps d’espera de cada una d’elles. També haurem d’establir algunes pautes a l’hora de prioritzar determinats cassos en funció de les característiques de les persones afectades: si tenen persones al seu càrrec, si viuen soles, etc."

De sempre, els polítics que han estat al front del departament de Salut han afirmat que el sistema sanitari públic català està finançat per sota de les seves necessitats, però mai ningú fins ara, s’ha atrevit a dir d’on haurien de sortir aquests diners de més que segur que són necessaris. Només el conseller Boi Ruiz, en alguna ocasió va dir que dedicar un major tant per cent del PIB a salut era una problema de voluntat política, insinuant que hi ha altres àmbits en el que l’administració hi dedica més recursos que els que hi hauria de dedicar. També és una qüestió en la que conèixer l’opinió de la consellera és important. “La Generalitat de Catalunya prioritza la despesa social per sobre de moltes altres activitats, però tot i així no tenim els recursos que necessitem en funció de les competències que sí que tenim. Al pressupost en polítiques socials de la Generalitat, sanitat inclosa, se li dedica al voltant del 75% dels pressupostos, i el pes dels pressupostos del departament de Salut s’enduen al voltant del 40% del pressupost total. El problema ens ve del sistema de finançament de Catalunya en el que l’Estat no aporta allò que hauria d’aportar d’acord al PIB que genera el nostre país. Comparem la despesa militar a Espanya amb la d’altres països, o la despesa en duplicitats que es dona a nivell de l’Estat espanyol. No és una qüestió per discutir el vicepresident i conseller d’economia i jo sinó que el conseller d’economia i jo, hem d’anar a la una per aconseguir que aquells recursos que genera el país serveixin per cobrir les necessitats del país i poder destinar a sanitat les quantitats que es requereixin. Evidentment una solució és, no cal dir-ho, aconseguir la República Catalana"

Un record per els presos polítics i exiliats
presideix l'entrada al departament de Salut
Abans d’acabar la conversa volia plantejar-li a la consellera una qüestió controvertida. A un ciutadà català normal, el que el preocupa quan necessita una atenció sanitària de la sanitat pública és que l’atenguin ràpid, sentir-se ben tractat personalment, que el curin, que l’atenció es produeixi a prop de casa, i que no hagi de pagar res per rebre aquesta atenció. Mai he vist a un ciutadà normal preocupat per la titularitat jurídica del centre que l’atén. Fa pocs dies, la consellera, en una entrevista concedida a un mitjà de comunicació, va ser preguntada sobre l’Hospital General de Catalunya i ella molt hàbilment va respondre que el que volia des del departament de Salut era “reforçar el caràcter públic” del sistema sanitari. Davant d’aquesta disjuntiva entre el que un ciutadà normal vol, i el que es vol des del departament de Salut, quina explicació té la consellera per fer compatibles les dues situacions? La consellera entén que "les dues coses són perfectament compatibles. Reforçar el caràcter públic del sistema vol dir precisament això, que t’atenguin aviat, a prop de casa i amb qualitat, a través de la targeta sanitària del sistema púbic i amb càrrec als impostos que tots paguem. El que volem fer és vetllar perquè tots els actors del sistema vagin d’acord sempre amb aquest caràcter públic, perquè estem prestant un servei públic a la gent. Per tant, el marc l’hem de posar nosaltres, de manera que els interessos privats dels que intervinguin en el sistema mai passin per davant d’aquest interès públic general. Sempre l’interès general per davant de tot”

I fins aquí el que va donar de si una agradable conversa amb la consellera Vergés a la que vull agrair la seva deferència per a tots aquells que llegiran les opinions de la consellera. Que el seu mandat sigui bo per ella, perquè això implicarà que serà bo per al sistema sanitari. Consellera, molta sort, molts encerts i que la recerca del consens amb el sector ens aporti una legislatura ben fecunda per a la nostra sanitat.        

Cap comentari:

Publica un comentari