Catalunya és la regió europea amb més projectes de compra pública d’innovació en l’àmbit sanitari.
Als anys 2008-2009 la Comissió Europea comença a plantejar-se que les empreses puguin disposar de facilitats per desenvolupar nous productes i nous serveis per poder competir en igualtat de condicions amb els mercats americà i asiàtic, i a l’any 2014 publica una directiva europea de compra pública que incorpora a la innovació com un element a considerar dins del concepte “d’oferta més avantatjosa”. És la clau de volta que enceta tot el procés.
Fa ja algun temps que se sent parlar de la compra pública innovadora, tot i que han circulat diverses versions sobre l’abast d’aquest concepte. Per mirar d’aportar llum sobre aquest procediment, i per la importància que des del departament de Salut s’ha atorgat a aquest nou enfoc a l’hora de procedir a la compra d’equipaments i serveis he acudit al Sr. Ramon Maspons, coordinador de l’àrea d’innovació de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), i expert en aquest àmbit, per tal que tothom que ho vulgui pugui saber exactament que és la compra pública innovadora i què és el que aquest procediment aporta al sistema sanitari. Aquest és un resum de les explicacions que el Sr. Maspons ha tingut l’amabilitat de fer avinents a tots aquells que puguin estar interessats en conèixer de a prop, què significa la compra pública innovadora.
Ramon Maspons.- Fer difusió d’aquestes noves eines forma part dels interessos de l’AQuAS. El primer que vull aclarir és que nosaltres parlem de compra pública d’innovació i no tant de compra púbica innovadora. La compra pública d’innovació forma part de la compra pública innovadora però no tota compra pública innovadora incorpora necessàriament innovació. Per entendre el matís, podem decidir per exemple modificar la manera de pagar als proveïdors introduint innovacions financeres, o incorporar criteris basats en resultats o introduir criteris de risc compartit i això seria compra pública innovadora mentre que la compra pública d’innovació posa el focus en incorporar innovacions a través dels processos de compra. L’equivoc prové de les traduccions de l’anglès; nosaltres, des de l’AQuAS, al que en estem referint és a incorporar innovació en els processos de compra.
Aquesta no és una activitat nova. Hi ha països que des de fa temps han fet bandera d’aquests polítiques, i ho han fet en dues direccions, la de les polítiques “push” i la de les polítiques “pull”. En el primer cas alguns països financen el desenvolupament de projectes d’innovació, mentre que en el segon cas altres països han actuat partint d’unes necessitats de l’administració que el mercat no cobreix, i com que la seva capacitat de compra és important l’han fet servir per fer aparèixer aquest mercat i aquestes innovacions. Les agències nacionals americanes com la NASA o l’Agència Nacional de Seguretat dels USA, (NSA) etc., són un exemple del desenvolupament d’aquestes polítiques. No diuen com ha de ser el que necessiten, sinó que expliquen quines són les seves necessitats i a partir d’aquí les empreses es presenten, competeixen i guanyen i la que guanya no té una subvenció, sinó que té un contracte. Les polítiques “push” són polítiques de subvencions mentre que les polítiques “pull” impliquen un contracte.
Dintre de les polítiques “pull”, hi ha diferents models de compra pública d’innovació. Un primer model seria quan partim d’un projecte que és tan sols una idea. Tenim unes necessitats, creiem que en el mercat es podrien trobar respostes amb un pressupost i en un termini de temps determinats i que la idea es pot desenvolupar. En aquests cassos hi ha un risc per tothom: pot ser que costi més del que s’havia previst, o potser que no s’obtingui un resultat adequat al que es demanava. Començàvem amb un full en blanc i acabem amb uns prototips que sempre són dos per garantir la competència entre empreses. Aquests prototips una vegada avaluats i acceptats estaran en el mercat i podran ser comprats segons un procés convencional de compra. Es coneix com a compra pública pre-comercial.
Una segona tipologia seria quan tenim una necessitat ben definida, i a aquesta necessitat li podem donar resposta amb un producte o un servei ja existent en el mercat, que no ha disposat encara d’un contracte, i que requerirà d’alguna adaptació funció de la utilització que li volem donar, de l’entorn en que el farem servir, etc. El començament d’aquesta segona tipologia de fet vindria a ser la continuació del final de la primera. Seria un exemple de compra pública de tecnologia innovadora. Un tercer tipus seria la combinació dels dos anteriors: comencem amb el full en blanc i acabem amb l’entrada en rutina; fem tot el cicle.
La Comissió europea va posar sobre la taula les polítiques “pull” a partir dels anys 2008-2009 amb l’objectiu que les empreses tinguin facilitats per desenvolupar nous productes i nous serveis, i a conseqüència d’això, a partir del 2014 apareix la directiva europea de compra pública que permet que la innovació sigui un element clau i la innovació passa a formar part del concepte del que seria “l’oferta més avantatjosa”. Aquesta directiva canvia el marc jurídic i per tant les regles del joc.
En plena crisi econòmica, el conseller Boi Ruiz i la secretaria general Roser Fernández varen decidir que la compra pública d’innovació havia de ser una prioritat a Catalunya, i per abordar-ho amb garanties varen establir que aquesta activitat es desenvolupés des de l’AQuAS perquè l’Agència estava preparada per avaluar aquest tipus de projectes. Teníem clar que la corba d’aprenentatge seria complicada perquè a més calia treballar sota un esquema internacional atès que hi ha processos de contractació en els que hi participarien gent d’altres països. Aquesta confiança en la capacitat d’AQuAS per liderar aquests projectes s’ha anat repetint amb els següents equips responsables del departament de Salut i aquesta continuïtat s’ha mantingut en el temps i això ha posicionat al sistema de salut català molt bé davant de la UE. Per tal de fer taca d’oli i anar ampliant l’abast d’aquest nou plantejament, AQuAS lidera les iniciatives però mai va sola i en cada projecte inclou a algun proveïdor sanitari.
(Continuarà...)