Josep Prat presenta la dimissió

Comunicat del Departament de Salut

El senyor Josep Prat Domènech ha sol·licitat al conseller de Salut, Boi Ruiz, ésser rellevat de les seves funcions com a president del Consell d’Administració de l’ICS per tal de poder dedicar tots els seus esforços a atendre els assumptes que l’afecten aliens a  l’Institut Català de la Salut.

El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha acceptat la seva sol·licitud i properament el Consell Executiu procedirà al nomenament del seu substitut.

El Departament de Salut agraeix i reconeix la tasca i dedicació del senyor Josep Prat en el temps que ha exercit el càrrec de president del Consell d’Administració de l’ICS.

Josep Prat, president del consell d'administració de l'ICS
ha peesentat la seva renúncia al càrrec 

Així d’aquesta manera tan breu i freda, el Departament de Salut ha donat a conèixer la dimissió del Sr. Josep Prat com a President del Consell d’Administració de l’Institut Català de la Salut 

De fet, era una dimissió que es veia a venir atès que el Sr. Prat en poc temps ha causat masses problemes en el sí del Departament. Des de les negociacions fallides amb els sindicats, la divisió de l’ICS en empreses públiques o els seus problemes de compatibilitat de càrrecs, la mala gestió a INNOVA (holding empresarial de l’Ajuntament de Reus) i les denúncies per pagaments irregulars han acabat per forçar una dimissió que acaba amb la carrera del Sr. Prat en la sanitat pública catalana.

Sembla que Prat ha adreçat un escrit als treballadors de l’ICS en els que s’acomiada de la plantilla. En aquest escrit Prat explica que la seva renúncia no es deu a una manca d’il·lusió sinó que té relació amb la repercussió que podrien tenir en el projecte de transformació de l’ICS algunes informacions que el vinculen amb presumptes irregularitats. 

I el conseller Ruiz l'ha acceptat

Prat diu: “en els últims mesos he estat protagonista involuntari d’una sèrie d’informacions en les que s’ha qüestionat de manera sistemàtica la compatibilitat de les meves ocupacions, la legitimitat de la meva tasca al front de l’ICS i fins i tot la meva professionalitat i honorabilitat”

En l’escrit Prat continua dient que la seva intenció era convertir l’ICS “en una institució molt més àgil, plenament descentralitzada, eficient, sostenible, competitiva, adaptable als canvis i propera a les necessitats assistencials de la població”. L’escrit acaba dient que “el canvi que he liderat és imprescindible per a la millora del sistema sanitari públic català i es completarà amb èxit en els propers anys”

Com deia més amunt, aquest adéu de Prat és també el seu adéu a la sanitat pública catalana. Un final trist però a la vegada injust. I dic injust per que més enllà de la veracitat o no dels actes dels que se l’acusa Prat ha fet una gran aportació a la sanitat del nostre país. Tant a l’antic Hospital Sant Joan de Reus, com a la Direcció del  CatSalut on va encunyar el concepte de “la gran asseguradora pública de Catalunya”. És una llàstima que un cap privilegiat com el d’en Prat tingui un final com aquest. Però així és la vida...

En Josep Maria Via entra en la quiniela per
substituir Prat al front de l'ICS

Ara cal esperar a la seva substitució. Sembla que en Prat continuarà al front de l’ICS mentre no hi hagi un substitut nomenat fet que podria produir-se la setmana vinent. Per cert,  a la llista de possibles que el oferia l’altre dia, apuntin un altre nom: Josep Maria Via i Redons. Veurem què passa.

www.rbaestudisiprojectes.cat

                                                        

Tiquet Moderador: l’Euro per recepta ja està en vigor

Hem estat discutint durant molt de temps al voltant del copagament i del tiquet moderador.  Després de mentalitzar convenientment a la societat civil a través del debat públic, la Generalitat ha optat finalment pel tiquet moderador en lloc del copagament, i ho ha fet no per una raó  d’equitat o sanitària sinó que ho ha fet per una raó molt més senzilla: la Generalitat té competències per crear taxes, i el tiquet moderador ho és, i en canvi no té competències per modificar copagaments, que només ho pot fer l’estat.

Partint d’aquesta realitat aquest dissabte dia 23  ha entrat en vigor l’Euro per recepta que es fa efectiu a totes les farmàcies de Catalunya. Sembla que la implementació del sistema no ha comportat excessius problemes i en la majoria d farmàcies els ciutadans han assumit amb resignació aquesta nova taxa en les nostres vides.

Desconec per quants motius el Conseller Ruiz passarà
 a la història. Com a mínim per  haver imposat la
 primera taxa en l'assistència  sanitària
pública a Catalunya 

Diuen que la Generalitat pretén recaptar al voltant de 100 milions d’Euros a l’any, i per aquest any 2012, s’espera que la recaptació superi els 50 milions d’Euros. També es justifica la mesura per evitar l’ús abusiu dels medicaments per part d’alguns usuaris. Sigui como sigui, una nova taxa als catalans

Sigui com sigui, el cert és que des de dissabte passat, una nova taxa grava les escurades butxaques dels catalans. En efecte, els catalans som els que paguem l’IRPF més alt  de tota Espanya; els catalans som els que paguem més autopistes que tota Espanya; els catalans som els que paguem més car el metre cúbic d’aigua, els catalans som dels que paguen les gasolines més cares d’Espanya i ara els catalans serem els que pagarem més cars els medicaments. 

Jo he defensat i defenso el tiquet moderador i el copagament, però exigeixo als nostres dirigents una mica de sentit comú. Sembla que les “ratlles vermelles” només serveixen pels polítics; doncs s’equivoquen. Els polítics, el govern de Catalunya ha de saber que els ciutadans també tenim “ratlles vermelles”  i que estan ben a prop de ser sobrepassades.  No es pot carregar als ciutadans de taxes i impostos mentre s’acceptin i es disculpin oficialment situacions com les del Síndic de Greuges, viatjant per mig mon a càrrec dels impostos dels catalans; no es pot demanar als ciutadans que s’estrenyin més els cinturons mentre els polítics continuen gaudint d’unes pensions superiors a les dels ciutadans i disposin de teletac gratuït , o puguin acumular més d’un sou com fa a Catalunya el St. Montilla.

Mentre el Síndic de Greuges intentava  explicar l'us de diner públic
 en viatges per tot el mon, els jubilats catalans veien l'aparició de
 l'Euro per recepta: Incongruències de la política. 

No és ètic ni lícit crear dues classes de ciutadans: els que paguen i els que s’aprofiten dels que paguen. Mentre això sigui així, el govern no està èticament legitimat per resoldre els problemes que els polítics han creat. És per això que demano al govern de la Generalitat que abans de continuar esprement  als ciutadans no traspassi cap altre “ratlla vermella”. Si ho fa, la revolta social estaria més que justificada.

I parlant de revoltes, no em puc estar de criticar obertament l’actuació de dues formacions polítiques de baixa estrofa. Em refereixo a ICV  i a Ciutadans. Tots dos, per diferents motius, estan adoptant actituds no democràtiques davant dels problemes de país. Que són una colla d’oportunistes això ja està clar per molta gent, però que a més no respectin les decisions d’un Parlament legítim em sembla del tot antidemocràtic. Una cosa és la discrepància absolutament lícita i fins i tot útil pel sistema democràtic, però un altre ben diferent és posicionar-se en contra del que aprova el Parlament i posar pals a pes rodes provocant reaccions socials al carrer. Quan s’actua així es perd legitimitat: si el que es decideix m’agrada, ho accepto, i si no m’agrada poso totes les traves del mon per evitar que es dugui a terme. 

Joan Herrera, el noi de la bicicleta, advoca per la insubmissió
en el tema de l'Euro per recepta. Bon demòcrata el xicot 

Finalment, recordar que els problemes dels catalans amb els medicaments no acaben aquí: a partir de l’1 de juliol està previst que entri en vigor el nou copagament imposat pel govern espanyol a tot l’Estat i que per primera vegada farà que els jubilats hagin de pagar una part dels medicaments en funció de la seva renda. I tot això tinguem-ho clar, gràcies a la incompetència de tants i tants polítics espanyols.

www.rbaestudisiprojectes.cat

No; Alemanya no en té la culpa i la Sra. Merkel tampoc

Quan un país s’instal·la en la mediocritat comença a cercar culpables de la seva penosa situació a l’exterior. Aquells que per raó d’edat ens ha tocat viure sota el jou del franquisme, no és la primera vegada que sentim dir que la culpa és de fora. Duran el franquisme la culpa la tenia el contuberni judaic maçònic, mentre que ara els culpables externs són Alemanya i la Sra. Merkel.

Sempre calen culpables abans de reconèixer la pròpia incompetència o el desencert de les mesures endegades. Com que el caràcter espanyol no permet reconèixer que no saben fer certes coses, necessiten trobar culpables. I tant PSOE primer com PP després han coincidit: la culpa és d’Alemanya i del Banc Central Europeu dominat pel poder de la Sra. Merkel.

La Sra. Merkel celebrant un dels gols de la selecció alemanya
en el partit jugat contra Grècia a Polònia

Quina és la trista realitat? Doncs que amb els diners dels fons europeus aportats majoritàriament per Alemanya, Espanya és el país europeu amb més kilòmetres de línies de tren d’alta velocitat i el que menys passatgers per kilòmetre de línia transporta. És el país que té més aeroports sense avions del mon; és el país d’autovies gratuïtes en les que en molts cassos hi passen uns pocs vehicles cada hora;  és el país que pretén organitzar uns jocs olímpics en un moment en el que l’economia està sota mínims i la majoria de bancs intervinguts; és el país del grans premis automobilístics en circuits urbans que costen un ronyó a la ciutadania; és el país de parcs temàtics com Terra Mítica pràcticament buits; és el país on els pocavergonyes propers al poder es fan d’or en tres dies; és el país on les lleis es fan per afavorir els interessos dels poderosos; és el país del “pelotazo” i de la llotja del Bernabeu; és...tot el que vulguin i res o quasi res bo.

L'ex conseller de la Generalitat Francesc Sanuy, continua parlant
tan clar que se li enten tot. No té pels a la llengua

De fet, al situació d’Alemanya amb Espanya és molt similar a la de Catalunya amb Espanya. Què ens passa als catalans? Doncs que ens queixem i amb raó del dèficit fiscal, ens queixem de que cada any regalem a Espanya un 8,5% del PIB, és a dir uns 16.000 milions d’Euros. I què pretenem davant d’aquesta situació? Doncs bàsicament dues coses. D’una banda sembla que el govern de Catalunya vol rebaixar aquesta quota anual de solidaritat a la meitat a través de l’anomenat “pacte fiscal” mentre que un altre part de la població vol directament sortir d’Espanya, és a dir ser independents per evitar aquesta sangria econòmica anual que danya i molt les finances de Catalunya i els nostres serveis públics.  

Aquests dos enfocaments són precisament els que persegueix també Alemanya: d’una banda el ministre alemany de finances, el Sr. Wolfgang Schäuble que no té cap inconvenient que Espanya surti de l’Euro (equivalent als que a Catalunya volem la independència) i de l’altre la Sra. Merkel que exigeix austeritat al govern espanyol i que pretén reduir gràcies a aquesta austeritat l’aportació alemanya en la reducció del dèficit públic espanyol, i que seria comparable a l’intent del govern català de voler reduir la quota de solidaritat que paguem els catalans, és a dir el famós pacte fiscal. Postures doncs similars les que mantenen Alemanya i Catalunya respecte d’Espanya, encara que sens dubte Alemanya té molta més força que no pas Catalunya per assolir els seus objectius. 

La llotja del Bernabeu s'ha convertit en el centre del
tràfic d'influències més important d'Europa

I com reacciona Espanya davant d’aquesta realitat? Doncs amb altivesa i exigint un tracte de favor. El govern espanyol intenta que la Sra. Merkel accepti el Eurobons. Aquesta seria una manera de finançar el deute sobirà espanyol a un cost inferior a l’actual, però implicaria que Alemanya i altres països cobrissin la seva deute sobirana a un cost superior a l’actual. És a dir, una vegada més el govern de Madrid va de “listillo” quan intenta que altres paguin una part del seu enorme deute sobirà. Trobo de d’allò més normal que la Sra. Merkel digui Herr Rajoy, NEIN!

Val a dir que això que ha intentat Espanya amb Alemanya de fet també ho ha proposat a Catalunya. Recordem quan encara no fa pas masses mesos la ministra de foment Sra. Ana Pastor proposava a les concessionàries de les ruïnoses autopistes de pagament madrilenyes compensar-les allargant-els-hi  el període de concessió de les autopistes catalanes. És a dir: els catalans pagant els dèficits de Madrid; com es pot veure es tracta del mateix plantejament fet a Alemanya amb els eurobons: aconseguir que algú pagui per ells.

El cas és que Alemanya ha dit prou a aquesta solidaritat malentesa, i com Catalunya està disposada a continuar sent solidaria, però s’han d’acomplir determinades condicions, entre elles assegurar que els diners que venen d’Alemanya no és malbarataran en obres que no serveixen per a res, i tampoc serviran per enriquir als de sempre, als que sovintegen la llotja del Bernabeu, sinó que caldrà seguir pel camí de l’austeritat si es vol que Alemanya continuï subvencionant als espanyols

Els anomenats "iaioflautas" en l'intent d'okupar el Consolat
d'Alemanya a Barcelona, en una acció tan
ridícula com ells mateixos 

Mentre tot això passa, la realitat és que els “listillos” de casa nostra continuen movent els fils i manipulant la bona fe de la gent. Ahir al matí, els anomenats “iaioflautas” que no són més que un reduït grup de jubilats manipulats per la facció més PSOE del PSC , han ocupat el consolat alemany a Barcelona per denunciar el mal tracte que Alemanya està donant al govern espanyol. Increible!

www.rbaestudisiprojectes.cat

  

     

  

La sanitat catalana esquitxada

La decisió de posar a Josep Prat al capdavant de l’ICS està passant factura al departament de Salut. Al començament van ser els problemes derivats dels deutes del holding  d’empreses municipals INNOVA de Reus que van ser imputats a la gestió de Prat. Posteriorment va continuar la polèmica amb l’alta retribució que Josep Prat percebia com a director general d’INNOVA. Aquesta polèmica va continuar amb les possibles incompatibilitats en que incorria Prat com a president de l’ICS, coma director general d’INNOVA i com a membre del consell d’administració (va arribar a ser vicepresident) d’USP.  Tots aquests càrrecs desenvolupats al mateix temps van comportar que Prat hagués de dimitir dels dos últims per dedicar-se exclusivament a l’ICS, atès que era materialment impossible poder-ho assumir tot.

Aquesta és la trama que denuncia el diari El País

La gestió de Prat a l’ICS ha continuat sent polèmica per diferents raons. Pels conflictes generats amb les centrals sindicals,  per la centralització absoluta de totes les decisions que passen si o si pel seu despatx sense utilitzar les capacitats  que una organització com l’ICS sens dubte té i finalment per l’intent de dividir l’ICS en 22 empreses públiques, que ha estat rebutjat de ple pels sindicats i treballadors i que tampoc sembla que hagi agradat massa al Departament d’Economia.

Tot plegat havia posat la figura de Prat en entredit fins el punt que el sector anava (i va) ple de noms sobre la seva substitució. En les habituals quinieles no hi mancaven noms com el Dr. Vilardell o el Dr. Piqué o el Dr. Jaume Padrós entre d’altres.   Val a dir que el Dr. Vilardell té la rara habilitat d’aconseguir entrar sempre en totes les quinieles. Jo l’he conegut en diferents èpoques com a  nominat per ser director del CatSalut, Conseller de Salut, Gerent de l’ICS, President de l’ICS, etc., etc.

La situació semblava estar en un cert equilibri inestable que en dèiem quan estudiàvem física, de manera que qualsevol petit canvi o moviment que es pugues produir acabés amb aquests situació d’equilibri. Doncs bé, sembla que aquesta situació s’acaba de produir, quan el diari El País ha denunciat una situació que de ser certa seria veritablement molt greu. Sembla ser que Carles Manté, històric alt directiu del Consorci Hospitalari de Catalunya i ex Director del CatSalut, quan va ser cessat en aquesta funció per la llavors consellera Marina Geli  va passar a percebre d’INNOVA (quan en Prat encara n’era el director general)  13.000€ mensuals per suposades col·laboracions de suport i consell estratègic, a través d’una empresa que diuen que en Manté havia constituït amb al seva dona.

Carles Manté, professional presitigiat del sector Salut, ha
quedat en entredit després de la informació publicada per
 El País. Esperem que la justícia posi les coses al seu lloc

Fa molts anys que conec a Carles Manté, un home prestigiat en el sector, que ha fet moltes aportacions positives a la sanitat catalana, honest i professionalment reconegut. No puc posar la ma al foc per ell per que el meu coneixement tampoc arriba tant enllà, però em costa molt d’acceptar que això sigui exactament així. Sembla ser que el tema està en mans de la fiscalia   que està estudiant la possibilitat d’encausar a Carles Manté per aquest tema, però jo sóc partidari d’esperar i veure com es van produint els esdeveniments i poder-ne treure l’aigua clara de tot plegat sense prejutjar a ningú.

El problema és que tot això ve a continuació d’una altre situació semblant que es va descobrir a l’Hospital de Sant Pau i que afectava a dos ex alts càrrecs de sanitat, ambdós del PSC, que en deixar els seus càrrecs polítics sembla que van ser retribuïts mensualment des de Sant Pau sense que aquesta retribució es correspongués amb cap feina real en l’organigrama de l’Hospital. L’ex gerent de Sant Pau, en Jordi Varela ha intentat justificar aquests cassos davant del jutge; caldrà doncs veure quina interpretació en fa el jutge de tot plegat.

Josep Prat president del consell d'adminsitració de l'ICS
sembla que té tots els números per deixar el càrrec. 

Las sanitat catalana des de les transferències a l’any 1981mai havia estat en el punt de mira per aquests tipus de denúncies com els que últimament estant sortint a la llum. Sobta constatar com la majoria de persones presumptament implicades en aquests afers tenen o han tingut alguna mena de relació amb el PSC uns, i d’altres també denunciats per altres qüestions amb Convergència com els fets que també han estat objecte de denúncies al Consorci de Salut del Maresme i La Selva. Tot plegat sembla com si la sociovergència  que tan bé ha funcionat a sanitat durant anys, hagi servit per generar un  determinat nucli de possibles corrupteles.  

Esperem a veure que hi diu la justícia, però en qualsevol cas la continuïtat de Prat a la presidència de l’ICS, ara si, intueixo que està arribant al seu final

www.rbaestudisiprojectes.cat