diumenge, 24 de juny de 2012

Tiquet Moderador: l’Euro per recepta ja està en vigor




Hem estat discutint durant molt de temps al voltant del copagament i del tiquet moderador.  Després de mentalitzar convenientment a la societat civil a través del debat públic, la Generalitat ha optat finalment pel tiquet moderador en lloc del copagament, i ho ha fet no per una raó  d’equitat o sanitària sinó que ho ha fet per una raó molt més senzilla: la Generalitat té competències per crear taxes, i el tiquet moderador ho és, i en canvi no té competències per modificar copagaments, que només ho pot fer l’estat.

Partint d’aquesta realitat aquest dissabte dia 23  ha entrat en vigor l’Euro per recepta que es fa efectiu a totes les farmàcies de Catalunya. Sembla que la implementació del sistema no ha comportat excessius problemes i en la majoria d farmàcies els ciutadans han assumit amb resignació aquesta nova taxa en les nostres vides.

Desconec per quants motius el Conseller Ruiz passarà
 a la història. Com a mínim per  haver imposat la
 primera taxa en l'assistència  sanitària
pública a Catalunya 
Diuen que la Generalitat pretén recaptar al voltant de 100 milions d’Euros a l’any, i per aquest any 2012, s’espera que la recaptació superi els 50 milions d’Euros. També es justifica la mesura per evitar l’ús abusiu dels medicaments per part d’alguns usuaris. Sigui como sigui, una nova taxa als catalans


Sigui com sigui, el cert és que des de dissabte passat, una nova taxa grava les escurades butxaques dels catalans. En efecte, els catalans som els que paguem l’IRPF més alt  de tota Espanya; els catalans som els que paguem més autopistes que tota Espanya; els catalans som els que paguem més car el metre cúbic d’aigua, els catalans som dels que paguen les gasolines més cares d’Espanya i ara els catalans serem els que pagarem més cars els medicaments. 

Jo he defensat i defenso el tiquet moderador i el copagament, però exigeixo als nostres dirigents una mica de sentit comú. Sembla que les “ratlles vermelles” només serveixen pels polítics; doncs s’equivoquen. Els polítics, el govern de Catalunya ha de saber que els ciutadans també tenim “ratlles vermelles”  i que estan ben a prop de ser sobrepassades.  No es pot carregar als ciutadans de taxes i impostos mentre s’acceptin i es disculpin oficialment situacions com les del Síndic de Greuges, viatjant per mig mon a càrrec dels impostos dels catalans; no es pot demanar als ciutadans que s’estrenyin més els cinturons mentre els polítics continuen gaudint d’unes pensions superiors a les dels ciutadans i disposin de teletac gratuït , o puguin acumular més d’un sou com fa a Catalunya el St. Montilla.

Mentre el Síndic de Greuges intentava  explicar l'us de diner públic
 en viatges per tot el mon, els jubilats catalans veien l'aparició de
 l'Euro per recepta: Incongruències de la política. 
No és ètic ni lícit crear dues classes de ciutadans: els que paguen i els que s’aprofiten dels que paguen. Mentre això sigui així, el govern no està èticament legitimat per resoldre els problemes que els polítics han creat. És per això que demano al govern de la Generalitat que abans de continuar esprement  als ciutadans no traspassi cap altre “ratlla vermella”. Si ho fa, la revolta social estaria més que justificada.

I parlant de revoltes, no em puc estar de criticar obertament l’actuació de dues formacions polítiques de baixa estrofa. Em refereixo a ICV  i a Ciutadans. Tots dos, per diferents motius, estan adoptant actituds no democràtiques davant dels problemes de país. Que són una colla d’oportunistes això ja està clar per molta gent, però que a més no respectin les decisions d’un Parlament legítim em sembla del tot antidemocràtic. Una cosa és la discrepància absolutament lícita i fins i tot útil pel sistema democràtic, però un altre ben diferent és posicionar-se en contra del que aprova el Parlament i posar pals a pes rodes provocant reaccions socials al carrer. Quan s’actua així es perd legitimitat: si el que es decideix m’agrada, ho accepto, i si no m’agrada poso totes les traves del mon per evitar que es dugui a terme. 

Joan Herrera, el noi de la bicicleta, advoca per la insubmissió
en el tema de l'Euro per recepta. Bon demòcrata el xicot 
Finalment, recordar que els problemes dels catalans amb els medicaments no acaben aquí: a partir de l’1 de juliol està previst que entri en vigor el nou copagament imposat pel govern espanyol a tot l’Estat i que per primera vegada farà que els jubilats hagin de pagar una part dels medicaments en funció de la seva renda. I tot això tinguem-ho clar, gràcies a la incompetència de tants i tants polítics espanyols.


2 comentaris:

  1. També es pot lamentar que, tant la Generalitat amb la taxa de l`euro per recepta, com el Govern Central amb l`aportació reduida del pagament dels medicaments , com a una prestació de la Seguretat Social pels pensionistes; no han donat explicacions comprensibles envers els afectats i han improvitzat molt la forma de posar-ho en marxa.

    Ahir, sentia per ràdio , una senyora amb pensiò modesta que no va voler pagar l`euro, va telefonar per informar-se al 061 i a sobre, la van informar equivocadament, dient que no li pertocava el pagament.

    Es a dir, a mes de legislar, cal explicar-ho a tots els nivells, des de fer pedagogia als afectats que ho entenguin i no s`hi oposin, fins a informar a qui ha d`informar al públic, a revisar les dades i els programes informàtics , a consensuar estratègies amb el Col.legi de Farmaceutics, ja que en realitat són els que ho apliquen i donen la cara.

    ResponSuprimeix
  2. Efectivament; la mesura afecta a col·lectius socialment dèbils i aixó ho trobo injust; a més els que ho han d'aplicar no coneixen prou bé el tema, i els que ho han d'explicar als diferents col·lectius afectats passen olímpicament. Molta despesa institucional innecessària, i poc interès en atendre les necessitats dels malalts. Aquest és el resum

    ResponSuprimeix