diumenge, 10 de juny de 2012

Un país d’aprofitats



Un comença a estar ja una mica cansat de tanta notícia referent als abusos i potser delictes que persones de l’àmbit privat però també del públic fan d’una manera sistemàtica en aquest país.

Si és execrable i poc ètic que això passi en el mon privat (Palau de la Música, Bankia, CAM, Caixa de Catalunya,  etc.) encara és molt més detestable quan això succeeix en l’àmbit públic. Per que el tema ja no és l’import o les quanties malversades, sinó el prestigi de les institucions democràtiques que es posa en qüestió, la confiança dels ciutadans en al cosa pública que queda fortament malmesa i sobretot la desconfiança que es genera sobre el sistema polític del que ens hem dotat i sobre els polítics en general.

L'ex conseller Milà opinava que utilitzar un helicopter oficial
per un viatje privat, està legitimat si ho fas
 per conciliar vida laboral i familiar
En l’àmbit públic va quedar absolutament impune el viatge que en el seu dia va fer el Sr. Salvador Milà, exconseller del tripartit quan un cap de setmana va marxar al delta de l’Ebre en helicòpter amb tota la seva família. Quan va ser denunciat per aquests fets ho va justificar dient que ho havia fet per “conciliar la vida laboral i familiar”. Evidentment no va dimitir ni va ser cessat. Un molt mal exemple que hauria necessitat una recriminació moral del president de la Generalitat.

Fa molts pocs dies, el Sr. Carlos Divar, president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, va passar uns càrrecs a la seva institució per valor de més de 12.000€ per un seguit de viatges que havia fet a Marbella i algun altre localitat andalusa amb tota la família, quan dels costos d’aquests viatges només una petita part tindria relació amb la seva activitat professional. Evidentment, tampoc ha dimitit ni ha estat cessat. Aquest fins i tot ha arribat a presumir d’una actitud ètica irreprotxable a l’hora de justificar aquestes despeses.

El Sr. Carlos Divar (envoltat de la bandera espanyola) considera
ètic passar càrrecs a la seva institució
 per viatges pressuntament privats 
Aquesta setmana ha aparegut un altre d’aquests aprofitats: el Sr. Rafael Ribó, Síndic de Greuges de Catalunya que ha vist com un diari d’abast espanyol denunciava que en dos anys aquest home ha fet més de 50 viatges a l’estranger, amb un cost que supera els 150.000€. També ha sortit a justificar-ho dient entre altres bajanades que el cost total dels viatges no arriba al 0,7% del pressupost de la seva institució, cosa que vol dir en primera instància que el pressupost de la Sindicatura de Greuges de Catalunya és excessivament alt. Però és que a més, es dona la circumstancia que a la sindicatura han hagut de fer un ERO i acomiadar gent, mentre el Sr. Síndic viatjava per raó de càrrec, acompanyat en ocasions de la Sra. Cap del Gabinet del Sr. Síndic amb càrrec a l’erari públic.

Aquests són només viatges a l’estranger; si hi afegim els viatges que deu haver fet per les espanyes i per la pròpia Catalunya convindrem que en dos anys ha trepitjat poc el seu despatx, fet que justifica sobradament que en alguns viatges l’acompanyi la seva cap de gabinet, atès que bé que han de poder despatxar els assumptes del dia a dia.

A banda de viatges a països dits convencionals, destaquen viatges del Sr. Ribó les Illes Bermudes, a Taiwan, a Zàmbia, al Kazakhstan etc. És evident que en aquests països hi han molts temes d’interès per que els catalans haguem finançat els cost d’aquests viatges al Sr. Síndic

El Síndic de Greuges Sr. Rafael Ribó, és un dels
homes més viatjats del segle XXI
En una època de crisi com la que estem vivint, i tenint en compte les “importantíssimes i imprescindibles” aportacions que la Sindicatura de Greuges ha fet al país en relació als costos que ocasiona a les arques de la Generalitat, jo crec que és del tot just demanar que en lloc de reduir llits i intervencions quirúrgiques als hospitals, en lloc de fer pagar l’€ per recepta, en lloc de pagar els cèntims sanitaris,  en lloc de propiciar ERO als centres sanitaris, en lloc de retallar en prestacions de salut en definitiva, es suspengui per uns anys la Sindicatura de Comptes i es redueixi a zero el seu pressupost. Em sap greu proposar això pel personal que hi treballa, però no me’n sap gens pel Sr. Ribó que és un dels grans aprofitats d’aquest país i del que fins i tot podríem discutir no al legalitat del seu nomenament sinó l’ètica emprada per aconseguir prorrogar el seu mandat 9 anys més. 

És evident que el país, Catalunya, té molts problemes: econòmics, financers, laborals, de tot ordre, però si hi afegim el mal exemple que donen totes aquestes persones aprofitades, llavors el desànim és encara més gran. I si aquest “ser aprofitat” es produeix en una persona que se les dona de progressista i que procedeix de l’antic PSUC és encara més desconcertant.

Sincerament, crec que el Sr., Ribó hauria de plegar



Cap comentari:

Publica un comentari