dissabte, 23 de juny de 2012

No; Alemanya no en té la culpa i la Sra. Merkel tampoc



Quan un país s’instal·la en la mediocritat comença a cercar culpables de la seva penosa situació a l’exterior. Aquells que per raó d’edat ens ha tocat viure sota el jou del franquisme, no és la primera vegada que sentim dir que la culpa és de fora. Duran el franquisme la culpa la tenia el contuberni judaic maçònic, mentre que ara els culpables externs són Alemanya i la Sra. Merkel.

Sempre calen culpables abans de reconèixer la pròpia incompetència o el desencert de les mesures endegades. Com que el caràcter espanyol no permet reconèixer que no saben fer certes coses, necessiten trobar culpables. I tant PSOE primer com PP després han coincidit: la culpa és d’Alemanya i del Banc Central Europeu dominat pel poder de la Sra. Merkel.

La Sra. Merkel celebrant un dels gols de la selecció alemanya
en el partit jugat contra Grècia a Polònia
Quina és la trista realitat? Doncs que amb els diners dels fons europeus aportats majoritàriament per Alemanya, Espanya és el país europeu amb més kilòmetres de línies de tren d’alta velocitat i el que menys passatgers per kilòmetre de línia transporta. És el país que té més aeroports sense avions del mon; és el país d’autovies gratuïtes en les que en molts cassos hi passen uns pocs vehicles cada hora;  és el país que pretén organitzar uns jocs olímpics en un moment en el que l’economia està sota mínims i la majoria de bancs intervinguts; és el país del grans premis automobilístics en circuits urbans que costen un ronyó a la ciutadania; és el país de parcs temàtics com Terra Mítica pràcticament buits; és el país on els pocavergonyes propers al poder es fan d’or en tres dies; és el país on les lleis es fan per afavorir els interessos dels poderosos; és el país del “pelotazo” i de la llotja del Bernabeu; és...tot el que vulguin i res o quasi res bo.

L'ex conseller de la Generalitat Francesc Sanuy, continua parlant
tan clar que se li enten tot. No té pels a la llengua
De fet, al situació d’Alemanya amb Espanya és molt similar a la de Catalunya amb Espanya. Què ens passa als catalans? Doncs que ens queixem i amb raó del dèficit fiscal, ens queixem de que cada any regalem a Espanya un 8,5% del PIB, és a dir uns 16.000 milions d’Euros. I què pretenem davant d’aquesta situació? Doncs bàsicament dues coses. D’una banda sembla que el govern de Catalunya vol rebaixar aquesta quota anual de solidaritat a la meitat a través de l’anomenat “pacte fiscal” mentre que un altre part de la població vol directament sortir d’Espanya, és a dir ser independents per evitar aquesta sangria econòmica anual que danya i molt les finances de Catalunya i els nostres serveis públics.  

Aquests dos enfocaments són precisament els que persegueix també Alemanya: d’una banda el ministre alemany de finances, el Sr. Wolfgang Schäuble que no té cap inconvenient que Espanya surti de l’Euro (equivalent als que a Catalunya volem la independència) i de l’altre la Sra. Merkel que exigeix austeritat al govern espanyol i que pretén reduir gràcies a aquesta austeritat l’aportació alemanya en la reducció del dèficit públic espanyol, i que seria comparable a l’intent del govern català de voler reduir la quota de solidaritat que paguem els catalans, és a dir el famós pacte fiscal. Postures doncs similars les que mantenen Alemanya i Catalunya respecte d’Espanya, encara que sens dubte Alemanya té molta més força que no pas Catalunya per assolir els seus objectius. 

La llotja del Bernabeu s'ha convertit en el centre del
tràfic d'influències més important d'Europa
I com reacciona Espanya davant d’aquesta realitat? Doncs amb altivesa i exigint un tracte de favor. El govern espanyol intenta que la Sra. Merkel accepti el Eurobons. Aquesta seria una manera de finançar el deute sobirà espanyol a un cost inferior a l’actual, però implicaria que Alemanya i altres països cobrissin la seva deute sobirana a un cost superior a l’actual. És a dir, una vegada més el govern de Madrid va de “listillo” quan intenta que altres paguin una part del seu enorme deute sobirà. Trobo de d’allò més normal que la Sra. Merkel digui Herr Rajoy, NEIN!

Val a dir que això que ha intentat Espanya amb Alemanya de fet també ho ha proposat a Catalunya. Recordem quan encara no fa pas masses mesos la ministra de foment Sra. Ana Pastor proposava a les concessionàries de les ruïnoses autopistes de pagament madrilenyes compensar-les allargant-els-hi  el període de concessió de les autopistes catalanes. És a dir: els catalans pagant els dèficits de Madrid; com es pot veure es tracta del mateix plantejament fet a Alemanya amb els eurobons: aconseguir que algú pagui per ells.

El cas és que Alemanya ha dit prou a aquesta solidaritat malentesa, i com Catalunya està disposada a continuar sent solidaria, però s’han d’acomplir determinades condicions, entre elles assegurar que els diners que venen d’Alemanya no és malbarataran en obres que no serveixen per a res, i tampoc serviran per enriquir als de sempre, als que sovintegen la llotja del Bernabeu, sinó que caldrà seguir pel camí de l’austeritat si es vol que Alemanya continuï subvencionant als espanyols

Els anomenats "iaioflautas" en l'intent d'okupar el Consolat
d'Alemanya a Barcelona, en una acció tan
ridícula com ells mateixos 
Mentre tot això passa, la realitat és que els “listillos” de casa nostra continuen movent els fils i manipulant la bona fe de la gent. Ahir al matí, els anomenats “iaioflautas” que no són més que un reduït grup de jubilats manipulats per la facció més PSOE del PSC , han ocupat el consolat alemany a Barcelona per denunciar el mal tracte que Alemanya està donant al govern espanyol. Increible!


  


     
  

Cap comentari:

Publica un comentari