dimarts, 29 de novembre del 2016

El compromís dels professionals del sector sanitari de Catalunya (i II)





(...Continua de l'entrada anterior)

Vegem algunes de les informacions que es deriven del projecte OPINA



Un 67% dels professionals se sent motivat, un 68% expressa que estan disposats a continuar a l'empresa on treballen, però només un 38% expressa estar interessat en una promoció













Un 72% dels professionals valora molt positivament la seva tasca professional així com l'ambient de treball. D'aquest conjunts de temes valorats positivament l'Estabilitat laboral i l'horari estan a la cua










Però un 53% valora negativament la seva retribució i un 40% desconfia de la direcció. Per contra, de la gestió i l'organització només es queixa un 29% i un 45% la troben correcte 









Jordi Garriga, soci director general d'e-motiva

De les quatre actituds que es poden adoptar per part dels professionals (Compromís entusiasta, Compromíes crític, Escepticisme, Situació molt negativa), un 33% dels enquestats es situen en l'espai del compromís crític. Són aquelles persones que estan disposades a donar de si tot el que depèn d'elles, però que aporten a més un esperit crític per aconseguir millores a l'empresa. Cal notar que un 56% del professionals enquestats manifesta un alt nivell de compromís amb l'organització, mentre que només un 19% estaria ubicat en una situació del tot negativa vers l'organització. Els escèptics representen el 25% dels professionals enquestats.


Metges i infermeres tenen valoracions molt similars pel que fa al seu nivell de compromís amb l'organització, i un 23% dels comandaments enquestats es situen a la banda negativa respecte a la seva identificació amb l'empresa. Aquesta última dada sens dubte ha de fer reflexionar...









Finalment a l'hora d'avaluar l'impacte de la crisi entre els professionals l'enquesta demostra que el nombre de professionals "entusiastes" s'ha reduït en un 6%. Els que tenien un compromís crític s'han mantingut en el mateix nivell, els "escèptics" s'han reduit un 2% mentre que els professionals "cremats" que tenen una actitud molt negativa vers l'organització per la que treballen s'han incrementat en un 8%.      






L'estudi OPINA ofereix moltes més dades. Les persones interessades poden dirigir-se a l'adreça de correu: comunicacio@consorci.org per obtenir més informació


www.rbaestudisiprojectes.cat

diumenge, 27 de novembre del 2016

El compromís dels professionals del sector sanitari de Catalunya (I)


El Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) dona a conèixer els primers resultats del projecte OPINA


El treball ha comptat amb la participació de gairebé 30.000 professionals sanitaris de tot Catalunya



Manel Farré president del CSC
Aquesta setmana s’han presentat, al recinte Modernista de Sant Pau, els resultats del projecte OPINA encarregat pel Consorci de Salut i Social de Catalunya en el que es recull la visió de 30.000 professionals als que es va fer arribar una enquesta amb l’objectiu que aquests expressessin la seva opinió al voltant de diferents qüestions relacionades amb el seu nivell de compromís i com veuen la situació laboral en els seus respectius entorns de treball.

L’acte va ser conduït pel periodista Xavier Graset i la inauguració va anar a càrrec de Manel Farré, president del CSC, que en el seu parlament va ressaltar que amb una crisi tan dura com la que hem patit, el manteniment de la qualitat assistencial s’ha fonamentat en l’entrega dels professionals que sempre han posat les necessitats dels pacients per davant de qualsevol altre consideració. Per això ara cal tenir present als professionals i atendre les seves necessitats, i per això en certa mesura va néixer el projecte OPINA, que es va iniciar a l’any 2010 i que per tant s’ha desenvolupat en un període en el que la conselleria de Salut ha estat ocupada per tres consellers diferents: Marina Geli, Boi Ruiz, i el conseller actual Antoni Comin.

Tenint en compte el gran nombre d’enquestes que s’han enviat (40.000), i que han participat més de 20 institucions en el projecte, és pot afirmar que les conclusions són del tot vàlides i per tant es pot tenir  una idea prou real de l’estat d’ànim general dels professionals del sector sanitari català. De l’anàlisi de tot plegat, Manel Farré diu que “tenim davant un risc de ruptura greu, i per fer-hi front cal afrontar dos reptes importants:
Millorar el finançament, aportant més recursos al sistema i
Reforçar la voluntat per aconseguir el consens polític que sempre havíem tingut, allunyat del debat ideològic i apriorístic.
Cal doncs posar en valor la tasca dels nostres professionals. Tenim un sistema sanitari públic que és referent en societats fins i tot més avançades que la nostra i això s’ha de preservar”.

Val a dir que els treballs del projecte OPINA s’han dut a terme en dues fases. Una primera que s’inicia a l’any 2010, i que com  a conseqüència de la crisi econòmica s’interromp en els moments més punyents de la mateixa, i una segona fase en la que al 2014 es reprenen els treballs. Aquest fet aporta a l’estudi un valor afegit no previst al inici i és el poder constatar de quina manera la crisi ha incidit en l’estat d’ànim dels professionals. També s’ha de remarcar que en la mostra no hi cap hospital de l’ICS, fet que segurament hauria pogut canviar alguna de les conclusions que s’explicaran més endavant

Taula de conversa al voltant del compromís
L’encarregat de desgranar els resultats del projecte OPINA va ser el Sr. Jordi Garriga soci director general de l’empresa e-motiva que és qui ha desenvolupat els treballs de l’estudi. Més endavant explicaré alguns d’aquests resultats que en qualsevol cas són resultats que ens han de fer reflexionar, i més si es té en compte que més enllà dels valors mitjans, en algunes qüestions concretes les diferències entre centres són molt importants.  

Després de donar a conèixer els resultats, hi va haver una taula rodona que va tractar el concepte del “compromís”. Des del meu punt de vista una de les aportacions més interessants d’aquesta taula, que va comptar amb l’acceptació de tots els seus membres, va ser “per millorar la situació que es deriva dels resultats de les enquestes cal un marc legal, polític i social que t’ho permeti fer”. En la meva opinió cal ressaltar la participació en aquesta taula de la Sra. Eva Salvà, directora general de l’Agrupació Escolar Catalana, així com les intervencions del Sr. Garcia Navarro, director general del CSC.

L’acte va acabar amb la intervenció de Rafael Lledó, director general de la Fundació Hospital Asil de Granollers, i secretari general de la patronal CAPSS del CSC, que es va referir als resultats de l’enquesta OPINA com a una eina que permeti determinar actuacions de millora, i es va comprometre a que el Consorci continuï treballant en millorar la gestió de les persones en l’àmbit sanitari i social. Finalment, Neus Rams directora general d’Ordenació Professional i Regulació Sanitària va cloure l’acte.

Rafael Lledó, secretari general de la patronal
CAPSS del Consorci de Salut
 i Social de Catalunya
Anticipant el contingut de la propera entrada al blog, i a títol merament enunciatiu, veiem algunes de les conclusions i comentaris que es deriven de l’enquesta:

“Els professionals no estan tan malament com alguns diuen, ni tan bé com d’altres voldrien”

“L’aspecte pitjor considerat pels professionals: la seva retribució”

“Després de la crisi, la pressió assistencial ha pujat d’una manera molt significativa”

“La gent treballem per diners; amb diners podem comprar el temps de les persones, però la seva voluntat, el seu compromís, només el tindrem si ens el mereixem”

“Tot el que podem deduir de l’enquesta per intentar millorar situacions indesitjables,  no funcionarà si no es dediquen esforços reals a refer la confiança entre els uns i els altres”




(Continuarà...)


divendres, 25 de novembre del 2016

La Fundació privada Hospital Asil de Granollers, una sorpresa per al visitant


l'Hospital de Granollers és un altre de les moltes institucions sanitàries catalanes que a partir de la iniciativa privada, i una antiguitat que es remonta al segle XIV està plenament integrat al sistema sanitari públic de Catalunya


Rafael Lledó, el seu director general, ha sabut posicionar estratègicament al centre, davant dels molts canvis que han anat apareixen amb el temps, derivats de l'increment de la pressió assistencial, de l'increment de l'esperança de vida de la població, de l'aparició de noves patologies, etc.      



El privilegi de cessió de l'administració
de l'Hospital al Consell de la Vila
fou signat al gener de 1521 
Feia forces anys que no havia tingut ocasió de visitar l’Hospital de Granollers. De fet, des de les èpoques heroiques de l’Agustí Trullà i d’en Jaume Bros, quan amb més imaginació que no pas recursos es mirava de fer passos endavant amb més il·lusió que no pas mitjans. Des de llavors no havia entrat més enllà dels despatxos de direcció. Fa pocs dies, el seu actual director general Rafael Lladó em va convidar a visitar el centre, i realment em vaig quedar molt sorprès del canvi tan espectacular que l’Hospital havia fet en aquests últims 25 anys.

És interessant repassar molt breument la història d’aquest hospital que porta quasi 700 anys ! oferint serveis sanitaris a qui ho necessita.  El seu origen cal situar-lo a l’any 1329 quan Bertran de Seva va crear una institució d’acollida per a pelegrins i malalts i no va ser fins a l’any 1521 que l’Hospital va passar a dependre de la municipalitat de Granollers. Després de diferents vicissituds, l’hospital va anar canviant d’ubicació fins que ja entrat el segle XX es va iniciar una campanya per recaptar fons per la construcció d’un nou edifici, que es va inaugurar l’any 1923 ja en la ubicació actual a la carretera de Cardedeu. Al 1971 es va construir un nou pavelló que va ser ampliat al 1978 afegint-hi quatre plantes més

El creixement demogràfic de Granollers i les poblacions veïnes varen fer incrementar les necessitats sanitàries de la comarca fet que va comportar una ampliació l’any 1995, entre la que va destacar pel ressò que va tenir en aquella època en el sector sanitari, la nova àrea quirúrgica. Finalment  l’Hospital va adquirir la seva dimensió actual a l’any 2009 amb la inauguració d’un edifici nou per albergar les consultes externes i els gabinets d’exploració així com els quiròfans de cirurgia major ambulatòria i els hospitals de dia. També com a conseqüència de la pressió assistencial que patia el centre, al 2010 es va haver de remodelar el servei d’Urgències.

A dia d’avui, l’Hospital de Granollers disposa de 295 llits d’aguts, 40 llits sociosanitaris i 30 llits de psiquiatria, amb 6 quiròfans de cirurgia convencional i 2 quiròfans de cirurgia major ambulatòria i tres sales de parts. La Fundació privada Hospital Asil de Granollers compta a més amb un Centre Geriàtric que està pràcticament al costat mateix de l’Hospital amb 62 places per a gent gran.

Tanmateix l’avenç més important que ha fet l’Hospital de Granollers no s’ha de situar només en els edificis i els equipaments, sinó sobretot en la qualitat de l’assistència que s’hi presta i al nivell de resolució que el centre ha aconseguit amb els malalts de la seva zona d’influència. Tot això gràcies a un equip de professionals que ha anat adequant la seves capacitats a les necessitats sanitàries de la població i a uns equipaments mèdics que han evolucionat en paral·lel al nivell assistencial del centre. Al darrere de tot plegat hi ha una visió estratègica de cap a on calia situar a la institució tant pel que fa a les diferents dependències i la seva interrelació, com quin nivell d’equipaments tecnològics es requeririen i la cerca de professionals adequats a les noves exigències que s’han anat plantejant a través del temps.

L’Hospital de Granollers és un dels hospitals catalans que ha anat capejant el temporal sense patir grans conflictes més enllà d'alguna situació com les que han patit la gran majoria d'hospitals, i sense masses problemes interns. La crisi ha creat forces difultats a la Institució però l'equip de ditecció, amb l'acceptació de la majoria de treballadors, han sabut adequar-se a les noves circumstàncies i han tirat endavant. Pel que fa a la situació económica de la Institució, desconec quin és el seu nivell d’endeutament ni l’estat de les seves finances, atès que el portal de la transparència de la Fundació no recull aquesta informació, però veient com funciona el centre i el seu dinamisme dona la sensació que les coses s’estan fent bé.
Vista aèria dels diferents edificis que configuren l'actual
Fundació privada Hospital Asil de Granollers
Fa aproximadament una mica més d’un any, vaig escriure al blog que els hospitals més fortament consolidats a Catalunya coincidien amb els centres en els que el gerent hi portava una desena llarga d’anys treballant-hi. Citava els cassos de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona, o la Fundació Althaia de Manresa entre d’altres, com a exemples d’una gestió d’èxit i ho fonamentava en dos aspectes: la capacitat de gestió dels seus gerents respectius i el fet que tots dos hi portaven més de 10 anys treballant per consolidar un projecte assistencial. A aquella llista hi haig d’afegir a Rafael Lledó que va accedir a la direcció general de la Fundació Privada Hospital Asil de Granollers a l’any 2002. És un altre dels bons gerents que han pogut culminar els seus projectes a través d’una gestió encertada i que han sabut guanyar-se la confiança dels professionals per que aquests s’hagin incorporat amb il·lusió als respectius projectes. Cal remarcar també la visió del patronat de la Fundació, que ha permès al gerent tirar endavant i actualitzar el seu projecte al llarg d'aquests 14 anys. Si és important que un gerent disposi de temps que assolir resultats, també és important que un òrgan de govern entengui que l'estabilitat en la direcció és bàsica per la bona marxa de la Institució.