dijous, 29 de setembre del 2016

Sant Cugat no ho posarà fàcil


Mercè Conesa alcaldessa de la localitat surt en defensa de la continuïtat de l’Hospital General de Catalunya (HGC) dins del SISCAT


Mentre el conseller Comin creu que el territori necessita un nou hospital que no es pot construir per manca de recursos, expulsa del SISCAT a l’HGC contradient el que segons ell diu la LOSC         



El conseller Comin va pebre als treballadors de l'HGC
a les portes del Parlament
El conseller Comin continua la seva croada contra els centres privats amb ànim de lucre del SISCAT. Després de consumar l’expulsió de la Clínica del Vallès ara ha posat el focus en l’Hospital General de Catalunya i així ho va anunciar recentment en una roda de premsa a Sabadell. Tanmateix en aquesta ocasió no ho tindrà tan fàcil com a Sabadell on va comptar amb la complicitat d’un Ajuntament regit per un alcalde d’ERC. A Sant Cugat l’expulsió del SISCAT de l’Hospital General de Catalunya no serà un camí de roses pel conseller Comin ates que Mercè Conesa, la seva alcaldessa, vol defensar els interessos dels habitants de Sant Cugat i no està disposada a que Sant Cugat perdi un recurs sanitari que atén també a malalts públics de la zona.

Per altre banda, els treballadors de l’Hospital General s’han organitzat per oferir resistència i no deixar-se ensarronar com ho varen fer els de la Clínica del Vallès en la que 40 treballadors han vist com se n’anaven a l’atur, atès que per la pèrdua de l’activitat pública no se’ls han renovat els contractes. El comitè d’empresa de l’Hospital General de Catalunya ja s’havia presentat abans de l’estiu al Parlament de Catalunya per manifestar el seu rebuig als plans de Comin, que els va atendre de mala manera a peu de carrer, i per esquivar la pressió els va assegurar que ningú perdria la feina i que els traslladarien a centres de la zona on hi hagués feina.

No contents amb això els treballadors van visitar a l’alcaldessa de Sant Cugat que els va convidar a exposar el seu malestar en un Ple municipal i allà els va donar un  recolzament públic i es va comprometre davant dels treballadors a demanar al conseller Comin tres coses: que la qualitat assistencial que actualment gaudeix Sant Cugat no minvi i per tant els pacients del municipi no es quedin sense un hospital públic a la ciutat, que es mantinguin els llocs de treball de l’Hospital, i que Sant Cugat disposi d’un hospital de la sanitat pública de referència a la ciutat. Mercè Conesa va comentar que amb el canvi de propietari de l’Hospital General, ara en mans de Fresenius  proveïdor de la sanitat pública catalana dels serveis de diàlisi, les condicions que esgrimia la conselleria per expulsar al General de Catalunya, han canviat. Conesa va anar més enllà i va reclamar la construcció d’un nou hospital públic pels 90.000 habitants de la ciutat, i va proposar que aquest hospital es podria ubicar en les dependències actualment buides de l’Hospital General.

l'HGC en el focus del conseller Comin, per ser
expulsat del SISCAT a finals d'any
Per altre banda el propi conseller Comin hauria reconegut en una recent entrevista a La Xarxa de Televisions que aquest territori necessita un nou hospital públic de proximitat però que el departament de Salut no té ni tindrà en el curt i mitjà termini capacitat inversora per afrontar-ne la construcció.  I aquí agafem altre vegada al conseller Comin amb una flagrant contradicció: ell s’ha manifestat sempre (en to irònic vull suposar) com un magnífic defensor de la LOSC. Fins i tot l’he sentit dir que es considera a sí mateix com a l’únic conseller que defensa l’autèntic esperit de la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya, que segons ell deixa als hospitals privats amb ànim de lucre en l’últim nivell de prioritats per ser utilitzats per la sanitat pública, i només en els cassos que sigui estrictament necessari. Doncs bé, si el conseller Comin ho creu així, i accepta que la Generalitat no té diners per construir el futur hospital de Rubí tot i que aquest és “del tot necessari pel territori”, expulsar al General de Catalunya del SISCAT és un contrasentit, atès que implícitament el propi  conseller està reconeixent que mentre l’Hospital de Rubí no estigui construït, els llits del General de Catalunya són necessaris pel sistema sanitari públic de Catalunya.

I si diu que l’alternativa al General de Catalunya és l’Hospital Taulí, l’Hospital de Terrassa o la Mútua, llavors està reconeixent que el futur hospital de Rubí no és necessari, quan ell acaba de dir que sí que ho és. Total, un embolic. Amb aquest conseller anem de conflicte amb conflicte, de mitges veritats a mitges mentides, amb les seves tergiversacions i contradiccions constants.


Sembla que ni tan sols l’estirada d’orelles que li ha donat el president de la Generalitat, ha fet efecte...


dimarts, 27 de setembre del 2016

I després de Puigcerdà què?


L’administració pública sanitària prioritza criteris polítics a l’hora de defensar el prestigi i el bon nom de la nostra sanitat. Institucions i professionals de la gestió estan totalment desemparats davant de tanta calumnia i difamació.


Molts estaments i persones de prestigi del sector sanitari públic tenen por a l’hora de manifestar-se lliurement en la seva defensa.


  
El passat mes de juliol es varen celebrar a Puigcerdà les Setzenes Jornades de la Professió Mèdica, i en el curs de les mateixes, tot d’una es va obrir un debat al voltant de la situació crítica en que es troba l’autonomia de gestió en el centres i les acusacions que posen en dubte l’honorabilitat del sistema. En mig d’aquest debat, el Dr. Jaume Padrós president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona va intervenir per mostrar la seva repulsa contra aquells que havien dit que la gent de la sanitat eren uns encobridors i el sistema sanitari era un sistema corrupte. Va afegir que com que mota gent dels sistema tenia “por de parlar” (i això lamentablement continua passant i molta gent m’ho està comentant), ell estava disposat a sortir juntament amb veus autoritzades dels sistema sanitari català, per explicar als ciutadans que és el sistema sanitari català i denunciar les moltes mentides i calumnies que s’han abocat sobre ell i sobre els professionals de la gestió. En aquest context va esmentar dos possibles “partners”: el CRES de la Universitat Pompeu Fabra, representat en aquell acte pel professor Vicenç Ortún, i la Societat Catalana de Gestió Sanitària. Per un moment, fins i tot va semblar que allò anava en serio.

Cert que pel mig hi han hagut les vacances, però també és cert, que aparentment res s’ha mogut en aquella direcció. Van passant les setmanes i els agitadors socials i algun polític que en tot cas, més que polític és un agitador social més,  continuen campant tan tranquils calumniant sempre que els convé, un sistema sanitari excel·lent, sense que ningú els doni una resposta contundent. I a vegades, no són només els agitadors els que ataquen la imatge del sistema sanitari sinó que quintacolumnistes posats dins del propi sistema també ho fan. 

Segurament correspondria a l’Administració sanitària aquest paper de defensora del sistema, però en masses ocasions sembla que als actual líders del departament  de Salut, ja els va bé que es facin determinades acusacions contra el sistema, tot i que aquestes acusacions siguin falses. I exemples n’hi han, com quan la Sra. Tarafa (comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona) va manipular un estudi sobre l’assistència sanitària pública a la ciutat de Barcelona i va relacionar corrupció amb concerts sanitaris, i la resposta del departament de Salut va ser una foto del conseller Comin abraçant a l’alcaldessa Colau, i donant un protagonisme exagerat a la Sra. Tarafa dins del Consorci Sanitari de Barcelona tot i que la representació de l’Ajuntament de Barcelona és minoritària. Per tant, és obvi que el departament de Salut es mou sota paràmetres d’oportunitat política i per ells els interessos polítics estan per sobre del prestigi  de la sanitat del nostre país, del bon nom de les seves organitzacions i l’honestedat dels professionals de la gestió. 

Per tant sembla evident que ha de sorgir dins del món sanitari alguna iniciativa capaç d’aglutinar les voluntats d’aquells que s’estimen la sanitat, que saben els esforços que ha calgut fer per tenir una sanitat com la que tenim, i que no estiguin disposats a acceptar que uns recent arribats vulguin canviar les coses sense el consens suficient amb els ciutadans per suposat, però també dels professionals de la salut i del sector sanitari en general. Òbviament aquesta iniciativa ha de poder combatre també totes les mentides, les calumnies i els atacs mal intencionats que vulguin fer mal al sistema sanitari amb l’únic objectiu d’aconseguir rèdits polítics entre determinats sectors de població. 

Consolidar aquesta iniciativa no és tasca fàcil. Tal com el Dr. Padrós va dir a Puigcerdà hi ha gent que té por de donar la cara: Alguns temen algun tipus de represàlies si ho fan, i fins i tot hi ha qui tem pel seu lloc de treball. Hi ha també persones i organitzacions que depenen de subvencions més o menys quantioses i tenen por de posar-les en risc si prenen públicament determinades posicions.

Però no és només la por. Per participar en una iniciativa d’aquest estil, cal també deixar de banda plantejaments que empetiteixen a qui els fa: "amb les patronals no m’interessa sortir a la foto..." "amb tal o qual persona no vull que m’hi identifiquin...". Cal una dosi de generositat gran per deixar de banda diferències, discrepàncies i fins i tot algun enfrontament per aconseguir un bé col·lectiu molt més important: recuperar el prestigi injustament malmès de la nostra sanitat. Encara hi afegiria un requisit més: per liderar una iniciativa com aquesta cal ser una persona honesta, amb una trajectòria irreprotxable, absolutament legitimat. En definitiva cal "auctoritas" en el camp sanitari, en el social però també en el de la ètica i estar preparat per donar resposta als mil i un atacs personals que sens dubte rebran els que s’hi involucran en primera línia. Qui no tingui aquest perfil i vulgui només "figurar", posa en risc l'èxit de la iniciativa que va anunciar el Dr. Padrós.


Per això acabo preguntant: Dr. Padrós, com ho tenim tot plegat?


diumenge, 25 de setembre del 2016

Els salaris dels directius: s’ha generat un debat al voltant de si cal o no, presentar al·legacions


El Servei Català de la Salut està preparant una disposició per la qual l’any 2017, tots els centres concertats del SISCAT hauran de comunicar al CatSalut les retribucions dels seus equips directius.


No em queda clar que entestar-se ara, a mantenir opacs els salaris dels directius, quan les retribucions del personal de la sanitat són públiques, doncs estan explicitades en els convenis col·lectius, sigui el més convenient per millorar la imatge d’un sistema sanitari posat injustament en l’ull de l’huracà



Aquests sous són un insult a la classe treballadora. Hi ha
directius que cobren en un any el que algúns
treballadors no guanyaran en tota la seva vida.
Els directius sanitaris estan molt lluny
d'aquests nivells insultants 
Fa pocs dies, en una entrada al blog titulada “La publicitat dels sous dels càrrecs directius de les entitats delSISCAT”, acabava el comentari mostrant un cert escepticisme sobre l'èxit que puguin arribar a tenir els escrits d’al·legacions que algunes entitats i alguns directius afectats han decidit formular davant del director del CatSalut oposant-se a que el seu sou pugui ser donat a conèixer a qui ho demani. He rebut des de llavors comentaris de professionals juristes que tenen una visió ben diferent a la meva i que entenen que aquestes al·legacions poden prosperar i si més no, dilatar en el temps la tramesa per part del CatSalut de la informació sol·licitada pel sindicalista Xavier Lleonart (Metges de Catalunya), metge alliberat de l'Hospital de Terrassa, i membre del seu consell rector a proposta de l'Ajuntament egarenc. 

És evident la meva ignorància en qüestions legals com en moltes altres matèries, i per tant en cap cas vull encetar una discussió amb persones molt preparades i coneixedores de totes aquests qüestions. He tingut ocasió de llegir alguna d'aquestes al·legacions i cal reconèixer que estan molt ben raonades i fonamentades. Tanmateix, i defugint la polèmica, jo em pregunto quin és el privilegi especial dels directius, en raó del qual els directius dels centres concertats pel CatSalut han de mantenir el "secret" de les seves retribucions, quan els treballadors d'aquestes mateixes institucions tenen unes retribucions que són del domini públic, atès que estan definides en les taules salarials dels respectius convenis. Tenen potser els directius “una patent de cors” pel que fa a les seves retribucions respecte dels seus treballadors?

També és ben conegut que en el sector concertat hi han alguns salaris amb certa desproporció com també hi és en el propi ICS i sobretot en algunes EPiCS. Aquest fet es va posar de manifest aproximadament ara fa un parell d'anys, quan va transcendir que algun centre (EPiC) pagava al seu gerent un salari superior al que cobraven altres gerents que treballaven en centres de major nivell i complexitat. Em pregunto si donar a conèixer els salaris de l'equip directiu no podria servir també per regularitzar algunes quanties retributives exagerades d'algun directiu.

Sigui com sigui, està clar que el sector sanitari necessita esvair els dubtes que ha generat en la ciutadania el populisme i les falses acusacions abocades contra el sistema sanitari públic català per alguns “polítics” i agitadors socials varis. I res millor que obrir les portes, deixar que circuli l'aire, i no voler-se amagar darrere de possibles inconstitucionalitats o actuacions que hipotèticament puguin incidir sobre alguns drets de les persones afectades. No crec que el sector estigui en aquests moments en la disjuntiva de discutir quin dret ha de prevaldre sobre un altre, sobretot quan hi ha arguments més que sobrats per defensar amb tota dignitat la immensa majoria dels sous que perceben els directius del nostre sistema sanitari. No sé si és el millor moment perquè el sector sanitari concertat entri en una pugna amb l’administració, defensant una realitat opaca que si fos transparent serviria també per demostrar que la sanitat no té res a amagar. De fet, sembla que el CatSalut està posant a punt una disposició per la qual, a partir de l’any 2017, tots els centres concertats del SISCAT, de titularitat pública o privada, amb o sense ànim de lucre, i sigui quin sigui el pes de la seva facturació al CatSalut, tindran una clàusula en els seus contractes per la qual hauran de comunicar al Servei Català de la Salut els salaris dels membres de l’equip directiu. Altre cosa és si el CatSalut estarà obligat a donar aquesta informació al primer ciutadà que la demani o no, però el cert és que CatSalut la coneixerà. 

Retribucions  mitjanes de directius a l'Estat espanyol 
Avui per avui, la GAIP defensa que tota la informació de la que disposa el CatSalut (entitat pública) propia o aportada, és una informació pública i per tant ha d’estar a disposició dels ciutadans que s’hi puguin interessar. Si les coses acaben sent així, és obvi que si el CatSalut obliga als centres del SISCAT a facilitar aquesta informació, a partir del moment que el CatSalut  disposi d’ella (any 2017), aquesta informació podrà ser comunicada a qualsevol ciutadà que la demani. Estem segurs que val la pena plantejar una batalla jurídica que de ben segur servirà també per una vegada més acusar als directius de la sanitat pública de voler mantenir opacs els seus sous per les elevades quanties que cobren? No seria molt més prudent i positiu pel sector, posar llum i taquígrafs, explicar clarament les responsabilitats dels directius i la necessària proporcionalitat entre sous i responsabilitat, i si en algun cas aquesta relació no està prou justificada, rectificar? En tots els països del món, els directius que assumeixen responsabilitats tenen uns determinats nivells salarials. Catalunya ha de ser diferent?


Sé que aquest plantejament meu no està ben vist per alguns pesos pesants del dret sanitari. Però no és res més que la meva opinió, que sempre està subjecte a opinions millor fonamentades. Per això convido a tots els que discrepin del que he exposat, que expliquin els seus punts de vista en l’apartat de comentaris del blog. Em semblaria interessant que entre tots contribuïm a aportar llum al sistema sanitari i a la polèmica sobre les retribucions dels seus directius.




divendres, 23 de setembre del 2016

Josep Maria Padrosa torna a casa


Ha estat elegit en un concurs de mèrits que havia de triar un gerent per la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa


La seva candidatura no incorre en cap incompatibilitat tal com certifica la direcció general de la Funció Pública



Josep Maria Padrosa, nou gerent de l'Hospital d'Olot
Aquests dies s’ha conegut la notícia que situa a Josep Maria Padrosa, olotí de naixement, al capdavant de la gerència de l’Hospital d’Olot, després de superar la selecció que s’ha dut a terme i ser escollit entre la terna de finalistes. Com és sabut, el Dr. Padrosa ha estat director del Servei Català de la Salut  fins el dia 20 de gener d’aquest any, data en la que com a conseqüència del canvi de govern, va ser substituït per David Elvira en la direcció del CatSalut, en un context polític caracteritzat per l’obsessió d’ERC de situar a persones del seu entorn polític al capdavant dels càrrecs del departament de Salut.

Des de llavors ençà, he tingut l’ocasió de parlar en vàries ocasions amb en Josep Maria Padrosa, i ell sempre manifestava que després d’haver deixat el CatSalut necessitava un cert temps, per prendre distància respecte del sistema sanitari, abans de decidir com volia enfocar el seu futur professional. Va reingressar a l’ICS ocupant la seva plaça d’inspector de la qual anys enrere n’havia demanat l’excedència, i sense pressions i comptant sempre amb el suport de la seva família, va anar retrobant-se i imaginant com volia orientar el seu futur, fins que va sorgir la possibilitat que s’obria a Olot i no s’ho va pensar dues vegades. Ell és olotí, coneix molt bé el seu poble i la comarca; coneix a les persones i els recursos socials i sanitaris de que es disposa en aquelles terres, i va entendre que no podia deixar escapar l’oportunitat de treballar per la gent de la Garrotxa on hi té les seves arrels. Per això es va presentar al concurs, amb l’esperança que podria superar als seus companys del procés de selecció, i finalment ser escollit.

Per evitar les suspicàcies dels malintencionats de sempre, aquells que acusen sense miraments de fer servir les portes giratòries, però que ells les utilitzen sense ruboritzar-se a la primera oportunitat que tenen, Josep Maria Padrosa va consultar a Funció Pública si li era d’aplicació l’article 7 de la Llei 13/2005 d’incompatibilitats, que prohibeix als alts càrrecs de la Generalitat intervenir en activitats privades després del cessament per un període de 2 anys, o si per el contrari, l’activitat que fa la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa podia ser considerada activitat pública atès que la seva facturació al CatSalut supera el 95% dels ingressos totals i es dedica a oferir serveis en l’àmbit de la sanitat pública. La direcció general de la Funció Pública va emetre un informe en el que explicita que el Dr. Josep Maria Padrosa està perfectament legitimat per assumir aquest càrrec i no incorre en cap mena d’incompatibilitat. Amb aquest certificat a les mans l’alcalde d’Olot ha donat oficialitat al nomenament, el qual ha estat comunicat avui mateix a la Junta Clínica del centre. La incorporació del Dr. Padrosa està prevista pel dia 15 d’octubre.

Vista aèria de l'Hospital d'Olot i Comarcal de La Garrotxa 
L’Hospital d’Olot, que en el seu moment vaig criticar en aquest blog perquè si han construït molts més metres quadrats dels que serien necessaris, inclou un servei d’urgències, consultes externes amb un ventall ampli d’especialitats mèdiques i quirúrgiques, hospitalització d’aguts, malalts sociosanitaris, serveis sanitaris de suport per diagnòstic i tractaments i una moderna àrea quirúrgica  i a més gestiona dues ABS amb consultoris en 5 localitats: Sant Joan les Fonts, Castellfollit de la Roca, La Canya (vall de Bianya), Sant Privat d’en Bas i Sant esteve d’en Bas. Recentment ha posat en funcionament una unitat de diàlisi gràcies a una aliança estratègica amb al Clínica de Girona, estalviant desplaçaments dels malalts a Figueres o a Girona. També participa en una aliança estratègica amb els Hospitals de Campdevànol i Vic per compartir diversos serveis assistencials. Dona serveis a una població de referència de 60.000 habitants.       


El gerent actual, Carles Puig, ha demanat la jubilació parcial, i sembla que es farà càrrec de l’antiga Fundació Sant Jaume que ofereix serveis de residència social a la Garrotxa a més d’altres activitats.