dilluns, 19 de setembre de 2016

Les contradiccions i les manques de coherència en política mostren la qualitat dels nostres polítics


Alba Vergés diputada al Parlament per ERC és un exemple d’aquest criteri canviant

Els diputats, com els conductors, haurien de tenir un “carnet de diputat” per punts... En política no tot si val.     


 
Aquest estiu hem assistit a un silenci sepulcral de molts polítics amb el problema crònic dels col·lapses als serveis d’urgències d’alguns hospitals. Hi ha hagut una clara intenció de desviar l’atenció dels ciutadans cap a altres qüestions amb l’objectiu clar de que no és parlés dels problemes a urgències. La tornada de l’estiu ha servit per que amb l’excusa de la “desprivatització més gran de la història” no es parli d’altres temes que són molt més punyents per la ciutadania. Que si “hem reforçat el caràcter públic de la sanitat catalana” que si “al Vallès hem estalviat un 12% respecte al que abans es gastava pagant el concert a la Clínica del Vallès” passant per dir una veritat a mitges que ”hem salvat el lloc de treball a 32 treballadors” però no parlem dels 40 treballadors amb contracte temporal que han vist com no se’ls renovava el contracte i han passat a engrossir les llistes de l’atur. Tot plegat una cortina de fum per intentar que els problemes importants passin  desapercebuts. Mentre hem estat distrets amb aquestes discussions, ningú no ha parlat del Pla de Xoc que no s’ha pogut materialitzar pel veto de la CUP als pressupostos del 2016, ni tampoc s’ha donat importància al deteriorament de les llistes d’espera que han vist com amb 6 mesos de govern de l’equip que actualment dirigeix els destins de la sanitat catalana, les llistes d’espera han fet un pas enrere i han tornat a empitjorar.  

Més enllà d’aquesta maniobra de distracció de crear falses polèmiques per evitar tenir que enfrontar-se a situacions lamentables que es continúen produint en la nostra sanitat, a mi em sorprèn el canvi de criteri d’alguna diputada del Parlament de Catalunya que l’any passat es va mostrar molt indignada amb els col·lapses a urgències i en canvi aquest estiu no ha dit ni “aquesta boca és meva” davant la repetició de la situació viscuda un any més per alguns dels nostres hospitals.

Recordo quan en ocasió del Ple monogràfic sobre Salut de l’any passat, la diputada Alba Vergés d’Esquerra Republicana de Catalunya va denunciar amb tota la raó “la situació indigne que pateixen alguns malalts a urgències”, fet que comparteixo al 100% amb ella. Tanmateix resulta que aquest estiu, hi ha haguttambé col·lapses importants en alguns serveis d’urgències d’alguns hospitals públics catalans, amb malalts aparcats als passadissos per manca de llits, amb les mateixes situacions indignes que en anys anteriors i fins avui, encara no he sentit ni una sola vegada a la mateixa diputada apel·lar a la dignitat de les persones, ni tan sols criticar que una vegada més les urgències s’hagin col·lapsat.

Atès que la situació a urgències dels hospitals de la xarxa pública catalana no ha canviat respecte d’anys anteriors, i en canvi l’actitud personal de la diputada vers el problema no és la mateixa, cal deduir que el que realment ha canviat és el seu posicionament personal davant de la situació. I la pregunta és, per quina raó la seva posició personal ha pogut canviar? Per resoldre aquest dubte hem de comparar les situacions existents l’any passat en aquestes dates, i les existents avui en dia, a veure si amb això en traiem l’aigua clara.

El primer que salta a la vista és que l’any passat per aquestes dates Alba Vergés formava part d’un partit que donava suport al govern, però ho feia des de l’oposició. Aquests joc estrany, permetia a la Sra. diputada ser crítica i en ocasions dura amb el conseller de Salut (Boi Ruiz) tot i que al final acabava donant suport als plantejaments del conseller. Ara en canvi, la Sra. diputada forma part d’un partit que està en el govern, i que a més, en el repartiment de poltrones ha situat com a conseller de Salut a una persona de l’òrbita d’Oriol Junqueras president d’ERC. Per altre banda la Sra. diputada ha assolit la condició de presidenta de la Comissió de Salut del Parlament. Aquest canvi d’estatus, aquest major nivell d’importància, sembla que la porta a no ser crítica amb el conseller Comin, al qual contempla extasiada cada vegada que el té al costat. Per tant, ja tenim la raó del canvi: ara manen els seus.
Resulta doncs evident que aquells malalts que l’any passat “patien una situació indigne” ara, tot i que es donen els mateixos col·lapses que l’any passat, a la Sra. diputada ja li deu semblar bé i potser ja no ho veu tan indigne. I el mateix es pot dir amb les llistes d’espera. Mentre en anys anteriors s’esquinçava les vestidures per les llistes d’espera inacceptables, aquest any, ja li deuen semblar més acceptables atès que no s’ha queixat ni una sola vegada de l’empitjorament patit per les llistes d’espera quirúrgiques. 

És de destacar també, que en anys anteriors el departament de Salut compareixia dues vegades a l’any a retre comptes de la feina feta, a més de l’assistència regular a les Comissions de Salut ordinàries. Així per exemple en la compareixença del març de l’any 2014 s’explicaven les accions en defensa d’un model sanitari públic i universal, o les accions per prevenir les desigualtats en salut, l’avaluació de l’assoliment de les previsions del Pla de Salut de l’exercici anterior, informes d’activitat, evolució de les urgències, informació sobre les llistes d’espera, etc. Ara des que la Sra. Alba Vergés presideix la comissió, la informació de les llistes d’espera es ventila amb una roda de premsa al departament de Salut a la que el conseller de Salut ni tan sols hi assisteix. Certament en transparència hem fet, en aquests nou mesos, un evident pas enrere. 


Déu ni do quant han canviat les coses amb només nou mesos. Quin nom li posem a tots a quests canvis de parer? Potser li escau la paraula sectarisme, o potser si adiu millor incoherència? La que vulguin...


Cap comentari:

Publica un comentari