diumenge, 30 de novembre del 2014

Moltes marees a Lleida: la blanca, la lila...


Malgrat la coincidència de nom, no hi cap semblança  amb la Marea Blanca de Madrid


A Madrid l’Administració autonòmica volia cedir la gestió d’hospitals públics a empreses privades amb ànim de lucre; a Lleida es pretén que un sol ens públic gestioni la sanitat pública de les comarques de Ponent



Aquest dissabte s’ha dut a terme  a Lleida una manifestació més, contra la constitució del Consorci públic anomenat Sistema Integral de Salut. Com es desprèn del seu nom, aquest ens vol aglutinar sota una organització única, els dispositius sanitaris de Ponent, tant hospitalaris com d’assistència primària. No calen masses llums per adonar-se que aglutinar tots aquests serveis en una sola organització ha de ser molt més eficient que tenir-los com ara  sota dependències diferents. Les economies d’escala, els guanys en eficiència, la reducció de càrrecs directius, el poder dissenyar estratègies conjuntes, l’actuar coordinadament, el prendre decisions properes als usuaris, entre moltes altres avantatges, són guanys als que només des d’una ceguera absoluta s’hi pot renunciar. 

Els organitzadors d’aquest moviment ciutadà, que han rebut l'adhesió de la "marea lila"   que afortunadament no acaba de quallar, basen la seva argumentació en que el que es pretén és una privatització encoberta de la sanitat pública a Lleida, cosa que és una immensa mentida, mancada de la més elemental ètica política per part d’aquells que ho defensen.  A Lleida ningú vol privatitzar la sanitat, i potser ha arribat el moment de desemmascarar a aquells que han trobat amb aquesta estratègia de la mentida l’oportunitat de sortir als diaris i als mitjans de comunicació locals, i adquirir així certa “importància social” davant dels seus veïns d’escala.

No es pot valorar si els assistents  a la manifestació (uns 800) són molts o pocs per que a banda la pluja, cal tenir en compte que el discurs dels convocants es centra en la segons ells “privatització” de la sanitat. Ja vaig dir en un altre escrit sobre aquest tema, que si a mi em demanen si estic a favor de la privatització de la sanitat pública a Lleida, la meva resposta és clara: estic totalment en contra de la privatització. El que passa és que el que és vol fer a Lleida no té res a veure amb privatització, i els impulsors d’aquesta “marea blanca” lleidatana ho saben, i per tant, menteixen a la gent de bona fe que com jo, estaríem en contra de privatitzar la sanitat a Ponent.  I menteixen també aquells que donen suport des de Barcelona a difondre aquestes consignes: La Sanitat pública catalana ni es privatitza ni es privatitzarà, per més autocars que vulguin enviar a Lleida.

Per deixar-ho encara més clar, les autoritats sanitàries i polítiques de Ponent, van explicar divendres en roda de premsa una vegada més algunes de les característiques del nou ens. Entre les novetats, en destaquen dues: la primera consisteix en eliminar del estatuts del nou ens la possibilitat que en el futur es pugui adherir al consorci cap entitat privada sense ànim de lucre. Vull pensar que aquesta modificació té relació amb la pressió que s’ha fet a Lleida per obstaculitzar la creació del consorci, tot i que legalment, en un consorci públic hi poden participar entitats privades sense ànim de lucre. Amb aquesta modificació no hauria de quedar ja cap impediment que justifiqués oposar-se a la seva creació amb l’excusa d’una privatització del tot inexistent.

La segona novetat està relacionada amb un  Observatori Ciutadà amb l’objectiu que serveixi per poder seguir el procés de constitució del consorci, resoldre els dubtes que puguin sorgir a la ciutadania, als professionals, a les associacions, etc., i aportar propostes i suggeriments. Estaríem doncs davant d’una eina que facilitaria la participació de tothom en la constitució del Sistema Integral de Salut Lleida Pirineus (SIS). Aquest Observatori estarà integrat per membres d’entitats socials i de salut, usuaris, professionals i organitzacions veïnals, entre altres agents socials.

Val a dir que mica en mica, la constitució del consorci lleidatà va agafant forma, i sobretot, guanya en transparència i en la qualitat de la informació que es va fent arribar a la ciutadania. Ara, el que caldria és combatre amb més força encara les acusacions cada vegada més minses, de privatització. També caldria donar continuïtat a la participació dels professionals en la configuració del dia a dia del futur consorci. Se que alguna cosa s’està treballant en aquest àmbit, però caldria donar-ho a conèixer, explicar més i millor com s’està canalitzant aquesta participació, i sobretot informar públicament dels fruits que es vagin obtenint com  a conseqüència de la implicació dels professionals en el projecte. 



divendres, 28 de novembre del 2014

Clarificant postures...


Catalunya no disposa d’una Llei de Contractes del sector públic que respongui a les especificitats de la sanitat catalana


Que una empresa especialitzada en neteja, pugui resultar adjudicatària d’un concurs públic per gestionar un equip d’atenció primària denota que alguna cosa no va com hauria d’anar    



Aquests dies a Sitges, en el sí de la 4a Jornada del Pla de Salut, he tingut l’ocasió de saludar a molts amics, a banda de seguir amb interès el contingut de les jornades, i de la qual en faré un resum en aquest blog els propers dies. Un d’aquests amics m’ha fet un comentari respecte a un escrit recent del blog, dient-me “Ricard, no estic d’acord amb tu”,  a lo que jo li he respost, “me’n alegro de que em diguis això: de la discrepància en sorgeix la discussió i a traves d’ella igual fins i tot ens posem d’acord. Què és el que no t’ha agradat?” Li he preguntat, i la seva resposta va ser molt directa: “es que tu carregues contra el concurs”. I a partir d’aquí s’ha desenvolupat una curta però interessant conversa. 

Embolicant la troca
L’amic en qüestió es queixava de l’escrit de la setmana passada en el que parlava del concurs de gestió de l’ABS de l’Escala, i del fet que l’experiència no es considerés suficientment en les valoracions de les propostes que hagin fet els licitadors.  També vaig criticar a dos dels licitadors al concurs, per que em semblava (i m’ho continua semblant) que voler presentar-se a gestionar una ABS sense haver-ho fet mai i provenint  de sectors d’activitat diferents eren ganes d’embolicar la troca, per més que la legislació ho permeti. També vaig manifestar que compartia una declaració dels alcaldes de la zona que denunciaven la possible privatització de la gestió d’aquella ABS. La meva crítica també anava dirigida al fet que si això es produïa, podíem posar en risc el model territorial de gestió de la primària. Conjunt de crítiques que evidentment mantinc.

Ara bé, totes aquests crítiques necessiten d’una explicació, i aquesta no és altre que la denúncia d’una Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP) que no es correspon gens amb la realitat catalana.  La LCSP ha estat elaborada per l’Estat central, i respon a un esquema coherent amb el que és l’administració pública en terres d’Espanya, on de cap manera es donen les mateixes condicions que es donen a Catalunya. Si ens centrem en l’assistència primària, es veu que a Espanya la pràctica totalitat de l’assistència primària és de titularitat pública. Pertany als serveis de salut de les diferents comunitats autònomes. Per tant cap necessitat de fer concursos públics per encarregar la gestió, atès que aquesta la fa la pròpia administració pública.

Aquesta Llei no respon a les especificitats
de la sanitat catalana
A Catalunya, en canvi, a més dels equips d’atenció primària de titularitat pública gestionats per l’ICS, hi ha altres formes de titularitat dins del SISCAT, que tenen també encàrrecs per gestionar en el seu territori equips d’atenció primària. En té SAGESA a Reus, o la Mútua de Terrassa en el seu àmbit territorial, o el Consorci de Terrassa, o el d’Igualada, o la Fundació de l’antic hospital de Puigcerdà, o Badalona Serveis Assistencials, o tantes altres institucions públiques i privades, diferents a l’ICS.  Només les entitats privades (diria que totes són en aquest últim cas sense ànim de lucre), han d’anar a concurs públic per accedir als contractes de gestió, creant-se un greuge que alguns voltors del mercat volen aprofitar per posar cullerada en un àmbit professional que no és el seu. I això per que passa? Doncs per que aquesta famosa LCSP ho permet.

Per evitar que això passi, caldria que a Catalunya es desenvolupés una Llei de Contractes del Sector Públic, sota el paraigua general de la Llei estatal (mentre formem part de l’Estat), que respongués a les especificitats de la realitat catalana. Si tinguéssim una llei pròpia adaptada als requeriments de la nostra sanitat, de ben segur que podríem millorar la transparència, respectar el model d’implantació territorial de la primària i sobretot ser molt més eficients en la gestió dels recursos escassos,  i no ens passarien aquests coses tan estranyes que permeten a una empresa bàsicament  de neteja, presentar-se a un concurs per gestionar un equip d’atenció primària.

Quan li he explicat això a l’amic, la seva resposta ha estat tan clara com la seva denúncia inicial: “amb això estem d’acord”, ha dit, i llavors jo he aprofitat per posar-li deures: “a veure si aconseguiu que el Parlament us aprovi una llei de contractes que respongui a les especificitats de la sanitat catalana, que ja seria hora de tenir-la” 


I tant amics…


dijous, 27 de novembre del 2014

La cultura de l’acord hauria d’anar per davant de la interposició de plets, també en el sector Salut


Amb el Títol de “Malalts de Mediació” la Mediació una contribució a la salut del sistema, la Societat Catalana de Mediació en Salut Organitza una Jornada divulgativa


Serà el proper dia 12 de desembre, al Casal del Metge de Barcelona



Des d’aquest blog hem parlat ja en diferents ocasions sobre la mediació en salut i els avantatges que comporta quan apareixen diferències entre parts. Fins ara el camí habitual consistia en intercanviar retrets entre uns i altres, fet que allunyava encara més als litigants, i al final acabava sent la Justícia qui havia d’intervenir per donar la raó a alguna de les parts enfrontades. Tot aquest procés comporta temps, despeses i incerteses, a banda  de desgast en les persones i manca d’atenció a problemes importants del dia a dia, entre altres conseqüències. La Mediació apareix com una via alternativa que pretén eliminar tots aquests inconvenients, i evitar les disputes entre les parts en conflicte. Quan aquest apareix, els afectats accepten d’una manera voluntària que un mediador els ajudi a arribar a algun acord que satisfaci les expectatives de les parts en litigi, sense arribar a les instàncies judicials. Es tracta en conseqüència d’un  procediment extrajudicial.

El Mediador és la peça clau d’aquest procés, i per assegurar l’èxit de la seva intervenció cal que aquest sigui neutral, imparcial, competent, equidistant i confidencial, per guanyar-se la confiança dels litigants. El Mediador parteix de les diferents propostes que van fent les parts en conflicte i intenta que l’acord es produeixi sota el principi que tothom hi surti guanyant, fet que mai es dona en un judici, on habitualment una de les parts guanya i l’altre perd. El procés de Mediació assegura per tant, que tothom hi trobi alguna possibilitat de guanyar respecte a la seva posició de partida del conflicte.

En el seu procés de donar-se a conèixer i d’introduir la cultura de l’acord en el nostre país pel que fa a la resolució de conflictes, la Societat Catalana de Mediació en Salut, organitza per aquest proper dia 12 de desembre, una Jornada que pretén divulgar les excel·lències d’aquest plantejament. El Programa de la Jornada, inclou una presentació de la Mediació en Salut en l’àmbit sanitari, seguida d’una taula rodona en la que s’exposaran alguns exemples de casos reals resolts per aquesta via. La Jornada es clourà amb una visió de la Mediació des de l’òptica dels professionals de la salut, dels malalts i de les unitats d’atenció a l’usuari. Aquesta Jornada arriba en un moment molt oportú atès que el Govern de la Generalitat vol impulsar la Mediació per evitar l’obertura de processos judicials contenciosos, posar fi als ja iniciats i reduir l’abast de les conseqüències que se’n puguin derivar, d’acord a les Línies estratègiques aprovades pel consell executiu per al període 2014-2016.

La Mediació en salut, no és només una inquietud catalana, sinó que altres comunitats de l’Estat espanyol han vist en aquest plantejament la possibilitat de reduir la conflictivitat en el sector salut. Així la comunitat de Castilla León, implantarà la figura del mediador com a prova pilot per avaluar els seus beneficis. Per això es formarà a un grup de 25 professionals de diferents àrees del sistema sanitari amb l’objectiu que siguin capaços de detectar, tractar i trobar una solució adequada a possibles conflictes interpersonals, bé entre professionals o entre aquests i els usuaris de la sanitat pública.

Aquells que estiguin interessats a participar a la Jornada de la Societat Catalana de Mediació en Salut, que és gratuïta, poden consultar el Programa clicant aquí mateix, i si es vol fer la inscripció, també es pot fer a aquesta adreça de correu electrònic: 


A veure si entre tots aconseguim reduir la conflictivitat d’un sector que cada dia es veu sotmès a més pressions sobre els professionals, i que a causa de les retallades origina també més reclamacions dels usuaris del sistema de salut  català. 


dissabte, 22 de novembre del 2014

El concurs públic de l’ABS de L’Escala

La LLei de Contractes de les Administracions Públiques no té en compte les especificitats de la sanitat a Catalunya


Zapatero a tus zapatos, diu la dita castellana; a L'Escala una empresa especialitzada en neteja podria gestionar el CAP  



Aquests dies enrere el concurs de l’ABS de L’Escala ha tornat a sernotícia. Com és sabut a l’octubre el CatSalut va tornar a convocar el concurs de gestió d’aquesta ABS que inclou una sèrie de pobles de la comarca del Baix Empordà. Aquest concurs havia estat convocat ara fa dos anys, però una sèrie d’irregularitats administratives van propiciar que fos anul·lat. Aquesta anul·lació va ser recorreguda per qui en aquella ocasió n’havia resultat adjudicatari. Una vegada llançat el concurs, els alcaldes de la zona han fet un manifest negant-se a la possibilitat que la gestió del Cap de  L’Escala pugui ser privatitzat, entenen com privatització, que la gestió pugui ser encomanada a una empresa amb ànim de lucre. Paral·lelament i a petició d’algun dels licitadors el termini per presentar les ofertes es va haver de prorrogar atès que en la informació facilitada pel CatSalut als licitadors hi mancaven dades rellevants per la valoració dels costos del servei. 

Avui s’han obert els sobres tècnics, i s’ha sabut que hi ha tres licitadors en el concurs. D’una banda la Fundació Salut Empordà, de l’altre Eulen que fou l’empresa adjudicatària ara fa dos anys, i una tercera en discòrdia que és una UTE entre SARquavitae i Altersalus. Estranya coincidència que les dues competidores de la Fundació Salut Empordà siguin dues empreses especialitzades en la gestió de residències socials per a gent gran, i que cap de les dues té la més mínima experiència en la gestió d’equips d’atenció primària. Encara hi ha un altre situació curiosa: normalment les UTE es constitueixen per empreses que es complementen per fer l’encàrrec al que s’han compromès. En aquesta UTE SARquavitae i Altre Salus no es complementen en res atès que les dues saben fer exactament el mateix. No entenc el significat d’aquesta UTE. I com que no vull ser mal pensat, descarto que en aquella zona de l’Alt Empordà hi hagi en perspectiva la gestió de cap residència per a gent gran que podria fer més gran el negoci si a més es pogués gestionar una part de l’atenció primària. Estic convençut que no és el cas, i que les informacions privilegiades i els interessos obscurs estan del tot fora dels plantejaments de la sanitat pública del nostre país.

On si que voldria manifestar el meu desacord és en la qüestió de l’experiència. Quan es parla amb el CatSalut preguntant com és que en aquest tipus de concursos no es valora l’experiència  la resposta que et donen és que al tenir que subrogar tot el personal que avui està treballant en el centre que sigui, l’expertesa en la feina queda assegurada pel fet que seran les mateixes persones les que prestaran el servei. I això és del tot cert, el que passa és que a banda de la prestació del servei, hi ha d’haver tot un know how derivat del coneixement del sector de l’atenció primària de salut, quines són les seves característiques i quines necessitats de salut té la població. En altres paraules, si l’alta direcció d’una empresa i el seu consell d’administració no coneixen les especificitats d’un sector d’activitat, per més que els treballadors sàpiguen fer la feina, les directrius que emanin de la direcció, mai seran les apropiades per facilitar la feina als treballadors i sobretot per assegurar la qualitat del servei.

Per altre banda, i amb això estic d’acord amb els alcaldes de la zona, una empresa amb ànim de lucre difícilment pot fer compatible els seus objectius com empresa (maximitzar els beneficis) amb les exigències del Pla de Salut i el propi CatSalut que demanen un nivell de resolució cada vegada més elevat a l’assistència primària. Això vol dir que els centres d’assistència  primària han de ser capaços de reduir el nombre de malalts a ingressar a l’hospital de referència. Com actuarà una empresa desconeixedora del sector davant d’aquesta necessitat? Estarà disposada a reduir els seus beneficis per aconseguir un major nivell de resolució de la primària que està gestionant? acceptarà una despesa més gran en analítiques, proves diagnòstiques i complementàries?  estarà d’acord en que els professionals multipliquin  les visites domiciliaries i per tant un increment de costos? El més probable és que el responsable que hagin posat en el centre vulgui imposar als professionals precisament tot el contrari, amb l’objectiu de maximitzar els beneficis. 

Finalment hi ha encara un altre qüestió: estem veient com en diferents territoris de Catalunya, es creen aliances entre els diferents proveïdors sanitaris locals amb l’objectiu de millorar l’atenció i racionalitzar al prestació de serveis de salut en el territori. Com encaixen aquestes possibles adjudicacions a empreses que no són del territori  dins d’aquest model? Com és que estem en risc de fer malbé un model d’aliances territorials que tot just comença a prendre forma? La Llei de Contractes de les Administracions Públiques, que no considera per a res l’especificitat de la sanitat catalana, ha de poder invalidar un model sanitari territorial?  


Tot i aquests crítiques a aquests dues empreses, entenc el dret que les assisteix a presentar-se al concurs. És legal que ho facin i per tant res a oposar. Ara bé, ho acabaré d’entendre millor el dia que vegi a l’Hospital Clínic o a la Mútua de Terrassa, o a la Fundació Althaia o a l’Arnau de Vilanova de Lleida, construir una autopista, donar el servei de neteja d’una fàbrica, o licitant en un concurs per dur l’AVE a Extremadura.


dijous, 20 de novembre del 2014

Pel moment no hi ha conveni


Ahir dimecres, cap sindicat va valorar ni tan sols mínimament, la última proposta de la patronal


Les negociacions no s'han trencat formalment, però tampoc hi ha previst cap calendari de reunions



Ahir era un dia esperat amb interès, tant per part de les organitzacions sanitàries integrades en el SISCAT i els seus treballadors, com per part de les organitzacions sindicals que, presents en la mesa de negociació o no, treballen en els centres del SISCAT. I era important per que segons se’ns havia anunciat, a la tarda hi havia convocada una reunió de la mesa de negociació del conveni col·lectiu del sector i semblava que hi havien possibilitats de arribar a un preacord.

No ho han sabut resoldre
Malauradament, a última hora de la tarda vàrem saber que la reunió  havia acabat sense cap mena d’acord, I no només això sinó que les valoracions que van fer tots els representants sindicals presents a la reunió varen ser molt negatives respecte de la última proposta conjunta presentada per les patronals. De fet, el “guanyador” de la reunió va ser el Sindicat Metges de Catalunya, que dies abans havia estat reclamant a tots els sindicats integrats en la negociació “unitat sindical” en el rebuig de les propostes patronals.

Sembla que en la reunió el sindicat Metges de Catalunya, va en certa mesura desqualificar als representants de les patronals acusant-los d’actuar amb mala fe i en contra del col·lectiu mèdic. El sindicat ha denunciat també un immobilisme de les patronals durant tot el procés de negociació i que el nou plantejament que es deriva d’aquesta situació, i que no és altre que la negociació centre per centre, obrirà la porta a la generalització dels conflictes per la via jurídica. En conseqüència el sindicat acaba demanant  que sigui el CatSalut qui substitueixi a les patronals en el procés negociador.

És precisament en aquest punt que al sindicat Metges de Catalunya se li veu el llautó, atès que aquesta última  petició va en la línia de la seva reivindicació històrica d’acabar amb el SISCAT, reclamant que tots els centres que treballen per la sanitat pública, independentment de la seva titularitat, passin a tenir la consideració de centres propis de la Generalitat, i en aquest cas, efectivament, la negociació del conveni en bona lògica, hauria de ser cosa del CatSalut. Però el sindicat Metges de Catalunya també hauria de tenir clar que el model sanitari català no es canviarà amb una negociació d’un conveni col·lectiu. Si el volen canviar, només hi ha un camí: disposar d’una majoria suficient en el Parlament de Catalunya, i avui per avui, m’atreviria a dir que no tots aquells que estan per un canvi de model, tenen “in mente” precisament el mateix model.

En general, tots els sindicats coincideixen a valorar com a insuficient la proposta patronal, que en síntesi, manté la reducció salarial del 5% aplicada ja l’any passat, condiciona el pagament de les DPO a l’equilibri pressupostari de les empreses i remet la jornada laboral al que estableixi l’Estatut Marc del personal estatutari, eliminat així de la discussió, l’eterna rebaixa de la jornada laboral que tants perjudicis ha causat a les empreses.   

Per la seva banda les patronals han reconegut el fracàs de les negociacions tot i que no tanquen definitivament les portes a un acord futur. Volen mantenir un procés de negociació però sense les presses de tancar un acord abans del 31 de desembre. Per tant, i com que molts dels acords d’empresa actuals, decauen en la seva vigència aquest proper 31 de desembre, les patronals recomanen als seus afiliats (a excepció de les entitats on és d’aplicació el Conveni Col·lectiu per als Centre Sociosanitaris) que iniciïn els procediments adients per establir una marc de condicions laborals que a partir de l’1 de gener de 2015,  garanteixi la viabilitat, la sostenibilitat econòmica i la seguretat jurídica de les entitats i els seus treballadors.    

Entrem doncs en una nova fase d’acords d’empresa.