divendres, 28 de novembre del 2014

Clarificant postures...


Catalunya no disposa d’una Llei de Contractes del sector públic que respongui a les especificitats de la sanitat catalana


Que una empresa especialitzada en neteja, pugui resultar adjudicatària d’un concurs públic per gestionar un equip d’atenció primària denota que alguna cosa no va com hauria d’anar    



Aquests dies a Sitges, en el sí de la 4a Jornada del Pla de Salut, he tingut l’ocasió de saludar a molts amics, a banda de seguir amb interès el contingut de les jornades, i de la qual en faré un resum en aquest blog els propers dies. Un d’aquests amics m’ha fet un comentari respecte a un escrit recent del blog, dient-me “Ricard, no estic d’acord amb tu”,  a lo que jo li he respost, “me’n alegro de que em diguis això: de la discrepància en sorgeix la discussió i a traves d’ella igual fins i tot ens posem d’acord. Què és el que no t’ha agradat?” Li he preguntat, i la seva resposta va ser molt directa: “es que tu carregues contra el concurs”. I a partir d’aquí s’ha desenvolupat una curta però interessant conversa. 

Embolicant la troca
L’amic en qüestió es queixava de l’escrit de la setmana passada en el que parlava del concurs de gestió de l’ABS de l’Escala, i del fet que l’experiència no es considerés suficientment en les valoracions de les propostes que hagin fet els licitadors.  També vaig criticar a dos dels licitadors al concurs, per que em semblava (i m’ho continua semblant) que voler presentar-se a gestionar una ABS sense haver-ho fet mai i provenint  de sectors d’activitat diferents eren ganes d’embolicar la troca, per més que la legislació ho permeti. També vaig manifestar que compartia una declaració dels alcaldes de la zona que denunciaven la possible privatització de la gestió d’aquella ABS. La meva crítica també anava dirigida al fet que si això es produïa, podíem posar en risc el model territorial de gestió de la primària. Conjunt de crítiques que evidentment mantinc.

Ara bé, totes aquests crítiques necessiten d’una explicació, i aquesta no és altre que la denúncia d’una Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP) que no es correspon gens amb la realitat catalana.  La LCSP ha estat elaborada per l’Estat central, i respon a un esquema coherent amb el que és l’administració pública en terres d’Espanya, on de cap manera es donen les mateixes condicions que es donen a Catalunya. Si ens centrem en l’assistència primària, es veu que a Espanya la pràctica totalitat de l’assistència primària és de titularitat pública. Pertany als serveis de salut de les diferents comunitats autònomes. Per tant cap necessitat de fer concursos públics per encarregar la gestió, atès que aquesta la fa la pròpia administració pública.

Aquesta Llei no respon a les especificitats
de la sanitat catalana
A Catalunya, en canvi, a més dels equips d’atenció primària de titularitat pública gestionats per l’ICS, hi ha altres formes de titularitat dins del SISCAT, que tenen també encàrrecs per gestionar en el seu territori equips d’atenció primària. En té SAGESA a Reus, o la Mútua de Terrassa en el seu àmbit territorial, o el Consorci de Terrassa, o el d’Igualada, o la Fundació de l’antic hospital de Puigcerdà, o Badalona Serveis Assistencials, o tantes altres institucions públiques i privades, diferents a l’ICS.  Només les entitats privades (diria que totes són en aquest últim cas sense ànim de lucre), han d’anar a concurs públic per accedir als contractes de gestió, creant-se un greuge que alguns voltors del mercat volen aprofitar per posar cullerada en un àmbit professional que no és el seu. I això per que passa? Doncs per que aquesta famosa LCSP ho permet.

Per evitar que això passi, caldria que a Catalunya es desenvolupés una Llei de Contractes del Sector Públic, sota el paraigua general de la Llei estatal (mentre formem part de l’Estat), que respongués a les especificitats de la realitat catalana. Si tinguéssim una llei pròpia adaptada als requeriments de la nostra sanitat, de ben segur que podríem millorar la transparència, respectar el model d’implantació territorial de la primària i sobretot ser molt més eficients en la gestió dels recursos escassos,  i no ens passarien aquests coses tan estranyes que permeten a una empresa bàsicament  de neteja, presentar-se a un concurs per gestionar un equip d’atenció primària.

Quan li he explicat això a l’amic, la seva resposta ha estat tan clara com la seva denúncia inicial: “amb això estem d’acord”, ha dit, i llavors jo he aprofitat per posar-li deures: “a veure si aconseguiu que el Parlament us aprovi una llei de contractes que respongui a les especificitats de la sanitat catalana, que ja seria hora de tenir-la” 


I tant amics…


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada