dissabte, 22 de novembre de 2014

El concurs públic de l’ABS de L’Escala

La LLei de Contractes de les Administracions Públiques no té en compte les especificitats de la sanitat a Catalunya


Zapatero a tus zapatos, diu la dita castellana; a L'Escala una empresa especialitzada en neteja podria gestionar el CAP  



Aquests dies enrere el concurs de l’ABS de L’Escala ha tornat a sernotícia. Com és sabut a l’octubre el CatSalut va tornar a convocar el concurs de gestió d’aquesta ABS que inclou una sèrie de pobles de la comarca del Baix Empordà. Aquest concurs havia estat convocat ara fa dos anys, però una sèrie d’irregularitats administratives van propiciar que fos anul·lat. Aquesta anul·lació va ser recorreguda per qui en aquella ocasió n’havia resultat adjudicatari. Una vegada llançat el concurs, els alcaldes de la zona han fet un manifest negant-se a la possibilitat que la gestió del Cap de  L’Escala pugui ser privatitzat, entenen com privatització, que la gestió pugui ser encomanada a una empresa amb ànim de lucre. Paral·lelament i a petició d’algun dels licitadors el termini per presentar les ofertes es va haver de prorrogar atès que en la informació facilitada pel CatSalut als licitadors hi mancaven dades rellevants per la valoració dels costos del servei. 

Avui s’han obert els sobres tècnics, i s’ha sabut que hi ha tres licitadors en el concurs. D’una banda la Fundació Salut Empordà, de l’altre Eulen que fou l’empresa adjudicatària ara fa dos anys, i una tercera en discòrdia que és una UTE entre SARquavitae i Altersalus. Estranya coincidència que les dues competidores de la Fundació Salut Empordà siguin dues empreses especialitzades en la gestió de residències socials per a gent gran, i que cap de les dues té la més mínima experiència en la gestió d’equips d’atenció primària. Encara hi ha un altre situació curiosa: normalment les UTE es constitueixen per empreses que es complementen per fer l’encàrrec al que s’han compromès. En aquesta UTE SARquavitae i Altre Salus no es complementen en res atès que les dues saben fer exactament el mateix. No entenc el significat d’aquesta UTE. I com que no vull ser mal pensat, descarto que en aquella zona de l’Alt Empordà hi hagi en perspectiva la gestió de cap residència per a gent gran que podria fer més gran el negoci si a més es pogués gestionar una part de l’atenció primària. Estic convençut que no és el cas, i que les informacions privilegiades i els interessos obscurs estan del tot fora dels plantejaments de la sanitat pública del nostre país.

On si que voldria manifestar el meu desacord és en la qüestió de l’experiència. Quan es parla amb el CatSalut preguntant com és que en aquest tipus de concursos no es valora l’experiència  la resposta que et donen és que al tenir que subrogar tot el personal que avui està treballant en el centre que sigui, l’expertesa en la feina queda assegurada pel fet que seran les mateixes persones les que prestaran el servei. I això és del tot cert, el que passa és que a banda de la prestació del servei, hi ha d’haver tot un know how derivat del coneixement del sector de l’atenció primària de salut, quines són les seves característiques i quines necessitats de salut té la població. En altres paraules, si l’alta direcció d’una empresa i el seu consell d’administració no coneixen les especificitats d’un sector d’activitat, per més que els treballadors sàpiguen fer la feina, les directrius que emanin de la direcció, mai seran les apropiades per facilitar la feina als treballadors i sobretot per assegurar la qualitat del servei.

Per altre banda, i amb això estic d’acord amb els alcaldes de la zona, una empresa amb ànim de lucre difícilment pot fer compatible els seus objectius com empresa (maximitzar els beneficis) amb les exigències del Pla de Salut i el propi CatSalut que demanen un nivell de resolució cada vegada més elevat a l’assistència primària. Això vol dir que els centres d’assistència  primària han de ser capaços de reduir el nombre de malalts a ingressar a l’hospital de referència. Com actuarà una empresa desconeixedora del sector davant d’aquesta necessitat? Estarà disposada a reduir els seus beneficis per aconseguir un major nivell de resolució de la primària que està gestionant? acceptarà una despesa més gran en analítiques, proves diagnòstiques i complementàries?  estarà d’acord en que els professionals multipliquin  les visites domiciliaries i per tant un increment de costos? El més probable és que el responsable que hagin posat en el centre vulgui imposar als professionals precisament tot el contrari, amb l’objectiu de maximitzar els beneficis. 

Finalment hi ha encara un altre qüestió: estem veient com en diferents territoris de Catalunya, es creen aliances entre els diferents proveïdors sanitaris locals amb l’objectiu de millorar l’atenció i racionalitzar al prestació de serveis de salut en el territori. Com encaixen aquestes possibles adjudicacions a empreses que no són del territori  dins d’aquest model? Com és que estem en risc de fer malbé un model d’aliances territorials que tot just comença a prendre forma? La Llei de Contractes de les Administracions Públiques, que no considera per a res l’especificitat de la sanitat catalana, ha de poder invalidar un model sanitari territorial?  


Tot i aquests crítiques a aquests dues empreses, entenc el dret que les assisteix a presentar-se al concurs. És legal que ho facin i per tant res a oposar. Ara bé, ho acabaré d’entendre millor el dia que vegi a l’Hospital Clínic o a la Mútua de Terrassa, o a la Fundació Althaia o a l’Arnau de Vilanova de Lleida, construir una autopista, donar el servei de neteja d’una fàbrica, o licitant en un concurs per dur l’AVE a Extremadura.


Cap comentari:

Publica un comentari