dimecres, 27 de febrer del 2013

Interessant entrevista al Conseller Boi Ruiz


Feia dies que el conseller de Salut Boi Ruiz no sortia als mitjans d’una manera activa per la seva part. Hi havia sortit indirectament  a través d’alguna notícia que el relacionava amb la consultora Price Waterhouse Coopers així com amb alguna altre informacióque va publicar el diari “El País”.
El conseller Boi Ruiz,  a la seu del Departament de Salut

Fa dos dies el diari Punt Diari Avui ha publicat una molt interessant entrevista amb el conseller, en la que les preguntes semblen fetes amb intenció de no posar-li fàcil la resposta. Tanmateix ell se’n surt prou positivament  en la majoria de qüestions que se li plantegen. Per l’interès del temes que s’hi tracten resumiré l’entrevista per aquells que no l’hagin pogut llegir.

Al ser preguntat per les previsibles retallades al 2013 en el pressupost del Departament de Salut, el conseller Ruiz diu que “no hi haurà retallades com les del 2011”. Del context de la resposta es desprèn que tampoc s’afectarà als sous dels treballadors de la salut, i tampoc a les empreses que constitueixen la xarxa pública de Catalunya doncs el conseller entén que ambdós estan al límit de les seves possibilitats de fer nous sacrificis econòmics: “els funcionaris no patiran noves retallades salarials” arriba a dir . El conseller no ho diu clarament però de les seves paraules sembla com si al Departament de Salut només es puguin esperar per aquest any 2013 retallades en la seva monstruosa i costosa estructura. Veurem com es configuren els pressupostos 2013, i si tot això es confirma o no.

Segons el conseller Ruiz, les llistes d'espera quirúrgiques
s'han reduït un 8% a Catalunya
Un tema una mica més controvertit i difícil d’acceptar és quan el conseller parla de la reducció de les llistes d’espera quirúrgica “s’han reduït les llistes d’espera en un 12%” diu en l’entrevista, i aquesta afirmació resulta més discutible com a conseqüència del tancament de molts quiròfans de tarda en molts hospitals catalans i de la retallada en la compra d’activitat que recordem va ser del 8%. El conseller ho justifica a partir dels ingressos addicionals de l’€ per recepta mentre va estar en vigor, tot i que jo tinc el dubte de si aquests diners van arribar realment al Departament de Salut o no. En tot cas són diners que ja estaven previstos en el pressupost 2012, i per tant no veig com van poder ser aplicats novament. Potser a través de la compra addicional? En principi ho dubto. El conseller també argüeix que el nou plantejament de la cronicitat a Catalunya ha permès reduir el nombre d’ingressos mèdics als hospitals de Catalunya, fet que hauria propiciat un major nombre de llits dedicats a les àrees quirúrgiques. Tampoc goso negar-ho, tot i que veig força improbable que en el primer any d’aplicació del nou enfocament de la cronicitat hagi propiciat resultats tan significatius en tan poc temps. Un dels arguments que el conseller també utilitza és el referent a la “comarcalització” de les llistes d’espera, fet que ha permès eliminar de les llistes persones que estaven en llistes d’espera en hospitals de comarques diferents. Aquesta depuració de les llistes d’espera potser si que ha produït un efecte positiu en al reducció de les mateixes però en cap cas per arribar al 12% que indica el conseller.

El CAP Moisès Broggi de l'Escala està gestionat per una
empresa no arrelada al territori i sense experiència en la
gestió de l'Atenció Primària,  tot i que aquest no és el
"model" del Departament de Salut 
L’entrevista també aborda el problema de l’Escala. En aquest punt discrepo molt de les explicacions donades pel conseller.  Ell diu “el nostre model no és el de l’Escala” , i intenta justificar la decisió presa d’atorgar el concurs a Eulen escudant-se en la Llei de Contractes de les Administracions Públiques dient que aquesta no permet tenir en consideració ni l’experiència, ni l’expertesa, ni l’arrelament en el territori. No entraré en la discussió atès que estic convençut que si que es poden adequar els Plecs de Condicions  a les especificitats de les matèries que surten a concurs.  Jo no he vist mai a una empresa experta en temes sanitaris construir la via d’un AVE per exemple, per que tinc el convenciment que ADIF mai atorgaria la construcció d’una línia d’AVE a cap empresa que no hagués pogut acreditar fefaentment la seva solvència tècnica i econòmica. Per tant, en el tema de l’Escala, el Sr. conseller i el Departament de Salut estan en fora de joc, més enllà de si tal o qual document de la Fundació Salut Empordà estava millor o pitjor presentat.

Un altre tema que es objecte de pregunta és el referent a la privatització de la sanitat a Catalunya. El conseller Boi Ruiz diu que “no hi ha agendes ocultes amb voluntat de privatitzar” i aquí si que li haig de dir: doncs ho sento. I no per que jo defensi la “privatització” de la sanitat sinó per que entenc que la Generalitat hauria de sortir tan ràpid com pugui de tots els consorcis sanitaris de Catalunya. Entenc que aquests haurien d’estar en mans d’entitats comarcals, a l’estil del consorci de Garraf però una mica millor definit el model. Mantenir a la Generalitat en tots aquests consorcis vol dir encotillar la gestió i el procés de presa de decisions, subordinant el dia a dia dels centres a decisions sovint preses per persones desconeixedores de la vida sanitària, pendents únicament dels reglaments, disposicions, lleis, normes, etc., independentment de les necessitats de malalts i professionals.

Tanmateix es tracta d’una entrevista plena d’interès pel que en recomano la seva lectura


www.rbaestudisprojectes.cat

dilluns, 25 de febrer del 2013

Projecte de Llei de Governs Locals, presentat per la Sra. Joana Ortega Vicepresidenta del Govern




Un intent per justificar-se?



El dia 16 de febrer vaig penjar un article al bloc en el que em preguntava si la Sra. Joana Ortega, Vicepresidenta del govern de la Generalitat, es guanyava el sou. La pregunta me la feia donat que semblava que durant mesos no havia complert amb el mandat rebut del propi president de la Generalitat relatiu a l’aprimament de l’estructura administrativa catalana en general i particularment dels consells comarcals i diputacions.

La Sra. Joana Ortega Vocepresidenta del Govern en la
recent compareixença al Parlament de Catalunya 

Doncs bé, el dia 21 vaig tenir una primera resposta a la meva pregunta. Es diria que atenent al que  la Sra. Ortega va informar a la comissió d’Afers Institucionals del Parlament, si que es guanya el sou. O si més no, ho sembla. En al seva compareixença al Parlament, al Sra. Ortega va explicar alguns detalls de la reforma legislativa  que vols endegar. Destaco els aspectes següents:

La comarca es configura doncs coma ens bàsic de prestació de serveis de forma mancomunada entre els diferents municipis que hi pertanyin.

El Consell Comarcal del Barcelonès está
situat al C/ de les Tapies, 4  de Barcelona
La reforma pot implicar en paraules de la consellera Ortega l’extinció de més de 1000 càrrecs públics remunerats com a conseqüència de l’eliminació dels plens dels consells comarcals. Segons la Vicepresidenta “l’estalvi de tot plegat es pot quantificar entre 1.000 i 1100 milions d’ € anuals”. A aquesta quantitat hi contribuiria també la reducció d’entitats públiques, consorcis, mancomunitats, etc., que veuran limitada la creació de nous ens als supòsits d’absoluta necessitat i sempre que el consell comarcal no pugui assumir les funcions que justificarien la seva creació.La primera pregunta que em faig és com potser que aquest projectes de Llei encara no hagi entrat al Parlament? No estem parlant dels problemes que té el conseller Mas Colell per elaborar el pressupost? Què espera la Sra. Ortega per fer-li un magnífic regal al conseller Mas Colell?. Si realment l’estalvi és el que la Sra. Vicepresidenta ha avaluat cal aplicar quan abans aquestes mesures.

Tanmateix m’assalta un dubte relatiu a les motivacions que han permès que la consellera Ortega hagi presentat els trets bàsics del que vol que sigui la nova Llei. Fa pocs dies la seva homòloga  espanyola, la Sra. Soraya Saenz de Santamaria  i el ministre Montoro van presentar també un projecte de llei de reforma de l’Administració Local. És només una coincidència? El que ara ha presentat la consellera Ortega és una resposta al que va presentar la Vicepresidenta del govern espanyol? Sentint el discurs de la consellera al Parlament sembla clar que aquesta proposta respon al que es va produir a Madrid fa tan sols uns dies. Només el temps ens aclarirà aquest dubte. Si el projecte de llei català entra aviat al Parlament i es tramita amb celeritat podrem dir que estem davant de processos independents, si el projecte de llei català dorm el son dels justos, voldrà dir que el que ha presentat al Vicepresidenta Ortega és un document per sortir al pas de la iniciativa presa per Madrid. Malauradament estaríem doncs davant d’un mer acte de propaganda política.   

La Diputació provincial de Barcelona, un "modus vivendi"
per polítics de quasi tots els partits     
Un altre qüestió que em preocupa és que en la seva compareixença la Vicepresidenta Ortega en cap cas ha mencionat les Diputacions. I la gran pegunta és: què passa amb les Diputacions? Si la Comarca   s’ha de convertir en l’ens bàsic de prestació de serveis dels pobles que la integren, quin paper li queda a les Diputacions? Com es que la Sra. Ortega ni en parla? 

Les Diputacions catalanes s’han convertit en un autèntic aparcament de polítics sense futur. I com que són molts, el cost d’aquest aparcament pels ciutadans de Catalunya és molt elevat. Però no són només els polítics aparcats; són també temes obscurs encara no aclarits de corrupteles com les suposades “motxilles” que cobraven alguns funcionaris de la Diputació de Barcelona  entre el quals presumptament hi figuraven els Senyors Montilla i Corbacho entre d’altres. Què ha passat amb aquet tema? Ho està investigant la Fiscalia tal com es va anunciar a bombo i plateret?


La seu de l'Àrea Metropolitana de Barcelona haurà d'assumir
competències del consell comarcals del barcelonés i
d'altres comarques veïnes
Sembla com si les  Diputacions fossin “la menjadora” que deia el President Pujol, en la que es nodreixen quasi tots els partits polítics per garantir un sou als seus polítics posats temporalment o definitiva a “la nevera”. Sembla com si a més les diputacions siguin un lloc on polítics en actiu aconsegueixen en forma de dietes complements interessants als seus sous d’alcaldes o regidors. Sembla com si les Diputacions fossin un reducte en el qual encara es poden fer jocs de mans de tota mena fora del coneixement i control de la  societat civil. Sembla com si les Diputacions fossin una mena de cova d’Alí Babà...Sent així s’entén molt bé que la Sra. Vicepresidenta no tingui cap mena d’interès a abordar un dispendi que és del tot inútil si com es diu la comarca ha de ser l’ens bàsic de prestació de serveis. Si això és  així, les Diputacions només seran l’ens bàsic de repartiment de sobresous a costa dels impostos que paguem els ciutadans i això no és ni ètic ni moral Sra. Vicepresidenta del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Per tot plegat, encara no tinc gens clar si la Sra. Joana Ortega Vicepresidenta del Govern de la Generalitat de Catalunya es guanya el sou. Més aviat penso que mareja la perdiu amb plantejaments d’aquells de “qui dies passa, anys empeny..!” 


www.rbaestudisiprojectes.cat              







dissabte, 23 de febrer del 2013

Algunes conseqüències de les retallades



Quan la demagògia fàcil substitueix al sentit comú 



No és pot negar que les retallades al Departament de Salut han estat importants i que han generat greus dificultats al sistema. Les retallades han afectat sobre tot als treballadors de la salut atès que la gran majoria d’institucions integrades al SISCAT s’han vist obligades a arribar a acords amb els seus treballadors per evitar ERO tant d’extinció de contracte com de reducció de jornadaRecordem que l’any 2011 moltes empreses que formen part de la xarxa concertada de la sanitat pública del nostre país van haver de reduir sous, anular DPO, reduir el nombre de dies d’assumptes propis, etc. Tot plegat per compensar les retallades que aplicava l’Administració al reduir les tarifes. Un altre part de les retallades  van afectar a la compra d’activitat per part del CatSalut que va redundar en un increment, malgrat el que es digui. de les llistes d’espera.

L'actriu Candela Peña, recollint el seu premi Goya
en un acte en el que va denunciar l'atenció
rebuda pel seu pare en un Hospital de
l'Àrea Metropolitana de Barcelona

Les retallades han tingut per tant conseqüències negatives per a dos col·lectius diferents: d’una banda els treballadors que han vist reduir significativament els seus ingressos i algunes avantatges socials, i alguns malalts, sobre tot els quirúrgics que han vist com els temps d’intervenció s’allargava com a  conseqüència de la reducció d’activitat bàsicament quirúrgica de la majoria de centres hospitalaris per l'eliminació dels quiròfans de tarda. Aquests també han fet estalvis tancant llits i acomodant les plantilles a la nova realitat de l’activitat contractada: això vol dir menys gent treballant, menys substitucions, etc. Altres retallades les va aplicar l’ICS afectant al tancament d’alguns serveis d’urgències de primària que mantenien una molt baixa activitat, bàsicament en horaris nocturns

Finalment hi hauria un tercer grup de conseqüències derivades de la retallada, com per exemple els copagaments que ha implantat Madrid i l’€ per recepta que va implantar la Generalitat, però aquestes dirigides no ja a “retallar” despesa sinó fonamentalment a generar més ingressos pel sistema.

El riu Pisuerga al seu pas per Valladolid: les retallades són
les culpables de tots els mals, tant si són certs com si no
El resum de tot plegat és que els que han notat d’una manera més clara les retallades han estat els treballadors de la salut, els centres i en menor mesura els malalts quirúrgics. Els usuaris han tingut poca afectació.

Tanmateix, parlant amb la gent, s’ha posat de moda explicar anècdotes que tothom “ha viscut” bé a través d’un familiar o d’un amic o conegut. El denominador comú d’aquestes anècdotes passa per explicar suposats fets que intenten posar de manifest les nefastes conseqüències que s’han produït a causa de les retallades; l’exemple clar d’aquestes actituds el va donar fa molts pocs dies l’actriu Candela Peña quan referint-se a l’estada del seu pare en un hospital de l’àrea metropolitana de Barcelona va arribar a dir que els malalts només tenien dret a un litre i mig d’aigua al dia i que en aquell hospital no hi havia mantes pels malalts.

Sense entrar a discutir el fets (desmentits per l’hospital al·ludit)  si que li voldria explicar a la Sra. Candela Peña que als hospitals passen coses ben curioses: tovalloles que desapareixen, mantes que desapareixen, paper higiènic que s’evapora, sucs de fruita que es prenen alguns acompanyants dels malalts, consum de compreses molt per sobre del que seria raonable esperar en funció de les senyores ingressades, serveis de farmàcia que preparen cosmètics pel personal femení que treballa en algun d’aquests hospitals, termòmetres digitals que desapareixen, guants d'un sol ús consumits en quantitats inversemblants i un llarg, però molt llarg etc. I això no ho fa una persona, ni dos, ni tres. Ho fan moltes. De fet ho fan totes aquelles que es creuen que pel fet de tenir l’assistència sanitària gratuïta, tenen dret a tot, fins i tot a endur-se allò que no és seu. 

El part natural és un programa que preten la mínima atenció
mèdica possible a les dones que ho demanin    
El que és encara més greu és l’actitud que han adoptat alguns professionals sanitaris, “aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid”. Explicaré el cas d’un altre hospital de l’Àrea metropolitana de Barcelona. Un metge del servei de toco-ginecologia li va explicar a una noia gestant, que com que els havien aplicat les retallades quan hagués de parir l’havien d’ingressar en el programa del part natural, perquè havien eliminat anestesiòlegs i els parts normals es feien sense anestèsia, però que no es preocupés per que una vegada ingressada en el programa ja li “arreglaria” per tal que fos atesa per un anestesista. La pobre noia s’ho va creure de bona fe i ho va anar explicant aquí i allà donant peu a que l’anècdota”  s’hagi anat propagant, alimentant aquesta mena de  “llegendes urbanes al voltant de les retallades

Aquest cas que acabo d’explicar té una explicació molt clara: el CatSalut estableix com un dels objectius del Pla de Salut en el contracte anual dels centres una quantitat econòmica determinada si un % de dones entren al protocol del part natural. Aquest programa és d’adscripció voluntària! per part de les dones. Doncs bé, per tal de poder adscriure a un major nombre de dones al programa, en aquest hospital han pres la decisió de manipular a la gent, forçant l’adscripció al programa amb l’excusa de les retallades, i fent-les parir després amb anestèsia, perquè només compta el fet d’haver entrat al programa i haver signat el document corresponent. Això els permet cobrar els incentius que paga el CatSalut, encara que sigui a través d’enganyar a la gent posant-ho tot sota el paraigües de les retallades.

Estança destinada al part natural en un hospital català

Un altre cas: hospital de la Catalunya Central. Una senyora de 94 anys operada d’un trencament de coll de fèmur. Al tercer dia d’estar operada li donen l’alta amb la ferida encara oberta! Motiu oficial? La seva veïna d’habitació estava contaminada amb el "marsa" i com que els havien retallat tant, no la podien aïllar només si ella se’n anava d’alta. La realitat oficiosa: no hi havia tal contaminació sinó que hi havia manca de llits; poc temps després aquell llit estava ja ocupat per una altre persona amb la mateixa companya teòricament “infectada de marsa”.

I així és com amb l’excusa de les retallades, s’amaguen interessos econòmics, ineptituds, frustracions, mals humors...tot s'hi val: la culpa és de les retallades


www.rbaestudisiprojectes.cat
  


dijous, 21 de febrer del 2013

L’arrelament territorial de l’atenció primària de salut.




Escrit per: Dr. Toni Iruela  (@airuelal)

EBA Vallcarca SLP.














El passat 12 de febrer en Ricard Bosch publicava en el seu blog un valent i controvertit post sobre la “privatització” de la sanitat a Catalunya. En aquest post planteja entre d’altres coses els seus dubtes donada la manca d’un autèntic model d’arrelament territorial de l’atenció primària. Intentaré en aquest espai, introduir alguns elements de reflexió, tot relacionant-los amb algunes de les notícies i fets que han passat darrerament en la sanitat catalana.

Qualsevol model territorial organitzatiu de l’atenció primària ens porta a l’ICS (Institut Català de la Salut) que actualment gestiona gairebé el 80% dels EAP (equips d’atenció primària). La evolució de l’ICS serà determinant per l’APS i pel nostre sistema nacional de salut. Sembla que cada vegada té més consens que els canvis de l’ICS permetin que, mantenint les seves característiques de empresa pública, a nivell territorial tingui els mateixos instruments de gestió i pugui compartir els riscos i beneficis de la gestió i que aquests es quedin al territori i no a la cantonada Balmes / GranVia. L’altre gran punt de reflexió és que a part d’aquests canvis jurídics / legislatius, cal articular un autèntic discurs assistencial dins de l’ICS capaç d’il·lusionar als seus magnífics professionals i obrir la porta a la autonomia de gestió / autogestió a tots els seus EAP amb totes les fórmules jurídiques possibles des de l’autonomia de gestió dins de l’ICS almajor grau d’autonomia que representen les EBA amb l’ autogestió.


El Dr. Toni Iruela
Té raó en Ricard Bosch, quan parla de la importància de l’arrelament territorial de l’APS. Ja amb aquest enfoc, el Departament de Salut l’any 2010 va posar a la palestra el  Pla d’innovació atenció primària i salut comunitària després de no poques dificultats, bàsicament amb les patronals sanitàries. L’APS hauria de jugar aquest rol de vertebració territorial amb la comunitat, lligant aspectes de salut comunitària com la salut a l’escoles, la promoció de l’activitat física, entre d’altres. Un altre punt clau i encara no resolt és la necessària coordinació amb els serveis socials comunitaris.

Durant aquests darrers anys, he trobat malauradament a faltar, un autèntic discurs assistencial i un lideratge professional a l’hora d’organitzar l’assistència des del punt de vista territorial. Sens dubte, una part de responsabilitat la tenim els propis professionals de l’APS, però per altre part l’excessiu hospital-centrisme i la manca delideratge i d’instruments dels directors de sector del CatSalut, ha comportat en la majoria de casos una pivotació de l’assistència en molts casos des de i per, l’hospital de referència territorial.

Un punt clau que caldrà veure com també ha comentat en Ricard en el seu blog, és per on orientarà CatSalut el seu nou model de compra. Aquest “sistema de pagament en base territorial”  que pretén “passar d’un model basat en l’activitat i la producció en un model basat en la necessitat i el resultat”. El sistema també pretén posar èmfasi en l’assistència primària com a eix vertebrador de la sanitat a Catalunya així com reforçar el paper del territori. L’assignació territorial sembla que tindrà  un 5% variable en funció de l’obtenció de determinats objectius per part de tots els proveïdors que formin part d’aquell territori. Veurem si aquest nou sistema de pagament tira endavant ja que a part de les dificultats tècniques que sembla que el seu desplegament representa, pot implicar un autèntic revulsiu dotant de facto a l’APS d’autèntica capacitat de compra, i caldrà vèncer resistències, tot trencant inèrcies del passat.

Arran del recent concurs enque la gestió de l’ABS l’Escala ha estat concedida a  EULEN SERVICIOS SOCIOSANITARIOS SA han sorgit alguns interrogants. Quan CatSalut convoca els seus concursos òbviament, ha de respectar la legislació vigent, en concret  “el RD legislativo 3/2011 de 14 de noviembre por el que se aprueba eltexto refundido de la ley de Contratos Sector Público”. Tinc dubtes raonables si en aquests concursos CatSalut dins del plec no pot tenir en compte algunes característiques del tipus arrelament territorial, experiència reconeguda en el sector, qualitat demostrada en la prestació de serveis sanitaris, etc.... a aquests punts caldrà donar-li una resposta de caire polític i per altre part una reflexió de tipus jurídic, crec que el concurs per la gestió d’una ABS de salut no pot ser igual que el d’obra pública o la del serveis d’aigua per exemple: seria raonable que el concurs impliqués canvis freqüents de metge de família ateses les especificitats del treball en una ABS?


El Dr. Iruela en la seva època de gerent territorial de la Catalunya
Central del CatSalut
Coincideixo amb en Ricard que més enllà de les diferents titularitats jurídiques de les entitats proveïdores, el més rellevant és si la prestació d’un servei és de qualitat i eficient. Sembla que corren mals temps per la gestió pública dels serveis públics, crec que assistim i assistirem més, a una convergència entre  Europa i USA que sembla que han de caminar cada vegada més junts, per tenir una posició de lideratge en un món globalitzat i que sembla que es polaritza cap a Orient i en especial cap a la Xina. Els acords recents de lliure comerç anunciats pel president Obama en el debat de l’estat de la nació van en aquesta línia. Per això em sembla veure que en la nostra estimada Europa un replantejament del seu Estat de benestar que està minvant així com i de forma complementària alguns avenços (tímids?) del sistema de salut en USA amb el lideratge del president Obama.

Si tot això és cert, i el plantejament estratègic que apunta l’informe filtrat recentment de PWC i comentat també en aquest blog, podem assistir a canvis molt rellevants. No veig problema en la gestió privada de serveis públics. Crec que cal garantir la qualitat del servei públic i la eficiència del servei més enllà de la titularitat, forma jurídica de qui el presta, etc...., però cal que l’autoritat sanitària tingui els instruments adequats per poder fer amb tot el rigor l’avaluació dels resultats assistencials i de gestió.

Per finalitzar, una pregunta, quin escenari quedaria a l’APS de Catalunya si la gestió de totes les ABS sortís a concurs?