dimarts, 5 de febrer de 2013

No veig a Catalunya un posicionament rotund contra la corrupció



Deia el President Mas fa molts pocs dies que “estar imputat en un procés judicial no significa necessàriament ser culpable”  i efectivament té raó. Tanmateix el President Mas hauria de reconèixer que quan sobre una persona, Xavier Crespo, existeixen dubtes raonables al voltant de la seva implicació en un presumpte cas de corrupció, anomenar-lovicepresident d’una comissió parlamentaria tampoc és una manera correcta de procedir. I més quan la fiscalia demana la seva imputació.  I això és el que ha succeït fa molts pocs dies al Parlament de Catalunya quan el Sr. Crespo, exalcalde de Lloret i presumptament implicat en una xarxa de blanqueig de diner de la màfia russa, ha estat nomenat vicepresident de la comissió d’afers econòmics del Parlament.

El president Mas ha convocat una cimera per parlar de
corrupció. Servirà per alguna cosa?
És evident que davant d’aquestes actuacions la societat es queda del tot desorientada i comença a dubtar de l’honorabilitat de tothom, fins i tot d’aquells que amb les seves decisions “encobreixen” als presumptes culpables. No es pot parlar de valors, ni d’ètica, ni denunciar campanyes en contra de Catalunya (que realment hi són) si no et presentes davant de la societat amb una netedat absoluta.

Però no és només el cas del Sr. Crespo, que també. A Unió Democràtica de Catalunya algú hauria de demanar disculpes a la societat per un cas (el cas Pallerols) que ha tardat quasi 20 anys en ser resolt per la justícia, i això gràcies a un acord extra judicial que ha evitat el judici de les persones encausades. Què hem de pensar els ciutadans davant d’això? Realment tots som iguals davant de la justícia? Algú ho pot afirmar amb rotunditat?

La fiscalia ha demanat la imputació del Sr. Xavier Crespo per
una presumpta extorsió al capo de la mafia rusa Petrov 
No acaben aquí les situacions contradictòries. Aquests dies la fiscalia ha decidit demanar la imputació del Sr. Oriol Pujol pel cas ITV. Ell continua en el seu càrrec dins de Convergència i al Parlament, quan només per l’alarma social que implica que una persona de la influència política del Sr. Pujol es relacioni amb un presumpta cas de tràfic d’influències, hauria de comportar el ser apartat dels seus càrrecs públics.

Però no és només la coalició que governa Catalunya qui està actuant incorrectament en aquests cassos de presumpta corrupció. El PSC en el súmmum dels disbarats i dels sense sentits, demana la dimissió del Sr. Oriol Pujol, al temps que aplaudeix la reincorporació a l’alcaldia de Sabadell de l'alcalde Bustos del PSC, relacionat també en una presumpta trama de tràfic d’influències. En què quedem: allò que és criticable en els altres, no ho és quan afecta a un mateix? Quin paper d’estrassa el del PSC, tot i que aquests ja fa temps que ens demostren dia si, i dia també que no saben per on van. 

No pot faltar a la llista d’exemples d’histerisme polític la Sra. Sánchez Camacho, qui després d’uns dies de silenci motivats  pels presumptes escàndols que envolten al seu partit, es capaç de practicar el “rien ne va plus” exigint a CiU que actuï contra el Sr. Oriol Pujol.

Ja n’hi ha prou de fariseismes; ja n’hi ha prou de cinisme polític; ja n’hi ha prou d’enredar a la gent. La societat ja ha dit PROU!; no volem continuar així.
El Sr. Oriol Pujol, president del grup parlamentari de CiU ha vist
 com el fiscal  demana la seva imputació per un
 presumpte tràfic d'influències

Aquests exemples em serveixen per dubtar de la cimeracontra la corrupció que ha convocat el president Mas. Sinó existeix una voluntat autèntica de regenerar la política i els seus valors, aquest tipus de cimeres no serviran per res més enllà de decebre encara més a la societat civil. No n’hi ha prou en ser honestos; cal també semblar-ho, i amb actuacions com les que he descrit més amunt els principals partits catalans no ho semblen massa.

Jo entenc perfectament al President Mas quan diu que estar imputat no vol dir ser culpable, però quan es tracta d’una persona pública, que ocupa càrrecs públics, que la seva actitud hauria de ser la de donar exemple, no es pot anar amb mitges tintes, i sense esperar a ser imputat, només quan s’insinuen determinats comportaments no adequats i il·lícits, només amb això, ja hauria de ser suficient per prendre mesures cautelars apartant encara que sigui temporalment a aquestes persones dels seus càrrecs públics. Quan estiguin imputats no cal ni dir-ho i quan a més resultin culpables, la societat els hauria de fer el buit, oi Sr. Duran Lleida? Mentre no es faci així poca credibilitat tindran els intents per fer veure que s’és una cosa quan els fets demostren que ets tot el contrari. 


El Sr. Duran Lleida va dir que faria una cosa, i al final s'ha
desdit. Continua al capdavant del seu partit, tot i la
condemna en el cas Pallarols
Encara avui, el portaveu del govern de la Generalitat i conseller de Presidència, el Sr. Homs, ha dit que cal analitzar cas per cas, als afectats per sospites de corrupció i fins i tot imputats en cassos judicials abans de separar-los de les seves funcions en l’àmbit públic. Lamento dir-li que no hi estic d’acord Sr. Homs; no és qüestió d’analitzar cas per cas, és qüestió d’aïllar als corruptes no només de la vida pública, sinó també del reconeixement social.  No vulgui deixar oberta la possibilitat que algú pretengui protegir als seus amiguets.  La corrupció no es protegeix, es fulmina.




Cap comentari:

Publica un comentari