dijous, 21 de febrer de 2013

L’arrelament territorial de l’atenció primària de salut.




Escrit per: Dr. Toni Iruela  (@airuelal)

EBA Vallcarca SLP.














El passat 12 de febrer en Ricard Bosch publicava en el seu blog un valent i controvertit post sobre la “privatització” de la sanitat a Catalunya. En aquest post planteja entre d’altres coses els seus dubtes donada la manca d’un autèntic model d’arrelament territorial de l’atenció primària. Intentaré en aquest espai, introduir alguns elements de reflexió, tot relacionant-los amb algunes de les notícies i fets que han passat darrerament en la sanitat catalana.

Qualsevol model territorial organitzatiu de l’atenció primària ens porta a l’ICS (Institut Català de la Salut) que actualment gestiona gairebé el 80% dels EAP (equips d’atenció primària). La evolució de l’ICS serà determinant per l’APS i pel nostre sistema nacional de salut. Sembla que cada vegada té més consens que els canvis de l’ICS permetin que, mantenint les seves característiques de empresa pública, a nivell territorial tingui els mateixos instruments de gestió i pugui compartir els riscos i beneficis de la gestió i que aquests es quedin al territori i no a la cantonada Balmes / GranVia. L’altre gran punt de reflexió és que a part d’aquests canvis jurídics / legislatius, cal articular un autèntic discurs assistencial dins de l’ICS capaç d’il·lusionar als seus magnífics professionals i obrir la porta a la autonomia de gestió / autogestió a tots els seus EAP amb totes les fórmules jurídiques possibles des de l’autonomia de gestió dins de l’ICS almajor grau d’autonomia que representen les EBA amb l’ autogestió.


El Dr. Toni Iruela
Té raó en Ricard Bosch, quan parla de la importància de l’arrelament territorial de l’APS. Ja amb aquest enfoc, el Departament de Salut l’any 2010 va posar a la palestra el  Pla d’innovació atenció primària i salut comunitària després de no poques dificultats, bàsicament amb les patronals sanitàries. L’APS hauria de jugar aquest rol de vertebració territorial amb la comunitat, lligant aspectes de salut comunitària com la salut a l’escoles, la promoció de l’activitat física, entre d’altres. Un altre punt clau i encara no resolt és la necessària coordinació amb els serveis socials comunitaris.

Durant aquests darrers anys, he trobat malauradament a faltar, un autèntic discurs assistencial i un lideratge professional a l’hora d’organitzar l’assistència des del punt de vista territorial. Sens dubte, una part de responsabilitat la tenim els propis professionals de l’APS, però per altre part l’excessiu hospital-centrisme i la manca delideratge i d’instruments dels directors de sector del CatSalut, ha comportat en la majoria de casos una pivotació de l’assistència en molts casos des de i per, l’hospital de referència territorial.

Un punt clau que caldrà veure com també ha comentat en Ricard en el seu blog, és per on orientarà CatSalut el seu nou model de compra. Aquest “sistema de pagament en base territorial”  que pretén “passar d’un model basat en l’activitat i la producció en un model basat en la necessitat i el resultat”. El sistema també pretén posar èmfasi en l’assistència primària com a eix vertebrador de la sanitat a Catalunya així com reforçar el paper del territori. L’assignació territorial sembla que tindrà  un 5% variable en funció de l’obtenció de determinats objectius per part de tots els proveïdors que formin part d’aquell territori. Veurem si aquest nou sistema de pagament tira endavant ja que a part de les dificultats tècniques que sembla que el seu desplegament representa, pot implicar un autèntic revulsiu dotant de facto a l’APS d’autèntica capacitat de compra, i caldrà vèncer resistències, tot trencant inèrcies del passat.

Arran del recent concurs enque la gestió de l’ABS l’Escala ha estat concedida a  EULEN SERVICIOS SOCIOSANITARIOS SA han sorgit alguns interrogants. Quan CatSalut convoca els seus concursos òbviament, ha de respectar la legislació vigent, en concret  “el RD legislativo 3/2011 de 14 de noviembre por el que se aprueba eltexto refundido de la ley de Contratos Sector Público”. Tinc dubtes raonables si en aquests concursos CatSalut dins del plec no pot tenir en compte algunes característiques del tipus arrelament territorial, experiència reconeguda en el sector, qualitat demostrada en la prestació de serveis sanitaris, etc.... a aquests punts caldrà donar-li una resposta de caire polític i per altre part una reflexió de tipus jurídic, crec que el concurs per la gestió d’una ABS de salut no pot ser igual que el d’obra pública o la del serveis d’aigua per exemple: seria raonable que el concurs impliqués canvis freqüents de metge de família ateses les especificitats del treball en una ABS?


El Dr. Iruela en la seva època de gerent territorial de la Catalunya
Central del CatSalut
Coincideixo amb en Ricard que més enllà de les diferents titularitats jurídiques de les entitats proveïdores, el més rellevant és si la prestació d’un servei és de qualitat i eficient. Sembla que corren mals temps per la gestió pública dels serveis públics, crec que assistim i assistirem més, a una convergència entre  Europa i USA que sembla que han de caminar cada vegada més junts, per tenir una posició de lideratge en un món globalitzat i que sembla que es polaritza cap a Orient i en especial cap a la Xina. Els acords recents de lliure comerç anunciats pel president Obama en el debat de l’estat de la nació van en aquesta línia. Per això em sembla veure que en la nostra estimada Europa un replantejament del seu Estat de benestar que està minvant així com i de forma complementària alguns avenços (tímids?) del sistema de salut en USA amb el lideratge del president Obama.

Si tot això és cert, i el plantejament estratègic que apunta l’informe filtrat recentment de PWC i comentat també en aquest blog, podem assistir a canvis molt rellevants. No veig problema en la gestió privada de serveis públics. Crec que cal garantir la qualitat del servei públic i la eficiència del servei més enllà de la titularitat, forma jurídica de qui el presta, etc...., però cal que l’autoritat sanitària tingui els instruments adequats per poder fer amb tot el rigor l’avaluació dels resultats assistencials i de gestió.

Per finalitzar, una pregunta, quin escenari quedaria a l’APS de Catalunya si la gestió de totes les ABS sortís a concurs?







Cap comentari:

Publica un comentari