dimarts, 31 de març del 2020

El departament de Salut es mobilitza contra la Covid-19


Tot i la “intervenció” del departament de salut després del “reial decret d’alarma” fet públic per el govern espanyol, que re-centralitzava les competències en Salut, Mobilitat, i Seguretat a totes les autonomies de l’Estat, el departament de Salut ha continuat prenent les iniciatives necessàries per fer front a la crisi sanitària que estem patint.
Després que el president del govern espanyol  digués allò tan pompós de “la única autoridad competente és el gobierno” i després de constatar els desastres comesos per el “ministerio de Sanidad” per exemple a l’hora de comprar kits per fer les proves del coronavirus, sembla que el departament de Salut de la Generalitat ha recuperat la llibertat d’acció en matèria d’organització dels serveis en el dia a dia, atès que les seves iniciatives han estat continuades; s’han pres moltes decisions i s’han posat en marxa  moltes iniciatives per fer front als problemes.




Sense ànim de ser exhaustiu, vull remarcar les accions preses pel departament que dirigeix la consellera Vergés previs a la promulgació de l’estat d’alarma el dia 14 de març, així com les accions posteriors al reial decret. Són les següents:     

Previs al decret d’Estat d’Alarma:  
El 5 de març, el departament de Salut demanava als professionals sanitaris que no assistissin presencialment a congressos i jornades
El 6 de març, es feia la petició de no visitar residència de gent gran si es té tenia febre o s’havia estat en zones de risc per coronavirus 
L’11 de març el president Torra comunicava que el territori català passava a l’estat d’alerta, al mateix temps que els centres sanitaris començaven a organitzar-se per atendre l’allau de malalts que els acabaria arribant, suspenent tot allò que no fos urgent i a criteri mèdic pogués ser aplaçat sense causa perjudicis al malalt. Aquestes mesures s’amplien el 13 de març davant el nombre creixent de persones infectades pel coronavirus

Posteriors al decret d’Estat d’Alarma:  
El 16 de març s’engega el primer assaig clínic relacionat amb el coronavirus. Al mateix temps el govern català demana al govern espanyol que actuï mitjançant mesures eficients decretant el confinament absolut i paralitzant l’activitat econòmica excepte en la prestació dels serveis bàsics. L’endemà el govern llença la campanya #JoActuo per promoure el confinament a casa de tothom
El 18 de març, la consellera Budó denuncia públicament i demana explicacions al govern espanyol per les requises de material sanitari que la guàrdia civil a dut a terme a Catalunya. El mateix dia es posa en funcionament l’app que ha de permetre detectar la implantació de la Covid-19 al territori català. És una aplicació similar a la que amb tant d’èxit ha funcionat a Corea del Sud.
L’Hospital de Bellvitge passa a co-gestionar l’Hospital d’Igualada ateses les circumstàncies que l’Hospital de l’Anoia està vivint
El dia 21 de març, la consellera de Salut comunica que l’Hospital General de Catalunya destinarà 180 llits per a malalts d’Igualada i al Conca d’Òdena que requereixin hospitalització 
El dia 22 de març, alguns hotels de Barcelona comencen a acollir malalts afectats de manera lleu per la Covid-19
El dia 23 s’anuncia que a través dels seus plans de contingència, els hospitals del SISCAT intenten doblar la capacitat de llits d’intensius per poder assumir el flux important de pacients greus afectats per el coronavirus 
El dia 25 de març s’intensifica i es perllonga el confinament a la conca d’Òdena 
El 26 de març, l’assistència sanitària a Barcelona es veu reforçada per la creació de 4 espais temporals de suport als Hospitals Vall d’Hebron, Clínic, Sant Pau i Mar 

A banda, el dia 28 de març, s’anuncia l’adequació a la Fira de Barcelona d’un hospital temporal. En aquest cas també volen sortir a la foto la incompetent alcaldessa de la ciutat així com la inepta regidora de Salut de l’Ajuntament.

Són tot un seguir d’accions concretes, que s’han vist complementades amb altres mesures de gestió com és la compra de material sanitari de detecció de la malaltia, i la compra de material de protecció per als professionals, tot i que en ambdós cassos s’ha actuat, com Madrid, tard i malament.

Malgrat tot, lamentablement no s’ha aturat l’expansió de la pandèmia i el virus continua infectant moltes persones cada dia, i això independentment dels que passen la malaltia sense mostrar-ne els símptomes. El més greu de tot és que les xifres de malalts infectats cada dia depenen del nombre de tests que es facin, i si no es pot fer la prova a tothom que presenta algun símptoma, la xifra d’infectats diaris no té cap significació estadística. Malauradament, la xifra que si que té valor estadístic és la de morts, i aquesta continua creixent... El departament de Salut hauria de fer autocrítica d’allò que ha fallat, i la manca de protecció adequada per als professionals sanitaris, la manca de mascaretes per la població, i també la manca de tests suficients per fer proves a tot aquell que presentava símptomes, són errades importants. 

dissabte, 28 de març del 2020

El sindicat Metges de Catalunya ha fet 100 anys

 
Va ser el 27 de març de l’any 1920 quan el sindicat de Metges de Catalunya (SMC) es va constituir com a tal, sent el primer sindicat mèdic d’Europa.
Com tot sindicat l'objectiu fonamental és la defensa dels interessos laborals, professionals i socials dels seus afiliats i del col·lectiu que representa.  






Tot i que abans de la guerra civil i fins la creació de la seguretat social, la majoria de metges no estaven assalariats, sinó que exercien lliurement la professió, el nou sindicat va aconseguir tenir una penetració importar dins del sector mèdic català i va arribar a aconseguir un alt nivell de afiliació dins del col·lectiu mèdic de Catalunya i les Illes Balears. El seu primer president fou l’empordanès Dr. Hermenegild Puig.

El Dr. Jordi Cruz és el president del sindicat
Metges de Catalunya
En poc temps el sindicat va esdevenir molt influent fins que a l’any 1923, en instaurar-se la dictadura de Primo de Rivera, va començar a ser perseguit. Al 1931, amb l’arribada de la República, el sindicat va recuperar el nivell d’activitat desenvolupada en la primera fase de la seva existència i va emprendre iniciatives com la creació de la mútua de previsió social “Mútua Mèdica de Catalunya i Balears”, la “Cooperativa de Consum” i la “Caixa de Previsió i de Crèdit”. A l’any 1939, i després de l’ocupació de Barcelona per el dictador Francisco Franco, el sindicat va ser il·legalitzat. No es va poder reconstituir fins l’any 1978 una vegada mort el dictador.

En la dècada dels 80 el sindicalisme començava a estar de nou molt actiu també en l’àmbit sanitari. Metges de Catalunya anava recuperant la iniciativa, sobretot en l’àmbit de l’assistència primària de la ma d’una persona molt carismàtica i empàtica com el Dr. Sala Xampeny, que presidia en aquella època l’organització mèdica, que en canvi tenia un secretari general, el Dr. Patricio Martínez, que era l’altre cara de la moneda. 

Pel que fa a l’àmbit hospitalari, al sindicat Metges de Catalunya li va costar molt aconseguir tenir-hi un paper significatiu atès que el seu territori era fonamentalment l’atenció primària. En els centres hospitalaris s’havien començat a crear les “Associacions de Professionals de Facultatius” (APF), les quals una vegada assolit un alt nivell de representativitat en cada un dels centres en els que s’havien establert, varen acabar confluint en la FAMHOC (Federació d’Associacions de Metges d’Hospital de Catalunya). Aquesta situació es va mantenir fins a l’any 1997 quan les dues entitats, que dominaven cadascuna un àmbit diferent (primària i hospitals) varen decidir federar-se constituint la “Agrupació de Metges de Catalunya”. 

De llavors ençà Metges de Catalunya ha quedat com la única força sindical capaç, per la seva representativitat, d’aconseguir fites significatives per al col·lectiu mèdic. Tanmateix no va ser fins a l’any 2002 quan es va celebrar el congrés constituent del nou sindicat Metges de Catalunya resultant de la fusió explicada en el paràgraf anterior, amb la creació d’una comissió gestora presidida per el Dr. Lluís Masferrer, (que provenia de la FAMHOC), i que va esdevenir president del sindicat fins al seu traspàs prematur a l’any 2004 quan el Dr. Albert Tomàs va prendre el relleu en la presidència del sindicat. Des de l’any 2016 la presidència del sindicat ha estat exercida per el Dr. Jordi Cruz, que va substituir al Dr. Tomàs. 

El sindicat havia de celebrar el seu centenari amb un acte central al Palau de la Música que ha estat aplaçat al mes d’octubre atesa la conjuntura sanitària actual derivada de la pandèmia que estem patint. Per aquest motiu, el Dr. Jordi Cruz ha adreçat un escrit a tots els afiliats al sindicat en el que entre altre coses diu:

“Al llarg de 100 anys, la nostra organització ha passat per moments complexos i traumàtics. Dictadures, guerra, exili... però sempre ens hem refet, fins i tot després de 40 anys de clausura, i també ho farem ara. No dubteu que el sindicat hi és i hi serà per defensar-vos i per exigir responsabilitats per tot allò que està passant. No oblidarem l’abandonament de la nostra protecció i salut laboral per part de gestors i polítics, i no oblidarem el reconeixement unànime que rebem per part de la població. I arribarà  el dia de retre comptes, no ho dubteu”

I per donar continuació a aquestes paraules finals del president de Metges de  Catalunya, el sindicat ja ha emprès una primera acció consistent en interposar una petició de mesures cautelars davant de la sala Social del TSJC, contra el departament de Salut, l’ICS i el CatSalut, juntament amb altres 30 entitats del SISCAT per incomplir la normativa vigent en prevenció de riscos laborals i posar en risc la seguretat i la salut del personal facultatiu davant l’actual pandèmia de coronavirus SARS-CoV-2. En el seu escrit, Metges de Catalunya ha sol·licitat al Tribunal l’adopció de mesures cautelars perquè, en un termini màxim de 24 hores i durant tot el període d’emergència sanitària, es doti el personal facultatiu del sistema públic de salut de Catalunya de tots els mitjans necessaris per donar compliment als protocols de protecció avalats per l’evidència científica i els criteris de l’Organització Mundial de la Salut.

Cal recordar en aquest sentit, que els professionals sanitaris estan en primera línia de risc a l’hora de ser també víctimes de la pandèmia, i que a Catalunya ja hi ha quasi 2500 professionals afectats per la Covid-19, 140 del quals només a Igualada. Per això, el col·lectiu rep cada dia a les 8 de la nit, un aplaudiment generalitzat a tot Catalunya per la extraordinària tasca que estan realitzant, tot i que no disposen de tot l’equipament de protecció que haurien de tenir a la seva disposició.  

Més enllà de la crisi sanitària que estem vivint, i de la dedicació i abnegació extraordinàries dels professionals sanitaris, vull felicitar molt sincerament al sindicat Metges de Catalunya per aquests 100 anys d’història, i per les moltes aportacions que han fet al sistema sanitari català des de la seva creació, a banda lògicament de totes les accions empreses en defensa de la seva professió i dels seus afiliats. Llarga vida al sindicat Metges de Catalunya. Salut SMC ! 

dijous, 26 de març del 2020

El departament de Salut es mobilitza al màxim per fer front a la Covid-19

Per poder donar la millor resposta contra la Covid-19 el departament de Salut ha emprès un seguit d’iniciatives en el marc del que avui són les seves competències, retallades com se sap per el Real Decreto de "Estado de Alarma”. 
Tot i que el govern espanyol ha re-centralitzat les competències en Salut, l’equip de la consellera Vergés fa mans i mànigues per reduir l’impacte de la crisi del coronavirus a Catalunya.




Tanmateix, la poca sensibilitat del govern central vers Catalunya està dificultant enormement la gestió d’aquesta crisi, com queda ben palès amb la decisió del ministre de Sanitat, el socialista català Salvador Illa, que per una qüestió de “competències” no accepta la proposta de la Generalitat d’elevar el confinament de la Conca d’Òdena a nivell de “confinament total”. Algun dia, quan aquest malson passi, serà hora d’analitzar si aquestes actituds poden ser o no, constitutives de delicte. 
Això si: els empara la sagrada Constitució.      



Mentre el ministre Illa, recupera competències i això
ocasiona dificultats a la gestió de la pandèmia...
El 155 encobert aplicat per el govern espanyol a les comunitats autònomes per posar sota mandat únic la sanitat, la seguretat i el transport és un dels disbarats més grans comesos en els darrers anys a l’Estat espanyol. Va en la direcció contraria al que s’hauria de fer per combatre la pandèmia que estem patint, atès que és des de la proximitat on millor es coneixen les situacions reals i per tant les millors solucions que poden aplicar-s’hi. La visió centralitzadora i igualitària que es té des de Madrid, no té res a veure amb la visió que es té des d’Igualada de la realitat de la Conca d’Òdena, per posar un exemple ben real, i per tant no té cap sentit ni cap lògica que si la Generalitat assessorada per els experts decideixen que el confinament a la Conca d’Òdena s’ha de perllongar 15 dies més, i elevar el grau a confinament total, hagin de demanar permís a Madrid per poder-ho fer. Increïble... La situació vergonyosa va més enllà, perquè el “ministerio de Sanidad”, a sobre, ha denegat la petició. A Madrid els interessa més fer valer el “mando i ordeno” derivat de l’estat d’alarma que la vida de les persones. I a sobre tenen la pocavergonya de dir que l’Estat espanyol és dels més descentralitzats d’Europa. 

De fet, la re-centralització de les competències ha servit per facilitar la requisa de material sanitari a Catalunya i altres indrets per portar-lo a Madrid. Ha servit també per centralitzar les compres i aconseguir que els hospitals pateixin una manca de subministres de material sanitari preocupant. Un autèntic desastre derivat de la incompetència del govern espanyol que va del tot a la deriva a l’hora de gestionar aquesta crisi. Molta altivesa i frivolitat per suplir la incompetència; moltes frases ocurrents per substituir la inacció més vergonyant, moltes mesures de cara a la galeria per suplir la més absoluta incapacitat d’afrontar la crisi sanitària amb rigor. Molts mèrits, en definitiva, perquè algun dia aquests ineptes hagin de retre comptes davant de la justícia per si la seva actuació pot ser constitutiva de delicte.   

Malgrat tots els inconvenients i els pals a les rodes que posen des de Madrid (on semblen del tot entestats a evitar que Catalunya resolgui millor i més ràpidament el problema sanitari que no pas Madrid), el departament de Salut ha endegat un seguit de mesures per apaivagar la pressió assistencial sobre els hospitals i sobre les unitats de cures intensives. En aquest sentit:

  • Els hospitals centre la seva activitat assistencial en tractar als malalts afectats per el Covid-19 i la resta d’actuacions assistencials urgents. S’ha des-programat tot allò que no sigui urgent
  • El govern de la Generalitat ha contractat un seguit d’hotels en tot el territori català, que amb el corresponent suport dels professionals sanitaris, podran atendre a malalts convalescents de la malaltia. En general aquest hotels estan ubicats en les proximitats dels centres hospitalaris. 
  • El govern de Catalunya ha arribat  a un acord amb hospitals privats, per tal que aquests puguin ser utilitzats també per atendre a malalts públics afectats per el Covid-19.
  • Els professionals de l’atenció primària centren la seva atenció preferencial al seguiment dels malalts que resten al seu domicili.
  • Aplicant plans de contingència, molts hospitals catalans estan ampliant el nombre de llits de malalts crítics, fet que ha portat ja a doblar el nombre de llits existents abans de l’arribada de la pandèmia, i es preveu que a principis de la setmana vinent la xifra inicial de llits de crítics s’hagi triplicat. En aquest sentit, l’Hospital Vall d’Hebron ha recuperat una UCI que estava en desús per posar-la al servei dels malalts que ho necessitin.
  • Cada un dels centres del SISCAT està adoptant mesures per tractar d’adaptar-se el millor que pugui a la pressió assistencial a la que estan fent front. 
... la consellera Vergés s'entrega en cos i ànima
per intentar pal·lar la situació aportant mesures
efectives per el sistema sanitari català    
Però no és només la Generalitat qui està fen el possible i més per combatre la malaltia; altres organitzacions privades i al població en general també estan col·laborant:     

Diferents entitats (com per exemple Leitat) estan imprimint en impressores 3D respiradors tan necessaris per els malalts crítics.
Algunes indústries, responent a la crida que en aquest sentit ha efectuat la Generalitat,  estan remodelant les seves línies de producció per fabricar material sanitari de primera necessitat: mascaretes, guants, ulleres de protecció, uniformes, etc.
La societat civil també col·labora amb la sanitat pública: són moltes les persones individuals o en petits grups, que es dediquen a la producció de mascaretes casolanes. 

Com es pot veure, a Catalunya es fa el que es pot i més. Només ens falla com sempre, el govern espanyol. 

El catalans hem d’estar agraïts als professionals sanitaris per la seva entrega absoluta malgrat el risc personal que estan corrent; a les persones que treballen en els serveis essencials, al govern de la Generalitat que fa el que pot (malgrat Madrid) per protegir als ciutadans de Catalunya, als Mossos d'Esquadra i a tantes persones anònimes i organitzacions que estan fent mans i mànigues per aturar aquesta pandèmia. A tots moltes gràcies         

dimarts, 24 de març del 2020

L’estúpid debat sobre l’economia


Salvar l'economia passa, en contra del que defensen alguns, pel confinament total dels ciutadans 






En uns moments en els que els professionals sanitaris s’enfronten a una situació dramàtica, en la que han de decidir sobre el dilema de a qui intenten curar i a qui deixen morir, en uns moments en els que la vida se’ns escapa per qualsevol escletxa, apareixen els còrvids de la societat a parlar dels problemes que la pandèmica del coronavirus generarà a l’economia. És evident que el coronavirus causarà estralls en el sistema econòmic mundial, i els seus efectes implicaran una nova crisi econòmica que farà incrementar l’atur i posarà en dificultats a les empreses. Però això és més important que la vida de les persones? Preocupar-se per la salut de l’economia està per sobre de la preocupació que hem de tenir per la salut de les persones?

Que el president de Foment del Treball, entre altres organitzacions, defensi els interessos del seus associats entra dintre del que seria lògic tot i que en moments així sigui reprovable. Però que els interessos de les empreses de l’Ibex35 siguin defensats per el govern espanyol, això ja és de jutjat de guàrdia. Un govern indecís, amb un  president frívol i prepotent, que no pren decisions valentes, i que es mou entre el “quiero y no puedo”, que permet amb la seva incompetència que la pandèmia vagi guanyant terreny cada dia per falta de mesures més estrictes i restrictives. Això és intolerable.

Constatar com dia si i dia també, les emissores de ràdio i televisió no deixen de parlar dels perills que comporta aturar l’economia, és una prova més de la manca d’humanitat d’un periodisme poc professional molt més partidari del sensacionalisme que no pas de l’humanisme. Com si cada any entre els mesos de juliol i agost l’economia no es paralitzés a tot el món. També demostra la capacitat d’influència de l’Ibex35, que és capaç d’imposar a cadenes de ràdio i televisió els missatges que li convé que siguin difosos.
    
L’economia és molt important per la humanitat, però no és el més important. El més important és la vida de les persones, de les joves i també de les més velles. Són les persones les que creen riquesa, a través de les empreses, i és la conjunció de la força del treball i la del capital el que fa progressar la humanitat; una no pot subsistir sense l’altre. Els magnats del poder econòmic que exigeixen que l’economia sigui prioritària, en el fons demostren la seva ceguera doncs no s’adonen que si es prioritza l’economia per sobre de la vida, es trobaran que ells acabaran sent també els perjudicats a llarg termini, atès que els seus mercats s’hauran reduït i també els seus clients i proveïdors, així com la força de treball que ells utilitzen en la producció de bens i serveis, i per tant també les seves possibilitats de negoci.

La coneguda frase de “les nostres vides valen molt més que els seus beneficis” esdevé de nou de plena actualitat. La varen popularitzar moviments revolucionaris francesos i més tard se’n van apropiar diferents col·lectius de l’esquerra més anti-sistema, però malgrat l’ús demagògic que se n’ha fet per part d’alguns, en circumstàncies com les actuals la frase recupera el seu sentit original. El govern espanyol ha de saber que està equivocant les seves prioritats. Que està en el govern gràcies als vots de la gent, i no gràcies als vots de l’Ibex35, ni del poder econòmic, i per tant ha de governar per defensar els interessos de la gent i no els interessos dels que només pensen amb els seus beneficis. 

Salta a la vista la nefasta resposta del govern espanyol a la realitat sanitària del país. Mantenen obstinadament la seva decisió de no tancar els grans focus de coronavirus a l’Estat. No volen tancar l’AVE ni els vols entre Madrid, Barcelona o Bilbao i altres ciutats; es neguen a utilitzar el sentit comú per tallar de soc-arrel el problema i en comptes d’això ens exhorten cada dia amb arengues militars a l’estil de “El Rei Felipe VI ha demostrat ser el primer soldat d’Espanya”, per increïble que sembli; només els falta la pandereta.

La ceguera d’alguns arriba tan enllà que no els permet entendre que en el fons la millor manera de defensar l’economia passa precisament per evitar el contagis entre les persones, i reduir així l’impacte de la pandèmia tant como sigui possible, i aconseguir que a través de mesures absolutament restrictives que aquesta situació tan crítica duri el menys temps possible. I això vol dir confinament total i absolut i restricció al 100% de la mobilitat, excepte els serveis bàsics, que hauran de comptar amb els sistemes de protecció que siguin necessaris.  

No, no és una contradicció: preservar l’economia en la situació que estem vivint passa necessàriament per la reducció quasi absoluta de l’activitat econòmica per un període de temps el més curt possible. Com  més curta sigui  la durada d'aquest episodi, millor per el sistema econòmic.

diumenge, 22 de març del 2020

El fracàs de la gestió de la crisi del coronavirus a l’Estat té un nom: Pedro Sánchez Pérez-Castejón



El govern espanyol no aprèn dels errors comesos per Itàlia en la gestió de la pandèmia del coronavirus, i comet errors malgrat les peticions de presidents de comunitats autònomes com Múrcia i Catalunya entre d’altres, que li demanen un confinament total de la mobilitat a Espanya, i el tancament de totes les activitats que no tinguin la consideració de bàsiques. 
El president espanyol, en una compareixença pública de més de 40 minuts seguint l’estil marcat per el Rei Felip VI fa tan sols uns dies, no aporta noves mesures per lluitar contra la pandèmia ni pren decisions davant la situació crítica que hauran d’afrontar els hospitals aquesta propera setmana. 
Davant la inoperància del govern espanyol, Catalunya tot i les limitacions legals per  prendre determinades decisions, va intentant donar respostes, habilitant hospitals privats per atendre malalts públics, o adequant espais en hotels en els que alguns malalts afectats per el  COVID-19 puguin ser atesos.  
Sobta la actitud mesquina de determinats polítics, que aplaudeixen sectàriament la manca de determinació del govern espanyol sabent que això posa en risc la salut de molts ciutadans. Sembla que volen seguir la trajectòria del ministre Illa que després de mesos ensabonant a Pedro Sánchez finalment ha obtingut el premi que cercava.  



Si la situació a Catalunya no és encara pitjor, cal agrair-ho sobretot als professionals sanitaris a qui la població ret homenatge cada dia des de finestres i balcons per la seva abnegació i qualitat humana i pel risc personal que estan assumint de contraure, ells també, la malaltia. Això confronta absolutament amb la manca de decisions efectives d’un govern central inoperant, ineficient, que juga inconscientment amb la vida dels seus ciutadans. 
Mentre, Catalunya intenta adoptar mesures que ajudin a superar les situacions crítiques que encara haurem de patir els propers dies. Dona la sensació que el govern espanyol ho vol resoldre tot en base a la xerrameca buida de contingut, l’ostentació de medalles militars, l’esperit castrense, i apel·lant a la “unidad de destino en lo universal”.  Només ens falta que treguin a passejar al Sant Cristo Gros.    
Els ciutadans, si volen preservar la salut, haurien d’exigir la dimissió del Sr. Pedro Sánchez.





Afegeix un títol
Seguint la pauta marcada per el Rei Felip VI, el president del govern espanyol Pedro Sánchez Pérez-Castejón ha comparegut durant 40 minuts a la televisió pública estatal, per no dir res de nou: cap nova mesura per restringir de forma absoluta la mobilitat dels ciutadans. La seva compareixença s’ha limitat a avisar a la ciutadania que el pitjor encara està per arribar, i ni tan sols ha entonat un “mea culpa” pel seguit d’errades comeses pel seu govern en l‘estratègia contra el coronavirus. Tota una mostra de la seva incapacitat per presidir el govern: zero autocrítica, ells són divinament infal·libles. Fins i tot ha tingut el desvergonyiment de dir que les mesures adoptades pel seu govern són de les més restrictives d’Europa: deu ser per això que l’expresident Aznar és de “vacances” a Málaga amb la seva dona, i també és per aquest motiu que milers de madrilenys han anat a passar el cap de setmana a la Sierra, a Andalusia o a les platges valencianes, contribuint d’aquesta manera a escampar el virus per tot arreu. I això a banda dels que amb l’excusa del teletreball han aterrat a regions com València, Múrcia les dues Castillas. Tot un exemple de “savoir faire”, posat en evidència per publicacions com “The New York Times”, que denuncia que el govern espanyol està cometent, amb la gestió del coronavirus, els mateixos errors comesos per el govern italià.

El que resulta vergonyant també és que en la compareixença diària que es fa a Madrid per donar informació sobre la situació del coronavirus a nivell de l’Estat, continuen sortint militars, com si les seves medalles servissin per atacar al virus, amb aportacions tan valuoses com comparar als ciutadans espanyols amb soldats “que han de seguir en guàrdia” per combatre al coronavirus. És evident que seguint amb el llenguatge militar Espanya ho té molt complicat per superar la pandèmia...  

A Catalunya, l’alcalde d’Igualada continua denunciant que les 4.000 mascaretes que Madrid havia promès, encara no han arribat a l’Hospital d’Igualada. Recordem en aquest sentit que la requisa d’aquest material feta per la guàrdia civil a Catalunya supera de molt aquesta xifra. On són les mascaretes que ens varen requisar? Quin us se n’ha fet? Amb quins criteris s’han repartit? Perquè aquesta manca de transparència?

Tot i les dificultats, i tenir poc abast d’actuació per la re-centralització de competències en matèria de salut duta a terme per el govern espanyol, el departament de Salut està fent tots els esforços per evitar que la sanitat catalana es col·lapsi en els propers dies. En aquest sentit s’ha acordat amb l’Hospital General de Catalunya que aquest centre privat posi a disposició de la sanitat igualadina 180 llits per descongestionar la pressió assistencial que gravita sobre l’Hospital d’Igualada, que com se sap, és un dels focus més agressius del coronavirus a Catalunya. En la mateixa línia d’alliberar llits hospitalaris, s’ha arribat a un acord amb un hotel barceloní, perquè posi a disposició de l’Hospital Vall d’Hebron una quinzena de llits  que puguin acollir malalts la setmana vinent quan s’espera que es produeixi un pic de nous contagis. En la mateixa línia, els centres del SISCAT han des-programat  tota l’activitat que no sigui urgent per alliberar el màxim de llits, i alguns centres també estan adaptant diverses àrees per poder-hi ingressar malalts semi-crítics.

Vull trencar una espasa a favor de la consellera Vergés. Jo l’he criticat en vàries ocasions, fonamentalment per dos raons: una excessiva connivència amb el conseller d’Economia Pere Aragonès, que no ha beneficiat gens les finances del departament de Salut i les seves necessitats, i la manca de nous projectes i iniciatives amb visió de futur, per resoldre els molts problemes que la sanitat pública catalana té plantejats. Tanmateix cal ser justos i reconèixer que en la gestió d’aquesta crisi, la consellera s’hi ha entregat en cos i anima. Està tenint una actuació molt activa i decidida per intentar acotar en la mesura del possible la dimensió de la pandèmia a Catalunya. Gràcies consellera.

I amb el mateix convenciment que reconec els mèrits de la consellera Vergés, m’agradaria que el sistema sanitari català, unànimement, demanés la dimissió per ineptes del president Sánchez i del ministre Illa per incompetents en aquesta crisi. Tant de bo tot es solucioni el més aviat possible. 

divendres, 20 de març del 2020

Com si fossin conills, Pedro Sánchez es treu milions d’€ del barret


La frivolitat del president del govern espanyol arriba a uns límits intolerables en qui s’ha erigit a si mateix, com autoritat màxima a Catalunya, també en matèria sanitària, gràcies al Real Decreto de proclamació de l'estat d'alarma, a través del ministre Illa, que encara no s’ha assabentat massa bé del que té entre mans.
La requisa de material sanitari a Catalunya, per destinar-lo a centres sanitaris de Madrid, així com la insultant decisió de destinar els 30 milions per la recerca d’una vacuna contra el coronavirus també exclusivament a centres de recerca de la capital, o el material sanitari que la Xina ha regalat a l’Estat espanyol, i que per no ser menys s’envia de nou a hospitals madrilenys, no són més que exemples lamentables d’una política sectària, erràtica, sense fonaments científics, guiada només per la testosterona i una visió localista i provinciana de la realitat. Aquest personatge no és digne de presidir ni l’Estat espanyol, ni tan sols una comunitat de veïns atès que només afavoriria als veïns del seu replà. 
Definitivament, passarà a la història per haver sigut el causant, amb les seves decisions errònies, d’un empitjorament dels efectes de la crisi del coronavirus a casa nostra.  





Pedro Sánchez és aquell personatge que segons Miquel Iceta ens havia de salvar. Recorden aquell “Pedro... líbranos...” doncs Déu ni do... No només no ens lliura del coronavirus sinó que a més denega que la Generalitat pugui prendre les mesures que els experts i científics recomanen de confinar a la gent en els seus domicilis i evitar que la lliure circulació de persones entre comunitats pugui generar encara més contagis. No content amb això ordena requisar material sanitari a Catalunya per enviar-lo a centres sanitaris madrilenys, sense que li caigui la cara de vergonya. El mateix succeeix amb el material sanitari que la Xina ha regalat a España que també estarà destinat molt majoritàriament als centres sanitaris de Madrid. Quelcom de similar es planteja l’Agència Espanyola del Medicament amb els fàrmacs antiretrovirals, no fos cas que l’experiment de l’Hospital Germans Trias de Badalona tingués èxit...    

Resulta també punyent el greuge que aquest govern ha causat als científics i recercadors catalans doncs entre les mesures preses per el Sr. Pedro Sánchez, hi ha 30 milions d’€ destinats a investigar la vacuna contra el coronavirus, només per a centres madrilenys com el Consell Superior d’Investigacions Científiques o l’Institut de Salut Carlos III, obviant que la millor recerca en ciències de la salut es fa a Catalunya. Una nova patacada de qui hauria de ser exemple de equitat i justícia en la presa de decisions. A l’hora d’anar a votar els catalans haurem de tenir memòria de totes aquestes actuacions del Sr. Sánchez. Com també haurem de recordar als que des del PP varen buidar la guardiola de les pensions per ajudar a la banca. Ineptes no, lo següent... 

Tanmateix, el pitjor de tot són les requises de material sanitari que s’estan duent a terme per la guàrdia civil atès que això no només deixa sense protecció als ciutadans, sinó sobretot als professionals sanitaris que s’estan jugant cada dia la seva salut atenent a la població, sense les proteccions que haurien de tenir al seu abast. Qui atendrà als malalts si els sanitaris no poden fer la seva feina? Per això són especialment punyents les manifestacions dels líders de determinats partits polítics (PSC i Comuns) que intenten desviar l’atenció de la ciutadania cap a altres qüestions passant per alt les errades de tota mena que el govern de coalició espanyol està duent a terme. La crisi del coronavirus ens ha atrapat en un moment en que el govern espanyol no té nivell per assumir aquesta batalla.      

El Sr. Sánchez va prometre una dotació extraordinària pel sistema de salut espanyol de 3.800 milions d’€. La pregunta és, d’on sortiran els diners Sr. Sánchez? Quin joc de mans ens farà aquesta vegada, per què amb l’endeutament colossal de les finances de l’Estat, sembla que deu ser força difícil trobar 3.000 milions extres. Com s’ho farà? D’on sortiran? Sota quin criteri es repartiran? Quants en vindran a Catalunya? Quan?  

Com que els 3.800 milions d’€ no existeixen per enlloc, és inútil fer preguntes; totes les respostes que ens donin serien una enganyifa absoluta. És més, coneixent una mica com “funciona” el finançament de les comunitats autònomes, no tinc cap dubte en afirmar que els diners que haurien de venir a Catalunya no vindran mai. Ja trobaran la manera de dir que “donde dije digo... digo Diego..” I per acabar-ho d’adobar, el ministre Illa, que encara ni s’ha assabentat del que té entre mans, rebla el clau de la burla als ciutadans dient que hi haurà altres 210 milions extres per la sanitat. Vinga treure conills del barret... com els agrada fer comèdia... Pallassades no, solucions !!! 


   

dimecres, 18 de març del 2020

L’Ordre del ministeri que adopta mesures en matèria de recursos humans per a la gestió de la crisi del coronavirus, ignora la realitat del sistema públic de salut català."


Escrit per Francesc José Maria Sánchez
 soci-director de fjmadvocats



En aquesta entrada al blog, Francesc José Maria senyala els inconvenients derivats d’una visió del Sistema Nacional de Salut  que obvia que les comunitats autònomes  no tenen totes la mateixa configuració. En aquest sentit incideix en les dificultats d’interpretació d'algunes normes estatals que estan pensades exclusivament per a sistemes sanitaris organitzats segons l'anomenat model Insalud: gestió directa per part dels serveis autonòmics de salut i personal estatutari.


Com passa habitualment les normes de caràcter general que es dicten des del Govern d’Espanya  que afecten a l’àmbit de la salut ignoren la realitat del model sanitari català. No ha estat una excepció l’Ordre SND/232/2020 que publicava el BOE del proppassat diumenge.

Tota ella està pensada per a l’organització i el règim de treball del que tradicionalment hem anomenat model Insalud. És a dir, uns serveis autonòmics de salut, als que s’ha d’afegir INGESA per les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, que gestionen directament els centres, serveis i establiments sanitaris que conformen el sistema públic d’atenció sanitària de cada comunitat autònoma i  ho fan amb personal estatutari o funcionari, llevat algunes excepcions minoritàries. A Catalunya el Servei Català de la Salut no gestiona res des de les seves pròpies estructures i el personal estatutari a la nostra comunitat depèn de l’empresa pública ICS.

Res a veure amb el nostre Sistema Sanitari Integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT) que té en la seva composició una elevada presència d’entitats privades i entitats públiques de l’àmbit local amb plantilles de personal en règim laboral. Fins i tot les empreses del sector salut participades per la Generalitat –entitats de dret públic o consorcis- el personal que tenen és laboral, excepte el de l’Institut Català de la Salut que és personal estatutari amb una petita quota de funcionaris.
La ignorància de la realitat del model sanitari català s’evidencia en diferents apartats de l’Ordre esmentada:
  • Quan es plantegen mesures per a la reincorporació al servei actiu de metges/esses o infermeres/ers menors de 70 anys es preveu que se realitzarà el nombramiento estatutario que corresponda” i declara aquest nomenament compatible amb la pensió de jubilació. Una interpretació literal de la norma ens faria concloure que només l’ICS pot reclutar personal jubilat. La pregunta que ens fem és: I la resta  d’entitats públiques o privades del SISCAT no podran contractar laboralment als seus jubilats?
  • Quan es planteja la contractació d’estudiants dels graus de medicina i infermeria només es preveu que puguin subscriure els contractes “las autoridades sanitarias de las comunidades autònomes”Des de la lògica de la mirada centralitzada de la composició del Sistema Nacional de Salud i  de les funcions  que desenvolupen els serveis autonòmics de salut, aquesta regulació té tot el sentit perquè a la resta de l’Estat espanyol són aquests serveis autonòmics (i INGESA) els que actuen directament contractant personal dels sector públic de la salut. 
  • La mateixa mirada  esbiaixada es posa de manifest quan es regula el règim de prestació de serveis: “Las comunidades autònomes podrán ... imponer a los empleados públicos y trabajadores al servicio de las mismas ... servicios extraordinàrios por su duración o naturaleza”. S’està referint sens dubte a la realitat del model que podríem dir “ortodox” que han seguit la resta de comunitats autònomes per a la construcció dels seus sistemes sanitaris, que bàsicament  consisteix en la regionalització de l’antic Insalud i l’aposta majoritària per a la gestió directa des de les pròpies estructures del respectius serveis autonòmics de salut
Com tots sabem Catalunya té un model sanitari propi i diferenciat de la resta que ha estat fruit d’una realitat històrica a partir de la qual s’ha anat desenvolupant una xarxa de proveïdors diversa de diferents titularitats.

Seria molt d’agrair que aquesta realitat diferenciada es tingués en compte en la promulgació de normes i més ara que l’autoritat delegada per a l’àmbit sanitari en tot el territori espanyol mentre duri l’estat d’alarma i té atribuït el comandament suprem de tot el personal del Sistema Nacional de Salut és català. De moment em conformo en que es puguin aclarir els dubtes d’aplicació que ha suscitat aquesta ordre en el sector concertat.

dilluns, 16 de març del 2020

Pedro Sánchez aplica un nou 155 encobert contra la sanitat catalana, la seguretat i els transports.


La sanitat catalana, els mossos d’esquadra i els transport passen a ser competència del govern espanyol que amb la frase “L'autoritat competent en tot el territori espanyol és el govern espanyol" demostra la seva incompetència, embolcallant-se en la bandera nacional, invocant la unitat, i actuant tard i malament contra el coronavirus. 
Un president del govern espanyol, pressionat pels seus socis de govern, per els barons del seu partit i per l’oposició que es situa en mode patriòtic adoptant mesures re-centralitzadores, desoint la veu dels experts i no prenent mesures efectives contra el virus que continua campant per tots els racons de la geografia de l’Estat espanyol.
Mentre tant, a casa nostra, la consellera de Salut Alba Vergés anuncia a bombo i plateret, que aquesta mateixa setmana començarà un assaig clínic? en alguns hospitals catalans per combatre el coronavirus, i que segons la consellera pot aportar dades en 21 dies. Seria bo que els màxims responsables del departament fossin cautelosos a l’hora de difondre determinades informacions que massa sovint acaben sent paper mullat. No és massa apropiat vendre la pell de l’ós abans de caçar-lo...  
Amb aquests lideratges polítics, anem bé per anar a Sants...






Aquesta és la propaganda oficial del govern
espanyol, sense cap indicació
preventiva sobre la malaltia
Desoint l’opinió dels experts i l’evidència científica, el president del govern espanyol Pedro Sánchez, menysté a països com la Xina, Itàlia, Alemanya, Lituània, Polònia, Eslovàquia, Txèquia i Dinamarca entre altres, a l’afirmar que “el virus no entén de territoris”, com excusa a la negativa del seu govern al confinament de Catalunya tal com li havia demanat el president Torra, tancant les “fronteres” catalanes al transport marítim, aeri i terrestre. En canvi el president Sánchez, si permet que ciutadans irresponsables de Madrid continuïn exportant el virus a València, Andalusia i Catalunya entre altres comunitats autònomes, sense tancar Madrid tal com se li han demanat des d’instàncies europees, atesa la caòtica gestió de la crisi del coronavirus a la capital d’Espanya. Els països esmentats més amunt han tancat les seves fronteres a causa del coronavirus, llevat de Xina i Itàlia que varen confinar diferents regions del seu territori.

En un context de barbaritats continuades, el president Pedro Sánchez demostra la seva incompetència i falta de criteri a l’hora de prendre decisions. En primer lloc, permetent que a la reunió extraordinària del consell de ministres d’ahir hi assistís en persona el vicepresident Pablo Iglesias que estant en quarantena per el positiu de la seva dona, es va presentar a la Moncloa com aquell que res. Però és que la pròpia muller del Sr. Sánchez també va donar positiu per coronavirus i ell, tot i així, va presidir el consell de ministres, va fer una compareixença pública, i va estar en contacte amb quantitat de persones quan de fet havia de restar reclòs també en quarantena. Només per aquests fets, les mesures preses ahir pel consell de ministres es desacrediten per si mateixes. Quin exemples de donar a la ciutadania... Quins màxims dirigents té el país... Anem  ben arreglats amb aquesta colla.

Pel que fa a Catalunya, i en concret al sector sanitari, les decisions que hagi de prendre el departament de Salut hauran de supeditar-se al que decideixi el Sr. Salvador Illa, ministre de sanitat, i que de sanitat no en sap un borrall. Ni en sap un borrall, ni tan sols coneix la sanitat catalana. Salvador Illa és un home de partit, d’aquells que s’han passat la vida ensabonant als seus superiors, i acceptant fer tots els papers de l’auca quan el partit li ha demanat. Ara l’han “premiat” donant-li una cartera de ministre que li ve molt gran. El que és cert és que el departament de Salut està molt més preparat i en millors condicions d’actuar a Catalunya, atès el seu coneixement de la realitat de cada un dels centres del SISCAT que no pas el ministerio, que no en sap res de res. És tot un insult al sentit comú que aquells que han estat incapaços de posar ordre al caos sanitari que està vivint Madrid, ara vulguin alliçonar als de “provincias”, sobretot quan aquests en algunes comunitats com Catalunya estan fent les coses raonablement bé.

Un aparcament a la sierra madrilenya aquest cap
de setmana. Una imatge val més que mil paraules 
Tanmateix, no tot és lloable a casa nostra. Ahir mateix al programa FAQs de TV3, la consellera de Salut es va passar de frenada quan va anunciar que amb caràcter immediat començaria en algun dels nostres hospitals un assaig clínic (per dir-ho amb la seves paraules) consistent a administrar un antiretroviral als malalts infectats pel virus per disminuir la seva càrrega vírica i que deixin d’actuar com agents transmissors. També s’administrarà als contactes dels pacients infectats per intentar que aquests no desenvolupin la malaltia. Tant de bo això funcioni, però la consellera hauria de saber, que anunciar aquestes coses sense estar segurs del resultat final contribueix a generar falses expectatives entre els ciutadans i això no és bo, ni és seriós. 

En definitiva, Madrid aborda la crisi mitjançant una política propagandista buida de rigor científic, i Catalunya ho vol fer des de la seriositat, d'acord als plantejaments cientííics, avalats internacionalment per combatre el coronavirus. Resultat, "aquí no se mueve nadie" i per tant un 155 encobert. Democràcia de la bona...    

dissabte, 14 de març del 2020

El CatSalut es prepara per intentar contenir la pandèmia del coronavirus


El CatSalut ha donat a conèixer un seguit de mesures orientades a fer compatible el nombre important de malalts afectats per el coronavirus amb la resta d’activitat urgent i important dels centres assistencials. Es tracta d’evitar que l’excés de feina i demanda d’atenció derivada dels malalts infectats per el coronavirus, comporti limitacions en altres actes assistencials que requereixin també una atenció sanitària immediata. Per tant, es proposa aplaçar en el temps tot allò que sota criteris exclusivament clínics pugui ser aplaçat sense causar perjudicis a la salut dels malalts. 
Tanmateix en les últimes hores estan apareixent rumors sobre la intenció del govern espanyol de recuperar les competències en Sanitat transferides a les comunitats autònomes, fet que podria deixar en res les mesures anunciades per el CatSalut         
 





El director del CatSalut Adrià Comella ha comparegut juntament amb la directora de l’Àrea Assistencial Xènia Acebes, per explicar que “el sistema sanitari ha de preservar i mantenir, amb totes les garanties, la resposta a situacions urgents com infarts, ictus o accidents amb politraumatismes, l’activitat important com els parts, la diàlisi, la quimioteràpia o la radioteràpia i d’altres, i els casos greus provocats per la pandèmia”. Les mesures de reorganització dels serveis assistencials poden tenir, segons la previsió del CatSalut, una durada entre 8 i 10 setmanes.

Partint de la realitat que el virus està escampant-se a una velocitat elevada, els esforços del sistema sanitari estan avui concentrats a aplicar mesures de contenció que permetin allargar en el temps l’aparició de nous cassos, evitant que la punta d’activitat es concentri en un lapse de temps curt, fet que podria causar un col·lapse en els serveis de cures intensives, i dificultar molt una assistència de qualitat. L’objectiu és aplanar tant com sigui possible la corba que representa l’aparició de nous cassos. 

Més enllà de les mesures de contenció, el CatSalut demana que es faci un ús responsable del servei 061 CatSalut Respon, que mostra signes de saturació en segons quins moments. Comentar per altre banda que aquest servei d’atenció telefònica ha passat a ser gratuït. El CatSalut demana que les consultes al 061 es reservin per a cassos de certa gravetat i per consultes ordinàries es faci ús del telèfon del CAP que cadascú té assignat. Els CUAP també han reforçat l’atenció telefònica i per tant els ciutadans també poden trucar-hi. En cas d’emergència i risc vital, el CatSalut recomana utilitzar el telèfon 112. Tot això amb l’objectiu de descongestionar les línies telefòniques dirigint cada trucada al lloc on, en funció del problema, l’actuació dels serveis sanitaris pugui ser més àgil i per tant més eficient.

Les mesures endegades a nivell organitzatiu per el CatSalut i donades a conèixer per Xènia Acebes són:

Limitar l’accés de visites als centres sanitaris com hospitals, centres sociosanitaris Centres de salut mental i residències.
Establir circuits adequats en els accessos als serveis d’urgències, per impedir contagis.
Reforçar els sistemes d’atenció telefònica i no presencial.
Incrementar l’hospitalització a domicili, tenint en compte de no fer-la servir per activitat que pugui fer l’atenció domiciliària de primària. 
Reconduir cap a l’atenció telefònica les visites successives que siguin possibles.
Desplegar mesures organitzatives que permetin garantir serveis essencials a la població, des programació de proves, consultes i intervencions que sota criteri clínic puguin ser  aplaçades en el temps.
Incidir molt seriosament en la restricció de visites als hospitals.
Reorganització de determinats equips assistencials (consultes, gabinets, quiròfans) que permetria una reserva de professionals que en cas necessari, puguin atendre altre activitat urgent
Allargar intervals dels plans terapèutics (medicació de crònics).
Augmentar el nombre d’envasos que es dispensen a les farmàcies amb l’objectiu que el ciutadà hi hagi d’anar menys.
Establir circuits perquè la medicació hospitalària de dispensació ambulatòria es pugui fer fora dels hospitals bé al domicili o a les oficines de farmàcia.
Desenvolupar plans de contingència territorials per reorganitzar fluxos, i adequar els serveis sanitaris a les necessitats de cada moment.

Val a dir que la situació és complicada, i que no en va la Generalitat ha determinat el confinament de tot Catalunya, i per això ha demanat la col·laboració del govern espanyol per tancar el transport aeri, marítim i terrestre que es dirigeix a Catalunya. Sembla però, que el govern de Pedro Sánchez està en unes altres coordenades, i que el seu objectiu principal passa per no confinar Madrid que com se sap és el focus de coronavirus més actiu i important de tot l’Estat. El govern de Pedro Sánchez, pretén recuperar les competències en matèria de salut entre altres àmbits. Vol dir que la sanitat catalana estaria en mans de Salvador Illa, del tot incompetent en matèria sanitària. 

Si això acaba sent així, podríem viure a casa nostra, situacions com les que ha protagonitzat el vicepresident del govern espanyol Pablo Iglesias que avui ha acudit, tan ample, al consell de ministres estant en quarantena després del positiu per coronavirus de la seva dona. Aquest tarannà tan espanyol només pot allargar encara més els nefastos efectes del coronavirus. Voler deixar la salut dels catalans en mans d’aquests personatges impresentables, no és acceptable de cap manera. Mereix el nostre rebuig més enèrgic. Què s’han cregut..!
         
Són altres maneres de fer, i altres maneres d’entendre la vida...