dissabte, 7 de març de 2020

La flexibilització de l’objectiu de dèficit dona un respir a Salut



Tanmateix, malgrat que la pressió del deute acumulat del departament de Salut disminueixi, el dèficit estructural del nostre sistema de salut és cada any més elevat. O hi ha mesures serioses de gestió per controlar una despesa desbocada, o surten diners d’algun lloc per finançar millor el sistema sanitari o el col·lapse està assegurat.






El PP havia situat l’objectiu de dèficit de les comunitats autònomes al 0% pe aquest any 2020. Va ser a primers de febrer quan la ministra Maria Jesús Montero va comunicar en el sí del “Consejo de Políitca Fiscal y Financiera” que flexibilitzaria aquest objectiu per situar-lo aquest any 2020 en el 0,2%.  

Per a la Generalitat de Catalunya, aquesta flexibilització del dèficit permet gastar 480 milions més dels que es preveien en el pressupost que encara està pendent d’aprovació en el Parlament. Tanmateix, el departament d’Economia s’ha afanyat a pactar amb els Comuns a que es destinaran aquests diners que incrementaran els pressupostos del 2020. I segons ha transcendit sembla que una bona part es destinaran a pagar allò que s’anomena el dèficit estructural del sistema de salut, que habitualment estava situat al voltant dels mil milions d’€ anuals, però que malauradament, i com a conseqüència d’una gestió econòmica nefasta del departament de Salut, aquests dos últims exercicis econòmics ha estat al voltant dels 1.500 milions d’€ anuals.  

En una resposta parlamentaria, el vicepresident del govern català i conseller d’Economia, Pere Aragonès també ha explicat que es destinaran altres 20 milions  per “posar al dia” els serveis socials, que com és sabut pateixen un finançament encara més deficitari que el propi sistema sanitari. També sembla que hi haurà una dotació d’1,5 milions d´€ que hauria servir per encarregar l’avantprojecte del nou Hospital Josep Trueta de Girona, tot i que encara no s’ha pres una decisió definitiva sobte la seva ubicació. Pel que sembla, totes les modificacions del pressupost, resultat d’aquesta flexibilització de l’objectiu de dèficit, haurien de ser aprovades en la propera Comissió de Salut de Parlament de Catalunya de dimecres vinent.

Val a dir, que el pressupost de la Generalitat tirarà endavant gràcies als vots del Comuns. I aquest fet, que és sens dubte una bona notícia, no deixa de ser tanmateix preocupant. Perquè un partit tan poc orientat a la col·laboració institucional accepta facilitar l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat? De fet, només han facilitat l’aprovació dels pressupostos públics quan ells formaven part dels governs tripartits. El primer presidit per Pasqual Maragall i el segon per José Montilla. En canvi, ara no són al govern, i al pregunta és perquè faciliten l’aprovació dels pressupostos 2020 si mai abans ho havien fet? 

I la pregunta no és baladí perquè comencen a circular rumors que de ser certs comportarien una actitud poc ètica per part d’alguns. Val la pena entrar en el que podríem anomenar política ficció, i analitzar una mica els comentaris que s’escolten a rel d’aquesta misteriosa aprovació de pressupostos. Segons alguns rumors, aquesta és una estratègia que estaria relacionada amb l’intent de formalitzar un nou tripartit amb els mateixos tres actors dels tripartits anteriors: ERC, PSC i els ara anomenats Comuns. És sabut que les deslleialtats entre els membres del govern actual ens han de portar en un termini de temps no massa llarg a unes eleccions, i per tant aquesta seria una gran ocasió per formalitzar un nou tripartit quan s’hagin celebrat aquestes eleccions que tenim a la cantonada. De fet hi ha una circumstància que abona aquesta tesi: és sabut que els Comuns estaven visceralment en contra de l’anomenada Llei Aragonés. Semblava que el perill més gran que es cernia sobre Catalunya era la Llei Aragonés, i si aquesta s’aprovava, totes les calamitats de l’univers caurien sobre nosaltres.

Doncs miraculosament, la Llei Aragonés no s’ha aprovat gràcies a la inestimable col·laboració del tercer integrant d’aquest hipotètic tripartit, que no és altre que el PSC. Serà que aquest teoria de política ficció, s’apropa força a la realitat?

Sigui com sigui, la sanitat catalana al 2020 podrà veurà reduït el seu dèficit estructural en 400 milions d’€, però no ens enganyem, si no es recupera la gestió professional del pressupost, si no es creu amb la gestió com una especialitat professional, si continuem incorporant a la gestió gent que no estigui suficientment preparada, el problema acabarà sent molt i molt greu.  

Cap comentari:

Publica un comentari