diumenge, 22 de març del 2020

El fracàs de la gestió de la crisi del coronavirus a l’Estat té un nom: Pedro Sánchez Pérez-Castejón



El govern espanyol no aprèn dels errors comesos per Itàlia en la gestió de la pandèmia del coronavirus, i comet errors malgrat les peticions de presidents de comunitats autònomes com Múrcia i Catalunya entre d’altres, que li demanen un confinament total de la mobilitat a Espanya, i el tancament de totes les activitats que no tinguin la consideració de bàsiques. 
El president espanyol, en una compareixença pública de més de 40 minuts seguint l’estil marcat per el Rei Felip VI fa tan sols uns dies, no aporta noves mesures per lluitar contra la pandèmia ni pren decisions davant la situació crítica que hauran d’afrontar els hospitals aquesta propera setmana. 
Davant la inoperància del govern espanyol, Catalunya tot i les limitacions legals per  prendre determinades decisions, va intentant donar respostes, habilitant hospitals privats per atendre malalts públics, o adequant espais en hotels en els que alguns malalts afectats per el  COVID-19 puguin ser atesos.  
Sobta la actitud mesquina de determinats polítics, que aplaudeixen sectàriament la manca de determinació del govern espanyol sabent que això posa en risc la salut de molts ciutadans. Sembla que volen seguir la trajectòria del ministre Illa que després de mesos ensabonant a Pedro Sánchez finalment ha obtingut el premi que cercava.  



Si la situació a Catalunya no és encara pitjor, cal agrair-ho sobretot als professionals sanitaris a qui la població ret homenatge cada dia des de finestres i balcons per la seva abnegació i qualitat humana i pel risc personal que estan assumint de contraure, ells també, la malaltia. Això confronta absolutament amb la manca de decisions efectives d’un govern central inoperant, ineficient, que juga inconscientment amb la vida dels seus ciutadans. 
Mentre, Catalunya intenta adoptar mesures que ajudin a superar les situacions crítiques que encara haurem de patir els propers dies. Dona la sensació que el govern espanyol ho vol resoldre tot en base a la xerrameca buida de contingut, l’ostentació de medalles militars, l’esperit castrense, i apel·lant a la “unidad de destino en lo universal”.  Només ens falta que treguin a passejar al Sant Cristo Gros.    
Els ciutadans, si volen preservar la salut, haurien d’exigir la dimissió del Sr. Pedro Sánchez.





Afegeix un títol
Seguint la pauta marcada per el Rei Felip VI, el president del govern espanyol Pedro Sánchez Pérez-Castejón ha comparegut durant 40 minuts a la televisió pública estatal, per no dir res de nou: cap nova mesura per restringir de forma absoluta la mobilitat dels ciutadans. La seva compareixença s’ha limitat a avisar a la ciutadania que el pitjor encara està per arribar, i ni tan sols ha entonat un “mea culpa” pel seguit d’errades comeses pel seu govern en l‘estratègia contra el coronavirus. Tota una mostra de la seva incapacitat per presidir el govern: zero autocrítica, ells són divinament infal·libles. Fins i tot ha tingut el desvergonyiment de dir que les mesures adoptades pel seu govern són de les més restrictives d’Europa: deu ser per això que l’expresident Aznar és de “vacances” a Málaga amb la seva dona, i també és per aquest motiu que milers de madrilenys han anat a passar el cap de setmana a la Sierra, a Andalusia o a les platges valencianes, contribuint d’aquesta manera a escampar el virus per tot arreu. I això a banda dels que amb l’excusa del teletreball han aterrat a regions com València, Múrcia les dues Castillas. Tot un exemple de “savoir faire”, posat en evidència per publicacions com “The New York Times”, que denuncia que el govern espanyol està cometent, amb la gestió del coronavirus, els mateixos errors comesos per el govern italià.

El que resulta vergonyant també és que en la compareixença diària que es fa a Madrid per donar informació sobre la situació del coronavirus a nivell de l’Estat, continuen sortint militars, com si les seves medalles servissin per atacar al virus, amb aportacions tan valuoses com comparar als ciutadans espanyols amb soldats “que han de seguir en guàrdia” per combatre al coronavirus. És evident que seguint amb el llenguatge militar Espanya ho té molt complicat per superar la pandèmia...  

A Catalunya, l’alcalde d’Igualada continua denunciant que les 4.000 mascaretes que Madrid havia promès, encara no han arribat a l’Hospital d’Igualada. Recordem en aquest sentit que la requisa d’aquest material feta per la guàrdia civil a Catalunya supera de molt aquesta xifra. On són les mascaretes que ens varen requisar? Quin us se n’ha fet? Amb quins criteris s’han repartit? Perquè aquesta manca de transparència?

Tot i les dificultats, i tenir poc abast d’actuació per la re-centralització de competències en matèria de salut duta a terme per el govern espanyol, el departament de Salut està fent tots els esforços per evitar que la sanitat catalana es col·lapsi en els propers dies. En aquest sentit s’ha acordat amb l’Hospital General de Catalunya que aquest centre privat posi a disposició de la sanitat igualadina 180 llits per descongestionar la pressió assistencial que gravita sobre l’Hospital d’Igualada, que com se sap, és un dels focus més agressius del coronavirus a Catalunya. En la mateixa línia d’alliberar llits hospitalaris, s’ha arribat a un acord amb un hotel barceloní, perquè posi a disposició de l’Hospital Vall d’Hebron una quinzena de llits  que puguin acollir malalts la setmana vinent quan s’espera que es produeixi un pic de nous contagis. En la mateixa línia, els centres del SISCAT han des-programat  tota l’activitat que no sigui urgent per alliberar el màxim de llits, i alguns centres també estan adaptant diverses àrees per poder-hi ingressar malalts semi-crítics.

Vull trencar una espasa a favor de la consellera Vergés. Jo l’he criticat en vàries ocasions, fonamentalment per dos raons: una excessiva connivència amb el conseller d’Economia Pere Aragonès, que no ha beneficiat gens les finances del departament de Salut i les seves necessitats, i la manca de nous projectes i iniciatives amb visió de futur, per resoldre els molts problemes que la sanitat pública catalana té plantejats. Tanmateix cal ser justos i reconèixer que en la gestió d’aquesta crisi, la consellera s’hi ha entregat en cos i anima. Està tenint una actuació molt activa i decidida per intentar acotar en la mesura del possible la dimensió de la pandèmia a Catalunya. Gràcies consellera.

I amb el mateix convenciment que reconec els mèrits de la consellera Vergés, m’agradaria que el sistema sanitari català, unànimement, demanés la dimissió per ineptes del president Sánchez i del ministre Illa per incompetents en aquesta crisi. Tant de bo tot es solucioni el més aviat possible. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada