L’estúpid debat sobre l’economia

Salvar l'economia passa, en contra del que defensen alguns, pel confinament total dels ciutadans 

En uns moments en els que els professionals sanitaris s’enfronten a una situació dramàtica, en la que han de decidir sobre el dilema de a qui intenten curar i a qui deixen morir, en uns moments en els que la vida se’ns escapa per qualsevol escletxa, apareixen els còrvids de la societat a parlar dels problemes que la pandèmica del coronavirus generarà a l’economia. És evident que el coronavirus causarà estralls en el sistema econòmic mundial, i els seus efectes implicaran una nova crisi econòmica que farà incrementar l’atur i posarà en dificultats a les empreses. Però això és més important que la vida de les persones? Preocupar-se per la salut de l’economia està per sobre de la preocupació que hem de tenir per la salut de les persones?

Que el president de Foment del Treball, entre altres organitzacions, defensi els interessos del seus associats entra dintre del que seria lògic tot i que en moments així sigui reprovable. Però que els interessos de les empreses de l’Ibex35 siguin defensats per el govern espanyol, això ja és de jutjat de guàrdia. Un govern indecís, amb un  president frívol i prepotent, que no pren decisions valentes, i que es mou entre el “quiero y no puedo”, que permet amb la seva incompetència que la pandèmia vagi guanyant terreny cada dia per falta de mesures més estrictes i restrictives. Això és intolerable.

Constatar com dia si i dia també, les emissores de ràdio i televisió no deixen de parlar dels perills que comporta aturar l’economia, és una prova més de la manca d’humanitat d’un periodisme poc professional molt més partidari del sensacionalisme que no pas de l’humanisme. Com si cada any entre els mesos de juliol i agost l’economia no es paralitzés a tot el món. També demostra la capacitat d’influència de l’Ibex35, que és capaç d’imposar a cadenes de ràdio i televisió els missatges que li convé que siguin difosos.

    

L’economia és molt important per la humanitat, però no és el més important. El més important és la vida de les persones, de les joves i també de les més velles. Són les persones les que creen riquesa, a través de les empreses, i és la conjunció de la força del treball i la del capital el que fa progressar la humanitat; una no pot subsistir sense l’altre. Els magnats del poder econòmic que exigeixen que l’economia sigui prioritària, en el fons demostren la seva ceguera doncs no s’adonen que si es prioritza l’economia per sobre de la vida, es trobaran que ells acabaran sent també els perjudicats a llarg termini, atès que els seus mercats s’hauran reduït i també els seus clients i proveïdors, així com la força de treball que ells utilitzen en la producció de bens i serveis, i per tant també les seves possibilitats de negoci.

La coneguda frase de “les nostres vides valen molt més que els seus beneficis” esdevé de nou de plena actualitat. La varen popularitzar moviments revolucionaris francesos i més tard se’n van apropiar diferents col·lectius de l’esquerra més anti-sistema, però malgrat l’ús demagògic que se n’ha fet per part d’alguns, en circumstàncies com les actuals la frase recupera el seu sentit original. El govern espanyol ha de saber que està equivocant les seves prioritats. Que està en el govern gràcies als vots de la gent, i no gràcies als vots de l’Ibex35, ni del poder econòmic, i per tant ha de governar per defensar els interessos de la gent i no els interessos dels que només pensen amb els seus beneficis. 

Salta a la vista la nefasta resposta del govern espanyol a la realitat sanitària del país. Mantenen obstinadament la seva decisió de no tancar els grans focus de coronavirus a l’Estat. No volen tancar l’AVE ni els vols entre Madrid, Barcelona o Bilbao i altres ciutats; es neguen a utilitzar el sentit comú per tallar de soc-arrel el problema i en comptes d’això ens exhorten cada dia amb arengues militars a l’estil de “El Rei Felipe VI ha demostrat ser el primer soldat d’Espanya”, per increïble que sembli; només els falta la pandereta.

La ceguera d’alguns arriba tan enllà que no els permet entendre que en el fons la millor manera de defensar l’economia passa precisament per evitar el contagis entre les persones, i reduir així l’impacte de la pandèmia tant como sigui possible, i aconseguir que a través de mesures absolutament restrictives que aquesta situació tan crítica duri el menys temps possible. I això vol dir confinament total i absolut i restricció al 100% de la mobilitat, excepte els serveis bàsics, que hauran de comptar amb els sistemes de protecció que siguin necessaris.  

No, no és una contradicció: preservar l’economia en la situació que estem vivint passa necessàriament per la reducció quasi absoluta de l’activitat econòmica per un període de temps el més curt possible. Com  més curta sigui  la durada d'aquest episodi, millor per el sistema econòmic.