dijous, 27 de febrer del 2014

El futur consorci sanitari de gestió dels dispositius assistencials de titularitat pública a Lleida

   

Un pas endavant en la racionalització de la prestació sanitària a Lleida, i un assaig per la divisió futura de l’ICS en empreses públiques de caràcter territorial



Els centres del SISCAT que no són de titularitat pública, mereixen la mateixa ampara que els que ho són; sense favoritismes. I el CatSalut de Lleida ho ha de garantir




Aquest acord del Govern de la Generalitat que s’ha pres aquesta setmana porta molts anys agafant forma a Lleida. Les primeres actuacions encaminades a aquest final són dels anys 92/93 quan es fa la transferència de l’Hospital Provincial de Santa Maria que era propietat de la Diputació de Lleida. Aquest Hospital tenia en aquelles èpoques un compte d’explotació molt deficitari i per pal·liar aquest fet es comença a estudiar de quina manera es podria traspassar activitat a aquest centre per intentar millorar el seu compte d’explotació. És quan es divideix la ciutat de Lleida en dos sectors, un dels quals queda assignat a l’Hospital Santa Maria.

El pas següent en aquesta direcció es dona als any 97/98 quan es tanca el laboratori  de l’Hospital Santa Maria i s’integra al de l’Arnau de Vilanova, mitjançant un acord que permet la integració funcional del personal al nou laboratori resultant de la fusió. El laboratori del Arnau presta els seus serveis al dos hospitals. A l’any 2000 es produeix el tancament del laboratori del CAP Prat de la Riba, que era el laboratori de l’assistència primària de l’ICS. Com en el cas anterior es trasllada a l’Arnau. El laboratori resultant d’aquesta acció dona serveis als dos hospitals i a tota l’assistència primària. Aquestes integracions comporten un cert “soroll” sindical a la sanitat lleidatana.

A l’any 2001, Ramon Pau Pla llavors gerent de l’Arnau, encarrega a la consultoria de Carles Ahicart el Pla director de l’Arnau i el Pla funcional d’urgències, que contempla la complementarietat dels dos hospitals per evitar duplicitats. És a l’any 2005 i a petició de la Regió Sanitària de Lleida quan la consultoria de Moreu i Associats rep l’encàrrec d’estudiar una aliança estratègica entre els hospitals Arnau de Vilanova i Santa Maria. El document molt ampli senyala dos fites importants per aconseguir-ho: una direcció única pels dos centres, amb un organigrama únic, i fer atenció i reforçar la “gestió del canvi. El document també proposa avançar cap a la constitució d’un consorci, sempre que l’estructura jurídica de l’ICS ho faci possible.

A l’any 2006 es signa un acord de col·laboració i es comença a intercanviar especialistes entre amdós centres. Aquest acord es ratifica al 2009 amb Gerard Ferrer com a gerent territorial de l’ICS, i els dos hospitals comencen a compartir guàrdies tot i que centralitzades a l’Arnau. Finalment als anys 2011/2012 es produeix la integració de l’Hospital del Pallars (Tremp)  a Gestió de Serveis Sanitaris (titular de l’Hospital Sta. Maria), fet que acaba de estructurar el que avui és l’embrió d’aquest futur consorci que també inclou l’assistència primària de les comarques de Ponent. D’aquesta estructura que es crearà en queda exclosa la sanitat de l’Aràn ateses les seves peculiaritats

Gerard Ferrer va ser gerent territorial
de l'ICS en una fase de la gestació
de la idea
Val a dir que el plantejament és positiu, i més després que s’ha canviat el projecte inicial, en el que es preveia només la integració dels hospitals. Ara s’hi inclou la primària i tenir una visió conjunta d’assistència primària i assistència hospitalària serà necessàriament bo per l’assistència sanitària a les comarques de Lleida i pels seus ciutadans. 

L'acord que ara ha pres el Govern consisteix a encarregar al CatSalut “proposar en un termini inferior a 6 mesos el projecte d’unificar sota la titularitat d’un únic ens jurídic, de naturalesa pública, propi i independent, tots els dispositius assistencials gestionats per les entitats proveïdores del sector públic vinculades al Departament de Salut en l’àmbit de la Regió Sanitària (RS) Lleida: Institut Català de la Salut (ICS) i Gestió de Serveis Sanitaris (GSS), amb la participació de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRB)”. L’objectiu d’aquest futur consorci és: simplificar la gestió i potenciar economies d’escala, millorar la coordinació entre els diferents nivells assistencials, en benefici d’una atenció més integral i integrada a les persones millorant el nivell de resolució dels problemes de salut en el territori.

La creació d’aquest futur consorci és una mena de prova pilot per una futura compartimentació de l’ICS en el territori, a través de consorcis de gestió que cobreixin el territori català, aprofitant  l’actual estructura territorial de l’ICS  en gerències territorials. Ara caldrà avaluar el seu funcionament per veure si la nova estructura té més avantatges que l’anterior, tot i que és fàcil aventurar que si, si les coses es fan mínimament bé. I Carles Constante i Pere Soley són garantia de fer-les amb sentit comú.

L'Hospital de Tremp també s'integrarà al nou consorci
Tanmateix caldria no perdre de vista el futur, i concebre els diferents territoris com a grans consorcis sanitaris públics en els que s’integrin en cada un d’ells no només el consorci corresponent de l’ICS, sinó tots els altres proveïdors del SISCAT pertanyents al territori. Tindríem una xarxa d’assistència pública constituïda per 8 o 9 consorcis sanitaris públics cobrint tot el territori de Catalunya. No estaria malament com a model. És per això que cobra una especial rellevància l’elaboració dels estatuts d’aquest primer consorci, que haurien de permetre la possibilitat d’una futura integració en un consorci de superior envergadura amb la resta de proveïdors de salut d’aquell territori 

Algunes observacions: La primera de tipus general. Consorcis vol dir òrgans de govern. Insisteixo amb un prec a les autoritats sanitàries: no ens posin polítics en els òrgans de govern dels consorcis; els polítics tenen altres funcions prou importants a fer. I el mateix val respecte al funcionariat; escalfar cadires dels consells de govern no és l’objectiu. Com els polítics tenen també funcions importants a complir.

L’altre observació que vull fer és relativa als jocs de paraules. Han batejat “acords interns” com “aliances estratègiques”. Resulta complicat parlar d’aliances estratègiques quan els centres implicats són de titularitat pública, fan les mateixes feines, comparteixen alguns directius i tenen a les mateixes institucions en els consells de govern respectius.  Ho han batejat així per poder evitar acusacions de “prestamisme laboral” quan han enviat personal d’una estructura a una altre, atès que sota la figura d’una aliança estratègica és possible fer-ho. Com es pot batejar “d’aliança estratègica” a dues divisions de la mateixa empresa? (ICS primària i ICS Hospital) 


L'Hospital de Santa Maria, també formarà part del
nou consorci sanitari
Un altre fet que em preocupa del CatSalut lleidatà és el “yo me lo guiso, yo me lo como”. Fa poc han fet signar a tots els proveïdors del territori un document en el que aquests accepten si o si que tots els malalts subaguts de les comarques de Lleida siguin atesos en una unitat de subaguts de l’Hospital Santa Maria. I els demés proveïdors del territori? De moment s'estan prenent decisions que només afavoreixen als integrants d’aquesta mal dita “aliança estratègica”  que ara es vol que sigui un consorci. Fem-ho bé si us plau; Tinguem visió de SISCAT, no una visió partidista de nosaltres i els altres. El CatSalut l’integren tot els proveïdors del territori, no només aquells de titularitat pública, i tenim l’obligació ètica de ser eficients en la presa de decisions, vol dir que les coses s’han de fer on sigui més eficient fer-les i on es causin les mínimes molèsties als malalts.  Estem gestionant els diners que els ciutadans aporten a través dels seus impostos. L’obligació dels gestors del Servei Català de la Salut és garantir que aquests recursos s’utilitzen d’una manera eficient, i no per afavorir a uns en detriment d’altres, ni tan sols amb l'excusa d'equilibrar comptes d'explotació. I això val per Lleida i per tot arreu.


Benvingut sigui aquest nou consorci, i molt d’encert en la seva concepció i estructuració.


dilluns, 24 de febrer del 2014

A Sanitat hem eliminat els consellers delegats...però es multipliquen els càrrecs d’adjunts a direcció


La responsabilitat de que això sigui així, està en els òrgans de govern de les institucions, polititzades i funcionarials i molt poc professionals.


Hi ha masses membres de consells de govern d’institucions sanitàries, que només escalfen les cadires, sense cap mena d’aportació de valor, i això empobreix la sanitat.



L’altre dia mentre escrivia el post sobre la neteja que s’ha produït en el primer nivell de l’organigrama de l’ICS, em vaig adonar que algun dels nous nomenaments  provenia de càrrecs d’adjunts a alguna direcció. En concret, la Sra. Sara Manjon que a la Gerència territorial Metropolitana Nord era directora adjunta de recursos humans, ara serà la nova responsable de recursos humans de l’ICS, estan a nivell d’organigrama per sobre del seu anterior cap de la que ella era adjunta. Un altre que també era adjunt a una direcció (econòmica) era el Sr. Josep Maria Giménez, tot i que aquest prové de l’àmbit privat. 


El Sr. Pere Montserrat gerent territorial de l'ICS a les comarques
 de Tarragona necessita un adjunt per explorar sinèrgies!!!
Mentre anava repassant tots aquests currículums em venia a la memòria una disposició de la Generalitat de juny de 2013, per la que s’eliminaven tots els càrrecs de conseller delegat a empreses públiques i consorcis en l’àmbit de la sanitat, entre altres  mesures de contenció de la despesa, i que s’havien “posat de moda” en l’època del tripartit per donar feina a “compromisos” en la majoria dels cassos polítics. Era aquesta una mesura assenyada, atès que en els organigrames dels centres sanitaris, aquest càrrec no hi té cap mena de sentit.

Lligant aquests dos fets, em vaig adonar que s’havia eliminat la figura del conseller delegat, però en canvi havien proliferat els càrrecs d’adjunts a direccions, que no sona tan “important” com  conseller delegat, però en canvi permet cobrar una nòmina als afectats, i continuar donant sortida als compromisos polítics dels que manen a les institucions. Si es cerca en els organigrames dels centres sanitaris no és fàcil poder-ho assegurar, atès que els càrrecs d’adjunt de direcció, en l'organigrama no apareixen, però en la realitat hi són com és el cas de la Sra. Manjon a la Gerència territorial Metropolitana Nord.


Als consells d'administració si va per aportar valor,
coneixement i senti comú... 
La situació s’agreuja quan la setmana passada, ICV de Tarragona denuncia que el nou gerent de l’ICS a les comarques tarragonines pretén també crear un nou càrrec de l’organigrama en aquest cas d’adjunt a la gerència. Segons ICV es tracta d’un càrrec amb competències poc clares, i les seves funcions seran les “d’explorar les sinèrgies i les possibles aliances entre els proveïdors sanitaris de Tarragona”. Certament ICV té raó quan parla de funcions o competències poc clares. A qui se li pot ocórrer crear un lloc de treball “d’adjunt a gerència” per assignar-li aquestes funcions!

Això demostra el poc rigor amb que està funcionant avui en dia determinats aspectes de la gestió sanitària en alguns llocs, en mans de persones que actuen sota contínues contradiccions. La pregunta és, som s’ho farà aquest gerent per pagar a aquest nou càrrec si té el pressupost congelat? Només té un camí retallant d’algun lloc.

El problema tanmateix està a un altre nivell. Com és que aquest senyor podrà prendre aquesta decisió? Doncs per que algú li permet. Aquí està el problema. El problema doncs rau en els consells de govern o d’administració d’empreses públiques i consorcis, començant pel del propi ICS. Algú ha analitzat el perfil i els mèrits professionals dels membres del consell d’administració de l’ICS? Com denuncia l’amic Josep Maria Via, la majoria són funcionaris, i pocs són els que poden acreditar algun coneixement o experiència en el mon empresarial, quan les decisions que allà es prenen són del tot decisions empresarials.

Aquesta situació que es dona a l’ICS es reprodueix mimèticament a les empreses públiques i consorcis amb una única  excepció al consorci del Parc de Salut Mar on s’hi barregen alguns funcionaris de l’Ajuntament de Barcelona amb persones de reconegut prestigi en la societat civil barcelonina.


…tot i que molts hi va a escalfar la cadira
Aquest fet, és un dels principals elements diferenciadors entre les institucions de titularitat pública i les de titularitat privada. Entre aquestes últimes posaré d’exemple la Mútua de Terrassa, amb una junta directiva integrada exclusivament per empresaris terrassencs, que prenen decisions amb visió empresarial; no hi ha ni un sol polític i tampoc hi ha ni un sol funcionari. Els directius de la Mútua no tenen més que seguir les directrius que emanen de la junta i aportar la seva professionalitat, i el resultat és evident:  a l’excel·lència professional s’hi afegeix l’excel·lència assistencial com ho prova el fet que aquest any passat han copat els premis TOP 20 que atorga anualment IASIST.

Estaria bé que la Generalitat no limiti les mesures de contenció de la despesa a l’eliminació dels càrrecs de conseller delegat, i que intenti dotar de visió empresarial a uns consells rectors en mans de funcionaris i també de polítics. També seria molt necessari, eliminar polítics de la gestió. Avui en dia gestionar és cada dia més complicat, i calen criteris exclusivament professionals per fer-ho amb garanties   





diumenge, 23 de febrer del 2014

Conflicte entre OMC i CESM

Per assolir un major protagonisme 


Escrit per
Dr. Toni Iruela (@airuelal)
EBA Vallcarca SLP.






Aquesta setmana m’ha cridat l’atenció el conflicte viscut entre l’OMC (Organización Médica Colegial) i el CESM (Confederación Estatal de Sindicatos Médicos).

Aquest conflicte m’ha recordat el post que fa unes setmanes vaig escriure en aquest blog titulat “les meves organitzacions professionals”. En aquell post reivindicava que als països madurs és molt important la qualitat de les seves Institucions, així com que fossin clares les missions o funcions d’aquestes organitzacions i convidava a la reflexió dels nostres lectors respecte al compliment de les missions i si es respectaven les competències entre elles.

Doncs bé, “para muestra un botón” i el conflicte està servit entre l’OMC i el CESM. Què ha motivat el desencontre?

L’OMC mitjançant la seva Fundació Social i de la vocalia de “médicos con empleo precario”, ha posat en marxa la Oficina de Promoción de Empleo Médico (OPEM)”, una plataforma que neix per "ayudar a los médicos en la formación y búsqueda de empleo a nivel nacional e internacional". Fins ara, l’OMC era l’encarregada d’expedir un certificat d’idoneïtat pels metges que volien marxar fora d’Espanya a exercir o completar la seva formació. Ara i amb aquesta iniciativa vol també avaluar que les condicions del lloc de treball siguin les adequades. 
Els Drs. Fernando Rivas i Juan José Rodríguez Sendín
vocal i president de l'OMC
La CESM considera que la Oficina de “Promoción de Empleo Médico” (OPEM) és una invasió de competències. Es comenta que una cosa és assessorar i d’altre una agència de col·locació. Per la seva part, des de l’OMC s’ha manifestat que no es té ni voluntat ni potestat legal d’ocupar-se de competències sindicals que són pròpies de CESM. OMC mostra la seva  voluntat de tirar endavant amb aquesta oficina ja que considera una prestació més pels metges col·legiats a l’hora de buscar ocupació.

Seguiré aquest tema de prop i esperem que pel bé de la professió que es trobi una solució que permeti servir millor als metges i metgesses més enllà dels protagonismes.

El Dr. Francisco Miralles del CESM
Voldria fer ara algunes consideracions en clau catalana; com els nostres lectors saben, estem en un moment transcendent pel que fa a assolir la signatura del Pacte Nacional de Salut (PNS). Per aquest pacte, les organitzacions professionals mèdiques són molt importants i seria desitjable compartir una mateixa visió de la professió tant des del sindicat Metges de Catalunya com des de les organitzacions col·legials, en particular del COMB. La professió viurà uns profunds canvis demogràfics als propers anys que hauríem de considerar un repte i una gran oportunitat. Seria un error històric, des de el meu punt de vista, la manca de generositat o allunyar-se de la centralitat amb apropaments trencadors del model sanitari català. Per algunes informacions que han transcendit el no recolzament a l’acreditació de la competència clínica, el no suport al desenvolupament ple del rol d’infermeria ni a l’autogestió de les EBA o intentar desfer el camí pretenent que l’ICS sigui l’única empresa pública de salut de Catalunya amb l’absorció de l’Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI), l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i les empreses Gestió de Serveis Sanitaris (GSS), Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), Parc Sanitari Pere Virgili i Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GiPSS), serien des de el meu punt de vista punts que no podrien comptar amb el meu suport.


Cal per tant, sumar des de les organitzacions professionals que servim als metges i metgesses, quin ha de ser el nostre paper en la política sanitària, en la governança del sistema i organitzacions, posicionament respecte a l’autonomia clínica i l’autogestió, aposta pel compromís de formació continuada i acreditació de la competència clínica i de lluitar per un model contractual i retributiu digne. Serem capaços?


www.rbaestudisiprojectes.cat

dissabte, 22 de febrer del 2014

Profunda renovació directiva a l‘ICS: desvestint a un sant per vestir-ne a un altre


Renovar tot l’equip directiu no implica necessàriament que les coses vagin millor


D’una banda és una mostra de fermesa...de l’altre una perillosa senyal de desconfiança



En el consell d’administració de l’ICS celebrat abans d'ahir a la tarda es va dur  a terme una profunda renovació de l’estructura directiva de l’Institut. La renovació afecta a la totalitat de la primera línia de l’organigrama. És la primera mesura important duta a terme pel nou tàndem directiu de l’entitat, constituït pels Drs., Constante, President del consell d’administració, i Soley, nou gerent de l’ICS.

La remodelació de l’equip directiu ha quedat de la següent manera:

  • Gerent: Pere Soley
  • Direcció Adjunta d’Afers Assistencials: Dr. Antoni Juan que prové de la direcció de l’Hospital Trueta de Girona, i que substitueix al Dr. Jaume Benavent
  • Direcció Econòmica i d’Organització: Sra. Clara Parés que prové de la direcció financera de la Gerència territorial de l’ICS Metropolitana Nord, i que substitueix al Sr. Santiago Cardona.
  • Direcció de Recursos Humans: Sra. Sara Manjón que prové de la da direcció adjunta de RRHH de la Gerència territorial de l’ICS  Metropolitana Nord, i que substitueix a Xavier Saballs
  • Direcció d’Infraestructures i Serveis: Sr. Ramon Ortiz que prové de la direcció de Serveis generals de la Gerència territorial de l’ICS Metropolitana Nord, i que substitueix al Sr. Miquel Pujol
  • Direcció de Sistemes d’Informació: Sr. Pol Pérez que prové de la direcció de Sistemes d’Informació de la Gerència territorial de l’ICS Metropolitana Nord. Aquesta direcció és de nova creació; si més no en l’organigrama actual no existia
  • Secretaria Tècnica: Sr. Josep Maria Giménez que prové de la direcció adjunta econòmica del grup IDC, i que substitueix al Sr. Delfí Faixedas 

Vàries coses salten a la vista: la primera el desmantellament de la Gerència territorial Metropolitana Nord, que s’ha quedat pràcticament sense equip directiu. La segona, que en èpoques de crisi en lloc de reduir els càrrecs de l’organigrama n’hi afegim de nous fet que algú s’ho hauria de fer mirar. La tercera denota un afany de “neteja” que no acabo de compartir. Puc acceptar que de les persones substituïdes n’hi hagi alguna o algunes que no comptin amb la confiança del nou gerent, però totes? Em sembla certament inaudit i gens positiu, perquè ara tindrem dues organitzacions amb problemes d’acoblament dels nous directius, els serveis centrals de l’ICS i la Gerència  Metropolitana Nord.

De  fet, endur-se gent d’aquí cap allà, el Dr. Soley ja ho havia fet alguna vegada tant a Bellvitge amb gent de l’Aliança, com a Mataró també amb gent de l’Aliança. També havia portar col·laboradors des de Mataró a la Metropolitana Nord però a aquests extrems actuals encara no hi havia arribat mai. Sembla lògic pensar que es vol rodejar de persones de la seva confiança, però arribar al punt de desconfiar de tothom em sembla una mica exagerat.

En la meva opinió els mals de l’ICS no estan en els serveis centrals, sinó en els autèntics regnes de Taifes que s’han anat estructurant. Qui mana a la Gerència territorial de Lleida? El gerent de l’ICS? Semblaria que no. Qui mana a les gerències territorials de les comarques de Tarragona? El gerent de l’ICS? Semblaria que tampoc. I a la Catalunya Central? I a Vall d’Hebron? I a ...? Hi tant que calen canvis, però els més necessaris no són precisament els que s’han produït.



Tanmateix, vull desitjar-li els millor èxits a aquest nou equip. Tots ells tenen data de caducitat, com els iogurts. Això passa sempre que et nomenen alguna cosa, el problema és que en els iogurts aquesta data està indicada a l’envàs i en l’Administració la data de caducitat depèn dels canvis polítics i/o d'alts responsables. Tant de bo a tots el vagi molt bé; tots hi sortirem guanyant.


No puc acabar aquest post sense retre un sentit homenatge a Miquel Pujol. Ara l’han canviat, i pel que se torna a Vall d’Hebron. Miquel Pujol és una persona molt discreta, que treballa sense fer soroll, però que acaba fent coses de molta transcendència. Se que ha aconseguit baixar molt la factura elèctrica de l’ICS gràcies a acudir a les subhastes d’electricitat quan aquestes es feien, i recordo amb orgull, quan en Miquel Pujol va ser capaç de dotar el que llavors era la Ciutat Sanitària Vall d’Hebron d’un anell energètic (electricitat, calor, fred i vapor) a partir del gas, guanyant un  premi de la Comunitat Europea que va permetre finançar una part important del projecte. Quan al nostre país tot just es començava a parlar de la cogeneració, en Miquel Pujol ja estava treballant amb èxit en la trigeneració. Gràcies Miquel per ser com ets, i que la nova etapa “al Valle” et sigui molt positiva. Els que entenem una mica d’aquestes coses sabem de l’enorme mèrit que té el que vas fer. Miquel: conserva la magnífica colecció "d'autos" que tens!