dilluns, 24 de febrer de 2014

A Sanitat hem eliminat els consellers delegats...però es multipliquen els càrrecs d’adjunts a direcció


La responsabilitat de que això sigui així, està en els òrgans de govern de les institucions, polititzades i funcionarials i molt poc professionals.


Hi ha masses membres de consells de govern d’institucions sanitàries, que només escalfen les cadires, sense cap mena d’aportació de valor, i això empobreix la sanitat.



L’altre dia mentre escrivia el post sobre la neteja que s’ha produït en el primer nivell de l’organigrama de l’ICS, em vaig adonar que algun dels nous nomenaments  provenia de càrrecs d’adjunts a alguna direcció. En concret, la Sra. Sara Manjon que a la Gerència territorial Metropolitana Nord era directora adjunta de recursos humans, ara serà la nova responsable de recursos humans de l’ICS, estan a nivell d’organigrama per sobre del seu anterior cap de la que ella era adjunta. Un altre que també era adjunt a una direcció (econòmica) era el Sr. Josep Maria Giménez, tot i que aquest prové de l’àmbit privat. 


El Sr. Pere Montserrat gerent territorial de l'ICS a les comarques
 de Tarragona necessita un adjunt per explorar sinèrgies!!!
Mentre anava repassant tots aquests currículums em venia a la memòria una disposició de la Generalitat de juny de 2013, per la que s’eliminaven tots els càrrecs de conseller delegat a empreses públiques i consorcis en l’àmbit de la sanitat, entre altres  mesures de contenció de la despesa, i que s’havien “posat de moda” en l’època del tripartit per donar feina a “compromisos” en la majoria dels cassos polítics. Era aquesta una mesura assenyada, atès que en els organigrames dels centres sanitaris, aquest càrrec no hi té cap mena de sentit.

Lligant aquests dos fets, em vaig adonar que s’havia eliminat la figura del conseller delegat, però en canvi havien proliferat els càrrecs d’adjunts a direccions, que no sona tan “important” com  conseller delegat, però en canvi permet cobrar una nòmina als afectats, i continuar donant sortida als compromisos polítics dels que manen a les institucions. Si es cerca en els organigrames dels centres sanitaris no és fàcil poder-ho assegurar, atès que els càrrecs d’adjunt de direcció, en l'organigrama no apareixen, però en la realitat hi són com és el cas de la Sra. Manjon a la Gerència territorial Metropolitana Nord.


Als consells d'administració si va per aportar valor,
coneixement i senti comú... 
La situació s’agreuja quan la setmana passada, ICV de Tarragona denuncia que el nou gerent de l’ICS a les comarques tarragonines pretén també crear un nou càrrec de l’organigrama en aquest cas d’adjunt a la gerència. Segons ICV es tracta d’un càrrec amb competències poc clares, i les seves funcions seran les “d’explorar les sinèrgies i les possibles aliances entre els proveïdors sanitaris de Tarragona”. Certament ICV té raó quan parla de funcions o competències poc clares. A qui se li pot ocórrer crear un lloc de treball “d’adjunt a gerència” per assignar-li aquestes funcions!

Això demostra el poc rigor amb que està funcionant avui en dia determinats aspectes de la gestió sanitària en alguns llocs, en mans de persones que actuen sota contínues contradiccions. La pregunta és, som s’ho farà aquest gerent per pagar a aquest nou càrrec si té el pressupost congelat? Només té un camí retallant d’algun lloc.

El problema tanmateix està a un altre nivell. Com és que aquest senyor podrà prendre aquesta decisió? Doncs per que algú li permet. Aquí està el problema. El problema doncs rau en els consells de govern o d’administració d’empreses públiques i consorcis, començant pel del propi ICS. Algú ha analitzat el perfil i els mèrits professionals dels membres del consell d’administració de l’ICS? Com denuncia l’amic Josep Maria Via, la majoria són funcionaris, i pocs són els que poden acreditar algun coneixement o experiència en el mon empresarial, quan les decisions que allà es prenen són del tot decisions empresarials.

Aquesta situació que es dona a l’ICS es reprodueix mimèticament a les empreses públiques i consorcis amb una única  excepció al consorci del Parc de Salut Mar on s’hi barregen alguns funcionaris de l’Ajuntament de Barcelona amb persones de reconegut prestigi en la societat civil barcelonina.


…tot i que molts hi va a escalfar la cadira
Aquest fet, és un dels principals elements diferenciadors entre les institucions de titularitat pública i les de titularitat privada. Entre aquestes últimes posaré d’exemple la Mútua de Terrassa, amb una junta directiva integrada exclusivament per empresaris terrassencs, que prenen decisions amb visió empresarial; no hi ha ni un sol polític i tampoc hi ha ni un sol funcionari. Els directius de la Mútua no tenen més que seguir les directrius que emanen de la junta i aportar la seva professionalitat, i el resultat és evident:  a l’excel·lència professional s’hi afegeix l’excel·lència assistencial com ho prova el fet que aquest any passat han copat els premis TOP 20 que atorga anualment IASIST.

Estaria bé que la Generalitat no limiti les mesures de contenció de la despesa a l’eliminació dels càrrecs de conseller delegat, i que intenti dotar de visió empresarial a uns consells rectors en mans de funcionaris i també de polítics. També seria molt necessari, eliminar polítics de la gestió. Avui en dia gestionar és cada dia més complicat, i calen criteris exclusivament professionals per fer-ho amb garanties   





4 comentaris:

  1. Felicitats per l`anàlisi. Aquests adjunts són interins acabats d`arribar, que aparenten fer feina , fan i desfan, no fan ni deixen fer i que s`envolten de mes interins que els aplaudeixen No cal que els substitueixin, no es notarà, al contrari la feina fluirà sense entrebancs. Sempre es pot anar a pitjor, i és el que es despren de la decisió.
    L`ICS, com el Titànic ha xocat amb l`iceberc. El final és conegut.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Home, a mi (seguint el teu simil) m'agradaria evitar el xoc amb l'iceberg; és per això que aviso, i faig aquests comentaris. El que està clar és que el camí que portem en alguns aspectes caldria canviar la direcció. Sentit comú, eficiència, despolitització, professionalitat, lideratge, etc., serien les bruixoles que ens haurien de guiar, substituint al nepotisme, politització, conflictes d'interessos, disbauxa, campi qui pugui, que hi ha en alguns cassos (tampoc en tots). Gràcies per seguir el blog

      Suprimeix
  2. Felicitats per la teva habitual lucidesa Ricard. Tot i aer una prèdica en el desert, cal seguir insistint en la idea de que no bi hauria d'haver ni un sol polítin, ni un sol funcionari en els òrgans de govern de les EPIC's. Malauradament i segueixen sent mentre la maquinaria administrativa continua creant càrregs innecessaris. Enfí.....!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Josep Maria, a vegades tinc la impressió que tornem una vegada i un altre a repetir els errors…no aprenem del passat: ni del que té de bo, ni del que té de dolent. Sembla com si qualsevol nou responsable vulgui seguir el seu propi proposit, sense analitzar si és bo, si és adequat, si ja ho han provat d'altres i ha anat malament, si convé en aquell moment fer segons què…en fi…crec que hi ha un excés de "saviesa" en segons qui. Gràcies pels teus elogis..a vegades l'encerto…i avegades no… és la vida..!

      Suprimeix