dilluns, 10 de febrer de 2014

Ningú lidera públicament la defensa de l’Autonomia de Gestió


És una conseqüència  col·lateral de la corrupció 

Departament de Salut, CatSalut o patronals del sector sanitari miren cap a un altre banda mentre el alts funcionaris del govern de la Generalitat dificulten la gestió d’empreses públiques i consorcis i del propi ICS



La conversa amb el Dr. Via de la setmana passada, m’ha fet reflexionar sobre allò que ell anomenava el “sottogoverno”, és a dir la “presa del poder” per part de funcionaris d’elit, que acaben interpretant les lleis segons la seva conveniència independentment de la voluntat d’un govern, o fins i tot d’un Parlament. En el cas de Catalunya un exemple clar de sottgoverno el tindríem en els funcionaris que han estat capaços de transformar la Llei de l’ICS que estableix que l’ICS és una empresa pública sotmesa al dret privat, i ells interpreten que l’ICS és una entitat gestora de la seguretat social, sotmesa per tant al dret administratiu. La gran pregunta és: i això perquè passa? Avui intentaré donar la meva resposta.

L'oasi català és cosa del segle passat 
El motiu bàsic pel qual els funcionaris d’elit s’han atorgat molt més poder del que els correspon rau en un fet que s’ha produït a Catalunya aquests últims 20 anys: la corrupció. La corrupció ha significat l’esfondrament espectacular de “l’oasi català”, i ha generat en la població autèntica alarma social. Davant d’aquest fet, l’Administració Pública ha volgut donar una imatge de fermesa i rigor elaborant lleis i més lleis, que per elles mateixes no són garantia de que s’acabi amb la corrupció. La corrupció és cosa de persones, i per tant mentre aquestes siguin corruptes sempre trobaran la manera de burlar la llei si això els convé. I si a més hi ha corruptors…

Aquests són els organismes del Departament de Salut que
segons la Generalitat haurin d'estar sotmesos al dret privat 
El problema es podria arreglar si s’apartés amb contundència de la vida publica als corruptes i als corruptors i se’ls jutgés amb rapidesa. Aquesta si que seria una bona mesura, per que els que els volguessin emular se’n adonarien que aquest camí només els condueix a la presó. Aquí ens conformem a aparcar als implicats en afers de corrupció en espera d’un judici que tarda anys a arribar.

Això dona peu als “garants de la puresa” a erigir-se en xèrifs que interpreten les lleis a la seva manera, mentre el poder polític mira a un altre banda no sigui que algú els busqui les pessigolles. És l’anomenat “sottogoverno”; són els que amb l’excusa de salvar al país de la corrupció, s’eroguen un poder que no els correspon, intentant que les coses es facin tal com ells decideixen que s’han de fer, independentment del que diuen les lleis, i independentment  del que seria bo per assegurar l’eficiència del diner públic. Els importa molt poc si el diner s’utilitza i aporta valor afegit a la societat; els importa molt poc si cada Euro invertit en salut es tradueix en un Euro de millor salut pels ciutadans; no els importa gens que una empresa pública  tingui guanys o pèrdues; només els importa que les coses es facin tal com ells determinen. Són una autèntica cotilla a la bona gestió a la qual li tallen totes les seves possibilitats i la deixen com un tràmit més del procés administratiu que ells estableixen.

Per acabar amb aquest sottogoverno a Sanitat, cal al meu entendre que s’acompleixin diferents premisses:

Que des de Funció Pública, el seu màxim responsable (la vicepresidenta Sra. Ortega), lideri un procés pel qual es determini amb tot detall les funcions de la Intervenció. Aquestes funcions s’han de determinar en funció del que convingui al país, i no del que convingui als interventors i secretaris d’ajuntaments. El problema està en que la Sra. vicepresidenta no s’ha mostrat fins ara gens eficient en l’exercici de les seves funcions, i capacitat de lideratge, tampoc em sembla que en tingui massa.

Aquestes funcions de la Intervenció s’haurien de consensuar també amb Economia i Finances que és de qui depèn la Intervenció. Aquí el Departament de Salut hi hauria de poder dir la seva, explicant quina és la seva visió sobre les necessitats de la gestió a empreses públiques i consorcis. Sembla que tant aquest conseller de Salut, com l’anterior, com l’anterior passen bastant d’aquest tema, per que mai els he sentit fer el més mínim comentari sobre la realitat del que està passant amb la Intervenció.

El CatSalut també hauria manifestar de quina manera vol que les seves EPyC siguin gestionades. Aquestes depenen del CatSalut, i mai tampoc hem sentir que des d’aquest organisme s’hagi fet cap defensa de l’autonomia de gestió. El silenci ha acompanyat totes les disposicions de la Intervenció en contra d’aquesta Autonomia de Gestió tan necessària

Però no acaben aquí els que haurien de defensar l’Autonomia de Gestió: Les patronals UCH i CHC. A l’any 2008, CHC va elaborar un document titulat  Posicionament del Consorci Hospitalari deCatalunya en defensa del model sanitari català” que tracta molt de passada la problemàtica de l’Autonomia de Gestió, i UCH en un document més recent “Repensantel Model Sanitari” no en fa   cap referència directa.

No vull ser mal pensat, però és evident que tots aquests silencis només afavoreixen a les empreses privades, que al no veure’s sotmeses a la Intervenció ni a les traves que d’ella se’n deriven, prenen decisions amb una agilitat que les fa molt més competitives i eficients que les públiques.   


Crisis de lideratges? Sens dubte. Crisis de valors? Voldria pensar que no. 


Cap comentari:

Publica un comentari