dijous, 6 de febrer de 2014

Parlant clar...!



Conversa amb Josep Maria Via










Aviat farà 2 anys de la conferència que Josep Maria Via va donar a ESADE sobre l’autonomia de gestió i les dificultats creixents que els òrgans de govern de les institucions trobaven en poder prendre les decisions més adients d’una manera àgil i eficient. En aquella conferència el Dr. Via es queixava del “sottogoverno” que les elits funcionarials estaven imposant en la pràctica, interpretant normes legals segons la seva conveniència més enllà fins i tot de la voluntat del govern que les elabora, i del Parlament que les aprova;  el Dr. Via demanava una nova LlOSC (Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya) per tal de poder recuperar l’autonomia de gestió a les EpiC (empreses públiques i consorcis) i poder fer la feina sota unes condicions que la facilitin en lloc de posar-hi obstacles.

M’ha semblat interessant comentar amb el Dr. Via “l’estat de la qüestió” quasi dos anys més tard, per saber com veu l’evolució de tot plegat. L’opinió de Josep Maria Via és important per moltes raons: pels seu coneixement del sector, per la seva trajectòria professional, per l’experiència que ha acumulat assumint diverses responsabilitats en l’àmbit sanitari i de govern i sobre tot per que és una de les poques persones referents que queden avui a la sanitat catalana.

El primer tema que hem tractat és al voltant de la LlOSC,  la seva possible reforma i l’evolució que hauria de fer el CatSalut.
Dr. Via.-  Jo diria que cap proveïdor hauria d’estar dins del CatSalut. El CatSalut el veig com el comprador de serveis –no m’agrada la terminologia asseguradora pública, ja que hi ha una sèrie de requisits bàsics per poder parlar d’asseguradora que no es donen- totalment separat de qualsevol proveïdor. Amb personalitat jurídica diferenciada 100%. Ningú del CatSalut ni amb plaça de treball al sector públic s’hauria d’asseure a cap òrgan de govern de cap proveïdor.

I en aquest esquema quin hauria de ser el paper de l’ICS?
Dr. Via.- L’ICS, en aquest mapa, hauria d’evolucionar cap a unes quantes empreses publiques integrades funcionalment en el territori i amb desaparició dels serveis centrals i una reducció importantíssima de personal no dedicat directament a la prestació dels serveis assistencials. I les empreses publiques, ICS inclòs, haurien de des burocratitzar-se i poder ser gestionades amb instruments propis de la gestió privada. Ni funcionaris, ni estatutaris, ni cap regla de la funció pública: les del mercat laboral. I la comptabilitat financera, no pressupostària.

De quina manera els funcionaris d’elit, el “sottogoeverno” com tu l’anomenes, condiciona la gestió?
Dr. Via.- La Intervenció controla procediments i l’execució del pressupost administratiu. El resultat és que interfereix en l’autonomia de gestió i no controla resultats. Complica la gestió empresarial, fa perdre temps i diners i no aporta cap valor afegit. Tu pots estar perdent un munt de diners i tenir un informe favorable d’Intervenció perquè t’ajustes a les partides pressupostàries de despeses previstes¡¡
L’auditoria l’haurien de fer empreses especialment acreditades del mercat. O és que algú creu que la Coca Cola –que no està auditada per cap interventor ni rés que s’hi assembli- no està interessada en disposar d’una BONA auditoria dels seus comptes?

Quins serien els elements bàsics irrenunciables d’una nova LlOSC?
Dr. Via.-  La nova LOSC hauria de fer real la separació de les funcions de compra i provisió i posar en valor el contracte com a mecanisme central de relació entre administració i proveïdors. Les actuals ingerències del CatSalut, Economia i Funció Pública (i altres), haurien de desaparèixer en benefici d’una autonomia real de gestió, única manera de (condició necessària, però no suficient) millorar l’eficiència. Amb funcionaris del CatSalut o de la Generalitat escalfant les cadires dels òrgans de govern i utilitzant-les per exercir una continuació del seu rol administratiu en lloc d’assumir la càrrega de responsabilitat que suposa la governança d’una institució sanitària, el sistema està condemnat al fracàs.
El mateix podríem dir de les interferències de la Intervenció, de les equiparacions laborals  dels directius amb funcionaris, de l’aplicació de plans i programes sectorials fora contracte d’activitat o simplement de que el contracte a l’hora de la veritat sigui una farsa ja que l’únic que compta és l’assignació pressupostària.
La LOSC hauria de posar fi a tot aquest cúmul de despropòsits.


Amb l’actual composició del mapa polític al Parlament de Catalunya, veus factible una reforma de la LlOSC en la direcció que apuntes?
Dr. Via.- No serà fàcil ja que l’ambient està dominat per una sèrie de malentesos provocats que, assimilant gestió empresarial i eficiència a privatització, promouen l’extensió de la organització burocràtic-administrativa al conjunt del sistema amb la finalitat de preservar els llocs de treball dels que ja en tenen i introduir el màxim de garanties, encara que sigui a base de reduccions salarials massives i igualitaristes fins arribar a sous de misèria. Estem dominats per la por, la estretor de mires i la manipulació promoguda pel populisme que aprofita la crisi i les desgràcies de  la gent per promoure un concepte soviètic d’equitat.
En aquesta plantejament nefast hi coincideixen determinats partits i sindicats, alts funcionaris i fins i tot el Ministre Montoro. Ell, mogut per la idea de privatitzar les empreses publiques rentables i deixar per l’erari públic els costos de les deficitàries, propugna la nítida separació de lo públic i lo privat. D’aquesta manera, entre altres coses tira torpedes al sistema sanitari català i aquí coincideix amb autoanomenats partits i moviments d’esquerres i grups antisistema.
Paròdia del "sottogoverno"... 
Tots aquests no s’adonen que estan apostant per l’empobriment extrem del sistema i quan no hi hagi ni un euro per reposar i mantenir equips i instal·lacions, aleshores vindrà la privatització inevitable. Caldrà diner i aquest no estarà en el sector públic. Serà la oportunitat del sector financer per entrar a la sanitat posant les condicions que creguin oportunes en funció dels seus interessos. Haurem d’agrair a aquests “profetes de lo (pretesament) públic” que el preu a pagar per haver destruït el model sanitari català basat en la col·laboració pública-privada sense ànim de lucre i la gestió empresarial, sigui el model que acaben de tirar enrere a la Comunitat de Madrid o un de similar.
En resum, la LOSC hauria de permetre recuperar i adaptar el model sanitari català dels 80-90.

Fins aquí, la visió del Dr. Josep Maria Via sobre la LlOSC. En una propera entrada oferiré més opinions del Dr. Via al voltant de la Llei de L’ICS i algunes directives europees…l’interès està garantit  







Cap comentari:

Publica un comentari