El passat dia 14 de febrer s’havien de
celebrar les eleccions a la presidència del CoMB. Tanmateix i atenent al fet
que la única candidatura formalitzada davant la Junta Electoral fins el dia 13
de gener, va ser la del Dr. Padrós, i tal com preveuen els estatuts de
l’Entitat, aquesta candidatura única fou proclamada guanyadora dels comicis.
Per conèixer les característiques més significatives dels seu programa de
govern, i per analitzar altres qüestions d’actualitat que sens dubte preocupen
als metges però també al sector sanitari, m’ha semblat del màxim interès posar
a disposició dels lectors del blog, les opinions del Dr. Jaume Padrós, nou
president electe del CoMB; són aquestes:
Dr.
Padrós, felicitats per la seva reelecció a la presidència del CoMB. A què
atribueix que no hi hagin hagut candidatures alternatives? Pot interpretar-se
que en línies generals el baix nivell de contestació vers la seva gestió és
conseqüència d’haver fet les coses molt bé? Algun possible candidat a
disputar-li la presidència es justificava dient que el sistema electoral
castigava les candidatures “no oficials”. Quina opinió li mereix tot plegat?
Dr. Jaume Padrós: Moltes gràcies. En primer lloc, aconseguir
presentar una candidatura a les eleccions d’un col·legi com el CoMB, amb 33.500
col·legiats, no és fàcil. Cal comptar amb la implicació i el suport d’un nombre
molt important de professionals a tot el territori. La meva candidatura va
aconseguir aquest recolzament i vam presentar-nos a les eleccions. Vam ser els
únics i, tal com preveuen els estatuts col·legials, la candidatura es va
proclamar guanyadora. Contestant a la seva pregunta, i sense ànim de polemitzar
o de fer triomfalisme fàcil, crec que la molta feina feta per l’anterior Junta
que he tingut l’honor de presidir i la defensa decidida que hem fet de la
professió, del sistema i dels seus valors ha estat incontestable i
incontestada. D’altra banda, voldria dir que el sistema electoral que recullen
els nostres estatuts és el mateix que va fer possible que quatre anys enrere hi
hagués dues candidatures a les eleccions i que una, malgrat no ser la
guanyadora, aconseguís un 42% dels representants a l’Assemblea de
Compromissaris, l’òrgan des del qual es pot treballar per impulsar propostes de
canvi. Amb aquest sistema, que busca l’equilibri territorial i que ha estat
ratificat per dues sentències judicials, hem aconseguit índexs de participació
més elevats que en la majoria de col·legis professionals. La polèmica interessada,
però basada en falsedats, amaga moltes mancances. Hem governat la institució
per a tots els metges i metgesses i ho continuarem fent amb els valors de la
pluralitat, el respecte i la participació.
Després de rebre per segona vegada consecutiva la confiança dels metges de
Barcelona, quines creu que són les preocupacions més importants avui del
col·lectiu mèdic ? Com vol orientar la seva feina pels propers quatre anys?
Dr. Jaume Padrós: Malauradament, hi ha algunes coses que no han
canviat substancialment i una de les prioritats del programa de govern de la
Junta és fer tot el possible per combatre preocupacions que són molt presents
en el dia a dia dels metges i metgesses, especialment entre els menors de 45
anys, com la precarietat laboral o les enormes dificultats per conciliar la
vida laboral, familiar i personal. Alhora, també volem donar continuïtat i
promoure encara més els programes i les accions de suport als companys que es
troben en situacions de vulnerabilitat i que necessiten algun tipus d’ajuda.
Tots els nostres eixos d’actuació es troben sota el paraigües de la defensa del
professionalisme. Reivindiquem l’orgull de pertànyer a la professió mèdica i
dels seus valors i defensem els interessos dels pacients i dels professionals.
Per això, una altra de les nostres prioritats continuarà sent impulsar de forma
decidida el lideratge dels metges i metgesses i la participació dins les
organitzacions sanitàries a través d’algunes accions que tenim previst
desplegar durant aquest mandat.
Fa
forces anys que tothom coincideix a dir que cal posar fi a la precarietat
laboral i solucionar el baix nivell salarial dels metges de la sanitat pública.
Tothom, polítics inclosos, accepten que la situació és insostenible, però ningú
és capaç d’explicar com es pot aconseguir. Si la solució depengués
exclusivament del CoMB, quina recepta aplicaria?
Dr. Jaume Padrós: És urgent trobar la manera perquè els
diferents proveïdors donin estabilitat contractual als metges i a la resta de
professionals sanitaris que no en tenen i que
garanteixin mecanismes de promoció professional i un sistema
d’incentius. La temporalitat ha disminuït una mica en l’últim any, però encara
afecta quatre de cada deu metges menors de 45 anys. Evidentment, no podem
obviar que cal destinar més recursos a la sanitat, entre d’altres coses, per
millorar salaris, que és el principal problema. No podem anar dient que tenim
un sistema d’excel·lència amb aquests recursos i tractant els professionals,
especialment els més joves, de manera tan indigna. No ens cansem de dir que el nostre
sistema sanitari està infrafinançat i que ja ho estava, fins i tot, abans de la
crisi. L’ofec econòmic al qual s’ha sotmès la Generalitat encara ho agreuja més.
Si, malgrat les retallades, la qualitat assistencial no s’ha vist gaire
afectada, ha estat en detriment de les condicions salarials i laborals dels
professionals i d’una reducció dràstica de les inversions. Per cert, aquest
capítol, el de les inversions en equipaments, també és absolutament prioritari.
Probablement, amb organitzacions més àgils, amb estructures més simplificades i
amb una aposta per l’autoorganització i la implicació en la gestió dels
professionals clínics i dels equips, guanyaríem en eficàcia, eficiència i
motivació i de ben segur disposaríem de més recursos per a salaris més dignes.
La
manca de professionals en algunes especialitats és un altre dels problemes
latents i una greu amenaça pel manteniment de la qualitat del sistema sanitari.
La pediatria i altres especialitats són exemples evidents del problema. Perquè
hem arribat fins aquí? Per manca d’una adequada planificació de les
necessitats? La creixent feminització de la professió hi influeix? De qui
hauria de ser la responsabilitat d’aquesta tasca? De l’administració sanitària?
Dels col·legis professionals? Del consell nacional d’especialitats de ciències
de la salut? De tots plegats?. Els resultats del plantejament actual estan a la
vista, i semblen clarament millorables...
Dr. Jaume Padrós: Ja fa molts
anys que el CoMB està alertant públicament de la necessitat de prendre algunes decisions
estratègiques en relació al nombre de metges que el sistema necessita, sobretot
tenint en compte que en els propers deu anys està previst que es jubilin un
terç dels metges que ara estan en actiu i que s’hauria d’estar preveient com es
farà el relleu generacional. La responsabilitat de planificar és de
l’administració, però hi hem de col·laborar els col·legis professionals, les
organitzacions sanitàries, les societats científiques, etc. També és necessari
recordar que en l’any 2017 el 42% dels nous col·legiats van ser estrangers. Hi
ha factors sobre els quals difícilment podrem incidir, com l’envelliment de la
població, l’evolució de les tecnologies o el marc legal estatal sobre dret
laboral i entrada d’ estrangers, però hi
ha altres aspectes que hauríem de resoldre.
Hi ha, com a mínim, quatre àmbits en què es pot actuar. Primer, caldria
establir mesures que permetin fer el sistema més flexible i menys burocràtic i
que afavoreixin que els metges siguin més resolutius. Segon, és urgent millorar
les retribucions i les condicions laborals i promoure els incentius per assolir
objectius assistencials. Tercer, és necessari augmentar lleugerament el nombre
de places de medicina i, de manera més important, les places MIR, a més de
promoure la troncalitat per flexibilitzar el sistema d’especialització. I,
quart, cal un sistema de jubilacions més flexible capaç d’adaptar-se a les
necessitat del sistema en cada moment i a la situació i perfil de cada
professional.
Al
juliol del 2016, en la16a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica de Puigcerdà,
la Dra. Elvira Bisbe i altres metgesses varen denunciar les enormes dificultats
que les metgesses tenien per poder conciliar la vida laboral i la familiar “de
profesión cansada”, recordo que va dir la Dra. Bisbe en la seva intervenció. En
aquella sessió vostè es va comprometre a abordar la qüestió des del Col·legi de
Metges. És per això que la Dra. Bisbe s’ha incorporat com a vicepresidenta a la
seva nova Junta?. Pensen abordar el problema des del CoMB?
Dr. Jaume Padrós: Deixi’m corregir-lo: la doctora Elvira Bisbe
ja era la vicepresidenta a la Junta de Govern del CoMB anterior i ara repeteix.
El fet nou a destacar amb el nou equip és que el 55% dels seus membres són
metgesses, la majoria joves i grans professionals, una proporció que reflecteix
de manera exacta la situació sociodemogràfica de la professió. La necessitat de
conciliació és més una qüestió de generació i de cultura social que no pas de
sexes. Si el sistema ho aborda adequadament, en lloc de fer-ho com un problema,
el repte de la conciliació pot esdevenir un dels grans motors de canvi per
transformar l’organització de les institucions i dels centres sanitaris cap a
un model més participat i amb més autonomia per als equips i menys càrrega
burocràtica. N’estic del tot convençut.
Un
altre qüestió que ha preocupat de sempre als metges és la participació dels
professionals en la presa de decisions; fins ara, tot i els diferents intents
de donar satisfacció a aquesta reivindicació no s’ha trobat una solució
satisfactòria que permeti que els metges sentin que la seva opinió és
habitualment respectada i els òrgans de govern per la seva banda vegin
garantida la sostenibilitat dels centres. El CoMB fa uns mesos va elaborar en
aquest sentit un document que feia referència a l’organització de les
estructures de govern a l’ICS, i per altre banda hi ha hagut experiències com
les EBA o les cooperatives que sembla que són plenament satisfactòries,
especialment en el cas de les cooperatives. Com veu aquest problema des de la
seva responsabilitat al front del CoMB ?
Dr. Jaume Padrós: Aquesta continuarà sent una de les prioritats
en l’acció de la nova Junta. En l’actual context de crisi econòmica i d’incertesa
política, existeix una certa actitud generalitzada de paràlisi a tots els
nivells que, d’altra banda, és fins a cert punt lògica. Però, ni la professió
ni el sistema, no ens ho podem permetre. L’actual conjuntura està tractant
malament moltíssima gent, però, sobretot, els que volen liderar canvis. És
sobre aquests que hem de pivotar la transformació del model per fer-lo viable i
sostenible. I cal coratge de les institucions, organitzacions, gestors i
polítics per apostar per aquests
lideratges. El CoMB ha de treballar per estimular-los, identificar-los i
formar-los per a aquest repte. Només els professionals poden liderar el canvi
necessari. Ens caldrà, per tant, a tots els agents, molta mirada àmplia i
generositat.
Cada vegada es senten més veus denunciant l’estat d’obsolescència, quan no
d’avaries molt sovintejades, dels aparells per al diagnòstic i fins i tot
d’equipaments de l’àrea quirúrgica. En quin grau pot afectar aquesta situació
al manteniment de la qualitat de l’assistència malgrat el compromís i la
dedicació dels professionals?
Dr. Jaume Padrós: Abans he parlat de les condicions laborals
dels professionals com una de les prioritats, però el capítol d’inversions i
d’equipaments és l’altra gran prioritat. Tenim unes estructures sanitàries
descapitalitzades i no existeix una política de noves inversions en tecnologies.
En el moment actual caldrà emfatitzar una vegada més que amb aquests recursos
no podem desatendre els pilars de l’excel·lència del sistema, sense oblidar-nos
tampoc de la docència i la recerca.
Com
veu la situació del sistema sanitari català en les circumstàncies actuals, sota
les efectes de l’article 155 de la Constitució, amb un conseller de Salut a
l’exili, i amb dificultats òbvies per formar un nou govern?
Dr. Jaume Padrós: És urgent la normalització institucional. Per
raons polítiques i democràtiques. La situació actual suposa un enduriment de la
tensió que no es pot mantenir més temps. I les organitzacions sanitàries ho
estan patint molt.
Tot
i les dificultats d’un finançament escàs, el sistema sanitari català ha
resistit amb nota i els seus resultats en salut són equiparables als dels
països europeus que es poden permetre destinar molts més diners que nosaltres a
la sanitat. Quin paper han tingut els metges i els professionals sanitaris en
el manteniment de la qualitat assistencial dels nostres serveis de salut?
Dr. Jaume Padrós: Si la qualitat nuclear de la sanitat del
nostre país no s’ha vist ressentida, ha estat pel compromís ètic dels seus
professionals. No només dels metges. Però l’excel·lència del sistema sanitari
no es pot basar en retribucions indignes i precarietat , a més, de manera
indefinida. Com tampoc en l’acceptació resignada de la nostra societat i dels
seus representants. La sanitat té els professionals més ben valorats i és el
servei públic més apreciat pels ciutadans. És l’eina que, juntament amb
l’educació, vertebra més i millor la nostra societat. Això és patrimoni de
tots, per tant, prou d’utilitzar-les com a armes llancívoles entre partits i
prou de debats estèrils. Reclamo, un cop més, per responsabilitat democràtica,
que s’arribin a amplis consensos per fer viable el sistema sanitari a través dels
canvis que preservin els seus valors i l’excel·lència i explicar bé a la
societat què signifiquen i quines renúncies s’han de fer, si cal, en altres
àmbits com a contrapartida.
Per últim Dr. Padrós, quin missatge voldria transmetre al col·lectiu de metges
de la sanitat pública de Barcelona?
Dr. Jaume Padrós: Un missatge optimista i d’esperança. Estic
convençut que ens en sortirem d’aquest moment difícil. És de les crisis que
s’aprèn i es generen oportunitats de canvi, nous projectes i iniciatives. La
Junta de Govern del CoMB aposta decididament perquè la professió lideri aquests
canvis, amb els valors que ens acompanyen, com l’honestedat i el compromís. Els
col·legiats i col·legiades s’han de sentir confiats amb aquest gran equip que
no deixarà d’encarar cap dels problemes que se’ns presentin, amb sensibilitat i
amb determinació. Comptarem amb tothom que tingui alguna idea o proposta a fer.
Estarem a prop dels que més pateixen i donarem suport als bons lideratges. I ho
farem des de la independència i des de
la col·laboració lleial.
Moltes
gràcies Dr. Padrós per fer-nos avinent els seus punts de vista sobre els
diferents problemes que els metges tenen plantejats avui en el sí del nostre
sistema sanitari públic. Gràcies també per la seva bona disposició, per la seva
amabilitat, i pel temps que ens ha dedicat.