dimecres, 28 de febrer del 2018

La situació política a Catalunya dispara els rumors de nomenaments també a Salut



Diferents mitjans apunten la possibilitat que David Elvira, actual home fort del departament de Salut, sigui nomenat conseller de Salut, si els acords per formar govern prosperen.



Substituir al legítim conseller Comin en les actuals circumstàncies, segur que no és la manera en que David Elvira voldria assumir les competències de conseller de Salut. El seu nomenament al front del departament podria comportar canvis en càrrecs rellevants del CatSalut i de l’ICS



La situació política a Catalunya, quan es comença a albirar la possibilitat de formar govern, ha disparat els rumors al voltant de les persones que es poden veure afectades pel futurs nomenaments. Diferents mitjans han avançat el nom de David Elvira com a proper conseller de Salut. En aquests moments David Elvira és director del Servei Català de la Salut, secretari general en funcions del departament de Salut, secretari d’Atenció Sanitària i Participació i president de l’ICS.

David Elvira, proper conseller de salut?
David Elvira és un bon amic i sobretot molt fidel a la persona d’Antoni Comin, que es digui el que es digui continua sent el conseller de Salut legítim de la Generalitat de Catalunya. Ha estat David Elvira qui ha servit d’escut protector per l’aterrada d’Antoni Comin a Salut. Comin, que ha demostrat sobradament les seves qualitats com a polític, va arribar a Salut sense saber del cert on es posava. No era només un  problema de ser o no metge, sinó sobretot de coneixement de les peculiaritats del sector sanitari català. Aquest desconeixement de Comin al voltant d’on radicava el poder fàctic de la sanitat catalana, i de les seves característiques que fan que el model sigui únic, va crear situacions de certa tensió que David Elvira es va encarregar d’anar suavitzant. Per tant, estic del tot convençut que encara que a Elvira li faci una lògica il·lusió assolir la responsabilitat de la conselleria de Salut, mai ho hauria volgut fer en les circumstàncies en que es veurà obligat a fer-ho si els insistents rumors es confirmen.

Sigui com sigui, el que és innegable és que avui en dia David Elvira és la persona que té una visió més àmplia dels problemes de la sanitat catalana. Ja va conèixer directament el sector en èpoques de Marina Geli al front de la conselleria, però l’experiència acumulada aquests dos anys, i el coneixement de les necessitats del sector, l’àmplia  visió que té derivada de totes les responsabilitats que ha assumit, i un ben guanyat prestigi gestionant el dia a dia del CatSalut, el posen en una situació d’idoneïtat per exercir aquesta responsabilitat, si és que el nomenament s’acaba confirmant.

SI efectivament David Elvira esdevé el proper conseller de Salut, és obvi que al darrera seu deixarà una vacant important per cobrir. Em refereixo a la direcció del CatSalut. També en aquest cas hi ha rumors que fan referència a la persona de Josep Maria Argimon, actual subdirector del Servei Català de la Salut amb una gran experiència en el sector sanitari català en el que ha treballat en diferents àmbits de responsabilitat. Últimament Josep Maria Argimon ha sortit públicament als mitjans en diferents ocasions per defensar el sistema sanitari català i fer evident els perjudicis que l’aplicació de l’article 155 de la Constitució està causant al dia a dia de la nostra sanitat i sobretot al funcionament futur del sistema sanitari quan en el transcurs del temps es tradueixin a la pràctica diària els efectes del col·lapse administratiu que s’està generant, i es comencin a notar el dèficits derivats de la no planificació de les necessitats futures de la nostra sanitat i que el “ministerio” ignora i a més dona la sensació que no li importa gens. Sens dubte Josep Maria Argimon seria també una excel·lent solució per assumir la responsabilitat del CatSalut.

I “l’efecte dòmino” podria tenir continuïtat a l’ICS on fa temps que es rumoregen canvis al més alt nivell. No fa masses dies, en una reunió amb professionals de la salut, un personatge que té mala reputació a nivell de gestió, es va posar ell mateix a la quiniela assegurant als presents que ell seria el nou gerent de l’ICS. Déu no ho faci... L’ICS es mereix d’una vegada una solució d’acord a l’exigència professional que la seva direcció implica. Són masses mesos amb un ICS somort, passiu, perdent el tren del futur. Dins de l’estructura gerencial del propi ICS, per no anar més enllà, hi ha professionals amb prestigi i reconeixement per poder assumir aquesta responsabilitat i no diguem fora, amb candidats també de primera fila. Segurament les decisions de gestió preses a l'ICS en aquesta última legislatura no han estat entre les més encertades de les que ha pres el departament de Salut...  


Sigui com sigui venen unes setmanes amb balls de noms, i alguns d’ells ens poden sorprendre. Hi ha gent especialista en posar-se ells mateixos a la quiniela per veure si així se’n recorden d’ells i els acaben nomenant. En conec més d’un...       

dilluns, 26 de febrer del 2018

La Salut Mental en el marc de les prioritats del CatSalut



Aquest últim any, la salut mental i les addicions han rebut 70 milions d’€ addicionals, un 62% dels quals s’han invertit en programes d’atenció comunitària



La nova assignació pressupostària ha permès la incorporació de més de 650 professionals. 


En un acte celebrat fa un dies al departament de Salut, David Elvira director del CatSalut, acompanyat de la Dra. Pilar Magrinyà directora general de Planificació en Salut, la Dra. Cristina Molina directora del programa de Salut Mental i addiccions i altres responsables de CatSalut, es va retre comptes de la feina feta aquest últim any en matèria de salut mental, i es varen marcar les directrius per aquest proper període. L’any 2017, la Salut Mental a Catalunya va viure una forta injecció de recursos. Ja a l’any 2007, el CatSalut havia prioritzar l’atenció a la Salut Mental però la crisi econòmica que va començar tot just un any després va impedir que les bones intencions es materialitzessin en fets. Finalment l’any passat, les malalties mentals i les addiccions rebien un tracte prioritari, no només per la via de les paraules sinó també per la via dels fets. Històricament, la psiquiatria a casa nostra mai havia rebut, ni a nivell de pressupostos, ni a nivell assistencial, un tracte preferent com el que ha rebut aquest últim any  amb una assignació pressupostària addicional de 70 milions d’€.

És interessant donar una mirada enrere, per recordar d’on venia històricament la salut mental, i a partir d’aquesta lectura, estarem en condicions de poder avaluar amb millor coneixement de causa la importància dels esforços actuals del CatSalut en aquest àmbit assistencial. 

L’atenció psiquiàtrica a Catalunya depenia de les Diputacions provincials i per tant no estava integrada dins de les prestacions de la seguretat social, sent considerada com una atenció de beneficència. És amb l’aprovació de la Llei General de Sanitat (abril de l’any 1.986) quan l’assistència psiquiàtrica s’introdueix dins de les prestacions del Sistema Nacional de Salut i deixa de ser competència de les diputacions passant a dependre, en el cas de Catalunya, del departament de Sanitat i Seguretat Social atès que en aquelles dates la Generalitat tenia transferides les competències de sanitat. Val a dir que el gap entre el cost real dels serveis i les quantitats aportades per les diputacions era molt important, fet que va retardar els acords entre el departament de Salut i les diputacions. En el cas de la Diputació de Barcelona i el departament de Salut es va formalitzar un conveni a l’any 1990, per a la gestió dels serveis de psiquiatria d’adults, mentre que les diputacions de Tarragona, Lleida i Girona no varen fer els traspassos de competències en salut mental a la Generalitat fins a l’any 1992.

Cal dir també que l’assistència psiquiàtrica que propiciaven les diputacions era una assistència per malalts adults, i que el departament de Salut, abans que les diputacions fessin els traspassos de competències ja havia començat a desenvolupar programes de salut mental infantil, així com programes per combatre les drogodependències. Cal destacar una Llei aprovada pel Parlament de Catalunya de l’any 1985, de prevenció i assistència em matèria de substàncies que poden generar dependència, que fou considerada pionera a Espanya.  

Amb aquests antecedents es fàcil entendre que la salut mental a casa nostra ha estat pitjor tractada a nivell pressupostari, i per tant a nivell de prioritats, que altres àmbits assistencials integrats a la sanitat publica molt abans. No és fins a l’any 2007, tal com deia al començament, que la salut mental comença a ser considerada com una prioritat, que finalment es veu materialitzada en els pressupostos de l’any 2017.

Les accions dutes a terme aquest últim any, han permès triplicar el nombre de professionals en salut mental, de manera que tots els centres d’atenció primària disposen d’especialistes en salut mental i addicions que els donen suport, i també s’han incrementat els professionals que treballen en els centres pròpiament de salut mental. En total s’han incorporat més de 650 professionals amb perfils  psiquiàtrics, de psicologia, infermeria i educació social per integrar-se als diferents dispositius de salut mental i addiccions existents avui a Catalunya. Això pel que fa a accions quantificables.

Com a accions més qualitatives, cal dir que s’ha avançat en la millora de la promoció i prevenció, s’intenta evitar la medicació, reduir la prescripció de psicofàrmacs i incrementar l’atenció psicològica; garantir una atenció integral a la salut física i mental, incrementar la detecció precoç dels trastorns greus, incrementar la rehabilitació comunitària, estendre el programa d’atenció a la psicosi incipient en joves i adolescents, o potenciar l’atenció domiciliaria. Es vol un model molt més centrat en l’atenció comunitària, implementat des de l’atenció primària, i capaç de promoure alternatives a l’hospitalització convencional  i per això un 62% de la injecció econòmica (70 M d’€) ha estat destinada a programes d’atenció comunitària.  


Per donar continuïtat a aquest impuls de la salut mental i les addiccions, el CatSalut i els responsables del Pla Director de Salut Mental i Addicions  han elaborat un Pla Estratègic amb l’horitzó posat a l’any 2020, que defineix les 6 línies prioritàries d’actuació. Aquest Pla Estratègic es pot consultar clicant aquí.  

divendres, 23 de febrer del 2018

Entrevista al Dr. Jaume Padrós reelegit de nou president del CoMB


El passat dia 14 de febrer s’havien de celebrar les eleccions a la presidència del CoMB. Tanmateix i atenent al fet que la única candidatura formalitzada davant la Junta Electoral fins el dia 13 de gener, va ser la del Dr. Padrós, i tal com preveuen els estatuts de l’Entitat, aquesta candidatura única fou proclamada guanyadora dels comicis. Per conèixer les característiques més significatives dels seu programa de govern, i per analitzar altres qüestions d’actualitat que sens dubte preocupen als metges però també al sector sanitari, m’ha semblat del màxim interès posar a disposició dels lectors del blog, les opinions del Dr. Jaume Padrós, nou president electe del CoMB; són aquestes:


    
Dr. Padrós, felicitats per la seva reelecció a la presidència del CoMB. A què atribueix que no hi hagin hagut candidatures alternatives? Pot interpretar-se que en línies generals el baix nivell de contestació vers la seva gestió és conseqüència d’haver fet les coses molt bé? Algun possible candidat a disputar-li la presidència es justificava dient que el sistema electoral castigava les candidatures “no oficials”. Quina opinió li mereix tot plegat?

Dr. Jaume Padrós: Moltes gràcies. En primer lloc, aconseguir presentar una candidatura a les eleccions d’un col·legi com el CoMB, amb 33.500 col·legiats, no és fàcil. Cal comptar amb la implicació i el suport d’un nombre molt important de professionals a tot el territori. La meva candidatura va aconseguir aquest recolzament i vam presentar-nos a les eleccions. Vam ser els únics i, tal com preveuen els estatuts col·legials, la candidatura es va proclamar guanyadora. Contestant a la seva pregunta, i sense ànim de polemitzar o de fer triomfalisme fàcil, crec que la molta feina feta per l’anterior Junta que he tingut l’honor de presidir i la defensa decidida que hem fet de la professió, del sistema i dels seus valors ha estat incontestable i incontestada. D’altra banda, voldria dir que el sistema electoral que recullen els nostres estatuts és el mateix que va fer possible que quatre anys enrere hi hagués dues candidatures a les eleccions i que una, malgrat no ser la guanyadora, aconseguís un 42% dels representants a l’Assemblea de Compromissaris, l’òrgan des del qual es pot treballar per impulsar propostes de canvi. Amb aquest sistema, que busca l’equilibri territorial i que ha estat ratificat per dues sentències judicials, hem aconseguit índexs de participació més elevats que en la majoria de col·legis professionals. La polèmica interessada, però basada en falsedats, amaga moltes mancances. Hem governat la institució per a tots els metges i metgesses i ho continuarem fent amb els valors de la pluralitat, el respecte i la participació.

Després de rebre per segona vegada consecutiva la confiança dels metges de Barcelona, quines creu que són les preocupacions més importants avui del col·lectiu mèdic ? Com vol orientar la seva feina pels propers quatre anys?

Dr. Jaume Padrós: Malauradament, hi ha algunes coses que no han canviat substancialment i una de les prioritats del programa de govern de la Junta és fer tot el possible per combatre preocupacions que són molt presents en el dia a dia dels metges i metgesses, especialment entre els menors de 45 anys, com la precarietat laboral o les enormes dificultats per conciliar la vida laboral, familiar i personal. Alhora, també volem donar continuïtat i promoure encara més els programes i les accions de suport als companys que es troben en situacions de vulnerabilitat i que necessiten algun tipus d’ajuda. Tots els nostres eixos d’actuació es troben sota el paraigües de la defensa del professionalisme. Reivindiquem l’orgull de pertànyer a la professió mèdica i dels seus valors i defensem els interessos dels pacients i dels professionals. Per això, una altra de les nostres prioritats continuarà sent impulsar de forma decidida el lideratge dels metges i metgesses i la participació dins les organitzacions sanitàries a través d’algunes accions que tenim previst desplegar durant aquest mandat.


Fa forces anys que tothom coincideix a dir que cal posar fi a la precarietat laboral i solucionar el baix nivell salarial dels metges de la sanitat pública. Tothom, polítics inclosos, accepten que la situació és insostenible, però ningú és capaç d’explicar com es pot aconseguir. Si la solució depengués exclusivament del CoMB, quina recepta aplicaria?

Dr. Jaume Padrós: És urgent trobar la manera perquè els diferents proveïdors donin estabilitat contractual als metges i a la resta de professionals sanitaris que no en tenen i que  garanteixin mecanismes de promoció professional i un sistema d’incentius. La temporalitat ha disminuït una mica en l’últim any, però encara afecta quatre de cada deu metges menors de 45 anys. Evidentment, no podem obviar que cal destinar més recursos a la sanitat, entre d’altres coses, per millorar salaris, que és el principal problema. No podem anar dient que tenim un sistema d’excel·lència amb aquests recursos i tractant els professionals, especialment els més joves, de manera tan indigna. No ens cansem de dir que el nostre sistema sanitari està infrafinançat i que ja ho estava, fins i tot, abans de la crisi. L’ofec econòmic al qual s’ha sotmès la Generalitat encara ho agreuja més. Si, malgrat les retallades, la qualitat assistencial no s’ha vist gaire afectada, ha estat en detriment de les condicions salarials i laborals dels professionals i d’una reducció dràstica de les inversions. Per cert, aquest capítol, el de les inversions en equipaments, també és absolutament prioritari. Probablement, amb organitzacions més àgils, amb estructures més simplificades i amb una aposta per l’autoorganització i la implicació en la gestió dels professionals clínics i dels equips, guanyaríem en eficàcia, eficiència i motivació i de ben segur disposaríem de més recursos per a salaris més dignes.


La manca de professionals en algunes especialitats és un altre dels problemes latents i una greu amenaça pel manteniment de la qualitat del sistema sanitari. La pediatria i altres especialitats són exemples evidents del problema. Perquè hem arribat fins aquí? Per manca d’una adequada planificació de les necessitats? La creixent feminització de la professió hi influeix? De qui hauria de ser la responsabilitat d’aquesta tasca? De l’administració sanitària? Dels col·legis professionals? Del consell nacional d’especialitats de ciències de la salut? De tots plegats?. Els resultats del plantejament actual estan a la vista, i semblen clarament millorables...

Dr. Jaume Padrós: Ja fa molts anys que el CoMB està alertant públicament de la necessitat de prendre algunes decisions estratègiques en relació al nombre de metges que el sistema necessita, sobretot tenint en compte que en els propers deu anys està previst que es jubilin un terç dels metges que ara estan en actiu i que s’hauria d’estar preveient com es farà el relleu generacional. La responsabilitat de planificar és de l’administració, però hi hem de col·laborar els col·legis professionals, les organitzacions sanitàries, les societats científiques, etc. També és necessari recordar que en l’any 2017 el 42% dels nous col·legiats van ser estrangers. Hi ha factors sobre els quals difícilment podrem incidir, com l’envelliment de la població, l’evolució de les tecnologies o el marc legal estatal sobre dret laboral i entrada d’ estrangers,  però hi ha altres aspectes que hauríem de resoldre.  Hi ha, com a mínim, quatre àmbits en què es pot actuar. Primer, caldria establir mesures que permetin fer el sistema més flexible i menys burocràtic i que afavoreixin que els metges siguin més resolutius. Segon, és urgent millorar les retribucions i les condicions laborals i promoure els incentius per assolir objectius assistencials. Tercer, és necessari augmentar lleugerament el nombre de places de medicina i, de manera més important, les places MIR, a més de promoure la troncalitat per flexibilitzar el sistema d’especialització. I, quart, cal un sistema de jubilacions més flexible capaç d’adaptar-se a les necessitat del sistema en cada moment i a la situació i perfil de cada professional.


Al juliol del 2016, en la16a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica de Puigcerdà, la Dra. Elvira Bisbe i altres metgesses varen denunciar les enormes dificultats que les metgesses tenien per poder conciliar la vida laboral i la familiar “de profesión cansada”, recordo que va dir la Dra. Bisbe en la seva intervenció. En aquella sessió vostè es va comprometre a abordar la qüestió des del Col·legi de Metges. És per això que la Dra. Bisbe s’ha incorporat com a vicepresidenta a la seva nova Junta?. Pensen abordar el problema des del CoMB?

Dr. Jaume Padrós: Deixi’m corregir-lo: la doctora Elvira Bisbe ja era la vicepresidenta a la Junta de Govern del CoMB anterior i ara repeteix. El fet nou a destacar amb el nou equip és que el 55% dels seus membres són metgesses, la majoria joves i grans professionals, una proporció que reflecteix de manera exacta la situació sociodemogràfica de la professió. La necessitat de conciliació és més una qüestió de generació i de cultura social que no pas de sexes. Si el sistema ho aborda adequadament, en lloc de fer-ho com un problema, el repte de la conciliació pot esdevenir un dels grans motors de canvi per transformar l’organització de les institucions i dels centres sanitaris cap a un model més participat i amb més autonomia per als equips i menys càrrega burocràtica. N’estic del tot convençut.


Un altre qüestió que ha preocupat de sempre als metges és la participació dels professionals en la presa de decisions; fins ara, tot i els diferents intents de donar satisfacció a aquesta reivindicació no s’ha trobat una solució satisfactòria que permeti que els metges sentin que la seva opinió és habitualment respectada i els òrgans de govern per la seva banda vegin garantida la sostenibilitat dels centres. El CoMB fa uns mesos va elaborar en aquest sentit un document que feia referència a l’organització de les estructures de govern a l’ICS, i per altre banda hi ha hagut experiències com les EBA o les cooperatives que sembla que són plenament satisfactòries, especialment en el cas de les cooperatives. Com veu aquest problema des de la seva responsabilitat al front del CoMB ?

Dr. Jaume Padrós: Aquesta continuarà sent una de les prioritats en l’acció de la nova Junta. En l’actual context de crisi econòmica i d’incertesa política, existeix una certa actitud generalitzada de paràlisi a tots els nivells que, d’altra banda, és fins a cert punt lògica. Però, ni la professió ni el sistema, no ens ho podem permetre. L’actual conjuntura està tractant malament moltíssima gent, però, sobretot, els que volen liderar canvis. És sobre aquests que hem de pivotar la transformació del model per fer-lo viable i sostenible. I cal coratge de les institucions, organitzacions, gestors i polítics per apostar  per aquests lideratges. El CoMB ha de treballar per estimular-los, identificar-los i formar-los per a aquest repte. Només els professionals poden liderar el canvi necessari. Ens caldrà, per tant, a tots els agents, molta mirada àmplia i generositat.


Cada vegada es senten més veus denunciant l’estat d’obsolescència, quan no d’avaries molt sovintejades, dels aparells per al diagnòstic i fins i tot d’equipaments de l’àrea quirúrgica. En quin grau pot afectar aquesta situació al manteniment de la qualitat de l’assistència malgrat el compromís i la dedicació dels professionals?

Dr. Jaume Padrós: Abans he parlat de les condicions laborals dels professionals com una de les prioritats, però el capítol d’inversions i d’equipaments és l’altra gran prioritat. Tenim unes estructures sanitàries descapitalitzades i no existeix una política de noves inversions en tecnologies. En el moment actual caldrà emfatitzar una vegada més que amb aquests recursos no podem desatendre els pilars de l’excel·lència del sistema, sense oblidar-nos tampoc de la docència i la recerca.


Com veu la situació del sistema sanitari català en les circumstàncies actuals, sota les efectes de l’article 155 de la Constitució, amb un conseller de Salut a l’exili, i amb dificultats òbvies per formar un nou govern?

Dr. Jaume Padrós: És urgent la normalització institucional. Per raons polítiques i democràtiques. La situació actual suposa un enduriment de la tensió que no es pot mantenir més temps. I les organitzacions sanitàries ho estan patint molt.


Tot i les dificultats d’un finançament escàs, el sistema sanitari català ha resistit amb nota i els seus resultats en salut són equiparables als dels països europeus que es poden permetre destinar molts més diners que nosaltres a la sanitat. Quin paper han tingut els metges i els professionals sanitaris en el manteniment de la qualitat assistencial dels nostres serveis de salut?

Dr. Jaume Padrós: Si la qualitat nuclear de la sanitat del nostre país no s’ha vist ressentida, ha estat pel compromís ètic dels seus professionals. No només dels metges. Però l’excel·lència del sistema sanitari no es pot basar en retribucions indignes i precarietat , a més, de manera indefinida. Com tampoc en l’acceptació resignada de la nostra societat i dels seus representants. La sanitat té els professionals més ben valorats i és el servei públic més apreciat pels ciutadans. És l’eina que, juntament amb l’educació, vertebra més i millor la nostra societat. Això és patrimoni de tots, per tant, prou d’utilitzar-les com a armes llancívoles entre partits i prou de debats estèrils. Reclamo, un cop més, per responsabilitat democràtica, que s’arribin a amplis consensos per fer viable el sistema sanitari a través dels canvis que preservin els seus valors i l’excel·lència i explicar bé a la societat què signifiquen i quines renúncies s’han de fer, si cal, en altres àmbits com a contrapartida.


Per últim Dr. Padrós, quin missatge voldria transmetre al col·lectiu de metges de la sanitat pública de Barcelona?

Dr. Jaume Padrós: Un missatge optimista i d’esperança. Estic convençut que ens en sortirem d’aquest moment difícil. És de les crisis que s’aprèn i es generen oportunitats de canvi, nous projectes i iniciatives. La Junta de Govern del CoMB aposta decididament perquè la professió lideri aquests canvis, amb els valors que ens acompanyen, com l’honestedat i el compromís. Els col·legiats i col·legiades s’han de sentir confiats amb aquest gran equip que no deixarà d’encarar cap dels problemes que se’ns presentin, amb sensibilitat i amb determinació. Comptarem amb tothom que tingui alguna idea o proposta a fer. Estarem a prop dels que més pateixen i donarem suport als bons lideratges. I ho farem des de la  independència i des de la col·laboració lleial.


Moltes gràcies Dr. Padrós per fer-nos avinent els seus punts de vista sobre els diferents problemes que els metges tenen plantejats avui en el sí del nostre sistema sanitari públic. Gràcies també per la seva bona disposició, per la seva amabilitat, i pel temps que ens ha dedicat.