Estrenar un nou edifici hospitalari, tot un repte econòmic

L’administració sanitària parteix d’uns plantejaments allunyats de la realitat

 

La majoria d’hospitals catalans que han posat en funcionament nous edificis hospitalaris en substitució dels antics, han patit greus desequilibris econòmics.

Alguna explicació lògica hi ha d’haver, però si repassem la realitat dels hospitals de la xarxa pública catalana, construïts quests darrers 30 anys, ens serà difícil trobar-ne alguns que no hagin patit problemes de desajustos econòmics.

El nou Hospital d'Igualada

En concret en el meu cas puc parlar de dues experiències viscudes de prop. Una la del nou Hospital d’Igualada que quan va ser inaugurat, el CatSalut pretenia que el pressupost del nou centre fos pràcticament el mateix que tenien els dos edificis hospitalaris existents fins aquell moment a Igualada. El resultat fou que el dèficit va passar a formar part del dia a dia d’aquella institució. L’administració sanitària va començar a demanar-li al gerent (excel·lent professional per altre banda) plans d’empresa. Se li demanava que “quadrés els números” sobre el paper, però la realitat era tossuda i el dèficit continuava. A un Pla d’Empresa el succeïa un altre, però tots ells allunyats de la realitat, i és que els responsables del CatSalut es creien que el fet de tenir que netejar, escalfar a l’hivern i refrigerar a l’estiu molts més metres quadrats, tenir que amortitzar un aparellatge pràcticament tot nou i un edifici nou, enllumenar molts més espais, etc., tot això es podia diluir en les xifres d’un Pla d’Empresa que satisfés els desitjos de l’administració encara que fos del tot irrealitzable. El cert és que la realitat del dia a dia va demostrar que el dèficit no era culpa del gerent, sinó de la manca de visió empresarial d’alguns funcionaris del CatSalut. No sé si avui, els pecats originals de l’Hospital d’Igualada hauran estat definitivament esmenats, però si sé que varen pivotar durant anys sobre el seu pressupost i per tant sobre el seu compte de resultats.  

Un altre exemple el tenim amb la Fundació de Gestió de l’Hospital de Sant Pau. Aquesta Fundació es va crear al començament dels anys 90, amb l’objectiu de separar la gestió de l’Hospital de la part patrimonial. Es pretenia que d’aquesta manera la gestió de l’Hospital deixés enrere tots els dèficits històrics, i no es veiés condicionada per situacions anteriors. Era un “començar de zero”. Doncs bé, la Fundació de recent creació que havia de gestionar el dia a dia de l’Hospital es va crear amb un fons de maniobra de 10 milions de pessetes, quan només l'import mensual de la nòmina del centre superava ja aquesta quantitat. No cal dir que el gerent de l’Hospital el primer que va tenir que fer va ser demanar un crèdit per poder pagar nòmines  proveïdors.

Hi ha més exemples, com l’Hospital de Reus, que ha vist desballestar el seu equilibri pressupostari pel fet de posar en funcionament un nou centre hospitalari, sense un pressupost seriós que tingués en compte les noves despeses que es generarien en funció dels nous espais. Val a dir que en el cas de Reus, si va sumar a més els efectes de la carrera tecnològica que l’Hospital va emprendre, dotant-se d’uns equipaments tecnològics que superaven en molt les necessitats de la població atesa. També el nou Hospital de Mataró va veure com els seus primers pressupostos no responien a les necessitats del nou centre. Altres hospitals han viscut també situacions semblants pel fet de no haver disposat des del moment zero d’un pressupost adequat. Un pressupost que reconegués les despeses reals, però que adeqüés també els ingressos a aquesta nova realitat de les despeses. 

La pregunta és, i això perquè passa? És que els funcionaris del CatSalut són dolents professionalment parlant? I la resposta és no; aquest no és el motiu; al CatSalut hi ha excel·lents professionals. Potser sí que a alguns d’ells els aniria bé haver passat per l’empresa privada, atès que això els aportaria una visió real del dia a dia de l’activitat empresarial, però en general al CatSalut hi ha molt bons professionals.

Quin és doncs el problema? El problema és genètic. Algú va dir algun dia que quan s’inaugurava un nou centre, “tot havia de continuar sumant cent”. Això volia dir que el CatSalut no considerava situacions sobrevingudes per una major dimensió i entenia que aquests efectes havien de ser compensats a través de la “bona gestió”. Per tant, el que es fa avui al CatSalut quan es decideix construir un nou hospital, és dotar el capítol d’inversions per fer front a les despeses derivades de la nova construcció, però ningú dota el capítol de concerts, amb les quantitats que permetin compensar a través de la compra de serveis l’increment de despeses que es produirà quan el nou centre entri en funcionament. Mentre algú no se n’adoni que cal dotar els pressupostos adequadament el problema persistirà i continuarem veient centres hospitalaris nous amb desequilibris en els seus comptes.