dilluns, 19 de febrer de 2018

Hospital de Mataró: aclarint les xifres


Un hospital amb un finançament clarament insuficient, amb una estructura de costos ajustada, però uns ingressos que el castiguen.



 
A banda d’una millora en el seu finançament l’Hospital necessita un Pla d’Inversions per fer front a l’obsolescència tècnica d’una bona part dels seus equipaments      



Escrivia fa pocs dies que a l’Hospital de Mataró no li acabaven de sortir els números, i evidentment és cert. Cal però matisar les causes per les quals es dona aquesta situació. En l’escrit referenciat, equiparava la situació dels hospitals de Reus i de Mataró, i relacionava els dèficits d’ambdós centres sanitaris amb l’escalada assistencial derivada de voler tenir especialitats d’hospitals terciaris en lloc de prestar els serveis que han de correspondre a uns centres sanitaris destinats a cobrir les necessitats assistencials de la població de les comarques a les que donen serveis. Tot i que en un altres escrit veurem que hi ha certes analogies entre Reus i Mataró, i també Igualada, o Sant Pau, o Uigcerdà i tants d’altres, el que no és correcte és afirmar que “avui” (i remarco la paraula avui), l’Hospital de Mataró estigui immers en un plantejament d’incrementar la seva cartera de serveis assistencials.  

Veient la seva cartera de serveis, i a banda de l’obesitat mòrbida i de les actuacions quirúrgiques que se’n deriven, i d’algunes especialitats del servei de pediatria, es diria que els serveis assistencials de l’Hospital estan en consonància amb el nivell de serveis que un Hospital com el de Mataró ha de tenir. Valgui dir que la capacitat resolutiva territorial (comarca del Maresme Central) de la problemàtica assistencial que rep l’Hospital està al voltant del 78%.

Per conèixer les causes que han portat al tancament en vermell de les xifres de l’any 2017, m’ha semblat oportú parlar amb Ramon Cunillera, gerent del Consorci Hospitalari de Mataró, que a més de ser gerent de l’Hospital és autor del Pla de Reestructuració que s’havia aprovat per tal que l’Hospital de Mataró pogués recuperar l’autonomia de gestió que com és sabut va perdre al mes d’octubre de l’any 2015.

El primer que el Dr. Cunillera m’explica és que des de l’època de Pere Solei a la gerència de l’Hospital de Mataró a l’any 2007, l’estructura de costos ha estat sempre molt ajustada, i que per tant la situació de dèficit de l’Hospital bé molt més des d’un finançament insuficient que no pas d’una gestió poc rigorosa. Quan a l’any 2014 es va fer el dèficit que va acabar significant la pèrdua de l’autonomia de gestió per part de l’Hospital es va fer una Pla de Reequilibri (PR), amb una complicitat màxima amb el CatSalut, que es basava en que el Servei Català de la Salut faria una compra més adequada a les possibilitats reals de l’Hospital pel que fa a l’activitat quirúrgica amb un mix de complexitat més elevat.

Aquest PR comportava també que l’activitat que es feia a l’antic Hospital de Sant Jaume es passaria a fer a l’Hospital de Mataró, llevat de la psico-geriatria que es faria en una ubicació diferent. Aquesta part del PR mai es va poder dur a terme atès el rebuig d’entitats veïnals i de “dempeus per la sanitat pública” que amb la seva oposició, varen fer que el dèficit anual de l’Hospital de Sant Jaume (al voltant del milió i mig d’€ anual) continués pressionant sobre el compte de resultats de l’Hospital de Mataró. Un altre factor que ha pesat sobre els comptes de l’Hospital són els dos crèdits que es varen tenir que subscriure ja fa anys, i dels quals l’Hospital ha pagat el principal i els interessos. Un d’aquests crèdits es va amortitzar l’any passat i de l’altre, ara el CatSalut en paga el principal però l’Hospital ha de continuar abonant els interessos. Sembla que aquest segon crèdit quedaria amortitzat l’any vinent.    

Malgrat que el PR no es va poder dur a terme en la seva integritat, els gestors de l’Hospital han fet tots els esforços per mirar de compensar els efectes econòmics negatius que se’n deriven. En aquest sentit, els resultats econòmics de l’any 16 estarien dins de les previsions del Pla i el problema ha aparegut a l’exercici del 2017 quan a més dels efectes del dèficit de l’Hospital Sant Jaume, han aparegut noves circumstàncies que han incidit directament en el compte de resultats de l’Hospital:
  • Una sentència que està recorreguda però que se n’ha hagut de fer la provisió comptable, sobre la paga de vacances i els conceptes que ha d’incloure.
  • El retorn de la paga extra del 2012 als treballadors, que l’Hospital no pot compensar amb els diners que se li van donar a aquests efectes.
  • I l’increment salarial de l’1% acordat pel CatSalut, que en el cas de l’Hospital de Mataró no es veu compensat amb l’increment de tarifes del 0,63%.

L’impacte econòmic negatiu del conjunt d’aquestes tres circumstàncies representa un total de 2,4 milions d’€.

El PR comportava per al 2017 una previsió de tancament negativa d’uns 1,2 milions d’€; per tant queda explicat quasi al 100% que en l’exercici del 2017, l’Hospital de Mataró tanqui amb unes xifres negatives al voltant dels 3,8 milions d´€. En vista de la situació Ramon Cunillera ha demanat ja una reunió urgent al CatSalut amb l’objectiu de refer el Pla de Reequilibri que contempli accions internes, però també externes del CatSalut, a ser possible amb una durada de dos anys, per evitar que si es fa per un termini més llarg, puguin aparèixer mentre s’està aplicant, efectes distorsionadors que el desvirtuïn tal com ha passat amb el primer PR.

Val a dir que a l’Hospital de Mataró es dona una paradoxa que posaria en evidència el finançament deficient de l’activitat que fa l’Hospital: De les dades que s’extreuen de la Central de Balanços, i en el Grup d’Hospitals entre els que està classificat l’Hospital de Mataró, aquest és qui té els costos per UME més baixos, i uns ingressos per UME dels més baixos, mentre que els costos per UME són una mica més elevats que els ingressos per UME. D’aquí s’extreuen dues conclusions; la primera que l’estructura de costos de l’Hospital és molt correcte, i la segona que com més UME faci l’Hospital més dèficit generarà, el que posa de manifest que les tarifes que s’apliquen a l’Hospital de Mataró tenen molt marge de millora... (UME: unitats de mesura estandarditzades).  

Acabo anunciant un altre dels problemes de l’Hospital que té molt preocupat al seu gerent. L’Hospital de Mataró necessita de forma imperiosa i immediata 10,4 milions d’€ per reposar equipaments, adequar la seva tecnologia i assumir obres que no poden demorar-se més en el temps. Les forces polítiques presents a l’Ajuntament de Mataró i el CatSalut han d’ajudar com sigui a l’Hospital, i avui millor que demà...


I mentre tant, per obra i gràcia del 155, el CatSalut no té pressupost per l’exercici 2018, i la seva capacitat d’assumir nous compromisos és la que és... En definitiva mala peça al teler.                   

Cap comentari:

Publica un comentari