dimecres, 7 de febrer de 2018

El 155 està provocant paràlisi institucional al departament de Salut i situacions molt semblants a les dels anys de la censura franquista



Per impossible que sembli, els vetos de Madrid arriben a uns nivells increïbles: es veta el nom d’un CAP o la cessió d’un dret de superfície per posar dos exemples reals.



Totes aquelles institucions que estan presidides pel conseller de Salut, han d’enviar a Madrid, naturalment en castellà, les ordres del dia de les reunions dels òrgans de govern per tal que Madrid doni el vist i plau, així com els acords que es prenguin, que com les ordres del dia, poden ser vetats. És el cas entre d’altres, del consell de direcció del CatSalut, però afecta també a diferents fundacions de recerca i a la fundació TIC Salut.



Els responsables del departament de Salut estan fent tot el que està a les seves mans per intentar que els efectes de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució al departament de Salut no arribin als ciutadans. L’exemple de les tarifes dels centres sociosanitaris il·lustra bé com els directius del CatSalut han intentat evitar efectes nocius sobre el nostre sistema de salut, i sobre els treballadors del sistema. Com es sabut, quan es va produir la intervenció del departament de Salut, les tarifes del centres sociosanitaris encara no havien estat publicades en el DOGC. Quan es va demanar autorització a Madrid per publicar aquestes tarifes, Madrid va denegar el permís atès que no ho veien clar i no entenien el motiu pel qual s’havien de modificar. Després de molta insistència per part del CatSalut, finalment l’últim dia hàbil de desembre es va aconseguir desbloquejar les tarifes i això va permetre que el personal del sector sociosanitari pogués recuperar l’1% del seu salari.

Tanmateix hi ha altres qüestions en les que la bona disposició dels responsables del departament de Salut no les han pogut desencallar, i en aquesta línia Josep Maria Argimon subdirector del CatSalut, explicava fa pocs dies a diferents mitjans alguns d’aquests temes. En total fins avui l’aplicació del 155 ha impedit invertir 25 milions d’€ a Catalunya en diferents projectes.

Però més enllà d’aquests perjudicis, el que voldria ressaltar avui és l’absurditat de la situació que es produeix en totes les empreses públiques i consorcis del CatSalut, i en totes aquelles institucions en les quals el conseller de Salut n’ostenta la presidència. En les EPiC cada vegada que s’ha de celebrar una reunió dels seus conselles rectors, s’ha d’enviar a Madrid una relació dels acords adoptats evidentment en castellà, els quals poden ser vetats si així ho decideixen des del “ministerio”. Quan es tracta d’institucions, en les que la presidència del seu òrgan de govern recau en el conseller de Salut, llavors a més dels acords, cal enviar prèviament a la reunió, les ordres del dia amb els temes a tractar. En aquest últim cas, Madrid pot vetar també els temes inclosos en l’ordre del dia a més dels acords que s’adoptin. Això afecta a moltes fundacions de recerca que són presidides pel conseller, però afecta també al Consell de direcció del CatSalut, màxim òrgan col·legiat de la sanitat catalana.

A títol d’exemple voldria comentar alguns exemples de vetos exercits per el “ministerio” en relació al Consell de Direcció del Servei Català de la Salut:
  • El Consell havia de reunir-se al mes de novembre. Fins a tres vegades el “ministerio” els va canviar la data de la reunió, (a la que no assisteix cap representant de Madrid) fins post-posar-la més enllà del 21-D. És evident que l’únic que es perseguia amb aquests canvis de data era retardar la reunió fins després de les eleccions.
  • A Sant Pere de Ribes de Ribes hi ha un CAP nou. A petició de l’Ajuntament, el nou CAP havia de dir-se “CAP Josep Bertran i Miret”. Aquest personatge era un farmacèutic i historiador de la segona meitat del segle XIX autor, entre altres, dels  llibres “Flora de San Pedro de Ribas” o “Crònica de Ribes”. Certament a Madrid es deurien imaginar que es tractava d’algun líder històric de l’independentisme; sigui com sigui el cert és que han vetat aquest nom per al CAP.
  • Per la seva banda l’Ajuntament de Breda havia cedit un terreny a la Generalitat amb l’objectiu que el CatSalut hi construís un CAP. Doncs bé, el “ministerio” també ha vetat aquesta cessió del terreny, i pel moment, mentre estigui vigent el 155, el CAP de Breda està en els espais siderals com preveia l’exministre García Margallo.
En el franquisme la censura era un fet habitual en el cine,
en els mitjans de comunicació i en el món de la cultura;
 ara, sota el 155 es practica a Catalunya una censura
institucional i també dels mitjans de comunicació 
La pregunta és, perquè Madrid actua d’aquesta manera tan contradictòria i arbitrària?. Hi haurien tres possibles explicacions: La primera que volen fer notar d’una manera autoritària i humiliant, que el departament de Salut està intervingut; la segona, un desconeixement absolut del sistema sanitari català; i la tercera estaria relacionada amb el fet que prendre decisions comporta assumir riscos, i en aquests moments cap funcionari de Madrid vol córrer cap risc amb referència a Catalunya; per tant davant de qualsevol situació que no entenen s’imposa la precaució i la resposta és “no, no vaya a ser que...”. Segurament la realitat passa per una dosis adequada de cada una d’aquestes tres raons.

Com a conseqüència de tot plegat, els òrgans de govern dels ens dependents del CatSalut han reduït al mínim les seves reunions i tracten qüestions que no puguin ser vetades o rebutjades pel “ministerio”. Les conseqüències de la intervenció del sistema sanitari català les pagarem tots ben cares...

Lamentablement aquesta situació recorda massa l’època de la censura franquista. Sembla que aquells que varen censurar la pel·lícula “Mogambo” convertint un adulteri en un incest, o la pel·lícula “Casablanca” en la que a RicK (Humphrey Bogart) se li va canviar la seva participació en la guerra civil espanyola (bàndol republicà), per haver combatut contra l’annexió d’Àustria per part dels nazis, han ressuscitat i ara han canviat les pel·lícules per les institucions catalanes. Haurà ressuscitat també Franco?



Cap comentari:

Publica un comentari