dijous, 1 de febrer de 2018

La informació sobre llistes d’espera sempre genera titulars, i alguns mitjans sempre hi busquen alguna connotació negativa



Amb la publicació de les dades relatives a llistes d’espera, dues vegades l’any, algunes organitzacions sindicals i també determinats moviments socials, aprofiten l’ocasió per treure els iaio-flautes a passejar.



La informació sobre llistes d’espera aporta més dades positives que negatives. Sempre hi haurà la possibilitat de buscar-li tres peus al gat, atès que aquest problema, igual que les urgències hospitalàries, mai es podrà resoldre al 100% en totes les especialitats mèdiques.



La informació sobre llistes d’espera permet interpretacions i anàlisis diferents. Tot depèn de si el problema s’enfoca de forma positiva o negativament. Es plantegi com es plantegi, sempre hi haurà la manera de poder-ho justificar. La dificultat sorgeix quan s’intenta fer un anàlisi objectiva, atès que llavors  apareixen un conjunt de dades que semblen prou bones, junt amb d’altres que no ho són tant. El que no és en cap cas vàlid és no interpretar correctament la informació, sobretot si aquesta interpretació errònia es fa voluntàriament. Posaré un exemple d’aquesta última afirmació:

Alguns mitjans han criticat que el nombre de persones en llista d’espera quirúrgica a  31 de desembre de 2017 s’hagi reduït “només” en 1019 persones respecte a la llista d’espera que existia a 31 de desembre del 2016. En funció d’aquesta dada interpreten que el “Pla de Xoc” del CatSalut ha estat un fracàs. Res més lluny de la realitat; els que fan aquesta interpretació no tenen en consideració als milers de persones que s’han incorporat durant l’any 2017 a les llistes d’espera quirúrgiques com a conseqüència del nous pacients procedents d’una major activitat a consulta externa i proves diagnòstiques, i que també han estat absorbides pel Pla de Xoc. Ho demostra el fet que durant el 2017, s’han fet 22.220 intervencions més que l’any anterior.

Personalment em quedo amb una lectura que em sembla prou significativa: a l’any 2012, un 65% dels malalts intervinguts quirúrgicament havien estat atesos dins dels terminis establerts com a acceptables. L’any 2016, aquests malalts atesos dins dels terminis establerts havien pujat al 91% i aquest any 2017, els malalts intervinguts dins dels terminis establerts és quasi del 96%. La millora és evident. També resulta clara la millora experimentada per accedir a una consulta d’especialista o a les proves diagnòstiques. A banda d'això cal afegir un aspecte qualitatiu important: tots els procediments quirúrgics de cirurgia cardíaca s'atenen dins d'un període màxim de 90 dies, i més del 99% dels malalts que han patit alguna cirurgia oncològica ho han fet dins dels terminis garantits. Per tant, el problema de les llistes d’espera està ben encaminat. No està resolt, n’hi ho estarà mai (l'accessibilitat al sistema mai serà immediata), però estem millor.

En qualsevol cas, el problema de les llistes d’espera necessita de més voluntats per ser resolt. Entre les mesures endegades pel CatSalut i l’esforç de molts professionals s’han anat donant passos endavant. Tot i així hi ha centres en els que s’ha avançat més que d’altres, i hospitals que presenten una major eficiència quirúrgica que d’altres. Això és així per que la “cultura” de les organitzacions també juga un paper significatiu en aquesta qüestió. Segurament tenim encara algun centre hospitalari que considera que tenir una llista d’espera en determinades especialitats mèdiques és sinònim de tenir molts clients, i per tant de ser un centre en el que els metges operen molt bé, són molt reconeguts, i els malalts volen que els operin allà. Tos els centres hospitalaris de la xarxa pública haurien de posar en el focus de la seva activitat dues qüestions molt evidents: no es poden tenir malalts als passadissos d’urgències esperant un llit, i no és acceptable tenir una llista d’espera, si aquesta es pot reduir a través d’una millor gestió i una organització més centrada en aquest objectiu.

El que em sembla lamentable és que de nou aparegui el populisme a treure profit de tot plegat. El dia 25 de gener, dos dies després que es fessin públiques les dades del CatSalut sobre les llistes d’espera, la “marea blanca” va convocar concentracions a hospitals de la xarxa pública catalana per protestar contra l’existència de les llistes d’espera. Naturalment varen convocar als mitjans de comunicació que hi van acudir amb promptitud per recollir unes declaracions de representants de la “marea” i d’alguns sindicats que curiosament practicaven el mateix discurs: “la dimensió de les llistes d'espera està relacionada amb el grau de privatització de la provisió dels serveis públics i amb el grau de desenvolupament de l'atenció primària”. Tornem malauradament als populismes de la privatització dels serveis de salut. No havíem quedat que el conseller Comin havia fet la “major desprivatització de la història”? No en tenen prou? encara volen més conflictes a la sanitat pública?. No cal dir, que els escassos participants en aquestes concentracions eren “iaio-flautes” sense massa cosa més a fer...


No vull acabar sense fer esment a l’esforç del CatSalut per facilitar l’accessibilitat dels ciutadans als serveis sanitaris, millorar la informació i incrementar la transparència al voltant de les llistes d’espera. En aquest sentit repetir que els interessats poden cercar informació mensual sobre les llistes d’espera a la pàgina web del CatSalut.    

Cap comentari:

Publica un comentari