Pediatria dels Pirineus, una experiència interessant i que cal conèixer (I)

  

Un grup de metges pediatres varen decidir unir els seus esforços per oferir els serveis de pediatria en una àrea geogràfica allunyada de Barcelona i el seu entorn, on la  dificultat de trobar especialistes creava un problema assistencial greu. 

El pediatra Jordi Fàbrega és el dinamitzador d’aquesta empresa de professionals, que en forma de cooperativa, ha arrelat amb força a l’Alt Urgell. La seva decisió ha resolt un problema assistencial que fins llavors no tenia una solució de qualitat.

Els orígens d'aquesta interessant experiència s’han de situar a la segona meitat de la primera dècada dels anys 2000. Hi havia (hi encara hi continua havent) un greu problema per la manca d’especialistes mèdics que afectava entre altres especialitats a anestèsia, tocoginecologia, oftalmologia, radiologia o pediatria. Aquesta manca de professionals estava especialment aguditzada als hospitals més allunyats de l’àrea metropolitana de Barcelona, i en particular als hospitals comarcals de la zona pirenaica. Els habitants de La Seu d’Urgell protestaven reiteradament perquè les dones de l’Alt Urgell havien d’anar a parir en molts cassos a la veïna Andorra, o perquè a l’Hospital de la Seu no hi havia prou pediatres fet que comportava que no es poguessin cobrir les guàrdies, mentre que en altres poblacions d’aquelles comarques les queixes afectaven també a les mancances de diferents especialitats mèdiques.

El Dr. Jordi Fàbrega, pediatra

Els gerents d’aquests hospitals intentaven trobar professionals que volguessin treballar en aquells centres allunyats dels hospitals de l’àrea metropolitana de Barcelona. Es portaven metges polonesos i russos, amb la dificultat afegida de la llengua, i també metges sud-americans, que tampoc eren la solució malgrat que varen resoldre no pocs problemes. La Regió Sanitària de Lleida preocupada per la situació i per les protestes continuades dels ciutadans de les comarques pirinenques, va començar a recavar ajut al departament de Salut a Barcelona per intentar apaivagar el greu problema que tenien sobre la taula i varen trucar a moltes portes, i entre elles a les de l’Hospital Sant Joan de Déu.    

Per aquells temps, el Dr. Andreu Parareda pediatra de l’Hospital Sant Joan de Déu, havia proposat a la direcció del centre, un projecte per donar cobertura de serveis de pediatria a la comarca d’Osona. Aquell projecte va quedar al calaix de la taula del gerent en espera que en algun moment sorgís una necessitat que permetés la seva posada en pràctica. L’ocasió es va presentar a l’any 2009, quan el Dr. del Castillo gerent de l’Hospital de Sant Joan de Déu va saber de les dificultats de les comarques del Pirineu per cobrir amb garanties, la prestació dels serveis de pediatria. En aquell moment, el Dr. del Castillo va recordar el projecte del Dr. Parareda, i es va posar en contacte amb ell, i amb el departament de Salut, per cercar la manera de poder presentar alguna proposta que servís per resoldre el problema. El Dr. Parareda va analitzar qui podria liderar un projecte com aquest a les comarques pirinenques, i va recordar que el Dr. Jordi Fàbrega li parlava sovint dels vincles de la seva familia amb la Seu d’Urgell en les èpoques en que ell havia estat el seu formador en l’etapa MIR, i que en aquells moments ocupava una plaça de pediatra a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona.

El projecte va interessar des del primer moment al Dr. Fàbrega, i a més en ell es donava un altre condició que afavoria el projecte: la seva dona també era pediatra, la qual cosa sumava positivament per l’èxit de l’operació que es pretenia dur a terme. El Dr. Jordi Fàbrega podia marxar a La Seu amb la seva família, i això no afectava al treball de la seva dona atès que ella també podia incorporar-se al projecte.

Tots plegats varen entendre que la millor solució per aconseguir que el projecte no tingués el rebuig dels habitants del Pirineu, era que es pogués comptar amb el recolzament de Sant Joan de Déu atès que el seu prestigi era sobradament reconegut a les comarques pirinenques. A l’hora de parlar de la fórmula jurídica que la nova empresa havia d’adoptar, van establir com a primera premissa que volien treballar amb autonomia de gestió, per tant no subjectes a imposicions sinó que totes les decisions fossin fruit de l’acord entre els membres que formessin l’equip. A Sant Joan de Déu varen veure bé el plantejament i amb la aquiescència del departament de Salut varen constituir una cooperativa (societat cooperativa catalana de treball associat limitada professional)

Les cooperatives, tot i ser entitats en base associativa, estan subjectes a un règim jurídic diferent al de les EBA que coneixem fins avui. En una cooperativa, el soci que entra ha de fer una aportació corresponent a la quota part que li correspongui, i quan deixa la cooperativa rep la quantitat que havia aportat en el moment de fer-se soci, mentre que en una EBA convencional, el capital social està dividit en accions, i aquestes poden ser objecte de compravenda a preus de mercat. En les cooperatives no hi ha per tant mercantilització d’unes accions que no existeixen, mentre que a les EBA es pot fer negoci amb la compravenda d’accions, entre altres diferències.

Veiem altres diferències amb les EBA: en un cooperativa el 75% de la feina l’han de fer els socis, i per tant només es pot tenir contractat personal per assumir un 25% de la feina com a màxim. Per altre banda les cooperatives estan subjectes a un règim fiscal avantatjós, però un 30% dels seus resultats l’han de dedicar al fons de reserva obligatori amb l’objectiu d’assegurar la solvència econòmica de la cooperativa. Entre altres aspectes, assenyalar també que el 75% dels socis han de ser persones físiques, i només el 25% poden ser persones jurídiques. Les cooperatives han de destinar part dels seus resultats a la formació dels socis. En el cas que ens ocupa, i com a diferència important amb les ABS convencionals, la cooperativa Pediatria dels Pirineus, en el moment de la seva fundació, es va acordar signar un document pel qual mai es repartirien beneficis entre els socis.

(Continuarà...)