divendres, 31 d’octubre del 2014

Tornen els problemes al futur consorci lleidatà


La UdL es desmarca del compromís inicial d’integrar-se al Consorci i crea una comissió per avaluar la conveniència d’aquesta integració


El valor de les signatures recollides pels contraris al Consorci és molt relatiu


El rector de la UdL va adquirir un compromís davant del
conseller de Salut, i ara pressionat per uns pocs
estudiante, està maniobrant de manera
 poc clara  
Aquest dies hem llegit informacions relatives als dubtes que sembla que han sorgit en el sí de la Universitat de Lleida al voltant del nou consorci sanitari de les comarques lleidatanes. Recordem que aquest Consorci hauria d’estar integrat per l’ICS lleidatà (Hospital i assistència primària) Gestió de Serveis Sanitaris (Hospital de Santa Maria i Hospital Comarcal del Pallars i alguns equips d’atenció primària), l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida i la Universitat de Lleida.

Aquest Consorci que hauria de començar a ser efectiu a partir del proper 1 de gener compta amb l’oposició d’un grup irreductible que tot i que se’ls ha explicat per activa i per passiva que es tracta d’un consorci públic format per entitats públiques, continuen mantenint, amb una ignorància notòria, que la creació d’aquest consorci equival a “privatitzar” la sanitat. A l’argument que la suma d’entitats públiques mai pot ser una entitat privada, hi fan oïdes sordes. Però si aquest argument és irrefutable encara n’hi ha un altre de tant potent com aquest. A Catalunya hi deu haver al voltant de 10 consorcis  sanitaris. Algú pot posar algun exemple que algun d’aquests consorcis s’hagi privatitzat? El Consorci Hospitalari de Vic, el de Terrassa, el del Parc Taulí de Sabadell, el d’Igualada, el Parc de Salut Mar, el del Garraf, el mateix Hospital Clínic de Barcelona, el CABE al Baix Empordà, el de Mataró, el del Maresme i la Selva (Blanes-Calella) o el Consorci Sanitari Integral (Baix Llobregat). Alguna privatització? Per que aquesta ceguera absurda de la marea blanca lleidatana? Quina manera de fer el ridícul!

Aquests col·lectius reaccionaris, incapaços d’atendre a raons, guiats per consignes polítiques seguides a l’estil de com feien les someres quan donaven voltes al voltant d’una sínia amb els ulls tapats amb un sac, es basen en la força que els hi donen 35.000 signatures aconseguides en un mes a Lleida per oposar-se al Consorci. Unes signatures moltes de les quals tenen molt poc valor. Si a mi em pregunten, “escolti, vostè vol signar contra la privatització de la sanitat lleidatana?” Jo signo segur. Ara bé si a mi em diuen “escolti vostè vol signar en contra d’un consorci públic que aglutinarà tota la sanitat pública lleidatana?” jo em miraré a qui m’ho proposa i li diré: “tu estàs torrat”. Per tant, ensenyar signatures obtingudes amb preguntes capcioses i enganys, poc valor té. Més que signatures el que cal són raonaments, tot i que per raonar calen neurones, és clar. Val a dir que el Consorci lleidatà compta amb el recolzament de l’alcalde Ros, que ell si, ha utilitzat el raonament per adonar-se que aquest consorci només pot aportar millores a la sanitat lleidatana, mantenint al 100% una sanitat pública i de qualitat.   

 Com deia al començament, aquest consorci havia d’estar integrat també per la Universitat de Lleida (UDL), el rector de la qual, el Sr. Roberto Fernández Diaz, és un altre d’aquests que tot i ser catedràtic deu tenir algun problema de caràcter. Aquest personatge una mica controvertit a dir dels propis docents lleidatans, es va comprometre davant del conseller de Salut Boi Ruiz, a que la UDL s’integraria al Consorci lleidatà.  Doncs bé, abans d’ahir quan el consell de govern es disposava a adoptar l’acord d’integració al Consorci, algú va deixar que un grup d’estudiants d’aquests que estan sempre cercant la manera de crear conflictes, irrompis en la sala on s’estava celebrant la reunió, interrompés la sessió i llegís un comunicat reclamant que es discutís amb ells l’adhesió de la UDL al consorci, utilitzant l’argumentari de la marea blanca lleidatana. I el més sorprenent és que el consell de govern de la Universitat de Lleida va acordar obrir un diàleg per valorar la participació de la Universitat lleidatana en el Consorci Sistema Integral de Salut de Lleida i Pirineus, creant una comissió per fer aquesta valoració, en la qual hi participarien estudiants d’aquest grupet de gent manipulada. Quin rector té la UDL; van ben servits.

Ara la UdL deixa en principi en l’aire la seva integració al consorci, i en aquest sentit faria bé el Departament de Salut de buscar-se un altre soci estratègic més fiable i sobretot una mica més seriós a l’hora de respectar els compromisos adquirits. Segur que  a Lleida hi ha d’haver alguna entitat pública de prestigi, que ajudi a donar cos i envergadura a aquest nou consorci.


Uns quants estudiants de la UdL van interrompre el consell
de govern de la Universitat per llegir un manifest
en contra del Consorci Integral lleidatà 
Per acabar, volia explicar què aporta el nou Consorci a Lleida, tal com ho ha definit aquest matí el conseller de Salut Boi Ruiz, amb qui he tingut l’ocasió de poder-hi parlar una estona. El conseller veu el nou consorci com una solució que permet implementar un model que no costarà més diners als lleidatans, que integra l’assistència primària i l’especialitzada en una sola xarxa, i per tant permetrà atendre molt millor als ciutadans, i que els excedents que es puguin produir es quedaran en el territori, i es podran dedicar a millorar les parts variables dels salaris dels treballadors, a innovació, i a millorar la tecnologia. 
En un futur es podria integrar al consorci el Sant Hospital de la Seu d'Urgell i la primària de la zona.  Parlant de signatures, algú no signaria ara mateix una proposta com aquesta? Hi guanya tothom: ciutadans i professionals de la salut. On és doncs el problema? No ens deixem enredar per aquells que aprofiten qualsevol situació per intentar crear mal estar en la societat, i intentar aconseguir uns quants vots.  El Consorci lleidatà és una molt bona proposta per les comarques de Lleida.

dilluns, 27 d’octubre del 2014

En la 4a jornada del Pla de Salut a Sitges, s’inicia el procés del Pla de Salut de Catalunya 2016-2020


En la jornada d’aquest any, es presentaran més de 1.000 pòsters realitzats pels professionals dels dispositius sanitaris catalans, entre el quals hi ha propostes de molt interès.

En aquests moments les inscripcions a la Jornada, superen de llarg la capacitat de l'auditori de l’Hotel Melià Sitges, amb capacitat per 1380 persones



Carles Constante ha posat en valor el Pla de Salut de Catalunya

El poper dia 28 de novembre tindrà lloc a l’Hotel Melià Sitges la 4a Jornada del Pla de Salut de Catalunya. El lema escollit aquest any per la cita és “Fem salut, construïm futur”. Aquesta jornada anual del Pla de Salut de Catalunya que es celebra a Sitges, s’ha consolidat com una data de referència del sector sanitari català que serveix per conèixer les estratègies i objectius del Departament de Salut, i permet als professionals compartir el coneixement. De la importància que va adquirint al trobada en són una clara mostra els 1.800 inscrits que hi ha en aquests moments a la jornada i els més de 1000 pòsters presentats. Sobretot vull remarcar aquest últim fet per que diu molt dels professionals de la salut que tenim en el nostre país. Portem 5 anys de retallades salarials; la immensa majoria dels dispositius sanitaris del país han reduït plantilles i no cobreixen el 100% de les baixes o de les vacances, i això fa que el personal treballi més estressat i les perspectives salarials dels nostres professionals no podran millorar excessivament en els propers temps. Tot plegat fa que el personal sanitari no estigui content, i es queixi amb raó de la situació que estan vivint. Per això té tant de mèrit que quan el Departament de Salut convoca aquesta jornada hi hagi un allau d’inscripcions, però sobretot un allau de pòsters, fet que implica que molts professionals d’aquests país metges, infermeres, i d’altres professions, s’hagin esforçat per innovar i millorar els procediments del seu dia a dia. Em deia fa poc un alt responsable d’aquest Departament  que algun d’aquests treballs pot tenir fins i tot algun reconeixement internacional. Només lamento, i així ho he fet saber, que només s’atorguin 5 guardons als 5 millors treballs. Ja ho vaig dir l’any passat i ho continuo dient ara, que aquests guardons no estan en consonància amb l’esforç i la il·lusió que hi posen els que participen. Crec que el Departament de Salut hauria de ser més sensible a aquesta situació, i trobar la manera de poder guardonar a molts més participants. No és un problema de guardons: és una qüestió de reconeixement de l'esforç dels nostres professionals.

El format de la jornada serà molt similar al de l’any passat, i comptarà  amb la presentació de la Jornada que la farà Francesc Sancho. A continuació hi haurà una mena de retiment de comptes en el que s’analitzarà que ha passat aquest any en relació al que es volia que passés. Després una persona de reconegut prestigi parlarà del “pensament innovador en les organitzacions” tema aquest de gran actualitat i es passarà immediatament a una taula en la que participaran dialogant entre ells la secretària general del Departament Roser Fernández, i els Drs., Padrosa, Constante,  i Mateu. Després serà el torn del pòsters, i aquest any com a novetat hi haurà una taula en al que hi participaran malalts, familiars i professionals en la que d’una manera enginyosa es posarà en evidència que esperen els uns dels altres i que és el que realment acaben rebent. L’acte es clourà amb la intervenció del conseller de Salut Boi Ruiz, i si no hi ha imponderables com l’any passat, es confia en la intervenció del president Mas.

Tanmateix, la tarda anterior hi haurà un acte, amb assistència restringida al personal expressament convidat, que al meu entendre tindrà un gran interès, atès que s’haurà de debatre al voltant del futur, tractant d’identificar quins seran els temes claus per tal de tenir-los en compte en el Pla de Salut 2016-2020, que començarà a dibuixar-se per tant aquest dia  27 de novembre.

Aquesta jornada prèvia tindrà una primera taula pensada per fomentar el debat i provocar una mica als assistents amb persones de prestigi en el món sanitari català com Vicenç Ortún o Francesc Moreu, i segurament algun periodista de prestigi. A partir d’aquest debat es constituirien unes taules de treball en les que per temes, s’acabaria fent unes propostes que posteriorment serien presentades al conseller de Salut.. 


Val a dir que el Pla de Salut és una eina de molta importància en la solució dels problemes de salut dels ciutadans de Catalunya i en aquest sentit cal reconèixer al Dr. Carles Constante el mèrit de la “revitalització” que ha estat capaç de fer del Pla de Salut, al situar-lo al bell mig de les decisions que es prenen cada dia en l’àmbit de la salut, i en aconseguir que les directrius que emanen del Pla formin part dels contractes de gestió amb els centres del SISCAT més enllà de ser paper mullar com fins ara, i cobrin una especial rellevància atès que el nou Decret de compra de serveis estableix que totes les parts variables dels contractes de gestió estiguin lligades als objectius que es deriven del propi Pla. D’aquesta manera el Pla de Salut esdevé un element capaç d’aconseguir que la planificació es converteixi en realitat i no en una mera quimera.  


www.rbaestudisiprojectes.cat                               


dissabte, 25 d’octubre del 2014

Hi haurà conveni col·lectiu del sector sanitari?


Sembla que pel conveni sociosanitari no hi han d’haver excessius problemes


En canvi el conveni col·lectiu que hauria d’integrar a més del sociosanitari, l’atenció primària, l’especialitzada i la salut mental,  sembla encallat



Com que la situació és prou complicada, intentaré explicar com s’ha arribat a l’estat actual d’acord a com s’han anat produint els fets. Recordarem que ara fa un any aproximadament es va signar el conveni col·lectiu sociosanitari del qual en van  quedar despenjats els hospitals d’aguts, l’atenció primària concertada i la salut mental. Aquestes institucions han capejat el fet de no disposar d’un referent legal que regules les relacions laborals gràcies a diferents procediments: alguns (pocs) tenien el seu propi conveni; d’altres van fer acords d’empresa amb els seus comitès d’empresa, i d’altres es van acollir de comú acord amb els comitès, al conveni sociosanitari. Per tant, a hores d’ara hi ha un sol conveni col·lectiu vigent, el sociosanitari, que acaba la seva vigència a 31 de desembre.

Aquest conveni, tal com ja vaig comentar en aquest blog, va ser denunciat per les patronals i es va constituir la mesa negociadora que segons fonts properes a la negociació, sembla que tenen una acord bastant enllestit. Per tant, el conveni sociosanitari, si no passen coses rares, estaria ben encaminat i això permetria al sector sociosanitari començar l’exercici 2015 amb un marc de referència en l’àmbit laboral. Segons aquestes fonts els acords són força similars als del conveni vigent, atès que es manté la reducció salarial del 5% acordada pel mediador doncs aquest no aprecia canvis en les condicions que van determinar aquella rebaixa salarial. Semblaria també que les DPO continuarien lligades a l’equilibri pressupostari i financer de l’empresa, i potser s’incrementaria la jornada laboral en un dia, bé per reducció de les hores anuals, bé per assignar un dia més per assumptes propis. Tot això són especulacions, però sembla que podria anar per aquí.

Pel que fa al conveni col·lectiu ampli, el que hauria de regular les relacions laborals tant al sociosanitari coma a la resta de branques de l’assistència sanitària enumerades abans, la situació és força complicada. Tot i que no hi ha cap mesa negociadora formalment constituïda sembla que s’han produït freqüents reunions entre els sindicats i les patronals tendents a elaborar un conveni que resolgui la incertesa jurídica que es crearà a partir del 31 de desembre que és la data en la que perden vigència els acords d’empresa negociats l’any passat. D’aquestes reunions hi ha acords assolits, que haurien de facilitar un pacte ràpid una vegada es constituïssin formalment les mesos negociadores. Tanmateix aquests últims dies ha passat coses que posen en risc la possibilitat d’assolir un acord.

Aquesta és la cronologia dels fets: fa uns dies un sindicat (sembla que UGT), va al·legar que “necessitava més temps” per poder assimilar el fet de signar un conveni en el que no podia presentar masses triomfs als seus associats, i això unit al fet que l’alta direcció del sindicat tampoc veia amb bons ulls que es facilités un pacte la signatura del qual podia beneficiar d’alguna manera la imatge del govern de la Generalitat. Dies més tard d’aquesta passa enrere de la UGT, una de les patronals (UCH) va enviar una circular als seus associats en la que els recomanava  que comencessin a negociar de nou els pactes d’empresa als que havien arribat l’any passat si no es volien trobar a 31 de desembre sense marc regulador de les seves relacions laborals. Finament, avui divendres 24 d’octubre la patronal CAPSS, sense tenir pel moment la majoria de la part empresarial de la mesa, ha convocat a la resta de patronals i als sindicats a iniciar formalment les converses que portin a la signatura del “primer conveni col·lectiu de treball dels centres que pertanyen a les xarxes d’internament i de centres i serveis sanitaris d’àmbit atenció primària d’utilització pública de Catalunya”. Aquesta convocatòria ha estat feta pel dia 29 d’octubre.  

El fet en si comporta interrogants. Perquè CAPSS ha hagut de fer aquesta convocatòria en solitari? Si el conveni sociosanitari va ser denunciat per totes les patronals, com és que ara UCH en concret no s’adhereix a demanar que es constitueixi aquesta mesa?  Quines són les raons que ho justifiquen? I a partir d’aquí la imaginació és lliure. Tanmateix valdria la pena analitzar algunes hipotètiques causes que poden haver originat aquesta situació:

Hipòtesi 1: A determinat nucli de la patronal UCH ja els està bé que no hi hagi conveni; confien en que assolin acords amb els comitès dels seus centres els pot anar millor que  amb un conveni de caràcter general. En aquesta lògica tindríem la nota enviada per UCH als seus associats recomanant aquesta alternativa que ha estat seguida amb rapidesa a la Catalunya central, on sembla que a primers de novembre s’inicien els contactes pels acords d’empresa en algun hospital de la zona.

Hipòtesi 2: Una excessiva visió jurídica dels temes comporta en la pràctica moltes dificultats per poder consolidar acords. Si en la negociació es posen moltes traves jurídiques això contribueix a dificultar els acords i per tant referma la posició de la hipòtesi 1

Hipòtesi 3: algun negociador pot haver ofert pel seu compte a algun sindicat, per exemple el passar les DPO a salari fixe, proposta inacceptable avui atesa la situació econòmica. Aquest fet dificultaria molt un possible acord, i afavoriria també la hipòtesi 1

Hipòtesi 4: alguns no volen un gran conveni que ho abasti tot, i preferirien un conveni global que regulés aspectes molt bàsics, i que després cada sector d’activitat negociés les seves especificitats. Per aconseguir això  el primer que cal és que la hipòtesi 1 vagi guanyant cos, per en últim terme proposar aquesta alternativa a patronals i sindicats com a sortida de l’atzucac en que es poden arribar a trobar si la hipòtesi 1 s’acaba imposant      


Que cadascú hi posi imaginació i es quedi amb la/les alternatives que els semblin més raonables. Veurem com acaba tot. Ara estem en aquest punt pendents de veure que passa el dia 29 d’octubre. Hi haurà “quòrum” per constituir la mesa negociadora?