dissabte, 18 d’octubre de 2014

Proposen la “sovietització” de la sanitat catalana


La proposta parla de nacionalitzar hospitals i primària i omplir els consells d’administració de comissaris polítics


És una falta de respecte a la responsabilitat i a l’esforç de moltes institucions catalanes que han estat i estan suplint els dèficits de les administracions públiques en matèria de salut.



El passat dia 15 d’octubre, un conjunt d'entitats (30) sindicals, professionals, socials i polítiques, van presentar al Parlament de Catalunya i als grups parlamentaris el document anomenat “Pel dret a decidir la nostra salut”.  El document consta de 10 punts en alguns dels quals molts hi podríem estar plenament d’acord. Tanmateix n’hi ha un, el 4 que diu textualment:


L'ex president de Veneçuela, com a gran nacionalitzador de
 serveis, sembla el model a seguir per part dels proposants
del manifest 
“Es posarà en marxa un Pla de Nacionalització dels serveis públics de salut. Convertir el Serveis Català de la Salut (SCS) en el Servei Nacional de Salut de Catalunya (SNSC), amb funcions de planificació, finançament, gestió i avaluació dels serveis de salut públics, integrals i integrats de Catalunya. La col·laboració público-privada existent ha d’anar limitant el seu àmbit fins a la seva total separació i definitiva eliminació, atenint-se mentrestant a les directrius i codi ètic de la Sanitat Pública. Amb el criteri que tots els serveis assistencials que es paguen amb diners públics, han de ser públics, caldrà la definició i declaració, per part del SNSC dels proveïdors públics com a medi propi del SNSC: Progressivament, les entitats del SISCAT, amb hospitals i/o amb equips d’atenció primària hauran de passar a ser entitats que siguin mitjà propi de la Generalitat”

Per dur a terme aquest canvi tan radical respecte de la situació actual, el manifest estableix que:
  • Que consti en els estatuts de l’entitat del que és un mitjà propi del SNCS
  • Que sigui acreditat pel Sistema amb les garanties de qualitat i sostenibilitat
  • Que el proveïdor accepti majoria de representants del SNCS en el seu consell d’administració
  • Que signi el codi ètic i accepti explícitament els valors dels proveïdor públic (servei públic, no ànim de lucre, no pràctica privada en centres públics, incompatibilitats, no portes giratòries)
  • Seguir la directriu europea SEC-95 d’integrar les EPiC en el sector públic
  • Pel que fa al regim laboral del personal del Sistema ha de tenir une condicions laborals unificades i negociades directament amb el SNCS des del primer moment.    
Els signants d’aquest manifest, reivindiquen el “dret a decidir” sobre el sistema sanitari català i plantegen el document com una alternativa a la privatització i mercantilització de la salut. Segons els signants, les portes giratòries o les derivacions de malalts a centres privats són alarmes que els han fet reaccionar a favor d’una sanitat pública i accessible per a tothom. 

Què significa en realitat aquesta proposta? Doncs com ella mateixa anuncia, es tracta de nacionalitzar els serveis públics de Catalunya, i entre ells, la Sanitat. Nacionalitzar és la pràctica comuna dels països amb una estructura democràtica feble i no gaire desenvolupada: avui en el món occidental els països que  han aplicat nacionalitzacions (i encara parcials) són Veneçuela, Argentina i Bolívia entre d’altres. Què pretenen els signants d’aquest escrit? Utilitzar el “Dret a Decidir” la sanitat que volem, per passar a ser un país com l’antiga URSS abans de la seva modernització?

El model sanitari català és un model d'èxit, sòlid i que
cal reforçar i millorar, però mai destruir
Jo crec que una bona part dels signants del manifest no saben ben bé què és el que han signat. D’on sortiran els diners per rescabalar als propietaris dels bens hospitalaris nacionalitzats? Què aportaran els funcionaris a SNCS en els consells d’administració de les empreses sanitàries? A la proposta només li manca que tots els treballadors de la sanitat pública siguin funcionaris. Unificar provisió de serveis i compra de serveis té algun sentit? respon a algun criteri d'eficiència? equival a una distribució més justa dels recursos? o potser és només un "yo me lo guiso yo me lo como", que agrada molt a alguns dels signants del manifest?  

Aquest punt és un torpede a la línia de flotació del sistema sanitari català que s’ha basat de sempre, en l’aportació de les entitats privades (fundacions, societats municipals, congregacions religioses, etc. ) a la salut dels ciutadans, molt abans que l’administració pública crees les seves estructures de serveis. A Catalunya, fundacions com la de Puigcerdà i Seu d’Urgell gairebé mil·lenàries per exemple, porten segles assistint als malalts que ho necessiten; la Mútua de Terrassa està a punt d’assolir els 115 anys d’història, l’hospital de Sant Pau porta més de 600 anys ocupant-se de la salut dels ciutadans; l’antiga Aliança aquest 2014 compleix els 110 anys d’activitat en el camp de la salut, i així moltes altres institucions a Catalunya. Quan ningú s’ocupava de la salut dels ciutadans, moltes institucions del nostre país assumien una tasca que l’Estat no proporcionava.

Qui són els signants d’aquest escrit per proposar nacionalitzar aquestes institucions històriques? Amb quin dret? Certament estem davant d’uns moments preocupants. Entre la demagògia d’alguns, i la ignorància d’uns altres, s’està consolidant l’equivalència maquiavèl·lica de “autonomia de gestió = corrupció” i a partir d’aquesta falsedat es pretén construir una veritat, la qual cosa és una  contradicció en si mateixa.


A mi em preocupa molt que alguns dels signants d’aquest escrit, tinguin correligionaris tan “nets” com els que des del consell d’administració de Bankia (Caja Madrid), gaudien de les targetes “Black”. Aquests són els que volen garantir un procés net i honrat? Anem bé…  


www.rbaestudisiprojectes.cat           

Cap comentari:

Publica un comentari