dijous, 23 d’octubre de 2014

La integració hospitalària de Manresa arriba a la seva etapa final


S’acaben d’inaugurar unes instal·lacions modernes equipades amb tecnologia d’última generació


D’aquí a finals d’any, la pràctica totalitat de l’assistència hospitalària pública es farà a l’Hospital Sant Joan de Déu      



Manresa, juntament amb Igualada, eren les dues ciutats catalanes on l’optimització dels seus recursos assistencials comportava més dificultats, ateses les diferències de criteri  entre els diferents prestadors de serveis sanitaris que històricament treballaven en l’àmbit de la Salut. El procés igualadí es va poder tancar a l’any 1994 després de no pocs problemes, fusionant  els dos centres existents en una sola Fundació amb un patronat únic i finalment va culminar al 2007 amb la inauguració d’un nou hospital que incorporava el dos centres històrics: l’Hospital Comarcal d’Igualada i el de la Mútua Igualadina  (FADA)
A Manresa la situació era encara més complicada, atès que els centres hospitalaris existents no eren dos, sinó cinc: La Unitat Coronaria, la Clínica Sant Josep, l’Hospital de Sant Andreu, l’Hospital de Sant Joan de Déu, i el Centre Hospitalari. Intentar optimitzar l’assistència sanitària a Manresa, partint de la integració d’aquests centres era, si més no, una tasca molt complicada. Tant complicada que el procés que acaba de culminar ha passat en diferents moments per situacions crítiques que l’han posat en perill.

Les institucions manresanes van donar el primer pas a l’any 1986, amb la fusió del Centre Hospitalari i la Unitat Coronària; Vuit anys més tard, la Clínica Sant Josep es va afegir a aquest nucli i van constituir la Fundació Centre Hospitalari Unitat Coronària. Dos anys després al 1988, i fruit de la reordenació sanitària que havia endegat el Departament de Sanitat, es va constituir la Fundació Hospital General de Manresa integrada per l’Hospital de Sant Andreu i el de Sant Joan de Déu. En aquests moments, s’havia passat de cinc hospitals independents, a cinc hospitals també, però agrupats en dues institucions, que són les dues fundacions esmentades.

No és fins al desembre del 2002 quan es constitueix la Fundació Altahia, resultat de la fusió de les dues fundacions que existien fins aquell moment. Cal remarcar que fins aquí, els cinc hospitals continuaven existint físicament tot i que compartien determinats serveis. Calia doncs procedir a la integració de tots aquests recursos hospitalaris en un nou centre capaç d’aglutinar tots aquests dispositius que, atenent a la seva dispersió territorial, implicaven forçosament les ineficiències pròpies d’aquesta situació. Finalment, ara es culmina el procés amb la integració de tota l’assistència hospitalària pública físicament en un sol hospital

Malgrat totes les dificultats que un procés tan complicat com aquest ha implicat, cal posar en valor algunes fets que s’han produït al llarg de tots aquests anys: el primer ha de ser d’agraïment a aquelles persones que han liderat les diferents fases dels procés, sense la generositat de les quals avui no estaríem on som. El segon, ha de ser per ressaltar la generositat de les institucions que han anat adaptant-se en cada moment a allò que l’estratègia del procés necessitava, i en particular al fet que a nivell patrimonial totes les institucions integrades en la Fundació Althaia han cedit el seu patrimoni a la Fundació sense cap tipus de contraprestació. El tercer fet que cal valorar, és el suport polític al projecte, tant a nivell local manresà, com a nivell del Departament de Salut (sota un govern socialista com de CiU) i de la Generalitat. I el  quart  element bàsic ha de ser pel personal treballadors i treballadores dels centres, que amb el seu esforç, les seves aportacions i les seves renuncies han contribuït de manera decisiva a fer possible que finalment hagi arribat el gran dia. Jo diria que en general, veient la cara dels professionals que avui treballen a l’Hospital, es fàcil adonar-se que l’ambient de treball és positiu; se’ls veu alegres i fins i tot orgullosos de disposar d’unes noves instal·lacions modernes i tecnològicament punteres.

No puc acabar aquest escrit sense comentar el paper fonamental de la direcció general de la Fundació Althaia. Més enllà de la seva capacitat de gestió i de lideratge, condicions indispensables avui en dia per dirigir aquestes institucions, vull posar de relleu la seva capacitat negociadora. Aconseguir trobar el finançament necessari per una obra d’aquesta envergadura, en una situació de crisi econòmica com la que hem viscut i vivim, només està a l’abast de persones molt qualificades, en l’àmbit professional sens dubte, però també a nivell personal a l’hora de generar confiança i establir complicitats. En aquest sentit  l’habilitat per aconseguir suports polítics de diferents signes és un fet remarcable. Per això la societat civil manresana i els seus responsables polítics han d’estar molt satisfets d’haver pogut comptar amb un director general de la talla de Manel Jovells que també ha tingut l'habilitat de saber-se envoltar en cada moment d'un equip directiu cohesionat i potent, que ha posat tot el seu interès i professionalitat al servei del projecte.  


Pel que fa a les característiques de la obra recentment inaugurada, en aquest link, es pot veure una relació detallada de les característiques del nou centre.


Cap comentari:

Publica un comentari