diumenge, 28 de juny del 2015

El debat general sobre el Sistema Sanitari Públic de Salut a Catalunya (III)


El president Mas parla de Sanitat en el  ple del Parlament 


A través de diferents exemples va evidenciar com l'oposició fa demagògia populista amb la sanitat: allò que quan manava el tripartit estava ben fet, ara està malament 




Continuant amb el debat del dia 17 de juny, voldria destacar avui la intervenció del president de la Generalitat Artur Mas. Com que no és habitual sentir parlar de sanitat al president Mas, avui explicaré la seva intervenció amb una mica més de detall.


El president Mas va comentar que “tots els quatre grups proponents del debat han parlat del model sanitari però els vull fer notar que aquest és el model que hem fet entre tots” Va afegir que la CUP anava més enllà dient que volia canvia el model, però en cap moment ha dit ni com ni què. Va recordar que aquest model s’ha anat construint al llarg de 35 anys, i que és un model acceptat per la població i compartit pels professionals, i que quan hi ha hagut alternança en el govern, el model no s’ha canviat gens. En aquest punt va dir: “i ara vostès en diuen que no funciona; doncs bé, jo els dic el contrari, funciona; funciona molt bé, i funcionaria millor si tinguéssim els recursos que en justícia ens pertoquen”

El president Mas va continuar al seva intervenció dient que “alguns acusen al govern de  voler carregar-se el model sanitari a base de privatitzacions i negocis, i qui diu això està faltant a la veritat més elemental. A veure si hi ha algú que ens pugui posar un sol exemple d’alguna cosa que fa 4 o 5 anys fos pública i ara ja no ho sigui; això és una immensa falsedat i una gran deslleialtat. Diguin-me una sola privatització duta a terme per aquest govern” va reblar.

Per posar en evidència les contradiccions del tripartit (PSC, ERC i ICV-EUiA) va mostrar el “Pla Estratègic del CatSalut 2007-2010” i va explicar que  el “en la pàgina 56 diu: Creació del Consorci Sanitari de Lleida. És a dir, al 2007 vostès volien fer el que nosaltres volem fer ara, crear un consorci públic, entre entitats públiques. Com pot ser que el que llavors estava bé, ara estigui malament i sigui una privatització encoberta de la sanitat?” 

Encara hi va afegir un altre exemple. El president Mas va explicar que revisant papers quan al 2010 va arribar a la presidència de la Generalitat, es va trobar un acord de govern del consell executiu del tripartit que deia: “el govern es dona per assabentat de les actuacions per treure un concurs de gestió en règim de concessió administrativa per a la construcció i gestió de l’Hospital Ernest Lluch a Cerdanyola”. Al respecte va dir que “aquest concurs que no es va acabar fent per que ja no van tenir temps de fer-lo, si podien presentar empreses privades no? I fins i tot algun fons de capital risc estrangers...o  no? Volen dir que els que privatitzen no són vostès (el tripartit)? No s’equivoquen a l’acusar-nos a nosaltres de privatitzar?” 

El president Mas va preguntar-se quin qualificatiu caldria posar a aquests exemples que havia explicat, i va concloure que tot era pura demagògia, i que el que es pretén és simplement fer mal al govern. El lema ara és “traiem en Mas” i a partir d’aquí doncs tot si val per assolir aquest objectiu.

El model sanitari català resisteix totes les comparacions amb tots els països del nostre entorn amb un model sanitari d’excel·lència amb un professionals de molt alt nivell, que permet que en algunes patologies estiguem pel davant de molts països europeus. Es casualitat això? es va preguntar, per afirmar tot seguit que es tracta d’un bon model sanitari construït entre tots en aquests últims 35 anys. 

Va atribuir les tensions del sistema sanitari a la manca de diners (un 20% menys de diners), explicant que aquesta situació no es culpa del govern català sinó de les injustes assignacions pressupostàries del govern espanyol. Va criticar el model de finançament pactat per l’últim tripartit de l’any 2009 que havia de tenir uns resultats “estratosfèrics” quan la realitat és que ha implicat per Catalunya un sistema de finançament que ens ha aportat uns recursos que estan per sota de la mitjana. Per altre banda va fer referència a les negatives del PP a revisar el model actual de finançament saltant-se el que determina la Llei. Per tant estem davant d’una manca evident de recursos com reconeix la Fundació del BBVA quan diu que en despesa sanitària per habitant, Catalunya està per sota de la mitjana, i que això és conseqüència d’un molt mal repartiment dels fons públics a l’Estat espanyol.
  
“Tot i no disposar dels diners que ens caldrien, tot i tenir un 15% de diners menys dels que teníem al 2010, el sistema està millor que no estava, ah resistit la situació i això ha estat gràcies a que tenim una molt bona base, que és el talent dels professionals. Ara bé, aquest situació no es pot mantenir en el temps. Necessitem més diners per la nostra sanitat.”

Referint-se a INNOVA el president Mas va dir que la relació de la Generalitat amb INNOVA és la mateixa ara que la que era fa uns anys quan governava el tripartit, i per tant, “no ens empassem que si abans no hi havia corrupció n’hi hagi ara; no ens ho empassem... Hi havia un concert, com hi és araAl president Mas li hauria agradat poder parlar d’INNOVA i conèixer qui la va crear, amb quins objectius es va crear, quins sectors d’activitat tocava, perquè al sanitat de Reus va acabar dins d’INNOVA, quines retribucions es pagaven en aquelles èpoques quan es va crear aquest gran entramat empresarial, etc.

El president Mas va acabar la seva intervenció recordant que les primeres retallades salarials d’un 5% lineal per a tothom varen venir del PSOE a Madrid, i del tripartit a Catalunya. Va comentar que si aleshores allò es feia per obligació el que s’ha fet ara no s’ha fet per ideologia sinó també por obligació atesa la greu crisi econòmica a la que ens estem enfrontant. Per últim va reclamar que s’avanci decididament en el Pacte Nacional per la Salut afirmant que era molt difícil d’entendre que alguns partits que ara han reclamat aquest debat, haguessin abandonat al seu dia, els treballs de la comissió que hi estava treballant.


Comentari: el president Mas ha parlat clar i català en un missatge amb tres eixos principals. El primer seria que el Govern de la Generalitat no està privatitzant la sanitat, i que l’oposició menteix utilitzant el “tot s’hi val” per desgastar al govern de Catalunya. El segon reforçant l’idea de la manca de diners, i que la reducció del pressupost de sanitat no és una qüestió ideològica, sinó que respon a una necessitat que emana d’un finançament insuficient i que el PP no ha volgut millorar, i a una crisi econòmica que encara perdura. Tot i això el sistema sanitari català ha aguantat gràcies al talent i als sacrificis dels professionals sanitaris.  I el tercer, afirmant amb dades que els ciutadans de Catalunya gaudim d’un sistema sanitari que és dels millors que hi ha a Europa i al món atenent als seus resultats en salut . El president ho ha acompanyat de diferents exemples que han servit per deixar ben clar com alguns utilitzen la demagògia i la hipocresia per valorar, ara com a negatiu, allò que era bo quan ells governaven, no fa pas tants anys.


dimecres, 24 de juny del 2015

Nous fruits positius del debat de Salut al Parlament


S’ha d’afegir a la llista de resolucions de calat del Parlament, un acord de Govern pel qual s’elaborarà un text normatiu sobre contractació de serveis sanitaris d’atenció a les persones.


Aquesta disposició, és fruit del debat al Parlament però també de l’esperit de lluita de professionals interessants a millorar la Sanitat a Catalunya  


La Resolució aprovada pel Parlament de Catalunya a la que faig referència avui deia exactament:

Resolució 1

2.- El Parlament de Catalunya, pel que es refereix a la contractació amb els centres del SISCAT:
............
............
Insta al Govern de la Generalitat a aprovar un acord de govern que permeti:
a.- Autoritzar la creació d’un grup de treball, integrat per experts en matèria sanitària i de contractació , designats pel titular del Departament competent en matèria de salut , encarregat d’elaborar, en un període màxim de sis mesos, les bases d’un avantprojecte de text normatiu que transposi la Directiva europea 2014/24/UE de serveis en allò que correspon a la contractació de serveis sanitaris del SISCAT en el marc d’una llei catalana de contractació de serveis sanitaris i socials d’atenció a les persones.
b.- Autoritzar que els actuals convenis, contractes i autoritzacions formalitzats per a la gestió dels serveis d’atenció primària, sociosanitaris i de salut mental inclosos els d’atenció a les drogodependències, d’utilització pública d’àmbit comunitari es mantinguin vigents fins a l’entrada en vigor i implementació de la llei esmentada.

I dit i fet, quatre dies després de ser aprovada la Resolució, en la reunió del Consell Executiu de la Generalitat de dimarts passat, es va adoptar un acord de govern que diu pràcticament  el mateix que la Resolució aprovada en el Parlament. La Directiva europea de referència (2014/24/UE), estableix que atenent el caràcter delicat dels serveis  d’atenció a les persones (sanitaris, socials i educatius) les administracions competents han de tenir un ampli marge de maniobra per organitzar l’elecció dels proveïdors dels serveis de la manera que considerin més oportuna basant-se amb criteris específics que en garanteixin la qualitat d’aquests serveis.

Atès que el govern espanyol, aquesta vegada ha actuat amb seny, i tenint en compte  que els serveis sanitaris i socials són responsabilitat de la Generalitat de Catalunya com a conseqüència de les transferències, ha accedit a que el Govern català faci el desplegament legislatiu per tal d’adequar la contractació d’aquests serveis públics a les peculiaritats del model de salut i social de Catalunya.

Aquest és un pas endavant important per garantir la qualitat dels serveis sanitaris a Catalunya, doncs això haurà d’impedir que es pugui adjudicar la gestió d’Equips d’Atenció Primària a organitzacions sense cap experiència en aquest tipus d’assistència, o a empreses especulatives, poc interessades en la qualitat dels serveis prestats, molt més pendents d’assegurar uns resultats econòmics per sobre d’uns resultats en salut.

El fet que aquest acord de govern impliqui que els contractes actuals restin vigents fins a l’entrada en vigor d’aquesta nova normativa que s’ha d’elaborar evitarà que situacions com les viscudes en el CAP l’Escala es puguin tornar a reproduir a Catalunya.

No puc acabar aquest escrit sense fer menció al conjunt de persones que des de l’ombra s’han mogut per fer possible que Catalunya faci, des del punt de vista legislatiu, un nou pas endavant en la qualitat i modernitat de la seva legislació de contractes públics en el camp sanitari. Hi han participat prestigiosos juristes de la salut, professionals sanitaris preocupats per les disfuncions que es podien produir o directius de l’administració sanitària tenallats per una legislació que no recollia les peculiaritats de la sanitat catalana. I entre ells el Dr. Toni Iruela antic col·laborador d’aquest blog, motor incansable de tot el procés de reflexió que ens ha dut a aquest nou plantejament.


Ara que tenim l’oportunitat de fer una llei de contractes propi per la sanitat pública catalana val la pena fer-la amb molta cura per assegurar que aquesta vegada, la llei serveixi per donar cobertura legal a la realitat concreta de la sanitat pública catalana, que com és sabut, és ben diferent a la de la majoria de comunitats de l’Estat espanyol.  


dilluns, 22 de juny del 2015

El debat general sobre el Sistema Sanitari Públic de Salut a Catalunya (II)

La Generalitat paga cada día, 6 milions d'€ conseqüència del dèficit acumulat


Els instruments legals de que disposen els gestors, no els ajuden gens a assolir els seus objectius d'eficiència   


Reprenent  el Debat sobre el Sistema Sanitari Públic català, continuo amb la intervenció del conseller Ruiz: 

Referint-se als sistema sanitari públic el conseller Ruiz va dir que “tenim un Servei Català de la Salut que ens proporciona una targeta sanitària la qual ens permet anar a qualsevol centre de la xarxa pública i ser atesos gratuïtament. Tant si la persona porta samarreta, corbata o bermudes. No hi ha diferències per classe social (en clara al·lusió a la intervenció de la diputada Vallet).

Referint-se novament a les paraules del diputat Herrera, li va demanar a què es referia quan parlava de participació, i va explicar que el departament té estructures participatives que es reprodueixen en el territori, i que els ciutadans estan representats en els sectors sanitaris, a les Regions i al CatSalut, i respecte a la transparència del contractes a que feia referència la diputada Vallet, li va recordar que aquest són públics. El conseller Ruiz va continuar fet al·lusions als comentaris dels que havien intervingut fins aquell  moment dient que “tots els centres són auditats, i en el control hi participa també la intervenció i al sindicatura de comptes”. Va dir que hi han irregularitats en el compliment d’algunes normes de caràcter administratiu i que això no és corrupció. En aquest punt va fer referència a que algunes de les normes no faciliten la gestió, i obliga a adaptar-se a allò que preveu la legislació, quan aquesta el que hauria de fer és donar suport a les necessitats del sistema sanitari. Va posar l’exemple de comprar recanvis d’un aparell que s’ha fet malbé, i que cal que demà mateix  hagi d’estar en funcionament. Va demanar corregir allò que calgui, però no generalitzem per que no és just. Referint-se de nou al Sr. Iceta li va dir que ell estava d’acord amb les gestions que el govern tripartit havia fet per salvar l’Aliança, però que no entenia que el govern que ho havia fet, ara no estès d’acord amb allò que ells mateixos havien fet. Respecte a les privatitzacions va recordar que cada vegada que volen unificar dos serveis en un territori, se’ls acusa de voler privatitzar, i que el sector sanitari està estupefacte davant d’aquests situació.
  
També va fer referència al llast de la despesa financera, i va recordar que la Generalitat ha de pagar diàriament 6 milions d’€ per fer front als deutes que s’ha trobat i que si aquests diners es poguessin disposar per l’assistència, o tinguéssim els diners dels impostos dels catalans que marxen cap a Madrid, segur que no hi haurien llistes d’espera. El problema de les llistes d’espera només es soluciona amb diners pels sistema sanitari públic.

Sobre com abordar la tremenda crisi econòmica que està vivint el país, va explicar que la Generalitat podia haver optat per: no fer res (a l’octubre del primer any ja no s’hauria pogut pagar la nòmina); Reduir l’accessibilitat (eliminant la universalització de l’assistència); reduir la cartera de serveis (tothom hi té dret, però no a tot); la recerca és important, però ara no ho podem fer. Davant d’aquestes alternatives, al Generalitat va optar per mantenir el servei però baixant els seus costos. Es van afectar salaris, prestacions de farmàcia,  inversions, i actuar sobre la demanda fent que allò que es podia esperar, esperés, i en conseqüència es van incrementar les llistes d’espera, que ja tornen a estar al nivell del 2010.
El conseller va insistir en que calia donar més autonomia al territori, tot lamentant que “quan parles d’això, molts n’hi duen privatització”.

Va fer una aportació que entenc molt important per la transcendència que ha de tenir en el futur, sinó es vol que la sanitat esdevingui una prestació social mediocre. Va explicar que els gestors necessiten instruments que els ajudin a resoldre els problemes que se’ls plantegen, i que en l’actualitat, els instruments legals de que disposen s’han convertit en un problema per als gestors. Tot un seguit de normes antigues necessiten ser revisades si és vol garantir l’eficiència en la gestió.

En el camp de les contradiccions, va destacar la posició d’algun dels grups polítics que quan estava al govern va aprovar la Llei de l’ICS, i en canvi ara, des de l’oposició no vol que aquella llei s’apliqui, en clara al·lusió a la constitució de consorcis territorials en els que l’ICS en pugui formar part.

Va concloure la seva intervenció reclamant un finançament millor per la sanitat catalana, i va dir que els ciutadans coneixen aquesta mancança, i per això no entenen com els polítics no són capaços de posar-se d’acord per reclamar conjuntament al  govern espanyol allò que en realitat és nostra i ens ho neguen. 

Comentari de qui escriu: Aquesta ha estat una de les vegades en que he vist al conseller Ruiz defensar amb més èmfasi les acusacions de privatització de la sanitat, i on ha intentat desemmascarar la demagògia i frivolitat amb la que alguns tracten els temes relacionats amb la sanitat. També m’ha semblat que volia rellançar el projecte fallit fins ara, de discutir al Parlament un Pacte Nacional per la Salut. Els comentaris al voltant de que cal revisar la legislació per adequar-la a les necessitats  de la  gestió àgil i eficient també em semblen molt interessants sobretot si tenen alguna mena de continuitat.   Tanmateix, els seus assessors d'imatge li haurien d'explicar que s'ha de mirar molt 
més als bancs dels diputats i no tant al pupitre.

Continuarà... 


www.rbaestudisiprojectes.cat             



diumenge, 21 de juny del 2015

El Parlament dona llum verda a la creació del Consorci del Clínic


La plataforma “tancada Clínic” continua desinformant, tergiversant i mentint als ciutadans


El Clínic porta set anys, sense uns estatuts formals que regulin el seu funcionament.   


  
Josep Maria Piqué, director general de l'Hospital Clínic
Finalment i després de moltes “anades i vingudes” el Consorci de l’Hospital Clínic anirà endavant, en contraposició al Consorci de Lleida,  que queda en stand-bye per discutir-lo en la propera legislatura. El Consorci del Clínic  és una reivindicació dels profesionals d'aquest Hospital, que temps enrere havien renunciat a convertir-se en una fundació.  Aquest és un dels resultats que ha aportat el passat debat general sobre el Sistema Sanitari Públic de Salut a Catalunya celebrat al Parlament  i que val la pena ser destacat. En concret el text aprovat en el Parlament diu en el punt 6 de la resolució 7:

“Per tot això, el Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a :
1.-........
2.-........
......…...
6.- Constituir el nou consorci públic Hospital Clínic de Barcelona, que estarà integrat per la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Barcelona, i que només podrà ser ampliat amb l’admissió d’entitats públiques que hi puguin col·laborar.”

El Consorci del Clínic ha tingut un final diferent al del Consorci de Lleida, tot i que en ambdós llocs s’han constituït diverses plataformes que s’oposen al que ells en diuen, bé per ignorància, bé per consigna política, bé per manipular la bona fe de les persones, la “privatització encoberta” de la sanitat. Des del meu punt de vista, l’element diferenciador entre els dos consorcis cal situar-lo amb la petició d’empara que els metges del Clínic, a través del col·legi de metges, varen fer a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert. 

En aquell escrit, el metges del Clínic, en seu punt 1, després d’explicar que portaven des 7 anys (des que l’Hospital va ser transferit a la Generalitat) sense estatuts que regulin el funcionament del centre, demanaven que el Parlament aprovés tan aviat com fos possible els estatuts del Consorci, “mantenint l’essència” de l’Hospital Clínic. També manifestaven el seu suport a que el “coneixement clínic” s’incorporés a la governança del Consorci. 

Entenc doncs que aquest escrit va ser l’element diferenciador amb el Consorci de Lleida, on els professionals assistencials s’han deixat guanyar la ma per uns col·lectius marginals, que es dediquen a manipular amb mentides als lleidatans. Per tant, ja saben els metges de Lleida el camí que han de recórrer si volen que el seu Consorci es pugui tirar endavant.

Desinformant i mentint a l'opinió pública
El Consorci de l’Hospital Clínic incorpora, per primera vegada en al història dels consorcis sanitaris catalans, la presència “del coneixement clínic” en l’òrgan de direcció del Consorci. Dos metges i una infermera formaran part d’aquest Consell Rector en el que podran fer arribar les inquietuds del professionals de la Salut. Per tal que aquesta incorporació del coneixement sigui efectiva, m’atreveixo a suggerir que les persones que representin al col·lectiu mèdic i d’infermeria, no ho facin amb caràcter permanent. No se quants anys hauria de durar el seu nomenament com a vocals del Consell Rector, però si es vol que la mesura sigui efectiva, entenc que la permanència en aquest òrgan de govern hauria de tenir data de caducitat permetent una certa rotació en la presència d’aquests col·lectius en la governança de la institució  Tant de bo, que aquest experiència, junt amb d’altres mesures, serveixi per satisfer els anhels de participació en la presa de decisions del personal sanitari. 

Voldria afegir, que caldria incorporar també a la governança del consorci alguns aspectes claus a més del "coneixement" com són les finances, l'organització i la visió estratègica. Evidentment m'hi sobren els polítics i els funcionaris, que malauradament també hi voldran ser.  

Tanmateix, no tot són flors i violes. Un sindicat minoritari dins del Comitè d’Empresa ha organitzat una plataforma “tancada Clínic” que s’oposa a la creació del Consorci, al·legant que aquest només es fa per evadir controls públics i donar cobertura legal a l’activitat privada que el Clínic fa a través de BarnaClínic. Aquest sindicat defensa la integració de l’Hospital Clínic a l’ICS i volen que “es respectin la qualitat assistencial i la universalitat de l’assistència”

Vull denunciar aquí, les mentides i la manca d’ètica d’aquest sindicat. Segons ells, els consorcis sanitaris catalans no garanteixen la universalitat ni la qualitat de l’assistència? Fins aquí podíem arribar. Qui diu això, mereixeria ser expulsat del món de la sanitat. No hi ha dret. 

Paral·lelament, el director general del Clínic, el Dr. Josep Maria Piqué, amb la manipulació que s’ha fet del tema BarnaClínic, se sent dolgut per que “es posa en qüestió als professionals del Clínic, i se’ls acusa de tenir voluntats o interessos ocults... quan els ingressos que rebem del CatSalut no serien suficients per mantenir els estàndards de qualitat...”                     


Sembla que aquest Consorci hauria d’estar constituït en el termini d’1 mes. Veurem.