Segurament, arriba massa tard
Dimecres sessió monogràfica al Parlament per debatre sobre el sistema públic de salut
Aquest dies ha transcendit l’escrit que un grup de professionals de la
gestió han adreçat als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, en
defensa del sistema sanitari públic, en el que demanen una entrevista amb els
diferents grups del Parlament abans del debat monogràfic sobre sanitat previst
pel proper dimecres.
“Els sotasignats,
professionals de la gestió sanitària a Catalunya, ens adrecem a vostè com a
representant electe de la ciutadania. L'objecte és sol·licitar-li una reunió
per tal de compartir els problemes i les circumstàncies en que es desenvolupa
actualment l'activitat sanitària, i conèixer les nostres propostes de millora
en aquest àmbit”
Fins aquí totalment d’acord, tot i que fa mesos que s’hauria d’haver
pres aquesta iniciativa que a més caldria acompanyar d’accions concretes per
part de les patronals que continuen mirant a un altre banda com si els
problemes no anessin amb elles. Sobta la passivitat d’UCH i el Consorci de
Salut i Social de Catalunya, davant un sèrie de acusacions basades en fets
puntuals que han estat generalitzats interessadament per alguns, donant una
imatge de corrupció i campi qui pugui que no es correspon de cap manera amb la
realitat. Trobo a faltar una defensa enèrgica dels sistema sanitari, en el que
el Departament de Salut també hauria de tenir molta més implicació. Tanmateix
crec que els que podrien defensar amb més èxit el sistema sanitari no són ni
els gestors, ni les patronals, ni el Departament. Al meu entendre, els
professionals tindrien molta més credibilitat per defensar un sistema sanitari
dels millors d’Europa amb uns resultats excel·lents amb Salut, i amb uns costos
no diré que sostenibles, però Déu ni do l’esforç que s’ha fet en aquest sentit. No fa pas masses setmanes, els metges del Clínic van ensenyar el camí a seguir.
Més endavant l’escrit diu: “La
sanitat és la història d'una política reeixida a la que han contribuït tots els
ciutadans i les forces polítiques del nostre país. No és patrimoni de ningú i
és mèrit de tots. I entre tots hem fet del nostre model, -en què participen
entitats públiques i privades que treballen en xarxa amb vocació de servei
públic- una fórmula d'èxit, situant-la en les primeres posicions del rànquing
europeu per la seva accessibilitat, equitat, resultats, satisfacció dels
pacients, i eficiència”
El que es diu en aquest paràgraf ho poden subscriure pràcticament tots
aquells que coneixen la sanitat pública catalana encara que sigui lleugerament.
Només una crítica a això del rànquing, atès que no hi ha cap mena de
classificació per dir això. El que si és cert, és que mesurant els resultats,
en relació al que costa obtenir-los, la sanitat catalana es situa en els
primers nivells d’Europa, bàsicament gràcies al model, però no ho oblidem,
gràcies sobretot a uns magnífics professionals.
En el paràgraf següent els signants diuen: “Tot el debat que envolta en aquests moments a la sanitat i del qual el
Parlament sovint se'n fa ressò, expressa desinformacions molt importants i es
basen molt poques vegades en dades reals i contrastades, promovent, arran de
casos puntuals que s'estan investigant, dubtes seriosos sobre el rigor amb que
el sistema està organitzat o gestionat. Qüestionar el sistema de salut
provocant desconfiança en la seva competència i seguretat no ajuda als
ciutadans, ni ajuda a fer sostenible el sistema”
Aquí els signants fan un pas endavant, relacionant la desinformació amb
el que es debat en el Parlament i no els falta raó. Passa però, que segons
quins diputats del Parlament no admetran en cap cas, que no estan ben
informats. I això els posarà en contra (de fet els hi ha posat) dels signants.
Que alguns diputats parlen de Sanitat i del sistema sanitari sense tenir
informació suficient és una evidència que tots hem pogut constatar a través
d’afirmacions fetes sense cap ni peus, però evidentment no ho admetran mai.
I finalment l’últim paràgraf de la carta explica l’objecte de la reunió
que es demana: “L'objectiu de la reunió
que li sol·licitem és que pugui debatre amb persones implicades en el món de
l'organització i gestió de serveis, per tal de tenir una visió àmplia i
objectiva del nostre model, que li permeti abordar el debat al Parlament amb un
coneixement ple de la nostra realitat que, encara que és diversa respecte a les
fórmules jurídiques de les entitats proveïdores de serveis, és molt sòlida
respecte al seu compromís de servei públic a la ciutadania, posant al ciutadà
com eix del sistema i de les seves actuacions”
 |
| Un grup de gerents debatent al voltant de l'ètica i la gestió sanitaria |
Les reaccions dels Srs. diputats no s’han fet esperar. Que se sàpiga
tots els grups parlamentaris sembla que estan disposats a reunir-se amb el grup
de gerents per tal d’escoltar el que aquests els vulguin explicar. Tanmateix la
CUP s’ha desmarcat dient que no disposen de temps per fer aquesta reunió. I en
particular em sobten les paraules d’Isabel Vallet, que sembla que ha dit “tot el que hem fet aflorar és cert”. De
veritat que hi ha gent que sembla que visqui en un altre món. Un altre diputada que s’ha lluït és Marta
Ribas, habitualment ben informada, que ha deixat anar que “això (l’escrit) demostra el nerviosisme d’alguns per que se’ls acaba
el temps de fer el que estaven fent fins ara” Sembla increïble. Amb aquesta frase s’està
acusant a tot el col·lectiu de gestors (si més no als signants) de fer coses
que no haurien de fer. Sembrar el dubte i insinuar actuacions poc professionals
sense probes no és ètic, i quan un polític deixa de banda l’ètica, deixa de
banda la seva credibilitat. La diputada
Carmen Pérez, ha anat més enllà dient que “els
signants de l’escrit només es representen a ells, i que la majoria han estat
designats per la Generalitat” I jo em pregunto si el fet que els que estan
en consorcis (només aquests) hagin estat proposats per la Generalitat invalida
que puguin tenir criteri a l’hora de defensar la sanitat catalana. Aquesta Sra.
ha desacreditat als signants de l’escrit per creure’s que estaven en possessió
de la veritat. O sigui, qui està en possessió de la veritat és ella. És això Dra. Pérez? La diputada Eva Garcia que ha demostrat repetidament els seus
“coneixements” en temes sanitaris, ha criticat també el to de la carta dels
gerents.
Per la seva banda, la diputada Núria Segú ha declinat valorar l’escrit
dels gerents, mentre que la diputada Alba Vergés ha comentat que acceptarà la
reunió per tenir una visió més del sistema sanitari públic de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada