Més estructura administrativa al CatSalut

Es creen 43 AGA (Àrees de gestió assistencial)

La conseqüència immediata: més costos, menys agilitat, més burocràcia, menys eficiència

A primers de maig el Comitè Directiu del CatSalut va crear una nova estructura administrativa entre el Sector Sanitari i les Àrees Bàsiques de Salut. Es tracta de les anomenades AGA  o àrees de gestió assistencial. Amb aquest nova estructura, a nivell territorial el Cat Salut queda estructurat amb :

7 Regions Sanitàries

29 Sectors Sanitaris

43 AGA

369 Àrees Bàsiques de Salut

S’entén com AGA un “nivell intermedi que permeti identificar fluxos naturals de relació entre l’atenció primària i l’atenció especialitzada, definidors de comportaments i resultats diferents en molts indicadors de salut. Cal doncs una delimitació i ordenació operativa entre el sector sanitari i l’àrea bàsica de salut que faciliti la informació, l’anàlisi i l’avaluació las efectes de la planificació operativa , la gestió sanitària, la compra i la contractació de serveis, així com la cooperació i gestió compartida entre proveïdors i entre línies de serveis en el territori”

Les AGA són doncs “agrupacions d’àrees bàsiques de salut, que delimiten territoris formats per un o més hospitals  i els ABS que s’hi relacionen més intensament en qualitat d’hospital bàsic, atenent als fluxos actualment existents”  

Fins aquí, el que seria l’essència d’aquestes noves AGA. La pregunta que c aldria fer-se és si aquestes funcions no les podrien fer els sectors actualment existents, i en tot cas, que és el que faran els sectors sanitaris a partir d’ara, perquè de fet, la majoria d’aquestes activitats avui en dia ja es fan, i les fan els sectors, i en molts cassos també ho assumeixen les pròpies regions.

En qualsevol cas no se veure com es complementen els objectius de simplificació de l’Administració de la Generalitat anunciats en diferents ocasions pel govern català, i la creació d’aquesta nova estructura, que sinó genera més costos a la curta, serà sens dubte a llarg termini quan ho farà. L’Administració, que hauria de fer un esforç important per aprimar estructures, el que fa és tot el contrari, fomentant la burocràcia i portant més ineficiència encara al sistema. És sabut que quan l’organigrama d’una organització pública preveu determinades funcions, amb el temps, aquestes acaben consolidant-se en llocs de treball. 

No sabem avui, quina és la “raó d’ineficiència” de la sanitat catalana, mesurada com la diferència entre 1€ pressupostat per sanitat, i la fracció d’aquest € que arriba directament a l’assistència sanitària. Estaria bé saber de quina manera la creació d’aquestes AGA contribuirà encara més a disminuir la fracció d’Euro que arriba als serveis sanitaris. Els dirigents polítics haurien de saber que com més gran i més nombrosa és una administració, més ineficient és com a conseqüència del fet que els funcionaris tendeixen sempre a ocupar tot el seu temps dilatant al màxim les feines (principi de Parkinson), fet que comporta lentitud en els processos, burocràcia i ineficiència. 

No qüestiono amb això, que la creació d’aquesta nova estructura no sigui positiva per la sanitat pública catalana, però si que critico que, partint del supòsit de la seva necessitat, no s’hagi fet un esforç per aprimar paral·lelament l’estructura dels sectors sanitaris o de les pròpies regions, ni s’hagi acompanyat aquesta instrucció del CatSalut amb replantejament de les funcions dels sectors sanitaris. El que és cert és que hem introduït un nou graó o un nivell nou, entre les ABS i les regions sanitàries. 

Potser el problema, si és que existeix un problema, s’hauria pogut resoldre fent sectors sanitaris més petits, que en qualsevol cas no haurien arribat  a representar a nivell d’estructura el que aquestes 43 noves AGA representen. Però és evident que la burocràcia necessita créixer, els funcionaris necessiten més funcionaris al seu voltant, i tot plegat incrementa els llocs de treball sense valor afegit. 

www.rbaestudisiprojectes.cat