divendres, 19 de juny de 2015

El debat general sobre el Sistema Sanitari Públic de Salut a Catalunya (I)


L’argumentació justificativa del debat, dels Grups parlamentaris que havien demanat la seva celebració va ser pobre, demagògica i plena d’acusacions sense aportar cap prova de les mateixes.


Quan els polítics critiquen es faci avui, allò que ells mateixos havien fet fa uns anys, perden tota la credibilitat davant la ciutadania     




Dimecres passat es va celebrar al Parlament de Catalunya el debat sobre el Model Sanitari Català, tan posat en qüestió aquests últims temps. Va ser un debat intens en el que en la meva opinió van quedar molt clares dues posicions enfrontades: la dels que defensen aferrissadament un model d’èxit i la dels que volen convertir irregularitats administratives en corrupció  generalitzada. 

El debat va ser llarg, amb més de 8 hores de durada. Intentaré fer un resum de les diferents intervencions segons l’ordre en que es van produir. Més enllà del debat, el que pot resultar interessant són les conseqüències que se’n derivin, però en general vaig continuar veient grans dosis de demagògia, cap constatació fefaent de les acusacions que es fan, enormes contradiccions en les posicions del que havien manat i ara ja no manen, i una manca de rigor impròpia en moltes ocasions de la condició de Diputat del Parlament.

Els primers a intervenir van ser els grups parlamentaris que havien instat a la celebració del debat, per exposar els motius que els havien dut a fer aquesta petició.

Va ser el Sr. Miquel Iceta qui, en nom del grup parlamentari del PSC va prendre la paraula per dir que la seva petició es basa en les retallades patides pel sistema sanitari públic català, que han “erosionat” al sistema, i que com a conseqüència d’això el sistema està sotmès a fortes tensions, que veu com s’estan derivant pacients a la sanitat privada. El Sr. Iceta va fer una defensa dels professionals sanitaris, als que va agrair la seva vàlua i dedicació. Va acabar demanant que calia clarificar el que és sector públic i el que és sector privat. Va concloure la seva intervenció dient que ells volen un sistema sanitari públic català amb més recursos, més transparència i més control. 

Comentari de qui escriu: El Sr. Iceta sembla oblidar que les retallades van començar al juny del 2010 (època del tripartit), o que l’autorització per que IDC comprés el contracte de gestió de l’Hospital Sagrat Cor va sorgir del conseller Castells del PSC. 

Després va ser el torn de Joan Herrera, que en nom del grup parlamentari d’ICV-EUiA va dir que el govern de CiU governava per la via dels fets, fent cas omís als acords del Parlament, i va posar com exemple que el govern havia tirat endavant el consorci de Lleida tot i que el Parlament havia demanat que es paralitzés el projecte, o el cas del projecte VISC +, també parat pel Parlament. Òbviament es va referir a les privatitzacions del govern en matèria de sanitat, i va parlar de la derivació de malalts a la privada, o del fet que el govern facilités l’accés a la gestió de l’assistència primària a empreses privades amb ànim de lucre sense experiència en la gestió. Segons el Sr. Herrera, “després de totes aquestes manques de respecte al Parlament, diem NO; per això volem fer aquest ple”. El Sr. Herrera també va denunciar el que a judici seu són dèficits de participació de determinats col·lectius en el debat sanitari.

Comentari de qui escriu: Les contradiccions del Sr. Joan Herrera són evidents, atès que pel moment tant el Consorci de Lleida com  el projecte VISC + estan aturats.

Finalment, per defensar les motivacions que justificaven aquest debat, la diputada de la CUP Isabel Vallet va dir que l’afer INNOVA va esclatar gràcies a unes denúncies de la CUP de Reus. Va afegir que el centre del debat està en les contradiccions entre lo públic i lo privat i que  aquests contradiccions generen corrupció, portes giratòries, i potencia la transferència de recursos a la privada en detriment de la pública. Va denunciar que han demanat informació dels diners que es paguen als centres privats i que el CatSalut no els la facilita. En la seva opinió el model sanitari pública català comporta desigualtats , no es equitatiu i és un model dualitzat entre pobres i rics. Va acabar denunciant el que segons ella són apriorismes de govern i patronals quan diuen  que la sanitat pública catalana és un model d’èxit.

Comentari de qui escriu: que el model sanitari públic català és un model d’èxit no és un apriorisme. Ho diuen clarament els resultats assistencials de la nostra sanitat quan es comparen amb els resultats d’altres sistemes sanitaris d’arreu del món. La demagògia fàcil, no hauria de ser argument per defensar idees polítiques  respectables. Hi ha altres maneres més ètiques per defensar les postures i les idees dels partits polítics.

Exposades les posicions inicials dels grups que havien demanat la realització del debat, va ser el torn del conseller Boi Ruiz per deixar clar el seu posicionament davant de la utilització de la sanitat com arma de desgast del govern en la batalla política. Va començar dient que aquest debat de cap manera podia substituir allò que havia aprovat aquest Parlament de discutir un pacte Nacional per la Salut. Va afegir que “tots els ciutadans, agradi o  no agradi, estem en bones mans, amb uns professionals sanitaris reconeguts al món, uns gestors sanitaris honestos i professionalitzats (no polititzats) i uns professionals de l’Administració Pública de primer nivell. Gràcies a tots ells, i malgrat les dificultats econòmiques, els ciutadans han estat ben atesos”.

El repte del Parlament, en opinió del conseller Ruiz és generar confiança política al sector sanitari. Dirigint-se al Sr. Iceta, li va recordar que al novembre del 2010, quan el sector sanitari es plantejava fer una vaga, el propi Sr. Iceta havia dit que “comprenia que el sector sanitari volgués fer vaga, però que l’austeritat era necessària”.

Davant les acusacions de privatització, els conseller es va preguntar si hi havia alguna cosa que hagués canviat en el sector des que es van fer les transferències al 1981. Va dir que el debat no començava bé quan es diu que el Departament fa cas omís al Parlament. Es va referir al Sr Herrera, recordant-li la taula del Pacte Nacional per la Salut on hi havia tot el sector, i que està aturat al Parlament. També li va dir: “digui’m una sola privatització feta des del 2011 ençà; digui-me’n una de sola; sense una sola evidència vostè diu coses que no són”.

El conseller Ruiz va continuar dient que la classe política està molt allunyada de la ciutadania, i els va etzibar que “no podem dir una cosa quan governem i dir el contrari quan governen els altres” en clara al·lusió a les paraules del Sr. Iceta. “A veure si som capaços de fer un Pacte nacional per la Salut que sigui respectat governi qui governi”, va afegir.


(Continuarà)

Cap comentari:

Publica un comentari