L’argumentació justificativa del debat, dels Grups parlamentaris que havien demanat la seva celebració va ser pobre, demagògica i plena d’acusacions sense aportar cap prova de les mateixes.
Quan els polítics critiquen es faci avui, allò que ells mateixos havien fet fa uns anys, perden tota la credibilitat davant la ciutadania
Dimecres passat es va
celebrar al Parlament de Catalunya el debat sobre el Model Sanitari Català, tan
posat en qüestió aquests últims temps. Va ser un debat intens en el que en la
meva opinió van quedar molt clares dues posicions enfrontades: la dels que
defensen aferrissadament un model d’èxit i la dels que volen convertir
irregularitats administratives en corrupció
generalitzada.
El debat va ser llarg,
amb més de 8 hores de durada. Intentaré fer un resum de les diferents
intervencions segons l’ordre en que es van produir. Més enllà del debat, el que
pot resultar interessant són les conseqüències que se’n derivin, però en
general vaig continuar veient grans dosis de demagògia, cap constatació fefaent
de les acusacions que es fan, enormes contradiccions en les posicions del que
havien manat i ara ja no manen, i una manca de rigor impròpia en moltes
ocasions de la condició de Diputat del Parlament.
Els primers a intervenir
van ser els grups parlamentaris que havien instat a la celebració del debat,
per exposar els motius que els havien dut a fer aquesta petició.
Va ser el Sr. Miquel
Iceta qui, en nom del grup parlamentari del PSC va prendre la paraula per dir
que la seva petició es basa en les retallades patides pel sistema sanitari
públic català, que han “erosionat” al sistema, i que com a conseqüència d’això
el sistema està sotmès a fortes tensions, que veu com s’estan derivant pacients
a la sanitat privada. El Sr. Iceta va fer una defensa dels professionals
sanitaris, als que va agrair la seva vàlua i dedicació. Va acabar demanant que
calia clarificar el que és sector públic i el que és sector privat. Va
concloure la seva intervenció dient que ells volen un sistema sanitari públic
català amb més recursos, més transparència i més control.
Comentari de qui escriu: El Sr. Iceta
sembla oblidar que les retallades van començar al juny del 2010 (època del
tripartit), o que l’autorització per que IDC comprés el contracte de gestió de
l’Hospital Sagrat Cor va sorgir del conseller Castells del PSC.
Després va ser el torn
de Joan Herrera, que en nom del grup parlamentari d’ICV-EUiA va dir que el
govern de CiU governava per la via dels fets, fent cas omís als acords del
Parlament, i va posar com exemple que el govern havia tirat endavant el
consorci de Lleida tot i que el Parlament havia demanat que es paralitzés el
projecte, o el cas del projecte VISC +, també parat pel Parlament. Òbviament es
va referir a les privatitzacions del govern en matèria de sanitat, i va parlar
de la derivació de malalts a la privada, o del fet que el govern facilités
l’accés a la gestió de l’assistència primària a empreses privades amb ànim de
lucre sense experiència en la gestió. Segons el Sr. Herrera, “després de totes aquestes manques de
respecte al Parlament, diem NO; per això volem fer aquest ple”. El Sr.
Herrera també va denunciar el que a judici seu són dèficits de participació de
determinats col·lectius en el debat sanitari.
Comentari de qui escriu: Les
contradiccions del Sr. Joan Herrera són evidents, atès que pel moment tant el
Consorci de Lleida com el projecte VISC
+ estan aturats.
Finalment, per defensar
les motivacions que justificaven aquest debat, la diputada de la CUP Isabel
Vallet va dir que l’afer INNOVA va esclatar gràcies a unes denúncies de la CUP
de Reus. Va afegir que el centre del debat està en les contradiccions entre lo
públic i lo privat i que aquests
contradiccions generen corrupció, portes giratòries, i potencia la
transferència de recursos a la privada en detriment de la pública. Va denunciar
que han demanat informació dels diners que es paguen als centres privats i que
el CatSalut no els la facilita. En la seva opinió el model sanitari pública
català comporta desigualtats , no es equitatiu i és un model dualitzat entre pobres
i rics. Va acabar denunciant el que segons ella són apriorismes de govern i
patronals quan diuen que la sanitat
pública catalana és un model d’èxit.
Comentari de qui escriu: que el model
sanitari públic català és un model d’èxit no és un apriorisme. Ho diuen clarament
els resultats assistencials de la nostra sanitat quan es comparen amb els
resultats d’altres sistemes sanitaris d’arreu del món. La demagògia fàcil, no
hauria de ser argument per defensar idees polítiques respectables. Hi ha altres maneres més ètiques
per defensar les postures i les idees dels partits polítics.
Exposades les posicions
inicials dels grups que havien demanat la realització del debat, va ser el torn
del conseller Boi Ruiz per deixar clar el seu posicionament davant de la
utilització de la sanitat com arma de desgast del govern en la batalla
política. Va començar dient que aquest debat de cap manera podia substituir
allò que havia aprovat aquest Parlament de discutir un pacte Nacional per la
Salut. Va afegir que “tots els ciutadans,
agradi o no agradi, estem en bones mans,
amb uns professionals sanitaris reconeguts al món, uns gestors sanitaris
honestos i professionalitzats (no polititzats) i uns professionals de
l’Administració Pública de primer nivell. Gràcies a tots ells, i malgrat les dificultats
econòmiques, els ciutadans han estat ben atesos”.
El repte del Parlament,
en opinió del conseller Ruiz és generar confiança política al sector sanitari.
Dirigint-se al Sr. Iceta, li va recordar que al novembre del 2010, quan el
sector sanitari es plantejava fer una vaga, el propi Sr. Iceta havia dit que “comprenia que el sector sanitari volgués
fer vaga, però que l’austeritat era necessària”.
Davant les acusacions de
privatització, els conseller es va preguntar si hi havia alguna cosa que hagués
canviat en el sector des que es van fer les transferències al 1981. Va dir que
el debat no començava bé quan es diu que el Departament fa cas omís al
Parlament. Es va referir al Sr Herrera, recordant-li la taula del Pacte
Nacional per la Salut on hi havia tot el sector, i que està aturat al
Parlament. També li va dir: “digui’m una sola privatització feta des del 2011
ençà; digui-me’n una de sola; sense una sola evidència vostè diu coses que no
són”.
El conseller Ruiz va
continuar dient que la classe política està molt allunyada de la ciutadania, i
els va etzibar que “no podem dir una cosa quan governem i dir el contrari quan
governen els altres” en clara al·lusió a les paraules del Sr. Iceta. “A veure si som capaços de fer un Pacte
nacional per la Salut que sigui respectat governi qui governi”, va afegir.
(Continuarà…)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada