Resum de les novetats contingudes en el 1er. conveni col·lectiu general de la sanitat concertada de Catalunya

Finalment, després d’anys de negociacions infructuoses, la sanitat pública catalana s’ha dotat d’un nou conveni col·lectiu

Els negociadors han tingut que posar-hi imaginació per resoldre situacions complexes, com la possibilitat que els treballadors de les EPiC puguin recuperar tot o en part, el 5% d’increment salarial

Com es sabut, el dia 28 de maig es va signar el primer conveni col·lectiu de la sanitat concertada catalana. És la primera vegada en la historia de la sanitat pública catalana, en la que tot el sector concertat està sota un mateix conveni col·lectiu. Centres d’hospitalització d’aguts, d’atenció primària, de salut mental i d’atenció sociosanitària que no tenen un conveni col·lectiu propi, estan subjectes a les previsions del conveni. Només aquest fet ja és prou remarcable per ell mateix. El conveni ha estat ratificat amb les signatures de UCH, CAPPS (CSC), i ACES per la part patronal, i CCOO, UGT i SATSE per la part sindical. El sindicat Metges de Catalunya no va voler signar el conveni.

Pel que fa a Salut Mental i atenció sociosanitària, els centres venen obligats pel conveni sempre que la seva facturació amb el CatSalut superi el 50% del total facturat. Amb caràcter general el conveni no obliga a les empreses que disposen del seu propi conveni col·lectiu. La seva durada s’estén fins el 31 de desembre de 2016 i la ultra-activitat del conveni pot perllongar-se fins el 31 de desembre de l’any 2017. En cas d’arribar a aquesta data sense acord per un nou conveni, els signants es comprometen a sotmetre’s a la mediació de l’autoritat laboral, i si aquesta mediació finalitza sense acord, les parts accepten acudir al Tribunal Laboral de Catalunya (TLC) segons els procediments de solució de conflictes.

Els signants del conveni expressen la voluntat que la seva aplicació no impliqui un empitjorament de les condicions pactades al sí de les empreses les quals prevaldran fins la finalització de la seva vigència.

Pel que fa a la jornada, es remet la regulació del règim de jornada i descansos, a l’Estatut Marc. La conseqüència d’aquest fet és que les hores de guàrdia de presència física no tindran la consideració d’hores extra, amb el que això suposa a nivell de retribució, (atès que ja no s’hauran d’abonar al preu d’hora ordinària sinó al que fixen les taules salarials), a nivell de cotització (atès que la retribució de la fornada d’atenció continuada no estarà subjecta a la cotització addicional del 23,6%) ni tampoc afectarà a la limitació de la jornada (màxim de 80 hores any si es consideressin hores extraordinàries)

La jornada anual pels treballadors del Grup 1 queda establerta en 1688 hores (la mateixa que fins ara), mentre que pels Grups del 2 al 7, seran 1668 hores pel torn de dia (que suposa un increment de 48 hores any respecte de les 1620 de l’extint VIIe conveni de la XHUP)  i 1562 pel torn de nit (que és la mateixa de l’anterior conveni). Aquestes jornades de treball inclouen 3 dies de lliure disposició que tindran la consideració de temps de treball efectiu.

El personal que com a conseqüència de l’aplicació de la norma bàsica que va instituir les 37,5 hores de mitjana setmanal en còmput anual, o de l’aplicació del 1er. conveni  dels centres sociosanitaris o per acords d’empresa, hagi patit un increment de la jornada que venia efectuant, disposarà de 2 dies més de lliure disposició que tindran també la consideració de temps de treball efectiu, els quals seran absorbibles per futures reduccions de la jornada que es pugui pactar.

Altres aspectes regulats pel conveni sobre la jornada laboral són:

• Distribució irregular de la jornada limitada al 5%.
• Als treballadors amb jornada reduïda per tenir cura de familiars, no se’ls podran aplicar mesures de flexibilització de la seva jornada.
• Els treballadors que gaudien d’una jornada inferior a la jornada complerta dels anteriors convenis, l’increment de jornada haurà de ser proporcional.
• S’hauran de respectar els contractes a temps parcial mantenint el % sobre la jornada complerta.  

Pel que fa a la carrera professional queden suspesos durant la vigència del conveni els efectes econòmics derivats del progrés dels nivell C al D, i quan aquesta suspensió sigui aixecada no es derivaran efectes econòmics amb caràcter retroactiu.

Sobre la retribució variable per objectius, el conveni preveu que la meritació sigui anual per tots el Grups, i que la percepció d’aquests emoluments resti vinculada a l’assoliment de l’equilibri pressupostari i financer de les entitats, de forma que el seu pagament tampoc pugui posar en risc aquest equilibri. Pel personal del Grup 1 d’atenció primària, 2.000€ passen a integrar-se a la retribució ordinària en el concepte “plus conveni”. També es preveu que quan l’empresa pugui pagar les DPO segons totes les condicions anteriors, el primer 15% del seu valor segons les taules, no estigui subjecte a cap avaluació (el 15% de les DPO està assegurat tant si es compleixen els objectius com sinó). Finalment s’ha acordat que la situació d’incapacitat temporal no penalitza en l’assoliment de les DPO.

Altres aspectes continguts en el conveni són: millores en el complement de les prestacions per incapacitat temporal d’acord al que ja es d’aplicació en el sector públic de la Generalitat. S’estableixen també els nou preus dels tiquets menjador que passen  a ser de 4€ (personal amb jornada partida), 6€ per la resta de personal, i sense cap cost pel personal de guàrdia de presència. Una qüestió important és el premi de fidelització, en el que no es podrà substituir el temps de vacances per una compensació econòmica, fet que comporta que les entitats no hagin de de aprovisionar en els seus comptes aquests pagaments.

Un altre qüestió important és el relatiu a la retribució. En aquest sentit es recuperen les taules salarials del VII conveni de la XHUP, vigents el 31 de desembre de 2008, el que equival a un increment del 5% de les retribucions fixes i periòdiques també per a les EPiC i pels centres sociosanitaris. Afecta a tot el personal d’empreses públiques i privades inclòs en l’àmbit d’aplicació del conveni i té efectes des de l’1 de maig de 2015. En qualsevol cas el conveni estableix per als empleats d’empreses públiques i consorcis afectats per la normativa bàsica que va reduir un 5% les retribucions el mes de juny de 2010, que aquesta normativa és d’obligat compliment i que cap treballador públic pot percebre una retribució anual superior de la que li hauria correspost l’any 2010 amb el 5% de reducció.

El que han fet els negociadors del conveni per fer possible que també els empleats de les empreses públiques es poguessin beneficiar de l’increment de tarifes del 3,6% establert pel CatSalut, posant sobre la taula molta imaginació que caldrà veure si els és reconeguda pels òrgans de control i fiscalització, és acollir-se a la facultat d’alteració de la distribució de la reducció del 5% entre els diferents conceptes salarials que els atorgava la pròpia norma bàsica que va implantar la retallada salarial i concentrar tota la reducció en la retribució variable per objectius (DPO) que ha quedat vinculada a l’assoliment de l’equilibri pressupostari i financer a cada institució. La conseqüència d’aquesta concentració és que a la nòmina de cada mes els treballadors de les EPiC igual que els de les empreses privades concertades veuran que s’incrementa la nòmina en un 5% encara que després s’hagin de fer les compensacions amb al retribució variable per objectius.

Aquelles empreses públiques o privades que no han reduït les retribucions el 5%, hauran de negociar en el termini de 2 mesos amb els seus comitès d’empresa, com impactal’increment de retribució del 3,6% de les tarifes que els paga el CatSalut. Aquestes retribucions previstes en aquest 1er. conveni col·lectiu general de la sanitat concertada de Catalunya, es podran revisar si durant la vigència del conveni es modifiquen les tarifes del CatSalut.

El conveni també preveu com a permisos retribuïts les estades a urgències de familiars de 1er. grau, fins a un màxim de 2 dies i que passen a tenir per tant la mateixa consideració que els permisos concedits per l’hospitalització de parents, així com un permís fins un màxim de 14 hores anuals per acudir a l’especialista o a una prova diagnòstica. Les excedències especials s’amplien fins els 3 anys.

Els conveni ha volgut tenir en consideració l’obtenció de la especialitat pel sistema de residència del personal d’infermeria i atès que no era possible introduir un concepte retributiu nou, el que s’ha fet és establir en la regulació de la carrera professional d’aquest col·lectiu una reducció del temps necessari per l’accés. Així, les noves contractacions de infermers/eres que acreditin que tenen l’especialitat feta (encara que no se’ls contracti per ocupar un lloc definit en l’empresa com d’especialista), al cap d’un any de prestació de serveis accedirà automàticament al nivell A de carrera. Si l’infermer/a obté el títol d’especialista de forma sobrevinguda quan ja està adscrit a la carrera professional, veurà reduït en un any la permanència en cada nivell per progressar en la carrera.

S’han incorporat al text del conveni totes aquelles interpretacions, que no són poques, que al llarg de tots aquests anys, ha fet la comissió paritària.

Finalment el negociadors han acordat crear una sèrie  de comissions que hauran de treballar durant la seva vigència diferents problemàtiques: classificació professional, salut laboral, formació, solapaments del personal d’infermeria, igualtat, etc.

Vull agrair al Gabinet Jurídic Francesc José Maria, la informació que m’han facilitat per l’elaboració d’aquest resum sobre les novetats d’aquest  primer conveni col·lectiu general de la sanitat concertada de Catalunya.

www.rbaestudisiprojectes.cat